http://hdl.handle.net/10609/4541 2013-06-20T05:51:20Z http://hdl.handle.net/10609/9461 Title: DEL FESTIVAL A LA ACADEMIA. Informe sobre la institucionalización de una disciplina híbrida (arte digital) Authors: San Cornelio Esquerdo, Gemma Abstract: Aquest document és un esborrany. Amb l'objectiu d'aprofundir en el procés d'institucionalització, vam dissenyar una investigació empírica que permetés visualitzar les tendències discursives i àmbits d'activitats de les pràctiques relacionades amb les interseccions entre l'art, la ciència i la tecnologia. La metodologia va consistir en la implementació de tres bases de dades que recullen l'activitat dels últims anys en relació a: 1) els congressos (i festivals associats) realitzats a nivell internacional 2) les publicacions acadèmiques i divulgatives centrades en aquest àmbit interdisciplinar 3) els programes acadèmics.; Este documento es un borrador.Con el objeto de ahondar en el proceso de institucionalización, diseñamos una investigación empírica que permitiese visualizar las tendencias discursivas y ámbitos de actividad de las prácticas relacionadas con las intersecciones entre arte, ciencia y tecnología. La metodología consistió en la implementación de tres bases de datos que recogen la actividad de los últimos años en relación a: 1) los congresos (y festivales asociados) realizados a nivel internacional 2) las publicaciones académicas y divulgativas centradas en este ámbito interdisciplinar 3) los programas académicos.; This document is a draft. In order to deepen the process of institutionalization, we designed an empirical investigation to visualize the trends and areas of discursive practices related to the activities of the intersections between art, science and technology. The methodology consisted in the implementation of three databases which reflect the activity of recent years in relation to: 1) Congress (and associated festivals) conducted internationally 2) scholarly publications and information focused on the interdisciplinary field 3) academic programs. 2010-03-31T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/9361 Title: Vitalidad etnolingüística, medios de comunicación e identidad étnica. Un estudio con grupos indígenas de Chiapas Authors: Viladot Presas, Maria Àngels; Gasiorek, Jessica; Esteban, Moisès; Giles, Howard Abstract: Aquest estudi representa la primera exploració de l'ús de la televisió i la selecció de programes per part de grups d'indígenes a Chiapas. Més concretament, s'examina com els membres d'aquests grups seleccionen canals i programes específics dels mitjans de comunicació per raons d'etnicitat, i com això té a veure amb estratègies de mobilitat social. Les dades de 173 indígenes estudiants de la universitat Intercultural de Chiapas van indicar que per a 77 membres d'aquesta mostra, veure la televisió i seleccionar programes sobre la base de la seva etnicitat és una activitat de visualització important per a la seva autoestima etnolingüística. Aquests resultats es discuteixen en termes de la representació televisiva dels grups ètnics de Chiapas i motiven la realització de futures investigacions sobre aquests temes a Chiapas.; Este estudio representa la primera exploración del uso de la televisión y la selección de programas por parte de grupos indígenas en Chiapas. Más específicamente, se examina cómo los miembros de estos grupos seleccionan canales y programas específicos de los medios de comunicación por razones de etnicidad, y cómo esto tiene que ver con estrategias de movilidad social. Los datos de 173 indígenas estudiantes de la Universidad Intercultural de Chiapas indicaron que para 77 miembros de esta muestra ver televisión y seleccionar programas sobre la base de su etnicidad es una actividad de visualización importante para su autoestima etnolingüística. Estos resultados se discuten en términos de la representación televisiva de los grupos étnicos chiapanecos y motivan la realización de futuras investigaciones sobre estos temas en Chiapas.; This study is the first exploration of television use and program selection by indigenous groups in Chiapas. More specifically, how members of these groups select specific media messages for reasons of ethnicity, and how this is related social mobility strategies is examined. Data from 173 indigenous students of the Intercultural University of Chiapas indicated that watching television and selecting programs on the basis of their ethnicity is an important viewing activity for 77 members of this sample. These results encourage future, more programmatic, research on these issues in Chiapas and are discussed in terms the representation of ethnic groups there on TV. 2011-10-04T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/6801 Title: The future of television : advertising, technology and the pursuit of audiences Authors: Gluck, Marissa; Roca Sales, Meritxell Abstract: La televisió està en crisi. Les noves tecnologies i els dispositius han fragmentat les audiències de televisió en segments més petits. En aquest informe, Marissa Gluck i Meritxell Roca Sales examinen l'explosió dels mitjans de comunicació que han impulsat aquesta fragmentació.; La televisión está en crisis. Las nuevas tecnologías y los dispositivos han fragmentado las audiencias de televisión en segmentos más pequeños. En este informe, Marissa Gluck y Meritxell Roca Sales examinan la explosión de los medios de comunicación que han impulsado esta fragmentación.; Broadcast television is in crisis. New technologies and devices have fragmented TV audiences into smaller segments. In this report, Marissa Gluck and Meritxell Roca Sales examine the media explosion that has fueled this fragmentation. 2008-08-31T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/1741 Title: Redefinición de indicadores y planificación del proceso de recogida de datos de la Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya Authors: Pagès i Camps, Gerard Abstract: Durant l'any 2010, la Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), finalitza el projecte iniciat en el 2009 de redefinir, mirant cap a l'espai europeu d'ensenyament superior (EEES), els indicadors que serviran per a conèixer, analitzar i explotar les col·leccions i els serveis que ofereix als usuaris, i implementar accions de millora contínua dels processos. Al seu torn el projecte ha servit per a reorganitzar els processos de recollida, tractament i arxivament de dades que s'hauran de realitzar. Seguint l'exemple de processos similars posats en pràctica a l'estat espanyol, com per exemple el de l'UCM, s'està elaborant un catàleg d'indicadors útils per a la gestió de cada un dels serveis i tasques que la biblioteca desenvolupa, i que alhora serveixin per contextualitzar i explicar la nostra activitat. Però el treball no es deté aquí, i a partir de les necessitats detectades, s'ha definit la forma dels diferents informes que es generen per al seguiment i avaluació de la nostra activitat; al mateix temps que s'han detallat els procediments i responsabilitats referents a la recollida de dades, per assegurar-ne la seva consistència i fiabilitat. En el marc actual del sistema bibliotecari català i en el de l'estat espanyol existeixen algunes i eficaces iniciatives per a la recollida de dades i elaboració d'indicadors que serveixen per dibuixar el sistema bibliotecari en el seu conjunt, i de l'entorn de l'educació superior en concret, i que permeten avaluar rendiment i qualitat. Tanmateix, entenent la naturalesa de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), d'ensenyament a distància i virtual, aquestes eines no ens permeten una anàlisi adequada de la realitat de la Biblioteca Virtual. És per aquest motiu que, i amb intenció d'obrir diàlegs, des de la Biblioteca de l'UOC, volem donar a conèixer el nostre treball en aquest projecte de redefinició dels indicadors per tal de poder adequar el sistema de millores i de qualitat a la naturalesa de virtualitat que ens caracteritza.; Durante el año 2010, la Biblioteca Virtual de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), finaliza el proyecto iniciado en el 2009 de redefinir, mirando hacia el espacio europeo de enseñanza superior (EEES), los indicadores que servirán para conocer, analizar y explotar las colecciones y los servicios que ofrece a los usuarios, e implementar acciones de mejora continua de los procesos. A su vez el proyecto ha servido para reorganizar los procesos de recogida, tratamiento y almacenamiento de datos que deberán realizarse. Siguiendo el ejemplo de procesos similares puestos en práctica en el estado español, como por ejemplo el de la UCM, se está elaborando un catálogo de indicadores útiles para la gestión de cada uno de los servicios y tareas que la biblioteca desarrolla, y que al mismo tiempo sirvan para contextualizar y explicar nuestra actividad. Pero el trabajo no se detiene aquí, y a partir de las necesidades detectadas, se ha definido la forma de los distintos informes que se generaran para el seguimiento y evaluación de nuestra actividad; al mismo tiempo que se han detallado los procedimientos y responsabilidades referentes a la recogida de datos, para asegurar la consistencia y la fiabilidad de los mismos. En el marco actual del sistema bibliotecario catalán y en el del estado español existen varias y eficaces iniciativas para la recogida de datos y elaboración de indicadores que sirven para dibujar el sistema bibliotecario en su conjunto, y del entorno de la educación superior en concreto, y que permiten evaluar rendimiento y calidad. Sin embargo, entendiendo la naturaleza de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de enseñanza a distancia y virtual, tales herramientas no nos permiten un análisis adecuado de la realidad de la Biblioteca Virtual. Es por este motivo que, y con intención de abrir diálogos, desde la Biblioteca de la UOC, queremos dar a conocer nuestro trabajo en este proyecto de redefinición de los indicadores para poder entonces adecuar el sistema de mejoras y de calidad a la naturaleza de virtualidad que nos caracteriza.; Over the year 2010, the Virtual Library of the Universitat Oberta de Catalunya (UOC) finishes the project initiated in 2009 of redefining, facing European higher education area (EHEA), the indicators that will serve to understand, to analyze and to exploit the collections and the services offered to users, and implementing actions of processes continuous improvement. In turn, the project has served to reorganize the processes of collecting, processing and data storage to be undertaken. Following the example of similar processes implemented in Spain, like for example the one of the UCM, is developing a catalogue of useful indicators for the management of each one of the services and tasks that the library develops, and at the same time it serves to contextualize and explain our activities. But the work does not stop here, and from the identified needs, there have been defined various reports that are generated for the monitoring and evaluation of our activity, at the same time the procedures and responsibilities relating to data collection to ensure consistency and reliability of these data have been detailed. In the current framework of the Catalan library system and in the Spanish one there are several effective initiatives to collect data and develop indicators that serve to draw the whole library system, and of the higher education in particular, that allow to evaluate their performance and quality. However, understanding the nature of the Universitat Oberta de Catalunya (UOC), distance and virtual learning, such tools do not allow us a proper analysis of the reality of the Virtual Library. It is for this reason and in a spirit of open dialogue, from the Library of the UOC, we want to present our work on this project of redefining the indicators to adapt the system of improvements and quality to the nature of virtuality that characterizes us. Description: Pre-print. 2010-02-28T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/1277 Title: Usability of Virtual Museums and the Diffusion of Cultural Heritage Authors: Mancini, Federica Abstract: Les prioritats per als museus canvien. La missió de la nova museologia és convertir els museus en llocs per a gaudir i aprendre, cosa que fa que hagin de dur a terme una gestió financera molt semblant a la d'una empresa social que competeixi en el sector del lleure. Amb el pas del temps, els museus han d'establir i aplicar els criteris necessaris per a la supervivència, aplanant el terreny perquè altres institucions públiques siguin més obertes en els seus esforços per comunicar i difondre el seu patrimoni. Ja podem començar a parlar d'algunes conclusions comunament acceptades sobre el comportament dels visitants, que són necessàries per a planificar exposicions futures que vegin l'aprenentatge com un procés constructiu, les col·leccions com a objectes amb significat i les mateixes exposicions com a mitjans de comunicació que haurien de transformar la manera de pensar de l'espectador i que estan al servei del mateix missatge. Sembla que internet representa un mitjà efectiu per a assolir aquests objectius, ja que és capaç (a) d'adaptar-se als interessos i les característiques intel·lectuals d'un públic divers; (b) de redescobrir els significats dels objectes i adquirir un reconeixement sociocultural del seu valor per mitjà del seu potencial interactiu, i (c) de fer ús d'elements atractius i estimulants perquè tothom en gaudeixi. Per a aquest propòsit, és bàsic fer-nos les preguntes següents: quins criteris ha de seguir un museu virtual per a optimar la difusió del seu patrimoni?; quins elements estimulen els usuaris a quedar-se en una pàgina web i fer visites virtuals que els siguin satisfactòries?; quin paper té la usabilitat de l'aplicació en tot això?; Las prioridades para los museos están cambiando. La misión de la nueva museología es convertir los museos en sitios de disfrute y aprendizaje, lo que hace que su gestión sea muy parecida a la de una empresa que compite en el sector del ocio. Con el paso del tiempo, los museos necesitan establecer y aplicar los criterios necesarios para su supervivencia, allanando el camino para que otras instituciones públicas sean más abiertas en sus esfuerzos para comunicar y difundir su patrimonio. Podemos empezar a hablar ya de algunas conclusiones comúnmente aceptadas sobre el comportamiento de los visitantes, que son necesarias para planificar futuras exposiciones que vean el aprendizaje como un proceso constructivo, las colecciones como objetos con significado y las mismas exposiciones como medios de comunicación que deberían transformar el modo de pensar del espectador, y sirviendo al mensaje. Parece que internet representa un medio efectivo para alcanzar estos objetivos, ya que es capaz de: a) adaptarse a los intereses y a las características intelectuales de un público diverso; b) redescubrir los significados de los objetos y adquirir un reconocimiento sociocultural de su valor mediante su potencial interactivo; c) servirse de elementos atractivos y estimulantes para el disfrute de todo el mundo. Para este propósito es básico que nos preguntemos lo siguiente: ¿qué criterios debería seguir un museo virtual para optimizar la difusión de su patrimonio?, ¿qué elementos estimulan a los usuarios a quedarse en una página web y disfrutar de visitas virtuales satisfactorias?, ¿qué papel tiene la usabilidad de la aplicación en todo ello?; Priorities for museums are changing. The mission of the new museology is to convert museums into places of enjoyment and learning, bringing their financial management into line with the social enterprises competing with the entertainment industry. As time goes by, museums need to establish and apply the criteria necessary for their survival, paving the way for other public institutions to open up in their attempt to communicate and spread their heritage. We can already see some commonly accepted conclusions about visitors' behaviour, which can help plan future exhibits that present learning as a constructive process, collections as objects that bring meaning, and exhibits themselves as communication media that should transform the way spectators think, serving as the message itself.Internet seems to represent an effective medium to reach these objectives, as it capable of: a) adapting to the interests and intellectual characteristics of a diverse audience; b) rediscovering objects' meanings and offering sociocultural recognition of their value through its interactive potential, and c) employing attractive and stimulating elements for everybody's enjoyment. With this in mind, we have to ask ourselves: What criteria should a virtual museum respect in order to optimise the diffusion of its heritage? What elements stimulate users to stay on a web page and have satisfactory virtual visits? What role does the application's usability play in all of this? 2008-10-31T23:00:00Z