¡Carlins, a la muntanya! Memòria, tradició i paisatge: el simbolisme de la muntanya en el llenguatge de Marian Vayreda a "Records de la darrera carlinada"

Abstract

En aquest treball s'analitza com l'ús simbòlic de la muntanya en el llenguatge literari de "Records de la darrera carlinada" esdevé una manera de conservar l'essència del pensament de Marian Vayreda. El tradicionalisme de Vayreda i la defensa d'uns valors lligats intrínsecament a la idea de país constitueixen el cossol sobre el qual l'autor olotí basteix un text en què la muntanya 'entesa com el conjunt de la seva gent, les tradicions i el paisatge' és convertida en un tot, en un conjunt unificat que simbolitza els fonaments i l'estructura vertical de la nació catalana.

En este trabajo se analiza como el uso simbólico de la montaña en el lenguaje literario de "Recuerdos de la última guerra carlista" se convierte en una manera de conservar la esencia del pensamiento de Marian Vayreda. El tradicionalismo de Vayreda y la defensa de unos valores ligados intrínsecamente a la idea de país constituyen el cossol sobre el que el autor olotí construye un texto en el que la montaña entendida como el conjunto de su gente, las tradiciones y el paisaje es convertida en un todo, en un conjunto unificado que simboliza los cimientos y la estructura vertical de la nación catalana.

This work analyzes how the symbolic use of the mountain in the literary language of "Memories of the Last Carlinade" becomes a way of preserving the essence of Marian Vayreda's thought. Vayreda's traditionalism and the defense of values intrinsically linked to the idea of country constitute the core on which the author from Olot builds a text in which the mountain 'understood as the set of its people, traditions and landscape 'is turned into a whole, into a unified whole that symbolizes the foundations and the vertical structure of the Catalan nation.