COMUNITATS EN LÍNIA PRO-ANORÈXIA (PRO-ANA): més enllà d'un trastorn psicopatològic, l'anorèxia com a estil de vida.

Abstract

Des de les ciències "psi" es defineix l'anorèxia nerviosa (AN) com a un trastorn alimentari caracteritzat per un pes corporal extremadament baix, la por irracional a augmentar de pes i una percepció distorsionada del propi cos. D'acord amb l'estadística, aquest trastorn es dona amb més freqüència entre les dones i en una edat que va entre l'adolescència i els inicis de l'adultesa 1. Les causes de l'anorèxia són multifactorials, i entre aquests factors s'ha d’assenyalar la pressió social i cultural que efectua sobre les persones, especialment en la dona jove, el model estètic corporal actual. Aquest treball es marca com a objectiu principal, a partir de la investigació empírica i la revisió teòrica, comprendre la percepció que en tenen de l'anorèxia les persones que integren els col·lectius pro-anorèxia (pro-Ana), molt actius en pàgines web específiques i xarxes socials. A partir d'etnografiar l'intercanvi d'informació i d'opinions d'aquests punts de trobada virtuals, la intenció ha estat qüestionar la possibilitat d'entendre l'anorèxia com a un estil de vida més, tal com ho plantegen moltes de les usuàries d'aquests entorns, i no, o no tan sols, com un trastorn patològic. Quins són els recursos simbòlics sobre els quals es construeix la proposta pro-Ana? i com aquesta proposta alternativa es relaciona amb el discurs biomèdic dominant? són les dues grans preguntes que han inspirat aquest treball.

From the "psi" sciences, anorexia nervosa (AN) is defined as an eating disorder characterized by extremely low body weight, irrational fear of gaining weight and a distorted perception of one's own body. According to statistics, this disorder occurs more frequently among women and at an age between adolescence and early adulthood3. The causes of anorexia are multifactorial and among these factors the social and cultural pressure that the current body aesthetic model exerts on people, especially in young women, should be pointed out. The main objective of this work, based on empirical research and theoretical review, is to understand the perception of anorexia by the people who make up the pro-anorexia groups (pro-ANA), very active on specific web pages and social networks. Based on the ethnography of the exchange of information and opinions in these virtual meeting points, the intention has been to question the possibility of understanding anorexia as just another lifestyle, as stated by many of the users of these environments, and not, or not only, as a pathological disorder. What are the symbolic resources on which the pro-ANA proposal is construct? and how is this alternative proposal related to the dominant biomedical discourse? These are the two big questions that have inspired this work.