Arte y feminismo en España (1963-1977): Identidades, estereotipos y marginación femeninas

Abstract

El objetivo fundamental de este trabajo de investigación es hacer un reconocimiento a la labor de toda una serie de artistas que fueron pioneras en el tratamiento de las cuestiones de género en España durante los años sesenta y setenta. La investigación pretende demostrar que, a pesar del olvido por parte de la crítica, existió un arte reivindicativo durante el tardofranquismo y los inicios de la transición que evidenció la opresión y marginación de las mujeres. A pesar de la distancia insalvable con sus homólogas extranjeras por razones históricas obvias, veremos que en la obra de Esther Boix (1927-2014), Ana Peters (1932-2012), Mari Chordà (1942), Ángela García Codoñer (1944), Eulàlia Grau (1946) y Fina Miralles (1950), existe una voluntad por denunciar la marginación femenina, la división sexual del trabajo o los estereotipos atribuidos a las mujeres, así como una necesidad de construir una identidad propia, desde su propia mirada, pudiéndose identificar alguna de las cuestiones fundamentales planteadas por las teóricas del feminismo de la segunda ola, recogidas en el ámbito internacional por artistas como Judy Chicago (1939), Miriam Schapiro (1923-2015) o Martha Rosler (1943), entre otras. Bajo la estética del realismo crítico, del pop o de las propuestas conceptuales, y utilizando diversos procedimientos y lenguajes expresivos, que van desde la pintura y el cómic hasta la fotografía y el arte de acción, la obra de las pioneras españolas puede equipararse a la vanguardia feminista internacional, a pesar de que en nuestro país el discurso historiográfico oficial no se haya interesado por ellas hasta hace bien poco tiempo. En este sentido la investigación pretende contribuir a la reciente línea de investigación iniciada hace escasos veinte años sobre arte y cuestiones de género en el marco de la contemporaneidad del panorama artístico español.

L'objectiu fonamental d'aquest treball de recerca és fer un reconeixement a la tasca de tot un seguit d'artistes que van ser pioneres en el tractament de les qüestions de gènere a Espanya durant els anys seixanta i setanta. La investigació pretén demostrar que, tot i l'oblit per part de la crítica, va existir un art reivindicatiu durant el tardofranquisme i els inicis de la transició que va evidenciar l'opressió i marginació de les dones. Tot i la distància insalvable amb les seves homòlogues estrangeres per raons històriques òbvies, veurem que en l'obra d'Esther Boix (1927-2014), Ana Peters (1932-2012), Mari Chordà (1942), Ángela García Codoñer (1944), Eulàlia Grau (1946) i Fina Miralles (1950), hi ha una voluntat per denunciar la marginació femenina, la divisió sexual de la feina o els estereotips atribuïts a les dones, així com una necessitat de construir una identitat pròpia, des de la seva pròpia mirada, podent-se identificar alguna de les qüestions fonamentals plantejades per les teòriques de l'feminisme de la segona onada, recollides en l'àmbit internacional per artistes com Judy Chicago (1939), Miriam Schapiro (1923-2015) o Martha Rosler (1943), entre d'altres. Sota l'estètica de l'realisme crític, de l'pop o de les propostes conceptuals, i utilitzant diversos procediments i llenguatges expressius, que van des de la pintura i el còmic fins a la fotografia i l'art d'acció, l'obra de les pioneres espanyoles pot equiparar-se a la avantguarda feminista internacional, tot i que al nostre país el discurs historiogràfic oficial no s'hagi interessat per elles fins fa ben poc temps. En aquest sentit la investigació pretén contribuir a la recent línia d'investigació iniciada fa escassos vint anys sobre art i qüestions de gènere en el marc de la contemporaneïtat de l'panorama artístic espanyol.

The fundamental objective of this research work is to recognize the work of a whole series of artists who were pioneers in the treatment of gender issues in Spain during the sixties and seventies. The research aims to show that, despite the neglect by critics, there was a vindictive art during the late Francoism and the beginning of the transition that evidenced the oppression and marginalization of women. Despite the insurmountable distance with their foreign counterparts for obvious historical reasons, we will see that in the work of Esther Boix (1927-2014), Ana Peters (1932-2012), Mari Chordà (1942), Ángela García Codoñer (1944), Eulàlia Grau (1946) and Fina Miralles (1950), there is a desire to denounce female marginalization, the sexual division of labor or the stereotypes attributed to women, as well as a need to build an identity of their own, from their own point of view, being able to identify some of the fundamental questions posed by the theorists of second wave feminism, collected in the international arena by artists such as Judy Chicago (1939), Miriam Schapiro (1923-2015) or Martha Rosler (1943), among others. Under the aesthetics of critical realism, pop or conceptual proposals, and using various expressive procedures and languages, ranging from painting and comics to photography and action art, the work of the Spanish pioneers can be compared to the international feminist vanguard, despite the fact that in our country the official historiographic discourse has not been interested in them until recently. In this sense, the research aims to contribute to the recent line of research started just twenty years ago on art and gender issues in the context of the contemporary Spanish art scene.