Cooperativisme agroecològic i economia digital a la ciutat de Barcelona

Abstract

El cooperativisme agroecològic té una llarga tradició a la ciutat de Barcelona. L’informe «Els grups i les cooperatives de consum ecològic a Catalunya» (Huerta; Ponce, 2011), promogut per la Federació de Cooperatives de Consumidors i Usuaris de Catalunya (FCCUC), assenyala la Cooperativa Germinal del barri de Sants de Barcelona (1993) com una de les primeres experiències de consum agroecològic a Catalunya, juntament amb El Brot de Reus (1987) i El Rebost de Girona (1988). De fet, a Barcelona, des de la segona meitat de la dècada de 1980, ja hi havia els primers moviments per articular espais de consum de productes agroecològics. Per comprendre el fenomen del cooperativisme agroecològic en el seu conjunt, cal contemplar l’estudi de tres dimensions —l’econòmica, la social i la política— que es relacionen amb la promoció de tres elements essencials: l’agroecologia en el marc dels Circuits Curts de Comercialització, el Mercat Social en l’impuls de l’Economia Social i Solidària (ESS) i la participació política a través dels Moviments Socials. És a dir, l’activitat de les cooperatives de consum agroecològic té una voluntat de transformació social, econòmica i política. Així mateix, l’impacte transformador que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan generant en tots els sectors provoca el sorgiment d’un nou cooperativisme que, en l’era de la Societat Xarxa, reestructura el funcionament de les organitzacions que en formen part a través de l’adopció de plataformes digitals.