Proposta d'intervenció en un cas d'astrocitoma de grau II nou anys després del diagnòstic

Abstract

En el present document s'estudia el cas d'una dona de 31 anys que als 22 anys va ser diagnosticada d'un astrocitoma frontal esquerre de grau II (baix grau), després de presentar dues crisis epilèptiques convulsives tonico-clòniques generalitzades. El tumor va remetre gràcies a la cirurgia i al tractament amb radioteràpia però des d'aleshores ha estat tractada amb fàrmacs antipsicòtics (per la presència de símptomes) i anticonvulsius. Aquest tumor primari del SNC pertany al grup dels gliomes, el tipus més prevalent en la població; s'origina per una multiplicació anormal al teixit de les cèl·lules glials, i sol tenir un bon pronòstic. A nivell cognitiu, els resultats de l'avaluació neuropsicològica de la pacient evidencien dèficits atencionals, alentiment de la velocitat de processament, dificultats en el record verbal, la memòria de treball i l'adquisició d'aprenentatges, dèficits en fluència verbal semàntica i denominació verbal, i problemes en la planificació, presa de decisions, flexibilitat cognitiva i iniciació. Pel que fa a la conducta i les emocions, la pacient presenta irritabilitat, agressivitat i desinhibició, així com símptomes apàtics i depressius. Un cop estabilitzat el tractament farmacològic, nou anys després del diagnòstic es proposa una intervenció amb l'objectiu de fomentar l'autonomia de la pacient i l'augment de la qualitat de vida, treballant sobre els dèficits que interfereixen negativament en el seu dia a dia. Per això, aquesta tindrà una durada de 10 mesos en els quals s'intervindrà sobre les funcions cognitives, conductuals i emocionals afectades, fent ús tant de material tangible com de les noves tecnologies.

En el presente documento se estudia el caso de una mujer de 31 años que a los 22 años fue diagnosticada de un astrocitoma frontal izquierdo de grado II (bajo grado), tras presentar dos crisis epilépticas convulsivas tonico-clónicas generalizadas. El tumor remitió gracias a la cirugía y al tratamiento con radioterapia pero desde entonces ha sido tratada con fármacos antipsicóticos (por la presencia de síntomas) y anticonvulsivos. Este tumor primario del SNC pertenece al grupo de los gliomas, el tipo más prevalente en la población; se origina por una multiplicación anormal al tejido de las células gliales, y suele tener un buen pronóstico. A nivel cognitivo, los resultados de la evaluación neuropsicológica de la paciente evidencian déficits atencionales, ralentización de la velocidad de procesamiento, dificultades en el recuerdo verbal, la memoria de trabajo y la adquisición de aprendizajes, déficits en fluencia verbal semántica y denominación verbal, y problemas en la planificación, toma de decisiones, flexibilidad cognitiva e iniciación. Con respecto a la conducta y las emociones, la paciente presenta irritabilidad, agresividad y desinhibición, así como síntomas apáticos y depresivos. Una vez estabilizado el tratamiento farmacológico, nueve años después del diagnóstico se propone una intervención con el objetivo de fomentar la autonomía de la paciente y el aumento de la calidad de vida, trabajando sobre los déficits que interfieren negativamente en su día a día. Por ello, esta tendrá una duración de 10 meses en los que se intervendrá sobre las funciones cognitivas, conductuales y emocionales afectadas, haciendo uso tanto de material tangible como de las nuevas tecnologías.

The present paper investigates the case of a 31-year-old woman who, at the age of 22, was diagnosed with a left frontal grade II astrocytoma, after presenting two convulsive generalized tonic-clonic epileptic seizures. The tumour recovered thanks to surgery and radiation therapy but since then the patient has been treated with antipsychotic (because of the presence of symptoms) and anticonvulsant drugs. This primary CNS tumour belongs to the group of gliomas, the most prevalent type in the population; it originates from an abnormal multiplication in glial cell tissue, and usually has a good prognosis. At the cognitive level, the results of the patient¿s neuropsychological evaluation show attentional deficits, slowed processing speed, difficulties in verbal memory, working memory and learning, deficits in semantic verbal fluency and verbal denomination, and problems in planning, decision making, cognitive flexibility and initiation. In terms of behaviour and emotions, the patient presents irritability, aggression and disinhibition, as well as apathetic and depressive symptoms. Once the pharmacological treatment has been stabilized, nine years after the diagnosis, an intervention is proposed with the aim of promoting the patient¿s autonomy and increase the quality of life, working on the deficits that negatively interfere in the daily life. Therefore, it will last 10 months in which it will intervene on the cognitive, behavioural and emotional functions affected, using both tangible material and new technologies.