Análisis de la traducción al inglés de La sombra del viento

Abstract

En el presente trabajo de fin de grado analizamos la novela La sombra del viento, de Carlos Ruiz Zafón, y su traducción al inglés de la mano de Lucia Graves, escritora y traductora británica. Nos introducimos en este universo literario a través de un marco teórico en el que analizamos brevemente el mercado de la literatura no anglosajona traducida al inglés. En él ponemos en contexto el estatus de este tipo de literatura en el mercado anglosajón, presentamos algunas cifras referidas al índice de publicación de novela extranjera y establecemos algunas hipótesis sobre los criterios principales que tienen en cuenta las editoriales inglesas a la hora de traducir y publicar una obra extranjera en inglés y el porqué. A continuación, proporcionamos un breve marco teórico donde conceptualizamos la traducción literaria para después pasar a definir y caracterizar los textos literarios y el papel del traductor literario. Finalizamos el marco teórico presentando las teorías de tres de los autores más influyentes que tratan de establecer una clasificación para las estrategias o técnicas de traducción más comúnmente utilizadas, estrategias que, más adelante, ejemplificaremos con extractos de la novela. En el siguiente apartado nos aproximamos al autor y a su obra. Hacemos un breve repaso de sus principales publicaciones centrándonos en el fenómeno literario de El Cementerio de los libros olvidados, tetralogía a la que pertenece la obra objeto de análisis pero, sobre todo, en La sombra del viento, la novela que analizaremos más adelante. Finalizamos este apartado no sin antes hacer mención de la traductora de la novela y su obra: Lucia Graves. Una vez proporcionado el marco teórico y contextualizado la obra y el autor, pasamos a la parte central del trabajo: el análisis traductológico. En este análisis extraemos fragmentos de la novela original y los comparamos con su versión traducida. Para ello, clasificamos los diferentes elementos objeto de análisis en ocho categorías: nombre de los personajes de la novela, lugares, obras literarias y otras publicaciones, personajes célebres, elementos gastronómicos, otros referentes culturales, juegos de palabras, refranes, expresiones y frases hechas, y otros elementos lingüísticos y características de la lengua. Esta clasificación nos sirve para, posteriormente, analizar cada traducción, identificar la estrategia de traducción que predomina y establecer hipótesis acerca del motivo y la idoneidad de cada traducción, información que plasmamos en el comentario traductológico que sigue a cada tabla.

In this final project we analyze the novel La sombra del viento, by Carlos Ruiz Zafón, and its translation into English by Lucia Graves, a British writer and translator. We enter this literary universe through a theoretical framework in which we briefly analyze the market for nonAnglo-Saxon literature translated into English. We give some context as to the status of this type of literature in the Anglo-Saxon market, we provide some figures related to the foreign novel publication index and we establish some hypotheses about the main criteria that English publishers take into consideration when translating and publishing foreign works in English and why. Then, we provide a brief theoretical framework where we conceptualize literary translation and then go on to define and characterize literary texts and the role of the literary translator. We finalize the theoretical framework by presenting the theories of three of the most influential authors who have tried to establish a classification for the most commonly used translation strategies or techniques, which we will later exemplify with excerpts from the novel. In the next section we approach the author and his literary work. We review his main works focusing on the literary phenomenon of El Cementerio de los libros olvidados, the tetralogy to which the novel we are analyzing belongs to, but mainly on La sombra del viento, the novel that we will analyze later on. We end this section by paying tribute to and introducing the translator of the novel and her own literary work: Lucia Graves. Once we have provided some theoretical framework and have introduced the author and his work, we move on to the main part of this project: the translation analysis. In this analysis we select excerpts of the original novel and compare them with its translated version. To do this, we classify the various elements under analysis into eight categories: names of the characters in the novel, places, literary works and other publications, famous people, gastronomic elements, other cultural references, sayings, expressions and collocations, and other linguistic elements and characteristics of language. This classification helps us to subsequently analyze each translation, identify the predominant translation strategy and establish hypotheses about the reason and appropriateness of each translation, information that we capture in the translational commentary that follows each table.

En el present treball de fi de grau analitzem la novel·la L'ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón, i la seva traducció a l'anglès de la mà de Lucia Graves, escriptora i traductora britànica. Ens introduïm en aquest univers literari a través d'un marc teòric en el qual analitzem breument el mercat de la literatura no anglosaxona traduïda a l'anglès. En ell posem en context l'estatus d'aquesta mena de literatura en el mercat anglosaxó, presentem algunes xifres referides a l'índex de publicació de novel·la estrangera i establim algunes hipòtesis sobre els criteris principals que tenen en compte les editorials angleses a l'hora de traduir i publicar una obra estrangera en anglès i el perquè. A continuació, proporcionem un breu marc teòric on conceptualitzem la traducció literària per a després passar a definir i caracteritzar els textos literaris i el paper del traductor literari. Finalitzem el marc teòric presentant les teories de tres dels autors més influents que tracten d'establir una classificació per a les estratègies o tècniques de traducció més comunament utilitzades, estratègies que, més endavant, exemplificarem amb extractes de la novel·la. En el següent apartat ens aproximem a l'autor i a la seva obra. Fem un breu repàs de les seves principals publicacions centrant-nos en el fenomen literari del Cementiri dels llibres oblidats, tetralogia a la qual pertany l'obra objecte d'anàlisi però, sobretot, en L'ombra del vent, la novel·la que analitzarem més endavant. Finalitzem aquest apartat no sense abans fer esment de la traductora de la novel·la i la seva obra: Lucia Graves. Una vegada proporcionat el marc teòric i contextualitzat l'obra i l'autor, passem a la part central del treball: l'anàlisi traductològic. En aquesta anàlisi extraiem fragments de la novel·la original i els comparem amb la seva versió traduïda. Per a això, classifiquem els diferents elements objecte d'anàlisi en vuit categories: nom dels personatges de la novel·la, llocs, obres literàries i altres publicacions, personatges cèlebres, elements gastronòmics, altres referents culturals, jocs de paraules, refranys, expressions i frases fetes, i altres elements lingüístics i característiques de la llengua. Aquesta classificació ens serveix per a, posteriorment, analitzar cada traducció, identificar l'estratègia de traducció que predomina i establir hipòtesi sobre el motiu i la idoneïtat de cada traducció, informació que plasmem en el comentari traductològic que segueix a cada taula.