Conducta suicida en la niñez, adolescencia y adultos jóvenes. Una problemática social: Revisión sistemática

Abstract

En esta revisión sistemática, enmarcada dentro de la Psicología Social, se incluyen 30 estudios que tratan la conducta suicida en niños, adolescentes y adultos jóvenes; por tanto, se aborda como problemática social el intento de suicidio, la ideación suicida, y el suicidio consumado en esta etapa vital, debido al aumento de su incidencia en los últimos años, y en todas las sociedades, lo que supone una problemática global; por ello, se revisan los estudios realizados en siete países que registran preocupante incremento de casos. El incremento de estas conductas se aprecia principalmente en la adolescencia, que varios autores valoran como un riesgo en sí misma, por la vulnerabilidad asociada a esta época de cambio y de construcción de la personalidad. La conclusión que se extrae de esta revisión, es que las conductas suicidas se presentan por la confluencia de varios factores concomitantes, con lo cual, se pueden dar por la asociación de la etapa vital, siendo la adolescencia la que presenta mayor incidencia; la familia, considerada el principal factor precipitante por la violencia física y/o psicológica, favoreciendo el riesgo de suicidio en los adolescentes que experimentan alejamiento físico o emocional; el entorno educativo por el incremento de bullying y ciberbullying; y/o el entono social, debido al estigma internalizado por pertenecer a colectivos vulnerables por pertenecer a minorías, ya sea por condición de inmigrante, por bajo nivel socioeconómico, por identidad sexual no normativa, o por prejuicios raciales.

En aquesta revisió sistemàtica, emmarcada dins de la Psicologia Social, s'hi inclouen 30 estudis que tracten la conducta suïcida en nens, adolescents i adults joves; per tant, s'aborda com a problemàtica social l'intent de suïcidi, la ideació suïcida, i el suïcidi consumat en aquesta etapa vital, a causa de l'augment de la seva incidència en els darrers anys, i en totes les societats, fet que suposa una problemàtica global; per això, es revisen els estudis realitzats a set països que registren preocupant increment de casos. L'increment d'aquestes conductes s'aprecia principalment a l'adolescència, que diversos autors valoren com un risc en si mateixa, per la vulnerabilitat associada a aquesta època de canvi i de construcció de la personalitat. La conclusió que s'extreu d'aquesta revisió és que les conductes suïcides es presenten per la confluència de diversos factors concomitants, amb la qual cosa es poden donar per l'associació de l'etapa vital, i l'adolescència és la que presenta més incidència; la família, considerada el principal factor precipitant per la violència física i/o psicològica, afavorint el risc de suïcidi als adolescents que experimenten allunyament físic o emocional; l'entorn educatiu per l'increment de bullying i ciberbullying; i/o l'entorn social, a causa de l'estigma internalitzat per pertànyer a col·lectius vulnerables per pertànyer a minories, ja sigui per condició d'immigrant, per baix nivell socioeconòmic, per identitat sexual no normativa o per prejudicis racials.

This systematic review, framed within Social Psychology, includes 30 studies that deal with suicidal behaviour in children, adolescents and young adults; therefore, suicide attempts, suicidal ideation and completed suicide in this vital stage are addressed as a social problem, due to the increase in their incidence in recent years, and in all societies, which is a global problem; therefore, studies carried out in seven countries are reviewed, which have recorded a worrying increase in the number of cases. The increase in these behaviours is mainly seen in adolescence, which several authors consider to be a risk in itself, due to the vulnerability associated with this period of change and the construction of the personality. The conclusion drawn from this review is that suicidal behaviours occur due to the confluence of several concomitant factors, which can occur due to the association of life stage, with adolescence being the one with the highest incidence; the family, considered the main precipitating factor due to physical and/or psychological violence, favouring the risk of suicide in adolescents who experience physical or emotional detachment; the educational environment due to the increase in bullying and cyberbullying; and/or the social environment, due to the internalised stigma of belonging to vulnerable groups for belonging to minorities, either due to their immigrant status, or due to their immigrant status; the educational environment due to the increase in bullying and cyberbullying; and/or the social environment, due to the internalised stigma of belonging to vulnerable minority groups, whether due to immigrant status, low socioeconomic status, non-normative sexual identity, or racial prejudice.