El uso de cámaras Gesell con niños: ¿Cómo protegemos los derechos de los más vulnerables?

Abstract

Tras una larga existencia en la invisibilidad, la infancia empezó a ver debidamente reconocidos sus derechos durante el siglo pasado. La Convención sobre los Derechos del Niño (en adelante, CDN) no vio la luz hasta 1989. Este reconocimiento, que ha resultado en una tardía e insuficiente pero significativa aceleración a nivel internacional para proteger a la infancia, debe proyectarse en todos los ámbitos que de algún modo incidan en la vida y el desarrollo de los niños de todo el mundo. Como víctimas de delitos, los niños presentan características específicas relacionadas directamente con su nivel de desarrollo y que deben tenerse en cuenta no solamente por el modo en que pueden vivir una experiencia victimizadora, sino también por cómo obtener su relato de la misma en caso de que deban actuar como testigos. Las cámaras Gesell, como sistemas ideados para recoger el testimonio de las víctimas de delitos, han sido especialmente elogiadas por su utilidad en el caso de niños víctimas, ya que se sostiene que con ellas puede evitarse en gran medida la victimización secundaria que supone la repetición exhaustiva del relato sobre la experiencia vivida. Sin embargo, debemos pensar que son muchos los elementos que configuran el marco de bienestar para los niños, y uno de ellos es el respeto a su identidad como seres independientes, en armonía con unos derechos cada vez más convergentes con los de los adultos y cada vez menos programáticos. Por todo ello, valoraremos las implicaciones que el uso de las cámaras Gesell puede tener en la esfera de los derechos humanos y las libertades de los niños, estableciendo un escenario lo más completo posible que nos permita valorar, argumentar y aportar.

After a long existence in invisibility, children began to see their rights duly recognized throughout the last century. The Convention on the Rights of the Child (hereinafter, CDN) did not come to light until 1989. This recognition, which has resulted in a late and insufficient but significant acceleration in protecting children at the international level, must be projected over all areas that in some way affect the life and development of children around the world. As victims of crime, children have specific characteristics directly related to their level of development which must be taken into consideration not only for the way in which they can live a victimizing experience, but also for how to obtain their account of it should they act as witnesses. Gesell chambers, as systems designed to gather the testimonies of crime victims, have been especially praised for their usefulness with child victims, since it is argued that they can largely prevent the secondary victimization that involves extensive repetition of the story about the experience. However, we must acknowledge that there are many items that make up the complete framework of well-being for children, and one of them is the respect for their identity as independent beings, in harmony with their fundamental rights, increasingly alike to those of adults and increasingly significant. For all these reasons, we will ponder the implications that the use of Gesell chambers may have in the sphere of human rights and freedoms of children, establishing as complete as possible a scenario that allows us to evaluate, argue and contribute.

Després d'una llarga existència en la invisibilitat, la infància va començar a veure degudament reconeguts els seus drets durant el segle passat. La Convenció sobre els Drets del Nen (d'ara endavant, CDN) no va veure la llum fins a 1989. Aquest reconeixement, que ha resultat en una tardana i insuficient però significativa acceleració a nivell internacional per a protegir la infància, ha de projectar-se en tots els àmbits que d'alguna manera incideixin en la vida i el desenvolupament dels nens de tot el món. Com a víctimes de delictes, els nens presenten característiques específiques relacionades directament amb el seu nivell de desenvolupament i que han de tenir-se en compte no solament per la manera en què poden viure una experiència victimizadora, sinó també per com obtenir el seu relat de la mateixa en cas que hagin d'actuar com a testimonis. Les cambres Gesell, com a sistemes ideats per a recollir el testimoniatge de les víctimes de delictes, han estat especialment elogiades per la seva utilitat en el cas de nens víctimes, ja que se sosté que amb elles pot evitar-se en gran manera la victimització secundària que suposa la repetició exhaustiva del relat sobre l'experiència viscuda. No obstant això, hem de pensar que són molts els elements que configuren el marc de benestar per als nens, i un d'ells és el respecte a la seva identitat com a éssers independents, en harmonia amb uns drets cada vegada més convergents amb els dels adults i cada vegada menys programàtics. Per tot això, valorarem les implicacions que l'ús de les cambres Gesell pot tenir en l'esfera dels drets humans i les llibertats dels nens, establint un escenari el més complet possible que ens permeti valorar, argumentar i aportar.