Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: http://hdl.handle.net/10609/133792
Registro completo de metadatos
Campo DC Valor Lengua/Idioma
dc.contributor.authorOrtega García, Fuensanta-
dc.coverage.spatialBarcelona, ESP-
dc.date.accessioned2021-07-21T06:40:05Z-
dc.date.available2021-07-21T06:40:05Z-
dc.date.issued2021-06-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10609/133792-
dc.description.abstractDesde sus inicios, la industria cinematográfica ha gozado de mucho éxito convirtiéndose en uno de los principales medios de expresión artística. Esta industria, que ha evolucionado desde el cine mudo hasta películas sonoras de alta calidad como las conocemos hoy, ha tratado de atraer siempre más público y extender sus productos rompiendo así todas las barreras lingüísticas. La incorporación de los diálogos en la industria del cine supuso todo un desafío para internacionalizar sus productos que ha sido resuelto a lo largo de la historia con estrategias como las películas «multiversión» y otras técnicas que han sobrevivido y evolucionado hasta la actualidad como la subtitulación y el doblaje. Crear un producto doblado con resultados satisfactorios que tengan coherencia con el producto original y provoquen el mismo efecto en el espectador de la lengua meta conlleva un proceso muy elaborado en el que intervienen diferentes profesionales desde la traducción hasta la grabación final del producto. Además, el proceso de traducción para el doblaje no está exento de problemas o desafíos a los que debe hacerse frente. En primer lugar, el producto doblado debe cuidar aspectos como la sincronía labial, isocronía y sincronía cinética. Por otro lado, la traducción de elementos culturales y humorísticos supone un verdadero desafío en el trasvase de una lengua a otra con formas muy diferentes de ver el mundo y que no siempre comparten los mismos conocimientos. En la traducción del humor este desafío se hace más patente ya que el producto está repleto de referentes culturales y otros elementos como risas enlatadas o juegos de palabras, que obligan al traductor a ser creativo, sobre todo cuando se imponen restricciones visuales que limitan el margen de maniobra del traductor. Ante el desafío de transmitir referentes culturales de la LO a otras lenguas, la traducción en el doblaje ha seguido varias tendencias desde la domesticación, en la que se adaptan estos referentes a otros equivalentes en la lengua meta, hasta la extranjerización, manteniendo el referente cultural de la LO. En el punto intermedio se encuentra otro método denominado neutralización, en el cual se sustituye el referente cultural de la LO por otro hiperónimo que no conlleve ninguna carga cultural en la LM. El caso práctico que se examina en el presente trabajo analiza las tendencias hacia las que se inclina la traducción del producto considerando también las diferentes técnicas relevantes para el doblaje de referentes culturales.es
dc.description.abstractFilm industry has been very successful ever since its inception, turning into one of the main means of artistic expression. This industry, which has evolved from the silent film to the high-quality voice film as they are known today, has always been trying to attract more audiences and extent its products, thus breaking every language barriers. The incorporation of dialogues in the film industry entailed a great challenge to internationalize its products. This defiance has been solved throughout the history with some strategies like 'multiversion' films, carried out over the thirties, and other techniques which have survived and evolved to the present day such as subtitling and dubbing. Creating a satisfactory dubbed product which is consistent with the original product and causes the same effect on the viewer of the target language involves a very thorough process in which different professionals take part, from the translation to the final recording of the product. In addition, the translation process for dubbing is not without problems or challenges that must be dealt with. Firstly, the dubbed product must take care of some aspects like lip synchrony, isochrony and kinetic synchrony. On the other hand, translating cultural and humoristic items can be a real challenge when transferring from one language to another with very different ways of seeing the world and which do not share the same knowledge. This challenge is more evident when translating humour, since the product is full of cultural referents and other items such as laugh tracks or wordplays, which force the translator to put his or her creative skills to full use, mainly when there are visual restrictions that limit the translator's leeway. Faced with the challenge of transmitting the cultural referents from the source language to other languages, some trends have been followed, from the domesticating method, where these referents are adapted to other equivalents to the target language, to the foreignizing method, keeping the cultural referent of the source language. At the half-way point, there is another method called neutralization, in which the cultural referent of the SL is replaced into a hypernym without any cultural connotation in the TL. The practical case which is examined in the current article analyses the tendencies towards which the translation of the product is inclined, considering the different techniques of translation relevant for dubbing cultural referents.en
dc.description.abstractDes dels seus inicis, la indústria cinematogràfica ha gaudit de molt èxit convertint-se en un dels principals mitjans d'expressió artística. Aquesta indústria, que ha evolucionat des del cinema mut fins a pel·lícules sonores d'alta qualitat com les coneixem avui, ha tractat d'atreure sempre més públic i estendre els seus productes trencant així totes les barreres lingüístiques. La incorporació dels diàlegs en la indústria de cinema va suposar tot un desafiament per internacionalitzar els seus productes que ha estat resolt al llarg de la història amb estratègies com les pel·lícules «multiversió» i altres tècniques que han sobreviscut i evolucionat fins a l'actualitat com la subtitulació i el doblatge. Crear un producte doblat amb resultats satisfactoris que tinguin coherència amb el producte original i provoquin el mateix efecte en l'espectador de la llengua meta comporta un procés molt elaborat en el qual intervenen diferents professionals des de la traducció fins a la gravació final del producte. A més, el procés de traducció per al doblatge no està exempt de problemes o reptes a què ha de fer front. En primer lloc, el producte doblat ha de cuidar aspectes com la sincronia de llavis, isocronia i sincronia cinètica. D'altra banda, la traducció d'elements culturals i humorístics suposa un veritable repte en el transvasament d'una llengua a una altra amb formes molt diferents de veure el món i que no sempre comparteixen els mateixos coneixements. En la traducció de l'humor aquest desafiament es fa més patent ja que el producte està ple de referents culturals i altres elements com riures enllaunats o jocs de paraules, que obliguen a el traductor a ser creatiu, sobretot quan s'imposen restriccions visuals que limiten el marge de maniobra de l'traductor. Davant el desafiament de transmetre referents culturals de la LO a altres llengües, la traducció en el doblatge ha seguit diverses tendències des de la domesticació, en la qual s'adapten aquests referents a altres equivalents en la llengua meta, fins a la estrangerització, mantenint el referent cultural de la LO. En el punt intermedi es troba un altre mètode anomenat neutralització, en el qual se substitueix el referent cultural de la LO per un altre hiperònim que no comporti cap càrrega cultural a la LM. El cas pràctic que s'examina en el present treball analitza les tendències cap a les que s'inclina la traducció del producte considerant també les diferents tècniques rellevants per al doblatge de referents culturals.ca
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isospaes
dc.publisherUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)-
dc.rightsCC BY-NC-ND-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/-
dc.subjecttraducción audiovisuales
dc.subjectdoblajees
dc.subjectreferente culturales
dc.subjectaudiovisual translationen
dc.subjectdubbingen
dc.subjectcultural referenten
dc.subjecttraducció audiovisualca
dc.subjectdoblatgeca
dc.subjectreferent culturalca
dc.subject.lcshAudio-visual translation -- TFMen
dc.titleLos retos del doblaje en televisión. Traducción de elementos culturales y del humor. Análisis de la serie Modern Family-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/masterThesis-
dc.audience.educationlevelEstudis de Màsterca
dc.audience.educationlevelEstudios de Másteres
dc.audience.educationlevelMaster's degreesen
dc.subject.lemacTraducció audiovisual -- TFMca
dc.subject.lcshesTraducción audiovisual -- TFMes
dc.contributor.directorPrado-Fonts, Carles-
dc.contributor.tutorGarcía Oya, Elisabet-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Aparece en las colecciones: Trabajos finales de carrera, trabajos de investigación, etc.

Ficheros en este ítem:
Fichero Descripción Tamaño Formato  
fortegagarTFM0621memoria.pdfMemoria del TFM916,55 kBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir