Causes de finalització dels acolliments en família extensa a l’Alt Penedès 2014-2022. Propostes de millora en la intervenció psicopedagògica

Abstract

Antecedents: l’acolliment en família extensa (AFE) és la mesura de protecció preferent per a les menors desemparades, tot i que els darrers anys està perdent l’hegemonia davant l’augment de l’acolliment residencial. Objectius: estudiar el perfil familiar i les causes de finalització dels AFE a l’Alt Penedès per a proposar millores en la intervenció psicopedagògica. Participants i context: aquesta recerca estudia sistemàticament la població total (139 casos del Servei d’Integració en Família Extensa comarcal tancats i oberts entre 2014 i 2022). També hi participen 2 investigadores expertes en AFE de Catalunya i Espanya. Mètode: davant l’escassetat d’investigacions prèvies, aquest estudi empíric de tendència des d’una metodologia ex-post-facto valora indicadors i factors de risc de resolucions administratives, expedients familiars i documentació tècnica, analitzats quantitativament mitjançant tècniques d’estadística descriptiva bàsica. La informació qualitativa dels qüestionaris s’analitza temàticament per categories. Resultats: la tendència comarcal dels AFE és similar a la catalana i l’espanyola: majoritàriament homes adolescents acollits per àvies o tietes maternes, en parella o dones monoparentals. Sol ser una mesura estable, amb permanència al mateix nucli acollidor. Els AFE finalitzen per majoria d’edat (44,61%), retorn amb progenitores (20%) i ruptura (35,39% en la concepció àmplia i 16,92% en la restringida per voluntat d’acollidora o adolescent, ja que el 18,47% és per proposta tècnica). Conclusions: si bé les causes de ruptura recauen principalment en les tietes acollidores, més que en les adolescents acollides, no s’hi ha pogut atribuir una incidència, directa o indirecta, de les progenitores. Es proposa una intervenció psicopedagògica, amb perspectiva de gènere i intergeneracional, centrada en les menors i construïda amb elles, facilitant suport per a la normalització de la seva situació. La formació i el treball grupal poden contribuir a prevenir la finalització dels acolliments.

Antecedentes: la acogida en familia extensa (AFE) es la medida de protección preferente para las menores desamparadas, a pesar de que los últimos años está perdiendo la hegemonía ante el aumento de la acogida residencial. Objetivos: estudiar el perfil familiar y las causas de finalización de los AFE en el Alt Penedès para proponer mejoras en la intervención psicopedagógica. Participantes y contexto: esta investigación estudia sistemáticamente la población total (139 casos del Servicio de Integración en Familia Extensa comarcal cercados y abiertos entre 2014 y 2022). También participan 2 investigadoras expertas en AFE de Cataluña y España. Método: ante la escasez de investigaciones previas, este estudio empírico de tendencia desde una metodología ex-puesto-facto valora indicadores y factores de riesgo de resoluciones administrativas, expedientes familiares y documentación técnica, analizados cuantitativamente mediante técnicas de estadística descriptiva básica. La información cualitativa de los cuestionarios se analiza temáticamente por categorías. Resultados: la tendencia comarcal de los AFE es similar a la catalana y la española: mayoritariamente hombres adolescentes acogidos por abuelas o tías maternas, en pareja o mujeres monoparentales. Suele ser una medida estable, con permanencia al mismo núcleo acogedor. Los AFE finalizan por mayoría de edad (44,61%), retorno con progenitoras (20%) y ruptura (35,39% en la concepción amplia y 16,92% en la restringida por voluntad de acogedora o adolescente, puesto que el 18,47% es por propuesta técnica). Conclusiones: si bien las causas de ruptura recaen principalmente en las tías acogedoras, más que en las adolescentes acogidas, no se ha podido atribuir una incidencia, directa o indirecta, de las progenitoras. Se propone una intervención psicopedagógica, con perspectiva de género e intergeneracional, centrada en las menores y construida con ellas, facilitando apoyo para la normalización de su situación. La formación y el trabajo grupal pueden contribuir a prevenir la finalización de las acogidas.

Background: foster care in extended family (AFE) is the preferred protection measure for homeless children, although in recent years it has been losing its hegemony to the increase in residential foster care. Objectives: to study the family profile and the causes of termination of the AFE in Alt Penedès in order to propose improvements in the psycho-pedagogical intervention. Participants and context: this research systematically studies the total population (139 cases of the county Extended Family Integration Service fenced and opened between 2014 and 2022). Two expert researchers in AFE from Catalonia and Spain also participated. Method: given the scarcity of previous research, this empirical study of trend from an ex-post-facto methodology assesses indicators and risk factors of administrative resolutions, family files and technical documentation, analyzed quantitatively using basic descriptive statistical techniques. The qualitative information from the questionnaires is analyzed thematically by categories. Results: the regional trend of the AFE is similar to the Catalan and Spanish trends: mostly adolescent males taken in by grandmothers or maternal aunts, in couples or single-parent women. It is usually a stable measure, with permanence in the same foster family. The PFAs end due to the age of majority (44.61%), return to the parents (20%) and breakup (35.39% in the broad conception and 16.92% in the restricted conception due to the will of the foster mother or adolescent, since 18.47% is due to a technical proposal). Conclusions: although the causes of breakup fall mainly on the foster aunts, more than on the fostered adolescents, it was not possible to attribute a direct or indirect incidence to the parents. A psycho-pedagogical intervention is proposed, with a gender and intergenerational perspective, centered on the minors and built with them, providing support for the normalization of their situation. Training and group work can contribute to prevent the termination of foster care.