Qui assigna les patents?

A Espanya, són regulades per la Llei 11/1986, de 20 de març, de patents. Segons aquesta llei, la durada d'una patent és de vint anys des que se'n presenta la sol·licitud. Els propietaris de la patent han de pagar taxes anuals.

L'Oficina Espanyola de Patents i Marques és l'encarregada de valorar si s'accepta la patent i de vetllar pel seu bon ús.

En l'àmbit europeu, trobem l'European Patent Office, que ofereix un únic procediment que permet patentar una invenció alhora en quaranta països europeus d'acord amb el tractat internacional de patents (Patent Cooperation Treaty). Per a valorar si una invenció es pot patentar o no, es basa en la European Patent Convention.

A escala internacional, és la World Intellectual Property Organization (WIPO) la que regula les patents. Acollint-se al tractat internacional de patents, es poden tenir diferents patents a partir d'un únic procediment; però no hi ha cap patent única que es pugui aplicar a tot el món. Per tant, el propietari de la invenció és qui ha de decidir a quins països la vol protegir i, per consegüent, a quines oficines cal sol·licitar la o les patents.

La World Trade Organization (WTO) el 2001 va elaborar l'Agreement on Trade-Related Aspects of Intellectual Property Rights, que estableix a escala internacional quines han de ser les pautes per a valorar si una invenció és patentable o no i en quins termes.

El moviment Science Commons, entre d'altres coses, treballa a favor d'aplicar llicències menys restrictives a les patents. Val a dir que si una invenció s'ha fet pública en qualsevol format (web, article, etc.), ja no es pot patentar.

 © Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya