Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: http://hdl.handle.net/10609/99654
Registro completo de metadatos
Campo DC Valor Lengua/Idioma
dc.contributor.authorLorente González, Andrés-
dc.date.accessioned2019-07-22T09:17:19Z-
dc.date.available2019-07-22T09:17:19Z-
dc.date.issued2018-03-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10609/99654-
dc.description.abstractA lo largo del presente escrito se fundamentará la tiranía en la Grecia Arcaica durante los siglos VIII-V a.C. El fenómeno de la tiranía surge en el siglo VII a.C., por ello, se ha optado por analizar dicho periodo. Se trata, pues, de analizar este fenómeno desde diferentes perspectivas: políticas, sociales, económicas, etimológicas. La fundamentación clásica y su tendencia hacia una carga peyorativa ha condicionado la revisión de la historiografía a la hora de aludir a dicho fenómeno. Por ello, se tratará de anteponer los condicionantes para tratar de des-etiquetar dicha connotación. Por otro lado, se valorará el uso terminológico, así como una revisión de diferentes tiranías - Corinto, Mégara y Atenas - para ver cómo se dio este fenómeno y su posterior análisis. Así, podremos observar cómo Cípselo responde contra la aristocracia de Corinto, optando por una vía más pacífica que su sucesor, Periandro, cuya imagen tradicional sobre el tirano sí responde bajo su figura. Pero sin duda, la principal figura es Pisístrato. Él representa la discordia ante la difusa y malograda idea de tirano, promovida por los principales autores clásicos. En suma, se estudiará tanto el origen etimológico de la palabra tirano, su relación con otros términos, como basileús o la connotación de dicha palabra, la revisión de las fuentes primarias para conocer la connotación negativa sobre esta forma de gobierno y una revisión de diferentes tiranías.es
dc.description.abstractEn el present escrit es fonamentarà la tirania en la Grècia Arcaica durant els segles VIII-V a.C. El fenomen de la tirania sorgeix al segle VII a.C., per això, s'ha optat per analitzar aquest període. Es tracta, doncs, d'analitzar aquest fenomen des de diferents perspectives: polítiques, socials, econòmiques, etimològiques. La fonamentació clàssica i la seva tendència cap a una càrrega pejorativa ha condicionat la revisió de la historiografia a l'hora d'al·ludir a aquest fenomen. Per això, es tractarà d'anteposar els condicionants per intentar des-etiquetar aquesta connotació. D'altra banda, es valorarà l'ús terminològic, així com una revisió de diferents tiranies - Corint, Mègara i Atenes - per veure com es va donar aquest fenomen i la seva posterior anàlisi. Així, podrem observar com Cípselo respon contra l'aristocràcia de Corint, optant per una via més pacífica que el seu successor, Periandre, la imatge tradicional sobre el tirà si respon sota la seva figura. Però sens dubte, la principal figura és Pisístrat. Ell representa la discòrdia davant la difusa i malmesa idea de tirà, promoguda pels principals autors clàssics. S'estudiarà tant l'origen etimològic de la paraula tirà i la seva relació amb altres termes, com basileús o la connotació d'aquesta paraula, la revisió de les fonts primàries per conèixer la connotació negativa sobre aquesta forma de govern i una revisió de diferents tiranies.ca
dc.description.abstractThroughout the present writing the tyranny in the Archaic Greece will be based during the centuries VIII-V a.C. The phenomenon of tyranny arose in the seventh century a.C., therefore, has opted to analyze this period. It is, then, to analyze this phenomenon from different perspectives: political, social, economic, etymological. The classical foundation and its tendency towards a pejorative burden has conditioned the review of historiography when referring to this phenomenon. Therefore, we will try to put the conditioning factors before trying to de-label this connotation. On the other hand, the terminological use will be valued, as well as a review of different tyrannies - Corinth, Megara and Athens - to see how this phenomenon occurred and its subsequent analysis. Thus, we can observe how Cípselo responds against the aristocracy of Corinth, opting for a more peaceful path than his successor, Periandro, whose traditional image of the tyrant does respond under his figure. But without a doubt, the main figure is Pisistratus. He represents discord before the diffuse and ill-fated idea of a tyrant, promoted by the main classical authors. In short, we will study both the etymological origin of the word tyrant, its relation to other terms, such as basileus or the connotation of that word, the review of primary sources to know the negative connotation about this form of government and a review of different tyrannies.en
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isospa-
dc.publisherUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)-
dc.rightsCC BY-NC-ND-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/-
dc.subjecttiraníaes
dc.subjecttiraniaca
dc.subjecttyrannyen
dc.subjecttiranoes
dc.subjecttyranten
dc.subjecttiràca
dc.subjectGrecia arcaicaes
dc.subjectarchaic Greeceen
dc.subjectGrècia arcaicaca
dc.subjectfuentes clásicases
dc.subjectfonts clàssiquesca
dc.subjectclassical sourceen
dc.subject.lcshGreece -- History -- TFMen
dc.titleEl devenir de la tiranía Griega (VIII-V a.C.)-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/masterThesis-
dc.audience.educationlevelEstudis de Màsterca
dc.audience.educationlevelEstudios de Másteres
dc.audience.educationlevelMaster's degreesen
dc.subject.lemacGrècia -- Història -- TFMca
dc.subject.lcshesGrecia -- Historia -- TFMes
dc.contributor.tutorSierra Martín, César-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Aparece en las colecciones: Treballs finals de carrera, treballs de recerca, etc.

Ficheros en este ítem:
Fichero Descripción Tamaño Formato  
alorentegonzTFM0319memoria.pdfMemoria del TFM801,37 kBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir