El posthumanisme a ‘Canto jo i la muntanya balla’ d’Irene Solà

Abstract

L’avançament tecnocientífic, l’actual crisi ecològica i les desigualtats socioeconòmiques arreu del planeta ens situen en un context en el qual s’està replantejant el llegat de la Il·lustració. Davant d’aquesta conjuntura s’articula el pensament posthumanista. Per aproximar-nos a aquesta filosofia, que s’emplaça tant en l’actualitat com en una realitat futura, la literatura esdevé un camp força útil i intel·ligible per tal de pensar més enllà dels discursos antropocèntrics i humanistes. Per aquest motiu, aquest treball es proposa analitzar la novel·la postantropocèntrica Canto jo i la muntanya balla d’Irene Solà des del posthumanisme proposat per la filòsofa Rosi Braidotti. Mitjançant l’anàlisi mirarem de respondre diverses preguntes. En primer terme, es pot considerar el llibre d’Irene Solà una obra literària posthumanista? En quina mesura la novel·la trenca amb els preceptes propis de la tradició humanista? Com opera el postantropocentrisme, la des- familiarització amb els discursos racionalistes i la no-linealitat del temps posthumà en la trama i els personatges? En aquest treball mirarem de respondre aquestes preguntes i dilucidar de quina forma l’esvaïment dels dualismes i preceptes propis de l’humanisme afecten els conceptes de temps, espai, ésser i coneixement.

Le dévelopement technoscientifique, la crise écologique actuelle et les inégalités socio- économiques autour de la planète nous placent dans un contexte où l'héritage des Lumières est repensé. Face à cette conjoncture, s’articule la pensée posthumaniste. Pour aborder cette philosophie qui se situe à la fois dans le présent et dans une réalité future, la littérature devient un champ très utile et intelligible pour penser au-delà des discours anthropocentriques et humanistes. Pour cette raison, ce travail vise à analyser le roman post-anthropocentrique Canto jo i la muntanya balla d'Irene Solà à partir du posthumanisme proposé par la philosophe Rosi Braidotti. A travers l'analyse, nous tenterons de répondre à plusieurs questions. Tout d'abord, le livre d'Irene Solà peut-il être considéré comme une œuvre littéraire posthumaniste ? Dans quelle mesure le roman rompt-il avec les préceptes de la tradition humaniste? Comment fonctionnent le postanthropocentrisme, la dé-familiarité avec les discours rationalistes et la non-linéarité du temps posthumain dans l'intrigue et les personnages? Dans cet article, nous tenterons de répondre à ces questions et d'élucider comment l'effacement des dualismes et des préceptes de l'humanisme affecte les concepts de temps, d'espace, d'être et de connaissance.

El adelanto tecnocientífico, la actual crisis ecológica y las desigualdades socioeconómicas en todo el planeta nos sitúan en un contexto en el cual se está replanteando el legado de la Ilustración. Ante esta coyuntura se articula el pensamiento posthumanista. Para aproximarnos a esta filosofía, que se emplaza tanto en la actualidad como en una realidad futura, la literatura acontece un campo bastante útil e inteligible para pensar más allá de los discursos antropocéntricos y humanistas. Por este motivo, este trabajo se propone analizar la novela postantropocéntrica Canto yo y la montaña baila de Irene Solà desde el posthumanismo propuesto por la filósofa Rosi Braidotti. Mediante el análisis miraremos de responder varias preguntas. En primer término, ¿se puede considerar el libro de Irene Solà una obra literaria posthumanista? ¿En qué medida la novela rompe con los preceptos propios de la tradición humanista? ¿Cómo opera el postantropocentrismo, la des- familiarización con los discursos racionalistas y la no-linealidad del tiempo posthumano en la trama y los personajes? En este trabajo miraremos de responder estas preguntas y dilucidar de qué forma el desvanecimiento de los dualismos y preceptos propios del humanismo afectan los conceptos de tiempos, espacio, ser y conocimiento.

Technoscientific progress, the current ecological crisis and socioeconomic inequalities throughout the planet place us in a context in which the legacy of the Enlightenment is being rethought. Posthumanist thought is articulated at this juncture. In order to approach this philosophy, which is located both in the present and in a future reality, literature becomes a very useful and intelligible field to think beyond anthropocentric and humanist discourses. For this reason, this paper proposes to analyze the post-anthropocentric novel Canto yo y la montaña baila by Irene Solà from the posthumanism proposed by the philosopher Rosi Braidotti. Through the analysis we will try to answer several questions. First, can Irene Solà's book be considered a posthumanist literary work? To what extent does the novel break with the precepts of the humanist tradition? How does postanthropocentrism, the unfamiliarization with rationalist discourses and the non-linearity of posthuman time operate in the plot and the characters? In this paper we will try to answer these questions and elucidate how the fading of the dualisms and precepts of humanism affect the concepts of time, space, being and knowledge.