El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Serveis Penitenciaris, és l’encarregada de definir l’orientació de l’execució penal a Catalunya i d’implantar les propostes, plans i programes per a la seva execució. Catalunya és l’única comunitat autònoma espanyola que té transferides –des de l’1 de gener de 1984- les competències en matèria de serveis penitenciaris i, per tant, coordina i supervisa la implantació de polítiques en aquest àmbit.
Els serveis penitenciaris de Catalunya tenen ja una llarga trajectòria que s’inicià l’any 1984 amb l’objectiu principal de transformar i modernitzar el servei públic penitenciari i adequar-lo a les previsions de l’ordenament jurídic nacional i internacional.
El camí recorregut per tot el col·lectiu penitenciari català ha estat extraordinàriament positiu, ja que ha modernitzat el sistema penitenciari i l’ha adequat a les noves circumstàncies i requeriments legislatius i socials. Ha estat un recorregut difícil, en què s’han hagut de superar canvis legislatius de vegades poc meditats, així com els nous fenòmens socials que amb el temps han afectat el servei públic penitenciari: les drogues, el drama de la sida, l’augment dels casos amb patologies psiquiàtriques, els nous delictes violents, els interns estrangers en situació irregular...
Per fer front als nous reptes hem desenvolupat estratègies, programes, formació, i hem sabut assolir, en línies generals, nivells de resposta més que raonables i satisfactoris.
Els nivells de reincidència penitenciària establerts per diverses investigacions del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada se situen en nivells força acceptables dins el conjunt de països europeus que han mesurat de manera seriosa la seva reincidència penitenciària.
Si bé és cert que el col·lectiu penitenciari es troba lluny del reconeixement social merescut, i aquesta és encara una de les assignatures pendents del nostre sistema penal constitucional, també en això, de manera lenta, anem avançant dia a dia.
El nostre objectiu que la presó esdevingui, també, una oportunitat per al canvi, ens ha portat a desenvolupar en els darrers anys una àrea de tractament important. S’han desenvolupat programes i sistemes d’avaluació, d’alguns dels quals encara no disposem de dades concloents.
El creixement desmesurat de la població penitenciària en els darrers 10 anys ha obligat l’Administració a fer una enorme despesa en la construcció i dotació de centres penitenciaris, que hipotecarà parcialment i durant molts anys les nostres possibilitats d’actuació. Això, juntament amb l’actual escenari de crisi econòmica, ens forçarà en els propers anys a fer una gestió acurada i complexa dels serveis penitenciaris.
El nostre objectiu prioritari serà mantenir el model penitenciari català, i això vol dir mantenir l’aposta rehabilitadora de la pena de presó. Però per assolir aquest objectiu caldrà no solament gestionar millor els recursos públics, sinó també garantir el manteniment, o fins i tot la reducció, de l’actual contingent de població reclusa. Per això serà necessari potenciar, mitjançant reformes legals i millores tècniques, l’aplicació de la fase de llibertat condicional, avui escassament utilitzada.
El treball, el compromís i l’entrega de tot el col·lectiu penitenciari seran sens dubte les millors eines per superar, aquesta vegada també, els reptes que ara tenim plantejats. A tots els professionals de rehabilitació, el meu reconeixement i agraïment per la vostra dedicació diària al servei de la societat.