Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: http://hdl.handle.net/10609/147665
Registro completo de metadatos
Campo DC Valor Lengua/Idioma
dc.contributor.authorFernández Graziano, Dario-
dc.contributor.otherRizo García, Marta-
dc.coverage.spatialZaragoza, ESP-
dc.date.accessioned2023-03-15T06:14:35Z-
dc.date.available2023-03-15T06:14:35Z-
dc.date.issued2022-06-11-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10609/147665-
dc.description.abstractEl movimiento antifascista o Antifa alcanzó en Estados Unidos, durante la presidencia de Donald Trump, niveles de popularidad y presencia nunca antes registrados. En especial tras el asesinato de George Floyd y las protestas que lo siguieron, la atención de los medios al movimiento se hizo evidente. Los medios de comunicación, con su labor informativa, condicionan la percepción social de este y otros movimientos a través del uso de marcos específicos que buscan en ocasiones su deslegitimación, estigmatización y criminalización. Las teorías de análisis de contenido entre las que se encuentra la teoría del framing han demostrado en el mundo académico ser el método ideal de análisis para este tipo de investigaciones. El objetivo del presente trabajo es analizar, mediante la teoría del framing, la existencia de dichos marcos para poner a prueba la hipótesis de que existen procesos de deslegitimación, estigmatización y criminalización en la prensa digital estadounidense con respecto al movimiento Antifa. Para el estudio de caso de este análisis se han seleccionado tres medios en base a criterios de popularidad e ideología. Los diarios digitales escogidos para este estudio de caso son: el New York Times, el Wall Street Journal y el New York Post. La falta de un cuerpo académico sobre el tratamiento de la información en la prensa sobre el antifascismo en Estados Unidos sitúa esta investigación entre las primeras de su tipología, constituyendo un posible método de análisis para ser replicado en estudios similares. La investigación concluye que deslegitimación y criminalización quedan probados mientras que los marcos de estigmatización son insuficientes. Además se observa una clara tendencia creciente en el uso de marcos en los medios de derecha y centro frente a los de izquierda.es
dc.description.abstractThe antifascist movement (Antifa) reached in the United States unheard levels of presence and popularity during Donald Trump’s term in office. Specially after George Floyd’s murder and the protests that followed, the attention given to the movement was very evident. The media, in its informative task, conditions the social perception of this and other social movements by using specific frames that pretend their delegitimization, stigmatization and criminalization. Content analysis theories, among which is the framing theory, have demonstrated in the scholar literature to be the ideal method for this type of investigations. The aim of this paper is to analyze, by using the framing theory, if frames of delegitimization, stigmatization and criminalization exist on the digital newspapers in the US against the Antifa movement. For this case study three digital newspapers have been chosen according to popularity and ideological criteria. The digital newspapers chosen were the New York Times, Wall Street Journal and New York Post. The lack of an academic body about antifascism media coverage in the US positions this investigation among the first in its typology, constituting a possible method of analysis to be replicated in similar studies. The investigation concluded that the delegitimization and criminalization can be proved while the stigmatization frames are insufficient. In addition, it has been observed an increasing number of frames used in the right-wing and center media compared to the left-wing media.en
dc.description.abstractEl moviment antifeixista o Antifa va aconseguir als Estats Units, durant la presidència de Donald Trump, nivells de popularitat i presència mai abans registrats. Especialment, després de l'assassinat de George Floyd i les protestes que el van seguir, l'atenció dels mitjans al moviment es va fer evident. Els mitjans de comunicació, amb la seva labor informativa, condicionen la percepció social d'aquest i altres moviments a través de l'ús de marcs específics que busquen a vegades la seva deslegitimació, estigmatització i criminalització. Les teories d'anàlisis de contingut entre les quals es troba la teoria del framing han demostrat en el món acadèmic ser el mètode ideal d'anàlisi per a aquesta mena de recerques. L'objectiu del present treball és analitzar, mitjançant la teoria del framing, l'existència d'aquests marcs per a posar a prova la hipòtesi que existeixen processos de deslegitimació, estigmatització i criminalització en la premsa digital estatunidenca respecte al moviment Antifa. Per a l'estudi de cas d'aquesta anàlisi s'han seleccionat tres mitjans sobre la base de criteris de popularitat i ideologia. Els diaris digitals triats per a aquest estudi de cas són: el New York Times, el Wall Street Journal i el Nova York Post. La falta d'un cos acadèmic sobre el tractament de la informació en la premsa sobre l'antifeixisme als Estats Units situa aquesta recerca entre les primeres de la seva tipologia, constituint un possible mètode d'anàlisi per a ser replicat en estudis similars. La recerca conclou que deslegitimació i criminalització queden provats mentre que els marcs d'estigmatització són insuficients. A més s'observa una clara tendència creixent en l'ús de marcs en els mitjans de dreta i centre enfront dels d'esquerra.ca
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isospaca
dc.publisherUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)ca
dc.rightsCC BY-NC-ND-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/es/-
dc.subjectantifeixismeca
dc.subjectmoviments socialsca
dc.subjectpremsa digitalca
dc.subjectantifascismoes
dc.subjectmovimientos socialeses
dc.subjectprensa digitales
dc.subjectantifascismen
dc.subjectsocial movementsen
dc.subjectdigital journalsen
dc.subject.lcshSocial movements -- TFGen
dc.titleDeslegitimación, estigmatización y criminalización del movimiento antifascista en E.E.U.U. en la prensa digital durante la presidencia de Donald Trump (2020-2021). Estudio de caso de tres medioses
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesisca
dc.audience.educationlevelEstudis de Grauca
dc.audience.educationlevelEstudios de Gradoes
dc.audience.educationlevelUniversity degreesen
dc.subject.lemacMoviments socials -- TFGca
dc.subject.lcshesMovimientos sociales -- TFGes
dc.contributor.tutorPérez Gómez, Aura Patricia-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
dc.type.oaireResource Types::text::thesis::bachelor thesisca
Aparece en las colecciones: Treballs finals de carrera, treballs de recerca, etc.

Ficheros en este ítem:
Fichero Descripción Tamaño Formato  
dariodieciochoTFG0622memoria.pdfMemoria del TFG651,36 kBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir
Comparte:
Exporta:
Consulta las estadísticas

Este ítem está sujeto a una licencia Creative Commons Licencia Creative Commons Creative Commons