Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: http://hdl.handle.net/10609/77125
Registro completo de metadatos
Campo DC Valor Lengua/Idioma
dc.contributor.authorRodríguez Gómez, David-
dc.contributor.authorArmengol Asparó, Carme-
dc.contributor.authorMeneses, Julio-
dc.date.accessioned2018-05-02T09:29:10Z-
dc.date.available2018-05-02T09:29:10Z-
dc.date.issued2017-01-
dc.identifier.citationRodríguez Gómez, D., Armengol, C., Meneses, J. (2017). "La adquisición de las competencias profesionales a través de las prácticas curriculares de la formación inicial de maestros". Revista de Educación, 376, p. 229-251. ISSN 0034-8082. DOI: 10.4438/1988-592X-RE-2017-376-350-
dc.identifier.issn0034-8082MIAR
-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10609/77125-
dc.description.abstractLas prácticas profesionales constituyen un elemento esencial en los planes de formación inicial de maestros, contribuyendo no sólo al desarrollo de competencias, sino también a su orientación profesional y posterior inserción laboral. No obstante, son escasas las evidencias empíricas sobre los factores que propician una mejor adquisición de competencias durante el periodo de prácticas curriculares, así como de las condiciones que se precisan para que estos periodos de formación se den con las máximas garantías. El propósito del estudio que aquí se presenta es identificar los factores que contribuyen a una mejor adquisición de competencias durante el periodo de prácticas curriculares en los Grados de Maestro de Educación Infantil y Maestro de Educación Primaria. Los factores considerados son las características sociodemográficas del alumnado, titularidad de la escuela de prácticas, características básicas del programa de prácticas, satisfacción del alumnado y la percepción de impacto de las prácticas. La metodología utilizada ha consistido en la aplicación de un cuestionario a una muestra de 567 estudiantes de magisterio en educación primaria (n= 276) y educación infantil (n=291) de cuatro universidades catalanas (dos públicas y dos privadas). La primera aproximación a los datos disponibles se inicia con un análisis descriptivo univariante y bivariante y, a continuación, se desarrollan tres modelos de regresión múltiple para determinar la relación entre los tres tipos de competencia identificados (i.e., relaciones y formas de trabajo, gestión del aula y aplicación de conocimientos en la práctica) y cada variable independiente. Los resultados obtenidos confirman no sólo la percepción de impacto positivo de las prácticas sobre el desarrollo profesional de los futuros maestros, sino también que, más allá de la modalidad y situación del practicum en los estudios de grado, la identificación de centros formadores adecuados y la consolidación de estructuras de cooperación escuela-universidad eficaces, constituyen elementos claves.es
dc.description.abstractEnternships are an essential element of initial teacher training programmes, contributing not only to student teachers skill development, but also to their career guidance and job placement. However, there is little empirical evidence on both the factors affecting skills acquisition during in-school curricular practices and required conditions for assuring the quality of these training periods. The aim of the study presented here is to identify factors promoting better skills development during the curricular in-school practices period within the Early Childhood Education and Primary Education bachelor s degrees. Factors included are students sociodemographic characteristics, school ownership, practicum organizational characteristics, students satisfaction and internships perceived impact. The methodology involved the application of a questionnaire to a sample of 567 student teachers from primary education (n = 276) and early childhood education (n = 291) degrees from four Catalan universities (two public and two private). The first approach to the available data starts with a univariate and bivariate descriptive analysis and then three multiple regression models are developed to determine the relationship between the three types of identified competencies (ie, relationships and ways of working, classroom management and application of knowledge in practice) and every independent variable. Results confirm not only the perception of positive impact of in-school practices on the professional development of future teachers, but also that, beyond the type and period set for the practicum in bachelor s degrees, the identification of suitable "training schools" and strengthening effective cooperative structures school-university are key elements.en
dc.description.abstractLes pràctiques professionals constitueixen un element essencial en els plans de formació inicial de mestres, contribuint no només al desenvolupament de competències, sinó també a la seva orientació professional i posterior inserció laboral. No obstant això, són escasses les evidències empíriques sobre els factors que propicien una millor adquisició de competències durant el període de pràctiques curriculars, així com de les condicions que es precisen perquè aquests períodes de formació es donin amb les màximes garanties. El propòsit de l'estudi que aquí es presenta és identificar els factors que contribueixen a una millor adquisició de competències durant el període de pràctiques curriculars en els Graus de Maestro d'Educació Infantil i Maestro d'Educació Primària. Els factors considerats són les característiques sociodemogràfiques de l'alumnat, titularitat de l'escola de pràctiques, característiques bàsiques del programa de pràctiques, satisfacció de l'alumnat i la percepció d'impacte de les pràctiques. La metodologia utilitzada ha consistit en l'aplicació d'un qüestionari a una mostra de 567 estudiants de magisteri en educació primària (n= 276) i educació infantil (n=291) de quatre universitats catalanes (dues públiques i dues privades). La primera aproximació a les dades disponibles s'inicia amb una anàlisi descriptiva univariable i bivariante i, a continuació, es desenvolupen tres models de regressió múltiple per determinar la relació entre els tres tipus de competència identificats (i.i., relacions i formes de treball, gestió de l'aula i aplicació de coneixements en la pràctica) i cada variable independent. Els resultats obtinguts confirmen no només la percepció d'impacte positiu de les pràctiques sobre el desenvolupament professional dels futurs mestres, sinó també que, més enllà de la modalitat i situació del practicum en els estudis de grau, la identificació de centres formadors adequats i la consolidació d'estructures de cooperació escola-universitat eficaces, constitueixen elements claus.ca
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isospa-
dc.publisherRevista de Educación-
dc.rights(c) Author/s & (c) Journal-
dc.subjectmaestroses
dc.subjectformación iniciales
dc.subjectprácticases
dc.subjectcompetenciasen
dc.subjectsatisfacciónes
dc.subjectimpactoes
dc.subjectmestresca
dc.subjectformació inicialca
dc.subjectpràctiqueses
dc.subjectcompetènciesca
dc.subjectsatisfaccióca
dc.subjectimpacteca
dc.subjectteachersen
dc.subjectinitial trainingen
dc.subjectinternshipsen
dc.subjectcompetenciesen
dc.subjectsatisfactionen
dc.subjectimpacten
dc.titleLa adquisición de las competencias profesionales a través de las prácticas curriculares de la formación inicial de maestros-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/article-
dc.audience.mediatorTheme areas::Computer Science, Technology and Multimediaen
dc.identifier.doi10.4438/1988-592X-RE-2017-376-350-
dc.gir.idAR/xxx-
Aparece en las colecciones: Articles cientÍfics
Articles

Ficheros en este ítem:
Fichero Descripción Tamaño Formato  
rodriguez_armengol_meneses_2017.pdf4,14 MBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir