La defensa de les dones de Lo somni. Transgressió o delit? Anàlisi tematològica de la misogínia a partir de l'estudi comparatiu de Lo somni i el Corbaccio

Abstract

Durant els segles XIII - XIV s'estableix un debat literari prolífic envers la condició de la dona, en què els escriptors s'alineen a favor o en contra, bo i vehiculant un seguit de tòpics profeministes o antifeministes respectivament. Aquesta discussió dicotòmica parteix d'una confrontació ideològica polièdrica de caràcter divers que arrela segles abans. Bernat Metge a Lo Somni sintetitza els tòpics d'ambdós posicionaments: en el llibre III blasma les dones, però en el llibre IV les enalteix. A partir d'una anàlisi comparativa amb el Corbaccio de Boccaccio, l'auctoritas principal d'on Metge manlleva els arguments misògins per a la redacció de Lo somni, n'extraurem tots els tòpics literaris en un sentit i un altre, sense perdre de vista les fonts i els arguments inserits a la tradició medieval que precedeixen ambdues obres. Amb tot, especialment el treball pretén indagar quin és el grau de transgressió envers l'ordre misogin tardocristià que es pot atribuir a l'apologia que Metge efectua a Lo somni. De retruc, el treball pretén deixar clara la capacitat de readaptació de la misogínia als influxos del renovellament cultural de la baixa edat mitjana, tot oferint una perspectiva del medievalisme allunyada d'estereotips anacrònics i esbiaixats.

Durante los siglos XIII - XIV se establece un debate literario prolífico para con la condición de la mujer, en la que los escritores se alinean a favor o en contra, y vehiculando una serie de tópicos profeministas o antifeministas respectivamente. Esta discusión dicotómica parte de una confrontación ideológica poliédrica de carácter diverso que arraiga siglos antes. Bernat Metge en Lo Somni sintetiza los tópicos de ambos posicionamientos: en el libro III censura las mujeres, pero en el libro IV las ensalza. A partir de un análisis comparativo con el Corbaccio de Boccaccio, la auctoritas principal de donde Metge emprunte los argumentos misóginos para la redacción de El sueño, extraeremos todos los tópicos literarios en un sentido y otro, sin perder de vista las fuentes y los argumentos insertados a la tradición medieval que preceden ambas obras. Con todo, especialmente el trabajo pretende indagar cuál es el grado de transgresión hacia el orden misógino tardocristiano que se puede atribuir a la apología que Metge efectúa en Lo sueño. De rebote, el trabajo pretende dejar clara la capacidad de readaptación de la misoginia i los influjos de la renovación cultural de la baja edad media, ofreciendo una perspectiva del medievalismo alejada de estereotipos anacrónicos y sesgados.

During the thirteenth and fourteenth centuries a prolific literary debate is established for the condition of women, in which writers align themselves for or against, and conveying a series of profeminist or antifeminist topics respectively. This dichotomous discussion starts from a multifaceted ideological confrontation of a diverse nature that is rooted centuries before. Bernat Metge in Lo Somni summarizes the topics of both positions: in book III he censors women, but in book IV he praises them. From a comparative analysis with Boccaccio's Corbaccio, the main author from which Metge borrows the misogynistic arguments for the writing of The Dream, we will extract all the literary topics in one sense and another, without losing sight of the sources and arguments inserted to the medieval tradition preceded by both works. However, especially the work seeks to investigate the degree of transgression of the late Christian misogynistic order that can be attributed to the apology that Metge makes in Lo Somni. In return, the work seeks to make clear the readjustment capacity of misogyny and the influences of the cultural renewal of the late Middle Ages, offering a perspective on medievalism far removed from anachronistic and biased stereotypes.