Avaluació i intervenció neuropsicològica a un infant amb diagnòstic de trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), de presentació combinada, comòrbid amb un trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultats en la lectura i en l’expressió escrita i talentós verbalment

Abstract

En aquest treball s'exposa el cas d’un infant de 8 anys i 10 mesos diagnosticat de trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH), de presentació combinada, comòrbid amb un trastorn específic de l'aprenentatge amb dificultats en la lectura i l'expressió escrita i, alhora, talentós verbalment. Segons el DSM-5, el TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament que afecta al 5% de la població infanto-juvenil. Es manifesta amb un patró persistent d'inatenció i/o d'hiperactivitat-impulsivitat que interfereix en el funcionament del pacient en els diferents contextos on interactua. L'etiopatogènia és multifactorial. Més del 60% dels menors amb TDAH presenten un altre trastorn psiquiàtric associat. L'exploració neuropsicològica evidencia com el pacient presenta una bona capacitat cognitiva. Destaca en aptituds verbals, pràxies i té un potencial creatiu desenvolupat. Per contra, s'objectiva una alteració dels processos atencionals i una disfunció executiva que interfereix en l'aprenentatge lectoescriptor i la seva autoestima està afectada. L'objectiu de la intervenció és minimitzar l'impacte de les alteracions cognitiu-conductuals i emocionals del menor, mitjançant l'estimulació de les funcions afectades i facilitant ajudes externes, tot potenciant la seva autoestima. El tractament que ha demostrat més eficàcia per al TDAH inclou teràpia conductual amb els pares, reeducació psicopedagògica amb l'infant, adaptacions metodològiques a l'escola i tractament farmacològic.

This study exposes the case of 8-year and 10-month-old child with attention deficit hyperactivity disorder (ADHD), combined presentation, comorbid with a specific learning disorder with reading and writing difficulties and also verbally talented. According to DSM-5, ADHD is a neurodevelopmental disorder that affects 5% of the child-youth population. It manifests itself with a persistent pattern of inattention and/or hyperactivityimpulsivity that interferes with the patient functioning in the different contexts in which he interacts. Its pathogenesis is multifactorial and genetic, neurochemicals, neuroanatomics and environmental factors are interrelated. More than 60% of the ADHD childhood cases have other associated psychiatric disorders. Neuropsychological examination shows how the patient has a good cognitive capacity. He stands out in verbal aptitudes, motor control and has a creative potential developed. On the contrary, an altered attentional process and an executive dysfunction are detected which interfere with learning abilities and self-esteem is also affected. The aim of the intervention is to minimize the impact of cognitive, behavioural and emotional symptoms of the child, by stimulating the functions affected, providing external support and promoting his self-esteem. The treatment that provides strong support for the efficacy in ADHD includes parents training, psychopedagogical reeducation with child, methodological adaptations at school and pharmacological treatment. After the intervention throughout an academic year, the child is expected to improve his emotional skills and to dispose of more resources to compensate his difficulties and that parents have more tools in order to deal with contingencies.

En este trabajo se expone el caso de un niño de 8 años y 10 meses diagnosticado de trastorno por déficit de atención con hiperactividad (TDAH), de presentación combinada, comorbid con un trastorno específico del aprendizaje con dificultades en la lectura y la expresión escrita y, a la vez, talentoso verbalmente. Según lo DSM-5, el TDAH es un trastorno del neurodesarrollo que afecta al 5% de la población infanto-juvenil. Se manifiesta con un patrón persistente de inatención y/o de hiperactividad-impulsividad que interfiere en el funcionamiento del paciente en los diferentes contextos donde interactúa. La etiopatogenia es multifactorial. Más del 60% de los menores con TDAH presentan otro trastorno psiquiátrico asociado. La exploración neuropsicológica evidencia como el paciente presenta una buena capacidad cognitiva. Destaca en aptitudes verbales, praxias y tiene un potencial creativo desarrollado. Por el contrario, se objetiva una alteración de los procesos atencionales y una disfunción ejecutiva que interfiere en el aprendizaje lectoescriptor y su autoestima está afectada. El objetivo de la intervención es minimizar el impacto de las alteraciones cognitivo-conductuales y emocionales del menor, mediante la estimulación de las funciones afectadas y facilitando ayudas externas, potenciando su autoestima. El tratamiento que ha demostrado más eficacia para el TDAH incluye terapia conductual con los padres, reeducación psicopedagógica con el niño, adaptaciones metodológicas en la escuela y tratamiento farmacológico.