La producción de saberes expertos por colectivos de pacientes crónicos en–línia. Un modelo de análisis para su estudio

Abstract

En aquest treball es desenvolupa un model d'anàlisi per a l'estudi dels mètodes que duen a terme dos col·lectius en línia de diabètics per produir informació sobre la condició que comparteixen. El tipus d'anàlisi que es proposa aporta una perspectiva renovada a l'escassa literatura sobre el tema ja que aquesta: 1) és parca quan es refereix a l'activitat productora d'informació dels pacients respecte de la seva condició, en estudiar-lo més com a consumidor; 2) prioritza l'estudi de l'individu sobre el col·lectiu, i 3) quan estudia col·lectius de pacients, tendeix a centrar-se en el suport emocional com a element característic. El model d'anàlisi desenvolupat parteix d'una perspectiva etnometodològica perquè ens permet centrar-nos en les pràctiques quotidianes endògenes dels nostres grups socials per desvetllar el seu saber fer. El model indaga al voltant del tipus de sabers que els col·lectius posen en joc, la veu d'autoritat que els atorguen i les pautes que habiliten la producció d'informació mitjançant la interacció en fòrums de discussió. Les pautes que possibiliten la producció es van aixecar i categoritzar des de les mateixes dades, mentre que per als sabers es van desenvolupar categories despreses de les propostes elaborades per Mol i Law (2004) i Eynsenbach (2008a i 2008b).

En este trabajo se desarrolla un modelo de análisis para el estudio de los métodos que dos colectivos en línea de diabéticos llevan a cabo para producir información sobre la condición que comparten. El tipo de análisis que se propone aporta una perspectiva renovada a la escasa literatura sobre el tema ya que esta: 1) es parca cuando se refiere a la actividad productora de información de los pacientes respecto de su condición, al estudiársele más como consumidor; 2) prioriza el estudio del individuo sobre el colectivo, y 3) cuando estudia colectivos de pacientes, tiende a centrarse en el apoyo emocional como su elemento característico. El modelo de análisis desarrollado parte de una perspectiva etnometodológica porque esta nos permite centrarnos en las prácticas cotidianas endógenas de nuestros grupos sociales para develar su saber hacer. El modelo indaga en torno al tipo de saberes que los colectivos ponen en juego, a la voz de autoridad que les otorgan y a las pautas que habilitan la producción de información a través de la interacción en foros de discusión. Las pautas que posibilitan la producción se levantaron y categorizaron desde los mismos datos, mientras que para los saberes se desarrollaron categorías desprendidas de las propuestas elaboradas por Mol y Law (2004) y Eynsenbach (2008a y 2008b).

This work presents the development of a model for the analysis of the methods that two online diabetic patient communities use to produce information on the condition they share. The type of analysis that is proposed offers an innovative alternative to the scarce academic work found on the subject, which: (1) rarely looks at the information producing activities of patients regarding their condition, studying them more as consumers; (2) has a tendency to focus on individuals rather than on collectives; and (3) tends to characterize collectives, when they are studied, only as emotional support groups. The model developed here departs from an ethnomethodological perspective as it looks at the endogenous day-to-day practices of the social groups as a way to shed light on their know-how. The model inquiries about the types of knowledge that the collectives deploy, the voice of authority they give to the pieces of information shared, and the practices that enable their production through interaction. The producing practices were drawn and categorized from the empirical data, while the proposals of Mol & Law (2004) and Eysenbach (2008a, 2008b) were used as a starting point for categorizing their knowledge.