Nuevos perfiles en el alumnado : la creatividad en nativos digitales competentes y expertos rutinarios

Abstract

Cuestiones exclusivas hasta ahora del debate pedagógico, como los modelos de enseñanza-aprendizaje o el tipo de destrezas y competencias a adquirir por nuestros menores, han ampliado su escenario de discusión al ser ahora la sociedad la que demanda perfiles profesionales y humanos más adaptados a los tiempos que corren. Para ello, no debemos partir de la idea de que nuestros menores disponen de una destreza natural para moverse en los nuevos entornos tecnológicos, pues probablemente sean sus necesidades comunicativas las que estén promoviendo ese uso. Se necesitan pequeñas ideas prácticas y buenos referentes metodológicos que nos permitan abrir el limitado mundo que se desarrolla de forma digital en torno a nuestros jóvenes; su zona de desarrollo próximo no ha hecho más que comenzar la migración hacia lo global y su responsabilidad como ciudadanos digitales adquiere ahora una importancia que está por descubrir, pero que no podemos ignorar por más tiempo.

Matters that until now were exclusive to pedagogic debate, such as teaching-learning models or the kinds of skills and abilities needed by the youth of today, have now entered a wider discussion arena, as it is society as a whole that expects professional and human profiles to be more adapted to current times. To achieve this, we should not assume that our youths possess some natural ability to act in the new technological environments, as it is probably their communicative needs that give rise to using these environments. Modest practical ideas and solid methodological referents are needed which will allow us to open up the limited world that is digitally evolving around our young people. The area of development they are about to enter has just started to shift towards globality and their responsibility as digitally-aware citizens is acquiring an importance still to be discovered but which we can no longer remain oblivious to.

Qüestions exclusives fins ara del debat pedagògic, com ara els models d'ensenyament-aprenentatge o el tipus de destreses i competències que han d'adquirir els nostres menors, han ampliat el seu escenari de discussió en ser ara la societat la que demana perfils professionals i humans més adaptats als nostres dies. Per a això, no hem de partir de la idea que els nostres menors disposen d'una destresa natural per a moure's en els nous entorns tecnològics, ja que probablement són les seves necessitats comunicatives les que estiguin promovent aquest ús. Es necessiten petites idees pràctiques i bons referents metodològics que ens permetin obrir el limitat món que es desenvolupa de forma digital entorn dels nostres joves; la seva zona de desenvolupament proper no ha fet més que començar la migració cap al global i la seva responsabilitat com a ciutadans digitals adquireix ara una importància que està per descobrir, però que no podem ignorar per més temps.