Empreu aquest identificador per citar o enllaçar aquest ítem: http://hdl.handle.net/10609/148539
Registre complet de metadades
Camp DCValorLlengua/Idioma
dc.contributor.authorMartí Avi, Matilde-
dc.coverage.spatialMoncada, ESP-
dc.date.accessioned2023-07-27T05:31:39Z-
dc.date.available2023-07-27T05:31:39Z-
dc.date.issued2022-10-15-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10609/148539-
dc.description.abstractEl cinema és una potent ferramenta de construcció social i cultural, ja que com a mitjà de comunicació construeix una visió del món que contribueix a reproduir, subvertir o alterar la realitat social establerta, és per això que s’ha utilitzat des de la seua invenció per a la propaganda cultural i política. En l’actualitat la capacitat de produir, distribuir, i projectar la producció cinematogràfica es troba en gran part en mans dels grans centres de la industria cultural del món: Hollywood (EE.UU), Bollywood (Índia), Nollywood (Nigeria), Wellywood (Nova Zelanda) i Dhallywood (Bangladesh). Malgrat que aquests nous centres de la indústria cultural, Hollywood segueix exercint un poder hegemònic i sent un referent de producció comercial en l’àmbit de la indústria cinematogràfica a nivell mundial i amb aspiració d’arribar a un públic global. Aquesta investigació vol analitzar com la industria audiovisual de Hollywood representa l’alteritat cultural i les identitats col·lectives i, més concretament, com a traves de la ficció es configura la dicotomia nosaltres-altres en relació als conceptes de colonialisme i indigenisme. Per aquest propòsit em centraré en la saga d’Avatar que, pel moment, esta formada per: Avatar (2009) i Avatar: The Way of Water, ambdues dirigides i produïdes per James Cameron, distribuïdes per la Fox i 20th Century Studios. Les característiques del primer film i l’estrena de la seqüela ens ha permès realitzar una aproximació a com es representen, mitjançant la ficció, les relacions colonials amb els pobles originaris i explorar la proposta que presenta Cameron envers l’explotació capitalista dels recursos naturals i la resposta dels pobles originaris. El punt de partida és que l’univers ficcional d’Avatar connecta la ideologia colonial i la formació de moviments d’acció indígena a través del mite del “bon salvatge”. Mitjançant l’anàlisi del blockbuster i de la seua recepció en diferents públics es vol estudiar com es representa la ideologia colonial i l’indigenisme i com es construeix la identitat i l’alteritat a través de la representació corporal i el llenguatge.ca
dc.format.mimetypeapplication/pdfca
dc.language.isocatca
dc.publisherUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)ca
dc.rightsCC BY-NC-ND*
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/-
dc.subjectcinemaca
dc.subjectculturaca
dc.subjectalteritatca
dc.subjectidentitatca
dc.subjectcolonialismeca
dc.subjectcorporalitatca
dc.subject.lcshAnthropology -- TFGen
dc.titleAvatar. Colonialisme i indigenisme en la indústria audiovisual de Hollywoodca
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/bachelorThesisca
dc.audience.educationlevelEstudis de Grauca
dc.audience.educationlevelEstudios de Gradoes
dc.audience.educationlevelUniversity degreesen
dc.subject.lemacAntropologia -- TFGca
dc.contributor.tutorArdevol, Elisenda-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Apareix a les col·leccions:Trabajos finales de carrera, trabajos de investigación, etc.

Arxius per aquest ítem:
Arxiu Descripció MidaFormat 
Matilde_Marti_Avi_-_Avatar_-_TFG_Antropologia_Repostori.pdfMemòria del TFG1,59 MBAdobe PDFThumbnail
Veure/Obrir
Comparteix:
Exporta:
Consulta les estadístiques

Aquest ítem està subjecte a una llicència de Creative CommonsLlicència Creative Commons Creative Commons