Sovint es defineix internet com la font de les fonts. És, sens dubte, la font d'informació més important. Internet ens dóna accés a una quantitat de dades i documents pràcticament il·limitada que va creixent dia rere dia de manera exponencial. Ara bé, aquesta quantitat inabastable d'informació és canviant, no està organitzada ni respon a cap tipus d'estructura, i això en dificulta notablement la recuperació. Per això mateix, la dada o la informació que necessitem no sempre és visible i localitzable de manera immediata, i per al procés de cerca i localització d'informació a internet gairebé sempre es necessita l'ús d'eines automatitzades de cerca d'informació, com ara els anomenats cercadors, els sistemes de gestió de bases de dades, els catàlegs, etc.
|
Se sol dir que internet conté pràcticament totes les respostes a les nostres necessitats d'informació, però cal que li formulem la pregunta de la manera adequada. El coneixement de les diferents fonts que ens poden nodrir d'informació i del seu ús i especialització també ens serà molt útil en un procés de cerca.
|
En qualsevol cas, el primer pas en un procés de cerca d'informació a internet sempre hauria de ser definir molt clarament quin és el nostre objectiu concret de cerca, és a dir, quina és la resposta que busquem i que ha de satisfer la nostra necessitat d'informació. Per això, el temps que invertim a definir i delimitar clarament la informació que necessitem, per a què la volem i on la podríem trobar, és un temps ben invertit i que, molt sovint, representa un estalvi de temps en el procés de cerca i localització de la informació.
|
|
També hem de tenir en compte que, de cerques d'informació, n'hi pot haver de molts tipus i que cadascun d'aquests tipus de cerca requereix una estratègia diferent.
|
Per exemple, en la cerca d'un document conegut, com per exemple quan cerquem un llibre concret en el catàleg d'una biblioteca o en un catàleg d'una llibreria, o bé quan cerquem un article concret en una base de dades, del qual ja disposem de prou dades bibliogràfiques per a localitzar-lo (títol, autor, etc.), la cerca serà ràpida i senzilla, i l'estratègia de cerca serà simple, però, en canvi, sí que ens serà necessari saber la font o les fonts on el podem trobar i tenir alguns coneixements bàsics sobre com hem de cercar en un catàleg o un cercador d'una base de dades.
| |
|
|
Ens trobem amb el mateix cas quan el que volem és localitzar o confirmar una dada concreta, la qual cosa s'anomena cerca factual.
|
Serien exemples d'aquest tipus de cerca d'informació: quina és la capital de Somàlia, quina és l'adreça del web de l'Ajuntament de Girona o bé quin és el nom de nen més posat l'any 2010 a Catalunya.
| |
|
|
En aquest tipus de cerca el factor més important és localitzar la resposta i no tant l'estratègia de cerca; per tant, la clau és triar la font d'informació més apropiada en cada cas.
|
Aquests dos tipus de cerca també tenen una cosa en comú; se sap quan s'acaba el procés de cerca, això és, quan hem trobat el document o la dada que buscàvem. Aquest no és el cas, però, d'un altre tipus de cerca, la que anomenem cerca temàtica, en la qual és necessari decidir quan donem per acabat el procés de cerca.
|
En les cerques temàtiques l'objectiu és localitzar informació sobre una qüestió o una matèria. No sabem prèviament quin és el volum d'informació que hi ha en les diferents fonts d'informació que consultarem ni si localitzarem tota la informació rellevant o no. Aquest tipus de cerques són les que requereixen una estratègia de cerca més elaborada i posar en pràctica un seguit de coneixements sobre el procés de cerca que més endavant expliquem.
|
En qualsevol cas, en les cerques temàtiques és l'usuari qui ha de donar per acabada la cerca quan els resultats obtinguts satisfacin la necessitat d'informació que té.
|
© Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya |  |
|