Uso de agentes conversacionales en la gestión de las distintas fases de los trastornos depresivos en la población adolescente

Abstract

La vulnerabilidad de los adolescentes a los trastornos depresivos genera un alto impacto en su salud mental. Los estresores derivados de la pandemia, han agravado la intensidad de los síntomas y el número de afectados. Este incremento, junto la escasez de recursos materiales y humanos, se está convirtiendo en una carga difícil de absorber por los sistemas de salud. Los agentes conversacionales, capaces de actuar simulando el comportamiento humano y mantener conversaciones fluidas pueden contribuir a aumentar la detección y mejorar los tratamientos reduciendo la carga actual de muchos terapeutas. El objetivo de esta revisión bibliográfica ha sido explorar la evidencia actual de los agentes conversacionales y determinar si, en el campo de la salud mental, pueden ser útiles en la detección, diagnóstico y tratamiento de la depresión en esta población. Los resultados muestran que, con el enfoque y la investigación adecuados, en el campo de la salud mental, los agentes conversacionales pueden ser instrumentos eficaces en la gestión de las diversas fases de la depresión en la población adolescente. Sin embargo, dada la heterogeneidad de los estudios revisados y las limitaciones actuales, se requiere más investigación para determinar más a fondo su eficacia.

La vulnerabilitat dels adolescents als trastorns depressius genera un alt impacte en la seva salut mental. Els estressors derivats de la pandèmia, han agreujat la intensitat dels símptomes i el nombre d'afectats. Aquest increment, ajunto l'escassetat de recursos materials i humans, s'està convertint en una càrrega difícil d'absorbir pels sistemes de salut. Els agents conversacionals, capaços d'actuar simulant el comportament humà i mantenir converses fluides poden contribuir a augmentar la detecció i millorar els tractaments reduint la càrrega actual de molts terapeutes. L'objectiu d'aquesta revisió bibliogràfica ha estat explorar l'evidència actual dels agents conversacionals i determinar si, en el camp de la salut mental, poden ser útils en la detecció, diagnòstic i tractament de la depressió en aquesta població. Els resultats mostren que, amb l'enfocament i la recerca adequats, en el camp de la salut mental, els agents conversacionals poden ser instruments eficaços en la gestió de les diverses fases de la depressió en la població adolescent. No obstant això, donada l'heterogeneïtat dels estudis revisats i les limitacions actuals, es requereix més recerca per a determinar més a fons la seva eficàcia.

The vulnerability of adolescents to depressive disorders has a high impact on their mental health. The stressors derived from the pandemic have aggravated the intensity of symptoms and the number of people affected. This increase, together with the scarcity of material and human resources, is becoming a burden difficult for health systems to absorb. Conversational agents, capable of acting by simulating human behavior and maintaining fluid conversations, can contribute to increase detection and improve treatments by reducing the current burden on many therapists. The aim of this literature review was to explore the current evidence on conversational agents and to determine whether, in the mental health field, they can be useful in the detection, diagnosis and treatment of depression in this population. The results show that, with the right approach and research, in the mental health field, conversational agents can be effective tools in the management of the various stages of depression in the adolescent population. However, given the heterogeneity of the studies reviewed and current limitations, more research is needed to further determine their efficacy.