ANÁLISIS DE LA DIMENSIÓN AFECTIVA EN EL APRENDIZAJE Y LA ENSEÑANZA DEL ESPAÑOL: LA VISIÓN DEL PROFESORADO Y ALUMNADO DE HISPANIA, ESCUELA DE ESPAÑOL

Abstract

La dimensión afectiva forma parte de nuestra vida y aparece en muchos de los ámbitos de esta. La neurociencia le otorga una especial importancia en relación con el aprendizaje, ya que esta no se puede desligar de la cognición si se quieren lograr aprendizajes significativos, sobre todo en el campo de las lenguas extranjeras, donde la motivación, la ansiedad, los estilos de aprendizaje, las actitudes o la autoestima tienen un papel fundamental. Por ello, esta investigación de carácter descriptivo busca conocer la importancia que el profesorado y el alumnado de Hispania, escuela de español, otorgan a esta dimensión afectiva, así como descubrir aquellas estrategias que son más y menos útiles. Asimismo, también se realiza una comparación de resultados entre la variable de género. Para ello, se administra un cuestionario mixto al profesorado (28 participantes) y otro al alumnado (92 participantes: 59 mujeres y 33 hombres). Los resultados muestran que ambos grupos dan una gran importancia a la dimensión afectiva, siendo la motivación y las actitudes los elementos más importantes, y los diferentes estilos de aprendizaje los menos. En relación con las estrategias, hay coincidencias en muchos de los elementos. En cuanto al género, los resultados del género masculino son ligeramente superiores en todos los elementos, y ambos coinciden en que el más importante es la motivación y el menos importante los estilos de aprendizaje. Asimismo, ambos grupos también coinciden en la estrategia más útil para los bloques de motivación, ansiedad y actitudes, y en la menos útil para el bloque de autoestima/autoconcepto. Con ello, los resultados obtenidos evidencian la gran importancia que el profesorado y el alumnado de esta escuela dan a la dimensión afectiva a la hora de enseñar y aprender el español como lengua extranjera.

La dimensió afectiva forma part de la nostra vida i apareix en molts dels àmbits d'aquesta. La neurociència li atorga una especial importància en relació amb l'aprenentatge, ja que aquesta no es pot deslligar de la cognició si es volen aconseguir aprenentatges significatius, sobretot en el camp de les llengües estrangeres, on la motivació, l'ansietat, els estils d'aprenentatge, les actituds o l'autoestima tenen un paper fonamental. Per això, aquesta recerca de caràcter descriptiu busca conèixer la importància que el professorat i l'alumnat d'Hispània, escola d'espanyol, atorguen a aquesta dimensió afectiva, així com descobrir aquelles estratègies que són més i menys útils. Així mateix, també es realitza una comparació de resultats entre la variable de gènere. Per a això, s'administra un qüestionari mixt al professorat (28 participants) i un altre a l'alumnat (92 participants: 59 dones i 33 homes). Els resultats mostren que tots dos grups donen una gran importància a la dimensió afectiva, sent la motivació i les actituds els elements més importants, i els diferents estils d'aprenentatge els menys. En relació amb les estratègies, hi ha coincidències en molts dels elements. Quant al gènere, els resultats del gènere masculí són lleugerament superiors en tots els elements, i tots dos coincideixen que el més important és la motivació i el menys important els estils d'aprenentatge. Així mateix, tots dos grups també coincideixen en l'estratègia més útil per als blocs de motivació, ansietat i actituds, i en la menys útil per al bloc d'autoestima/autoconcepte. Amb això, els resultats obtinguts evidencien la gran importància que el professorat i l'alumnat d'aquesta escola donen a la dimensió afectiva a l'hora d'ensenyar i aprendre l'espanyol com a llengua estrangera.