Manejo terapéutico del trastorno mental grave infanto-juvenil: “El caso Mai”

Abstract

Dado que la mayoría de planes y protocolos de atención al trastorno mental grave infantojuvenil no contemplan la intervención con los trastornos disociativos, se plantea analizar un caso clínico, donde se ha establecido inicialmente un diagnóstico de trastorno de la conducta alimentaria sin especificación junto con una personalidad con rasgos anómalos de base (posible rasgos límites), que tras una evaluación más exhaustiva de la clínica presentada, a través de la aplicación de un cuestionario de síntomas clínicos (scl-90), técnicas proyectivas temáticas (fábulas de Düss) y entrevistas semiestructuradas tanto con la paciente como con la familia revelan un posible cuadro de identidad disociativo. A su vez, se analiza de forma longitudinal la evolución del caso, que ha precisado de un proceso de reevaluación con resultados limitados tras las intervenciones iniciales realizadas centrada en los síntomas alimentarios siguiendo el modelo transdiagnóstico de Fairbum, resultados que entendemos desde un error en la práctica clínica, con una tendencia por parte de los profesionales de la salud mental a ignorar sintomatología clave de los cuadros disociativos y que una vez contemplados como cuadro nuclear donde intervenir, nos llevan a plantear como propuesta de innovación y mejora, un protocolo de evaluación e intervención para cuadros disociativos en población infanto-juvenil.

Atès que la majoria de plans i protocols d'atenció al trastorn mental greu infantojuvenil no contemplen la intervenció amb els trastorns dissociatius, es planteja analitzar un cas clínic, on s'ha establert inicialment un diagnòstic de trastorn de la conducta alimentària sense especificació juntament amb una personalitat amb trets anòmals de base (possible trets límits), que després d'una avaluació més exhaustiva de la clínica presentada, a través de l'aplicació d'un qüestionari de símptomes clínics (scl-90), tècniques projectives temàtiques (rondalles de Düss) i entrevistes semiestructurades tant amb la pacient com amb la família revelen un possible quadre d'identitat dissociatiu. Al seu torn, s'analitza de forma longitudinal l'evolució del cas, que ha precisat d'un procés de reavaluació amb resultats limitats després de les intervencions inicials realitzades centrades en els símptomes alimentaris seguint el model transdiagnóstic de Fairbum, resultats que entenem des d'un error en la pràctica clínica, amb una tendència per part dels professionals de la salut mental a ignorar simptomatologia clau dels quadres dissociatius i que una vegada contemplats com a quadre nuclear on intervenir, ens porten a plantejar com a proposta d'innovació i millora, un protocol d'avaluació i intervenció per a quadres dissociatius en població infantojuvenil.

Given that most of the plans and protocols for the care of severe mental disorders in children and adolescents do not contemplate intervention with dissociative disorders, we do not contemplate intervention with dissociative disorders, it is proposed to analyze a clinical case, where a diagnosis of case, where a diagnosis of eating disorder without specification together with a personality with anomalous with an unspecified eating disorder together with a personality with anomalous base traits (possible borderline traits), which after (possible borderline traits), that after a more exhaustive evaluation of the clinical presentation, through the application of a questionnaire through the application of a clinical symptom questionnaire (scl-90), projective techniques, thematic techniques (Düss fables) and semi-structured interviews with both the patient and her family, reveal a possible and family reveal a possible dissociative identity disorder. At the same time, a longitudinal analysis of the longitudinal analysis of the evolution of the case, which has required a process of reevaluation with limited results after the initial the initial interventions focused on eating symptoms following the transdiagnostic model, the Fairbum's transdiagnostic model, results that we understand as an error in clinical practice, which is from an error in clinical practice, with a tendency on the part of mental health professionals to ignore symptoms and to ignore key symptomatology of dissociative pictures and that once contemplated as a core picture where to intervene. Once these have been considered as a core framework in which to intervene, we propose as a proposal for innovation and and improvement, an evaluation and intervention protocol for dissociative disorders in children and adolescents. children and adolescents.