Afectació del dany cerebral adquirit infantil al desenvolupament normal del cervell i alteracions físiques, cognitives, conductuals i socioemocionals que es produeixen, i efectivitat de la neuromodulació en un ambient enriquit per a restaurar o compensar funcions afectades.

Abstract

El present estudi està dissenyat per avaluar com afecta el dany cerebral adquirit (DCA) amb origen no congènit, hereditari o degeneratiu en el neurodesenvolupament infantil. L’ADACAI és un estudi que pretén investigar el neurodesenvolupament de pacients pediàtrics amb DCA després d’una lesió cerebral traumàtica en infants < 6 anys en fase moderada, la fisiopatologia de la lesió i el seu impacte en el cervell en desenvolupament i avaluar els efectes sinèrgics de l'estimulació transcranial per corrent directe (tDCS) en un ambient enriquit en la recuperació, tant física com cognitiva, per aconseguir la major recuperació funcional possible. El DCA infantil (DCAI) és una lesió sobtada en el cervell que implica un canvi en l'activitat neuronal interrompent el desenvolupament de xarxes de connectivitat estructurals i funcionals que condueixen a un deteriorament posterior del neurodesenvolupament en els infants afectats. Les etiologies poden ser múltiples incloent: traumatismes cranioencefàlics (TCE), infeccions, tumors cerebrals, accidents cerebrovasculars (ACV) o hipòxia-isquèmia (HI). Les seqüeles associades al DCAI poden presentar-se amb diferent gravetat, ser temporals/permanents, provocar dèficits parcials o generalitzats en les dimensions vitals afectant l'ajust psicosocial de l’infant i la seva família. Es descriu el paper de la neuropsicologia infantil en el procés rehabilitador després d’un DCAI i els diferents abordatges d'intervenció per a pal·liar l'impacte dels dèficits descrits. Finalment, s’aborda el concepte de neuroplasticitat i les característiques distintives i l'impacte que el DCAI té en el neurodesenvolupament. En el desenvolupament del conjunt de sistemes neurofuncionals la intervenció precoç i el seguiment a llarg termini són dos factors imprescindibles a tenir en compte en la població infantil.