Estratègies per a fer un ús ètic de la informació

Hi ha una sèrie d'estratègies per a fer un ús ètic de la informació:

  • Parafrasejar, és a dir, redactar el text amb paraules pròpies per a incloure'l dins del redactat. Sempre, però, citant correctament d'on s'ha extret la informació. Cal anar amb compte també per a no tergiversar les idees de l'autor.

  • Si és necessari copiar un fragment, sempre s'ha de fer entre cometes i posant una referència al final o una nota al peu indicant d'on s'ha extret el fragment.

  • Citar sempre la font, tant dins del text com en la bibliografia al final de tot del document.

  • Quan estem llegint un document, cal prendre notes sempre indicant la font.

Si utilitzem fragments d'un document textual o bé d'un document audiovisual o gràfic (imatges, vídeos, etc.) d'una altra persona sense citar-ne la font, l'estarem plagiant i això es penalitza tant en l'àmbit acadèmic com en el legal, d'acord amb la Llei de propietat intel·lectual.

Per a vetllar pel compliment de les lleis de propietat intel·lectual, a nivell internacional es va crear la WIPO (World Intellectual Property Organization), que pertany a la ONU.

Cal destacar també la presència d'organitzacions que gestionen de forma col·lectiva els drets de la propietat intel·lectual a nivell local. En l'àmbit espanyol podem esmentar l'SGAE (Sociedad General de Autores y Editores) o CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) en el cas de llibres i publicacions periòdiques, entre d'altres entitats.

No totes les obres estan subjectes a copyright. És el cas de:

a) Obres de domini públic; és a dir, les obres que no estan subjectes a drets d'autor, perquè:

a.1.) Són de coneixement comú; per exemple, una definició d'un terme, una frase feta, un fet que tothom coneix, etc.

a.2.) Han prescrit els drets d'autor segons els terminis que fixa la llei; per exemple, si han passat 70 anys després de la mort de l'autor (en el cas de les obres escrites). Algunes d'aquestes obres les podem trobar a Internet digitalitzades, com en el Project Gutenberg.

b) Excepcions legals:

b.1.) L'ús d'una part no substancial de l'obra. Normalment, un únic article d'una revista i, en el cas de llibres, fins al 10% del seu contingut.

b.2.) Si s'utilitzen per a l'estudi privat; la recerca no comercial, fer-ne ressenyes, informar d'esdeveniments d'actualitat, facilitar la feina bibliotecària o arxivística o en certs contextos educatius, , etc.

b.3.) Les idees inherents en l'obra: es protegeix la forma com s'expressen, però no la idea en si.

b.4.) Altres usos permesos per ordre judicial

c.) Obres d'accés obert. Segons el Manifest de la Budapest Open Access Iniciative, entenem per accés obert l'accés lliure per a l'intercanvi d'obres que permeti als usuaris llegir, imprimir, copiar, distribuir, extreure'n informació per a utilitzar-la amb qualsevol propòsit legal, sense més barreres financeres, legals i tècniques que les inevitables generades per l'accés a internet. 

Per a aconseguir-ho, es recomanen dues estratègies:

c.1.) Publicar en revistes d'accés obert; per exemple, les que trobem a RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) o a DOAJ (Directory of Open Access Journals).

c.2.) Publicar en una revista tradicional que permeti als autors deixar els articles en dipòsits de documents, institucionals, com el Repositori Institucional de la UOC: O2, l'Oberta en Obert, o temàtics.

Podem trobar una llista de dipòsits de documents d'accés obert a OpenDOAR (Directory of Open Access Repositories) i a ROAR (Registry of Open Access Repositories). 

En aquests dipòsits, els autors hi deixen una còpia electrònica de l'article, ponència, informe, etc. que s'anomena eprint. Els eprints poden ser de dos tipus:

  • edicions preliminars en el cas que no hagin passat encara pel procés de revisió per experts en la matèria d'una revista acadèmica,

  • postprints en el cas que ja hagin estat publicats.

 © Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya