L'ofici de la guerra: els mercenaris grecs i la professionalització del 'soldat-ciutada' a l'antiga Grècia

Abstract

El siglo IV a. C. en Grecia es una etapa de transición y cambio profundo, marcada por el desarrollo del conflicto (stasis) y la situación de crisis general que experimentaran las ciudades-estado griegas. Hasta entonces, los soldados-ciudadanos o hoplites protagonizaron los grandes escenarios bélicos del periodo clásico, constituyéndose la unidad arquetípica y singular en el conjunto de la koiné; pero a finales del siglo V a. C., empieza a irrumpir de manera progresiva una entidad la cual había sido marginada en el espacio conflictivo al Hèl·lade: los mercenarios griegos y los profesionales de la guerra. Más allá de la idea convencional del soldado de paga que adquiere la idea del mercenario en el contexto actual, en la antigüedad esta figura adopta una dimensión social, política y económica compleja que transgrede con la imagen tópica y convencional. Por lo tanto, la meta del presente trabajo se centra en el análisis del fenómeno del mercenaritat griego y el proceso de la profesionalización suscitada dentro del paradigma militar griego partir del siglo IV a. C..

The 4th century BC in Greece it is a period of transition and deep change, marked by the development of the conflict (stasis) and the general situation of crisis, experienced by the Greek city-states. Until then, the soldier-citizens or hoplites had the leading role in the classical warfare, constituting as the archetypal and singular militar unity in the koine framework. Nevertheless, at the end of the 5th century BC, an entity that had been marginalized in the Hellas warfare, began to break in: the Greek mercenaries and the war professionals. Beyond the conventional idea of the fortune soldier that acquires the mercenary in the current context, in the ancient world this figure takes on a complex social, political and economic dimension which transgresses the current conventional image. Thus, the aim of this work is to analyze the phenomenon of Greek mercenaries and the professionalization process raised within the Hella's military paradigm from the fourth century BC.

El segle IV aC a Grècia és una etapa de transició i canvi profund, marcada pel desenvolupament del conflicte (stasis) i la situació de crisi general que experimentessin les ciutats-estat gregues. Fins aleshores, els soldats-ciutadans o hoplites protagonitzaren els grans escenaris bèl·lics del període clàssic, constituint-se'n la unitat arquetípica i singular en el conjunt de la koiné; però a finals del segle V aC, comença a irrompre de manera progressiva una entitat la qual havia estat marginada en l'espai conflictiu a l'Hèl·lade: els mercenaris grecs i els professionals de la guerra. Més enllà de la idea convencional del soldat de paga que adquireix la idea del mercenari en el context actual, en l'antiguitat aquesta figura adopta una dimensió social, política i econòmica complexa que transgredeix amb la imatge tòpica i convencional. Per tant, la meta del present treball se centra en l'anàlisi del fenomen del mercenaritat grec i el procés de la professionalització suscitada dins el paradigma militar grec partir del segle IV aC.