Enfermedad de Alzheimer: Rehabilitación neuropsicológica basada en la terapia de reminiscencia soporte analógico vs digital

Abstract

La enfermedad de Alzheimer es la causa más común de demencia, es una enfermedad neurodegenerativa, progresiva y crónica, cuyo síntoma principal es el deterioro de la memoria. El factor de riesgo principal para desarrollar la enfermedad es la edad y todavía no se ha encontrado un tratamiento farmacológico efectivo para curar a las personas que la sufren o detener su progreso. Los objetivos de este trabajo son; a) diseñar una intervención terapéutica individual, no farmacológica que contribuya a ralentizar el deterioro en memoria que sufren los pacientes con enfermedad de Alzheimer, b) comprobar si existen diferencias en los resultados de la intervención, en función del soporte utilizado. Para ello, se ha seleccionado una muestra de 6 personas, de entre 65 y 75 años, de ambos sexos, con enfermedad de Alzheimer, en estadios 3, 4 y 5 de la Global Deterioration Scale de Reisberg (GDS), con leguaje preservado. Aleatoriamente, se han formado dos grupos y se les ha asignado una forma de presentación. Mediante un diseño cuasiexperimental de un factor, (VI) tipo de soporte, con dos niveles (VI1) papel, (VI2) digital, tomando como variables dependientes los resultados de las pruebas neuropsicológicas aplicadas (pre-posintervención), aplicando diversas pruebas estadísticas, se pretende concluir, que la realización del programa de rehabilitación; a) mejora el estado emocional, b) reduce la gravedad de los trastornos neuropsiquiátricos que padecen los participantes, c) que contribuye a mejorar o mantener su estado cognitivo, d) que estos beneficios, se incrementan cuando los contenidos del programa se presentan en soporte papel.

Alzheimer's disease is the most common cause of dementia, it is a neurodegenerative, progressive and chronic disease, whose main symptom is memory impairment. The main risk factor for developing the disease is age and no effective pharmacological treatment has yet been found to cure people who suffer from it or stop their progress. The objectives of this work are; a) design an individual, non-pharmacological therapeutic intervention that contributes to slowing down the memory impairment suffered by patients with Alzheimer's disease, b) check if there are differences in the results of the intervention, depending on the support used. For this, a sample of 6 people, between 65 and 75 years old, of both sexes, with Alzheimer's disease, in stages 3, 4 and 5 of the Global Deterioration Scale of Reisberg (GDS), with preserved language, has been selected. Randomly, two groups have been formed and assigned a form of presentation. By means of a quasi-experimental design of a factor, (VI) type of support, with two levels (VI1) paper, (VI2) digital, taking as dependent variables the results of the neuropsychological tests applied (pre-post-intervention), applying various statistical tests, it is intended to conclude, that the realization of the rehabilitation program; a) improves the emotional state, b) reduces the severity of the neuropsychiatric disorders suffered by the participants, c) which contributes to improve or maintain their cognitive state, d) that these benefits are increased when the contents of the program are presented on paper.

La malaltia d'Alzheimer és la causa més comuna de demència, és una malaltia neurodegenerativa, progressiva i crònica, el símptoma principal de la qual és la deterioració de la memòria. El factor de risc principal per a desenvolupar la malaltia és l'edat i encara no s'ha trobat un tractament farmacològic efectiu per a curar a les persones que la sofreixen o detenir el seu progrés. Els objectius d'aquest treball són; a) dissenyar una intervenció terapèutica individual, no farmacològica que contribueixi a alentir la deterioració en memòria que sofreixen els pacients amb malaltia d'Alzheimer, b) comprovar si existeixen diferències en els resultats de la intervenció, en funció del suport utilitzat. Per a això, s'ha seleccionat una mostra de 6 persones d'entre 65 i 75 anys, de tots dos sexes, amb malaltia d'Alzheimer, en estadis 3, 4 i 5 de la Global Deterioration Scale de Reisberg (GDS), amb lleguatje preservat. Aleatòriament, s'han format dos grups i se'ls ha assignat una forma de presentació. Mitjançant un disseny cuasiexperimental d'un factor, (VI) tipus de suport, amb dos nivells (VI1) paper, (VI2) digital, prenent com a variables dependents els resultats de les proves neuropsicològiques aplicades (pre-postintervenció), aplicant diverses proves estadístiques, es pretén concloure, que la realització del programa de rehabilitació; a) millora l'estat emocional, b) redueix la gravetat dels trastorns neuropsiquiàtrics que pateixen els participants, c) que contribueix a millorar o mantenir el seu estat cognitiu, d) que aquests beneficis, s'incrementen quan els continguts del programa es presenten en suport paper.