Correlación entre distintos métodos de valoración nutricional en hemodiálisis

Abstract

Los pacientes con insuficiencia renal crónica tratados con hemodiálisis sufren una forma especial de desnutrición que se denomina PEW o síndrome MIA. No existe ningún método capaz de medir por si solo un síndrome dinámico tan complejo, por lo que se requiere de múltiples indicadores para detectarlo. Se realizó un estudio observacional transversal para estimar el estado nutricional de 104 pacientes, utilizando la mayoría de los métodos disponibles y estableciendo el grado de correlación entre los mismos. Se determinaron indicadores bioquímicos, antropométricos, de estimación muscular funcional, de composición corporal, de ingesta, inflamación, dosis de diálisis y métodos integrados. Se establecieron correlaciones bivariadas entre los métodos a fin de determinar si puede emplearse alguno de ellos como 'gold estándard' para la valoración nutricional de este tipo de pacientes. El análisis de los datos revela como algunos marcadores clásicos como las proteínas totales o el % de linfocitos o incluso estimadores de grasa corporal muestran correlaciones pobres. Los métodos de estimación muscular funcional como la dinamometría mostraron una fuerte correlación tanto con indicadores precoces de deterioro nutricional (bioquímicos) como tardíos (antropometría). El estimador que muestra un mayor grado de concordancia y que por tanto puede considerarse como un 'gold standard' es el MIS. Aunque la prevalencia estimada de la desnutrición varía según el marcador usado, el punto en común de todos ellos es que la desnutrición de los pacientes en hemodiálisis es elevada, presentando valores superiores al 50% en un grado moderado de desnutrición; susceptible de subsanar con una intervención nutricional adecuada.

Patients with chronic renal failure treated with hemodialysis suffer from a special form of malnutrition called PEW or MIA syndrome. There is no method capable of measuring by itself such a complex dynamic syndrome, which requires the determination of multiple indicators to detect it. A cross-sectional observational study was conducted to estimate the nutritional status of 104 patients, using the majority of available methods and establishing the degree of correlation between them. Biochemical, anthropometric, functional muscle estimation, body composition, intake, inflammation, dialysis dose and integrated methods were determined. Bivariate correlations were established between the methods in order to determine if any of them could be used as "gold standard" for the nutritional assessment of this type of patients. The analysis of the data reveals how some classic markers such as total proteins or % of lymphocytes or even body fat estimators show poor correlations. In general muscle mass and cell mass usually show adequate correlations with each other by any method. Methods of functional muscle estimation such as dynamometry showed a strong correlation both with early indicators of nutritional (biochemical) and late (anthropometry) deterioration. The estimator that shows a greater degree of concordance and that can therefore be considered as a "gold standart" is the MIS. Although the estimated prevalence of malnutrition varies according to the marker used; the common point of all of them is that the malnutrition of the patients in hemodialysis is high, presenting values higher than 50% in a moderate degree of malnutrition; which can be corrected with an adequate nutritional intervention.

Els pacients amb insuficiència renal crònica tractats amb hemodiàlisi pateixen una forma especial de desnutrició que s'anomena PEW o síndrome MIA. No hi ha cap mètode capaç de mesurar per si sol una síndrome dinàmica tan complex, de manera que es requereix de múltiples indicadors per detectar-ho. Es va realitzar un estudi observacional transversal per estimar l'estat nutricional de 104 pacients, utilitzant la majoria dels mètodes disponibles i establint el grau de correlació entre els mateixos. Es van determinar indicadors bioquímics, antropomètrics, d'estimació muscular funcional, de composició corporal, d'ingesta, inflamació, dosi de diàlisi i mètodes integrats. Es van establir correlacions bivariades entre els mètodes a fi de determinar si pot emprar-se algun d'ells com a 'gold estàndard' per a la valoració nutricional d'aquest tipus de pacients. L'anàlisi de les dades revela com alguns marcadors clàssics com les proteïnes totals o el % de limfòcits o fins i tot estimadors de greix corporal mostren correlacions pobres. Els mètodes d'estimació muscular funcional com la dinamometria van mostrar una forta correlació tant amb indicadors precoços de deteriorament nutricional (bioquímics) com tardans (antropometria). L'estimador que mostra un major grau de concordança i que per tant pot considerar-se com un 'gold standard' és el MIS. Tot i que la prevalença estimada de la desnutrició varia segons el marcador usat, el punt en comú de tots ells és que la desnutrició dels pacients en hemodiàlisi és elevada, presentant valors superiors al 50% en un grau moderat de desnutrició; susceptible d'esmenar amb una intervenció nutricional adequada.