http://hdl.handle.net/10609/4761 2013-05-24T19:45:22Z http://hdl.handle.net/10609/12630 Title: Recherche en biotechnologie dans une époque de terrorisme Authors: Akinyoade, Ademola Abstract: This is a review of Biotechnology in An Age of Terrorism. It summarizes the contents and highlights the contributions of the book to the dual use debate and peace scholarship and practice.; Recerca biotecnològica en l'era del terrorisme.; Investigación en biotecnología en una época de terrorismo.; Recherche en biotechnologie dans une époque de terrorisme. Description: Peer reviewed 2011-12-12T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/12629 Title: Goliath contre David : Histoire brève de la lutte contre le travail organisé pour la paix Authors: Clements, Kevin Abstract: Book review: Goliath vs David: A Short History of the Fight Against Organised Peace Work; Goliat contra David: breu història de la lluita contra el treball de pau organitzat.; Goliath contra David: Breve historia de la lucha contra el trabajo organizado para la paz.; Goliath contre David : Histoire brève de la lutte contre le travail organisé pour la paix. Description: Peer reviewed 2011-12-12T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/12628 Title: Des médiateurs au-delà des frontières internationales (MBB) Authors: Pillsbury, Charlie Abstract: Mediadors Sense Fronteres Internacional és una corporació lliure d'impostos i sense ànim de lucre que reuneix mediadors i professionals afins que treballen de manera voluntària a tot el món en la construcció de capacitat de resolució de conflictes en àrees desfavorides per tal d'aconseguir que la construcció local de la pau sigui més efectiva i sostenible.; Mediators Beyond Borders International is a tax-exempt not-for-profit corporation which brings together mediators and allied professionals to volunteer worldwide to collaborate on building conflict resolution capacity in underserved areas to make local peacebuilding more effective and sustainable.; Mediators Beyond Borders International es una corporación sin ánimo de lucro y exenta de impuestos, que reúne a mediadores y profesionales afines con voluntarios de todo el mundo para colaborar en la creación de la capacidad de resolución de conflictos en áreas marginadas para que la consolidación de la paz sea más efectiva y sostenible.; Mediators Beyond Borders International est une corporation sans but lucratif et exempte d'impôts qui réunit des médiateurs et des professionnels affins avec des volontaires du monde entier pour collaborer dans la création de la capacité de résolution de conflits dans des secteurs marginalisés pour que la consolidation de la paix soit plus effective et durable. Description: Peer reviewed 2011-12-12T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/12627 Title: Un roi occidental et une notion ancienne : Réflexions sur les origines de la défense du peuple Authors: Lang, McKenna Abstract: La idea de l'ombuds ha arrelat a tot el món i ofereix una protecció molt important als ciutadans en els sectors públic, privat i social. L'ombudsing contemporani és una pràctica única que ofereix un mecanisme poc habitual i sovint imparcial de protecció per a l'individu que té algun motiu de queixa. L'origen d'aquesta idea moderna es pot trobar al món antic i també en la història escandinava. En un decret per a la creació d'un ombudsman superior signat pel rei de Suècia Carles XII l'any 1713, que llavors vivia exiliat a Turquia en un moment en què Suècia passava per una època de disturbis, ja apareix una primera versió d'aquesta idea. Algunes vegades, els mecanismes per a la pau sorgeixen del conflicte. L'oficina de l'ombuds modern és sovint fonamental per a abordar i reduir la burocràcia i el conflicte. Ara que l'ombudsing continua creixent a tot el món; ara que l'ombudsing es va estenent com a mecanisme de defensa dels drets humans; ara que els visitants de l'oficina de l'ombuds representen moltes cultures de tot el món, el fet de reconèixer les influències i els antecedents multiculturals de l'ombudsing pot aprofundir el diàleg internacional. L'objectiu de millorar la governança forma part integral de l'ombudsing modern, i aquest objectiu ja es pot veure en la creació del primer ombudsman superior, que actualment existeix a Suècia com a canceller de justícia. Els canvis en la funció de l'ombudsing entre 1713 i 1809 i en l'època posterior il·luminen el desenvolupament d'aquest càrrec contra el teló de la història. Les primeres versions de la idea inclouen la protecció de l'individu i objectius de bona governança. Per a l'ombudsman parlamentari i per als models contemporanis, la independència i la integritat són uns components bàsics de l'oficina. Amb el creixement de l'ombudsing en tots els sectors, la reflexió continuada sobre els patrons de poder, la governança, la responsabilitat i la cultura pot ser molt productiva.; The ombuds idea has taken root around the globe providing critical protection for citizens in public, private and social sectors. Contemporary ombudsing is a unique practice which provides a rare, often fair-minded mechanism of protection for the individual with a grievance. The seeds of this modern idea may be found in ancient world cultures as well as Scandinavian history. An early version of the idea appears in a decree creating a Highest Ombudsman signed by Swedish King Charles XII in 1713, notably while he was living in exile in Turkey, during which time Sweden was in turmoil. Sometimes mechanisms for peace emerge from conflict. The modern ombuds office is often pivotal in addressing and reducing bureaucracy and conflict. As ombudsing continues to grow worldwide, as ombudsing as a human rights mechanism expands, as visitors to the ombuds office represent many world cultures, recognizing the multicultural influences and antecedents to ombudsing may deepen the international dialogue. The aim of improving governance is integral to modern ombudsing, and this aim may even be seen in the creation of the earliest Highest Ombudsman, today in Sweden existing as the Chancellor of Justice. The shift in the ombudsing function between 1713 and 1809 and thereafter, illuminates the development of the role against the backdrop of history. Early versions of the idea included protection of individuals as well as aims of good governance. For the Parliamentary Ombudsman and contemporary models, independence and integrity are core components of the office. With the growth of ombudsing across sectors, continued reflection on patterns of power, governance, accountability and culture may prove fruitful.; La idea de defensor del pueblo ha enraizado en todo el mundo ofreciendo una protección decisiva a los ciudadanos en sectores públicos, privados y sociales. La defensa del pueblo contemporánea es una práctica única que proporciona un mecanismo excepcional, a menudo imparcial, de protección para el individuo que se siente agraviado. Las raíces de esta moderna idea pueden encontrarse en culturas de la antigüedad y en la historia escandinava. Aparece una versión previa de este concepto en un decreto que crea un Highest Ombudsman (Defensor máximo del Pueblo) firmado por el rey sueco Carlos XII en 1713 y se puede destacar que estaba exiliado en Turquía, época en la que había una gran agitación en Suecia. En ocasiones, los mecanismos para la paz surgen de los conflictos. La oficina del defensor del pueblo moderno suele ser esencial para abordar y reducir la burocracia y los conflictos. A medida que la defensa del pueblo siga creciendo en todo el mundo, que la defensa del pueblo como derechos humanos se amplíe y mientras que los visitantes de la oficina del defensor del pueblo representen a muchas culturas del mundo, reconociendo las influencias multiculturales y los antecedentes de la defensa del pueblo se puede profundizar en el diálogo internacional. La aspiración de mejorar la gobernanza es integral para la defensa del pueblo moderna y esa aspiración puede verse incluso en la creación del primer defensor máximo del pueblo, hoy presente en Suecia como canciller de Justicia. El cambio en la función de defensa del pueblo entre 1713 y 1809 y más allá ilumina el desarrollo de la función frente al trasfondo histórico. Versiones anteriores del concepto incluían la protección de los individuos así como las intenciones de buena gobernabilidad. Para el Defensor del Pueblo parlamentario y los modelos contemporáneos, la independencia y la integridad son componentes básicos de la oficina. Con el crecimiento de la defensa del pueblo en todos los sectores, la reflexión constante sobre patrones de poder, gobernabilidad, responsabilidad y cultura pueden resultar útiles.; L'idée de défenseur du peuple est implantée dans le monde entier et offre une protection décisive aux citoyens dans les secteurs publics, privés et sociaux. La défense du peuple contemporaine est une pratique unique qui fournit un mécanisme exceptionnel, souvent impartial, de protection de l'individu qui se sent offensé. Les racines de cette idée moderne se retrouvent dans des cultures de l'antiquité et dans l'histoire scandinave. Une version préalable de ce concept figure dans un décret créant un Highest Ombudsman (Défenseur maximum du Peuple) signé par le roi suédois Charles XII en 1713, soulignons qu'il était exilé en Turquie, époque où il y avait une grande agitation en Suède. Parfois, les mécanismes pour la paix surgissent des conflits. Le bureau du défenseur du peuple moderne est en général essentiel pour aborder et réduire la bureaucratie et les conflits A mesure que la défense du peuple augmente dans le monde entier, que la défense du peuple comme droits de l'homme augmente et tant que les visiteurs du bureau du défenseur du peuple représentent de nombreuses cultures du monde, en reconnaissant les influences multiculturelles et les antécédents de la défense du peuple, on peut approfondir le dialogue international. L'aspiration d'améliorer la gouvernance est intégrale pour la défense du peuple moderne et cette aspiration peut même se voir dans la création du premier défenseur maximum du peuple, présent aujourd'hui en Suède comme Chancelier de Justice.  Par contre dans la fonction de défense du peuple entre 1713 et 1809 et plus tard il éclaire le développement de la fonction face à l'arrière plan historique. Des versions antérieures du concept incluaient la protection des individus ainsi que les intentions de bonne gouvernabilité.  Pour le Défenseur du Peuple parlementaire et les modèles contemporains, l'indépendance et l'intégrité sont des composants essentiels du bureau. Avec la croissance de la défense du peuple dans tous les secteurs, la réflexion constante sur les modèles de pouvoir, de gouvernabilité, de responsabilité et de culture peuvent être utiles. Description: Peer reviewed 2011-12-12T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/12626 Title: Augmentation de l'intérêt en infrastructures pour la paix Authors: van Tongeren, Paul Abstract: S'ha creat una xarxa mundial per tal de millorar les infraestructures per a la pau en l'àmbit internacional el 2011. Molts països no tenen la capacitat ni les estructures per a fer front d'una manera adequada al conflicte violent en curs i potencial. Aquests estructures de pau tenen un impacte demostrat: diverses vegades al llarg de les dues últimes dècades han estat unes eines efectives per a prevenir o reduir la violència, com per exemple a Sud-àfrica abans de les eleccions de l'any 1994 i durant les últimes eleccions a Ghana i Kenya. Cada vegada hi ha més interès en les infraestructures per a la pau, la qual cosa és important, ja que els experts preveuen un augment dels conflictes violents. Aquest article descriu algunes experiències d'estructures de pau a Sud-àfrica, Ghana i Kenya; defineix què és una infraestructura de pau; dóna raons per a promoure-les i expressa la necessitat d'un diàleg sobre les infraestructures per a la pau entre totes les parts interessades. Descriu algunes conclusions i lliçons i també planteja alguns temes de recerca.; A global network has been established to enhance infrastructures for peace internationally in 2011. Most countries lack the capacities and structures to deal adequately with ongoing and potential violent conflict. These peace structures have a real impact: several times in the last two decades, they have proven to be effective tools for preventing or reducing violence, as in South Africa prior to the elections in 1994 and during recent elections in Ghana and Kenya. There is an increasing interest in infrastructures for peace, which is important because experts expect an increase in violent conflict. The article describes some experiences of peace structures in South Africa, Ghana and Kenya; gives a definition of a peace infrastructure; a rationale for advancing it and the need for a multi-stakeholder dialogue on infrastructures for peace. It draws some conclusions and also proposes some research questions.; Se ha creado una red internacional para mejorar las infraestructuras para la paz. La mayoría de los países no tienen la capacidad ni las estructuras para manejar adecuadamente los conflictos violentos potenciales y en curso. Esas estructuras para la paz tienen un impacto demostrado: varias veces durante las dos últimas décadas, han mostrado ser herramientas efectivas para prevenir o reducir la violencia, como en Sudáfrica antes de las elecciones de 1994 y durante las recientes elecciones en Ghana y Kenia. Existe un creciente interés en las infraestructuras para la paz, lo cual es importante porque los expertos prevén un incremento en conflictos violentos. En el artículo se describen algunas experiencias de estructuras para la paz en Sudáfrica, Ghana y Kenia; proporciona algunas definiciones de una infraestructura para la paz; un fundamento para que progrese y la necesidad del diálogo entre múltiples interlocutores sobre infraestructuras para la paz. Describe algunas conclusiones y lecciones, así como algunas preguntas de investigación.; Un réseau international a été créé pour améliorer les infrastructures pour la paix. La majorité des pays n'a pas la capacité ni les structures pour traiter de façon adéquate les conflits violents potentiels et en cours. Ces structures pour la paix ont un impact démontré : plusieurs fois durant ces deux dernières décennies, elles se sont montrées comme des outils efficaces pour prévenir ou réduire la violence, comme en Afrique du Sud avant les élections de 1994 et lors des dernières élections au Ghana et au Kenya.  Il existe un intérêt croissant en les infrastructures pour la paix, ce qui est important car les experts prévoient une augmentation en conflits violents. Dans l'article quelques expériences de structures pour la paix en Afrique du Sud, Ghana et Kenya, sont décrites ; il fournit des définitions d'une infrastructure pour la paix ; un fondement pour progresser et le besoin du dialogue entre de multiples interlocuteurs sur les infrastructures pour la paix. Il décrit quelques conclusions et leçons, ainsi que quelques questions d'investigation. Description: Peer reviewed 2011-12-12T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/12625 Title: Élargissement de l'empire de la justice transitionnelle: Réaffirmation de la valeur de la transition paradigmatique Authors: McAuliffe, Padraig Abstract: Transitional justice studies increasingly apply to processes of truth, restoration and accountability in contexts far removed from the paradigmatic transitions from authoritarianism or war to relatively liberal democracy on which the field was initially based. At a time when transitional justice is being evaluated with greater stringency, it is worrying that assessments of its worth might be unduly coloured by reliance on non-transitional circumstances of established democracies or ongoing conflicts or authoritarianism. A systematic empirical understanding of the value of transitional justice is skewed when undue weight is given to mechanisms applied in favourable contexts. This may be where political or economic circumstances are so advanced that the mechanisms have little causal significance to an ongoing process of political, civil and (possibly) economic reform, or in contexts too inimical to anything approaching a liberalising or peace-building conclusion (e.g. when it takes place while war is ongoing or within an authoritarian regime). The article accepts that transitional justice mechanisms can be used to improve conditions under authoritarianism or war and can augment the rule of law, development and human rights in states that are already committed to liberal democracy. However, its impact in these non-paradigmatic circumstances will be limited because of the weakness of the state's commitment to improving societal conditions in the former and the pre-existing strength of the commitment in the latter. It argues that there is a distinction between transitional justice and the use of transitional justice mechanisms.; Cada vegada més, els estudis sobre la justícia transicional s'apliquen als processos de veritat, restauració i responsabilitat en contextos molt allunyats de les transicions paradigmàtiques des de l'autoritarisme o la guerra a una democràcia relativament liberal en què aquest camp de recerca es basava inicialment. En un moment en què la justícia transicional s'avalua amb un rigor més gran, resulta preocupant que les valoracions de la seva vàlua es puguin veure excessivament afectades per la dependència de circumstàncies no transicionals de democràcies establertes, conflictes en curs o l'autoritarisme. La comprensió empírica sistemàtica del valor de la justícia transicional es veu esbiaixada quan es posa un pes excessiu en els mecanismes que tenen lloc en contextos favorables en què les circumstàncies polítiques o econòmiques són tan avançades que els mecanismes tenen molt poca importància causal per a un procés en curs de reforma política, civil i (possiblement) econòmica, o bé en contextos massa adversos per a res que pugui portar a una conclusió liberalitzadora o de construcció de la pau (per exemple, quan hi ha una guerra en curs o sota un règim autoritari). Tot i que aquest article accepta que és possible utilitzar els mecanismes de la justícia transicional per a millorar les condicions sota un règim autoritari o en contextos de guerra i per a potenciar l'imperi de la llei, el desenvolupament i els drets humans en estats ja compromesos amb la democràcia liberal, l'impacte de la justícia transicional en aquestes circumstàncies no paradigmàtiques es veurà limitat a causa de la debilitat del compromís de l'estat per millorar les condicions societàries en el primer cas i a causa de la força preexistent del compromís en el segon. Manté que cal distingir entre la justícia transicional i l'ús dels mecanismes de la justícia transicional.; La erudición de la justicia transicional se aplica cada vez más a procesos de veracidad, restauración y responsabilidad en contextos muy alejados de las transiciones paradigmáticas del autoritarismo o la guerra a la relativamente democracia liberal sobre la que se basó inicialmente el campo. En un momento en el que la justicia transicional se está evaluando con más rigor, es preocupante que las valoraciones de su valor puedan estar excesivamente afectadas por la dependencia de circunstancias no transitorias de democracias establecidas, conflictos actuales o autoritarismo. El conocimiento empírico sistemático del valor de la justicia transicional está sesgado cuando se concede un peso indebido a mecanismos que se producen en contextos favorables en los que las circunstancias políticas o económicas son tan avanzadas que los mecanismos tienen poca significación causal para un proceso en curso de reforma política, civil y (posiblemente) económica, o en contextos demasiado hostiles para cualquier cosa cercana a una conclusión liberalizadora o de construcción de la paz (por ejemplo, cuando tiene lugar mientras la guerra está en curso o en un régimen autoritario). Si bien en el artículo se acepta que los mecanismos de justicia transicional pueden usarse para mejorar las condiciones bajo el autoritarismo o la guerra y pueden aumentar el Estado de derecho, el desarrollo y los derechos humanos en estados que ya están comprometidos con la democracia liberal, el impacto de la justicia transicional en esas circunstancias no paradigmáticas será limitado a causa de la debilidad del compromiso del estado a la mejora de las condiciones de la sociedad en el primero y de la fuerza preexistente del compromiso en el último. Sostiene que hay una diferencia entre la justicia transicional y el uso de los mecanismos de la misma.; L'érudition de la justice transitionnelle s'applique de plus en plus aux processus de véracité, restauration et responsabilité dans des contextes très éloignés des transitions paradigmatiques de l'autoritarisme ou de la guerre à la relativement démocratie libérale sur laquelle était basé initialement le domaine. Au moment où la justice transitionnelle est évaluée avec le plus de rigueur, il est inquiétant que les évaluations de sa valeur puissent être excessivement touchées par la dépendance de circonstances non transitoires de démocraties établies, conflits actuels ou autoritarisme. La connaissance empirique systématique de la valeur de la justice transitionnelle est biaisée lorsque l'on accorde un poids incorrect à des mécanismes qui se produisent dans des contextes favorables où les circonstances politiques ou économiques sont si avancées que les mécanismes ont peu de signification causale pour un processus en cours de réforme politique, civile et (probablement) économique, ou dans des contextes trop hostiles pour toute chose proche d'une conclusion libéralisatrice ou de construction de la paix (par exemple, lorsqu'elle a lieu lorsque la guerre est en cours ou dans un régime autoritaire). Bien que dans l'article on accepte que les mécanismes de justice transitionnelle peuvent s'utiliser pour améliorer les conditions sous l'autoritarisme ou la guerre et peuvent augmenter l'État de droit, le développement et les droits de l'homme dans des états qui sont déjà engagés avec la démocratie libérale, l'impact de la justice transitionnelle dans ces circonstances non paradigmatiques sera limité à cause de la faiblesse de l'engagement de l'état dans l'amélioration des conditions de la société dans le premier et de la force préexistante de l'engagement dans le dernier. Il soutient qu'il y a une différence entre la justice transitionnelle et l'utilisation des mécanismes de celle-ci. Description: Peer reviewed 2011-12-12T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/12624 Title: Le long-métrage comme véhicule pour disséminer les principes de résolution de conflits Authors: Nykon, Bryan Abstract: A les societats modernes, els llargmetratges tenen un paper molt important en la formació de creences, actituds i comportaments. La indústria de l'entreteniment utilitza actualment en gran manera mètodes de deshumanització de l'altre i de glorificació de la violència, la qual cosa alimenta la por envers l'altre i la creença en la legitimitat de la violència com a mitjà de resolució de conflictes. Aquest article manté que es pot aconseguir el contrari, és a dir, el foment d'una creença en la humanitat universal i l'eficàcia de les alternatives pacífiques a la violència, si en les pel·lícules de més èxit es fomenten aquests comportaments i aquestes creences i actituds. Les pel·lícules resultants "humanitzarien" en lloc de "deshumanitzar" i, per tant, serien una contribució positiva a la societat. Mitjançant la desconstrucció dels elements necessaris de les pel·lícules "d'èxit", l'autor també suggereix que les pel·lícules humanitzadores poden tenir potencialment més èxit que les pel·lícules deshumanitzadores perquè ressonen en un nivell més profund amb el públic. Amb suggeriments concrets sobre com desenvolupar elements humanitzadors en les pel·lícules, aquest article representa un primer pas cap al desenvolupament d'un marc de treball que ha de permetre transferir als professionals de la indústria cinematogràfica els coneixements avançats que la resolució de conflictes té sobre la dinàmica dels conflictes.; In modern societies, feature films play a profound role in the formation of beliefs, attitudes, and behaviours. The mainstream entertainment media industry currently relies heavily on methods of dehumanising the other and glorifying violence, which nurtures a fear of the other and a belief in the legitimacy of violence as a means of resolving conflict. This article argues that the opposite, nurturing a belief in universal humanity and the efficacy of peaceful alternatives to violence, can be achieved by modelling such behaviours, beliefs and attitudes in mainstream film. The resulting films would be ¿humanising' as opposed to ¿dehumanising' and thus constitute a positive contribution to society. Deconstructing the necessary elements of ¿successful' mainstream films, the author further suggests that humanising films have the potential to be more successful than dehumanising films because they resonate on a deeper level with audiences. Providing specific suggestions of how to develop humanising elements within films, this article is an initial step towards establishing a framework for transferring conflict resolution's advanced knowledge of conflict dynamics to professionals in the film industry.; En las sociedades modernas, los largometrajes juegan un papel muy importante en la formación de creencias, actitudes y comportamientos. Los medios de comunicación generales actualmente dependen mucho de métodos de deshumanizar al otro y de enaltecer la violencia, lo que fomenta el miedo al otro y la convicción de la legitimidad de la violencia como medio para resolver conflictos. En este artículo se sostiene que lo contrario, fomentar la creencia en la humanidad universal y la eficacia de alternativas pacíficas a la violencia, pueden lograrse moldeando esos comportamientos, creencias y actitudes en películas convencionales. Las películas resultantes serían "humanizadoras" en lugar de "deshumanizadoras" constituyendo así una contribución positiva a la sociedad. Al deconstruir los elementos necesarios de películas convencionales de 'éxito', el autor sugiere por otro lado que las películas humanizadoras tienen más posibilidades de éxito que las películas deshumanizadoras porque se identifican en un nivel más profundo con las audiencias.  Proporcionando sugerencias específicas sobre cómo elaborar elementos humanizadores en las películas, este artículo supone un paso inicial hacia el desarrollo de un marco para transferir conocimiento avanzado de la resolución de conflictos en la dinámica de conflictos a los profesionales de la industria del cine.; Dans les sociétés modernes, les long-métrages jouent un rôle très important dans la formation de croyances, attitudes et comportements. Actuellement, les moyens de communication généraux dépendent beaucoup des méthodes de déshumaniser autrui et d'exalter la violence, ce qui favorise la peur des autres et la conviction de la légitimité de la violence comme moyen de résoudre de conflits. Dans cet article il soutient que le contraire, stimuler la croyance en l'humanité universelle et l'efficacité d'alternatives pacifiques à la violence, peut s'obtenir en travaillant ces comportements, croyances et attitudes dans des films conventionnels. Les films en résultant seraient 'humanisants' au lieu de 'déshumanisants' et constitueraient ainsi une contribution positive à la société. En déconstruisant les éléments nécessaires de films conventionnels à 'succès', l'auteur suggère d'autre part que les films humanisants sont davantage voués au succès que les films déshumanisants par ils s'identifient à un niveau plus profond avec les audiences. En fournissant des suggestions spécifiques sur la façon d'élaborer des éléments humanisants dans les films, cet article implique un premier pas vers le développement d'un cadre pour transférer des connaissances approfondies sur la résolution de conflits dans la dynamique des conflits aux professionnels de l'industrie du cinéma. Description: Peer reviewed 2011-12-12T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/12623 Title: L'hypothèse Sapir-Whorf et la conceptualisation de la paix en utilisant des adjectifs Authors: Umoh, Ubong; Udoh, Idara Abstract: The importance of peace to human civilisation has raised peace to a somewhat universally essential condition. Since peace means different things to different people, there is a void in the debate on the conceptualisation of peace. Galtung (1969, 1990) views peace as being either negative or positive and Richmond (2007) adopts a liberal standpoint, arguing that the concept of peace itself is ontologically unstable and essentially contested. The issue of conceptualisation has been met with much hesitation on the part of the research community. Explanations giving reasons for the increasing use of adjectives to qualify peace are lacking in previous research. This article contributes to filling this gap in the peace research literature by attempting to use linguistic theory to provide reasons why there are many variations in the usage of the peace concept constructed mostly through the help and use of adjectives. It is argued that the idea behind the Sapir-Whorf hypothesis can assist our understanding of the reasons for this growing use of adjectives in the context of present day globalisation of the peace concept.; La importància de la pau per a la civilització humana ha tendit a erigir la pau com una mena de condició universalment essencial. Com que la pau significa coses diferents per a persones diferents, hi ha un buit en el debat sobre la conceptualització de la pau. Galtung (1969, 1990) veu la pau com quelcom "negatiu" o bé "positiu" i Richmond (2007) adopta un punt de vista liberal, tot argumentant que el concepte de la pau en si mateix és ontològicament inestable i essencialment discutit. La qüestió de la conceptualització s'ha hagut d'enfrontar a molts dubtes per part de la comunitat investigadora. Les explicacions que recullen raons a favor d'un ús cada vegada més gran d'adjectius per a qualificar la pau es troben amb el problema de la manca de recerca prèvia. Aquest article vol omplir aquest buit en la literatura de recerca sobre la pau tot intentant utilitzar la teoria lingüística per a aportar raons que expliquin per què hi ha tantes variacions en l'ús del concepte de la pau construït principalment mitjançant l'ajuda i l'ús d'adjectius. Es manté que la idea que hi ha darrere la hipòtesi de Sapir-Whorf ens pot ajudar a entendre les raons que hi ha darrere l'ús creixent d'adjectius per a conceptualitzar la pau en el context de la globalització actual d'aquest concepte.; La importancia de la paz para la civilización humana ha tendido a aumentar la paz hasta algo esencial en sentido universal. La paz significa cosas distintas para gente distinta y por eso existe un vacío en el debate sobre la conceptualización de la paz. Galtung (1969, 1990) ve la paz como "negativa" o "positiva" y Richmond (2007) adopta un punto de vista liberal, arguyendo que el concepto de paz en sí mismo es inestable en sentido ontológico y básicamente contestado. El asunto de la conceptualización ha topado con mucha indecisión por parte de la comunidad investigadora. Hay falta de motivos para obtener explicaciones sobre el aumento progresivo de adjetivos para calificar la paz en las investigaciones previas. Este artículo contribuye a rellenar ese vacío en la bibliografía sobre la búsqueda de la paz intentando usar la teoría lingüística para ofrecer motivos de por qué hay muchas variantes en el uso del concepto de paz, creadas principalmente gracias a la ayuda y el uso de adjetivos. Se comenta que lo que hay detrás de las hipótesis de Sapir-Whorf puede contribuir a nuestro conocimiento del motivo del uso creciente de adjetivos para conceptualizar la paz en el contexto de globalización actual del concepto de paz.; L'importance de la paix pour la civilisation humaine a eu tendance à augmenter la paix jusqu'à quelque chose d'essentiel dans le sens universel. La paix signifie des choses différentes pour des gens différents et c'est pour cette raison qu'il y a un vide dans le débat sur la conceptualisation de la paix. Galtung (1969, 1990) voit la paix comme ¿négative' ou 'positive' et Richmond ( 2007) adopte un point de vue libéral, en argumentant que la notion de paix en soi est instable dans le sens ontologique et fondamentalement contestée. Le sujet de la conceptualisation a trouvé beaucoup d'indécision par la communauté d'investigation. Il y a un manque de motifs pour obtenir des explications sur l'augmentation progressive d'adjectifs pour qualifier la paix dans les investigations préalables. Cet article contribue à combler ce vide dans la bibliographie sur la recherche de la paix en essayant d'utiliser la théorie linguistique pour donner des raisons sur les nombreuses variantes dans l'utilisation de la notion de paix, créées principalement grâce à l'aide et à l'utilisation des adjectifs. On dit que ce qu'il y a derrière les hypothèses de Sapir-Whorf peut contribuer à notre connaissance de la raison de l'utilisation croissante d'adjectifs pour conceptualiser la paix dans le contexte de globalisation actuelle de la notion de paix. Description: Peer reviewed 2011-12-12T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/12622 Title: Dans le labyrinthe : Les conflits interminables du Nigeria Entretien avec le Dr. Sadeeque Abubakar Abba Authors: Shaka, Jack Abstract: Nigeria is among the most dangerous places on earth at the moment. It is ranked number 14 on the Failed States Index 2011 by the Fund for Peace, just after Iraq, Pakistan and the Ivory Coast. The Islamist radical group, the Boko Haram is on the news, maiming and killing innocent people in Nigeria. The Joint Task Force (army) to repel the Boko Haram is being accused of gross human rights violations. The 2011 elections were marred with violence. Hundreds died in the pre- and post- election period. The offices of the Independent National Electoral Commission (INEC) were bombed. During the celebrations to mark Nigeria's 50 years of independence in 2010, there were explosions, gifts from the MEND guerrillas. Nigeria is a country torn apart by conflicts, from the Niger Delta to the northeast states. The United States and European nations continue to issue travel warning to Nigeria's southeast, Niger Delta and northeast states. Is this a troubled democracy or a troubled presidency for Goodluck Jonathan? Is Nigeria a failed state? Is there an ongoing war between the Christians and the Muslims? Dr Sadeeque Abubakar Abba, a political scientist in Nigeria, takes us into the labyrinth that is modern day Nigeria.; Nigèria es troba actualment entre els llocs més perillosos del món. Ocupa el lloc 14 de l'Índex d'Estats Fallits del 2011 del Fons per a la Pau, just després de l'Iraq, el Pakistan i Costa d'Ivori. El grup islamista radical Boko Haram apareix a les notícies per les mutilacions i els assassinats de persones innocents a Nigèria. La Joint Task Force (exèrcit) que ha de repel·lir el Boko Haram rep acusacions de violacions flagrants dels drets humans. Les eleccions de l'any 2011 van estar marcades per la violència. Centenars de persones van morir durant el període previ i posterior a les eleccions. Les oficines de la Comissió Electoral Nacional Independent (INEC) van ser bombardejades. Durant les celebracions del cinquantè aniversari de la independència de Nigèria, l'any 2010, hi va haver explosions, un regal de les guerrilles del MEND. Nigèria és un país trencat pels conflictes, des del delta del Níger fins als estats del nord-est. Els Estats Units i els estats europeus continuen emetent advertències per als viatges al sud-est de Nigèria, el delta del Níger i els estats del nord-est. És una democràcia turbulenta o una presidència turbulenta per a Goodluck Jonathan? Nigèria és un estat fallit? Hi ha una guerra contínua entre els cristians i els musulmans? El Dr. Sadeeque Abubakar Abba, un científic polític de Nigèria, ens introdueix en el laberint que és la Nigèria actual.; Nigeria es actualmente uno de los lugares más peligrosos del mundo. Ocupa el lugar número 14 en el Índice de Estados Fallidos del 2011 según el Fondo para la Paz, por detrás de Irak, Pakistán y Costa de Marfil. El grupo islamista radical Boko Haram aparece en las noticias por sus matanzas y mutilaciones de personas inocentes en Nigeria. La fuerza de choque conjunta (armada) para repeler a Boko Haram está acusada de graves violaciones de los derechos humanos. Las elecciones de 2011 se vieron afectadas por la violencia. Centenares de personas murieron antes y después del periodo electoral. Las oficinas de la comisión electoral independiente nacional (INEC) fueron bombardeadas. Durante las celebraciones para festejar los 50 años de independencia de Nigeria en 2010, se produjeron explosiones provocadas por las guerrillas MEND. Nigeria es un país destrozado por los conflictos, desde el delta del Níger a los estados del noreste. Estados Unidos y los países europeos siguen desaconsejando viajar al sureste de Nigeria, el delta del Níger y los estados del noreste. ¿Es una democracia con problemas o una presidencia con problemas para Goodluck Jonathan? ¿Nigeria es un estado fallido? ¿Existe una guerra continua entre cristianos y musulmanes? El Dr. Sadeeque Abubakar Abba, especialista en ciencia política, nos introduce en el laberinto que es la actual Nigeria.; Le Nigeria est aujourd'hui un des endroits les plus dangereux du monde. Il occupe le poste numéro 14 dans l'Indice des États Défaillants de 2011 selon le Fond pour la Paix, derrière l'Irak, le Pakistan et la Côte d'Ivoire. Le groupe islamiste radical Boko Haram sort dans la presse pour ses tueries et ses mutilations de personnes innocentes au Nigeria. La force de choc conjointe (armée), pour chasser Boko Haram, est accusée de graves violations des droits de l'homme. Les élections 2011 ont été altérées par la violence. Des centaines de personnes sont mortes avant et après la période électorale. Les bureaux de la commission électorale indépendante nationale (INEC) ont été bombardés. Pendant la fête du 50ème anniversaire de l'indépendance du Nigeria en 2010, des explosions ont été provoquées par les guérillas MEND. Le Nigeria est un pays détruit par les conflits, depuis le delta du Niger jusqu'aux états du Nord-est. Les Etats-Unis et les pays européens continuent à déconseiller de voyager au Sud-est du Nigeria, au delta du Niger et aux états du Nord-est. Il s'agit d'une démocratie avec des problèmes ou d'une présidence avec des problèmes pour Goodluck Jonathan? Le Nigeria est un état défaillant ? Existe-t-il une guerre continue entre les chrétiens et les musulmans ? Le Dr. Sadeeque Abubakar Abba, spécialiste en sciences politiques, nous introduit dans le labyrinthe du Nigeria actuel. Description: Peer reviewed 2011-12-12T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/12621 Title: Complete issue Journal of Conflictology Volume 2, Issue 2 (2011) Authors: Jenne, Nicole Abstract: Please download the complete issue here. Description: Peer reviewed 2011-12-12T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8741 Title: Traverser les murs : Un coup d'oeil sur la vie de Leif Hovelsen Authors: Spreng, Christoph Abstract: Com a estudiant, Hovelsen va participar en la resistència contra l'ocupació nazi de Noruega. Va ser traït i arrestat per les SS i reclòs al camp de concentració de Grini. Allà se'l va aïllar i va ser interrogat, torturat i amenaçat amb una sentència de mort. Hovelsen va experimentar una profunda transformació que el va portar a dedicar la seva vida a la reconciliació entre individus i nacions. Aquesta experiència el va portar a la regió industrial alemanya del Ruhr, on va treballar juntament amb d'altres per construir un tipus de país nou i diferent. D'una manera informal, i en retrospectiva, més endavant va contribuir d'una manera efectiva a establir una nova relació entre els governs de Bonn i Oslo. Després es va implicar en la creació de coalicions de consciència a ambdues bandes del que encara era el Teló d'Acer; una contribució personal a allò que va passar a ser visible amb la caiguda del Mur de Berlín i també amb la glasnost i el procés de la perestroika.; As a student, Hovelsen was active in the resistance against the Nazi occupation of Norway. He was betrayed to the SS, got arrested and was taken to Grini Concentration Camp. There he was put into solitary confinement and was interrogated, tortured and threatened with a death sentence. A profound transformation came about which led Hovelsen to devote his life to reconciliation between individuals and nations. This experience brought him to the industrial Ruhr area of Germany where he worked with others to build up a new, different kind of country. Informally, and in hindsight, effectively, he later contributed to a new relationship between the governments of Bonn and Oslo. Still later he was engaged in creating coalitions of conscience on both sides of what was still the Iron Curtain; a personal contribution to what became visible by the fall of the Berlin Wall and also the Glasnost and Perestroika process.; Como estudiante, Hovelsen estuvo activo en la resistencia contra la ocupación nazi de Noruega. Fue traicionado y arrestado por las SS y le llevaron al campo de concentración de Grini. Allí estuvo aislado y fue interrogado, torturado y amenazado con una sentencia de muerte. Hovelsen experimentó una profunda transformación que le llevó a dedicar su vida a la reconciliación entre individuos y naciones. Esta experiencia le llevó a la región industrial alemana del Ruhr, donde trabajó junto con otros para construir un tipo de país nuevo y diferente. De una manera informal, y mirando en retrospectiva, más adelante contribuyó de una manera efectiva a establecer una nueva relación entre los Gobiernos de Bonn y Oslo. Después se implicó en la creación de coaliciones de conciencia a ambos lados de lo que todavía era el Telón de Acero; una contribución personal a lo que se convirtió en visible con la caída del Muro de Berlín y también con la Glasnost y el proceso de la Perestroika.; Étant étudiant, Hovelsen était actif dans la résistance contre l'occupation Nazie de la Norvège. Il fut trahi et arrêté par les SS et fut emmené au camp de concentration de Grini. Là-bas il fut isolé et interrogé, torturé et menacé d'une sentence de mort. Il s'est produit en lui une profonde transformation qui l'a mené à consacrer sa vie à la réconciliation entre les individus et les nations. Cette expérience l'a conduit à la région industrielle allemande du Ruhr, où il a travaillé avec d'autres pour construire un type de pays nouveau et différent. De façon informelle, et en prenant du recul, plus tard il contribua efficacement à établir une nouvelle relation entre les gouvernements de Bonn et Oslo. Ensuite il s'est impliqué dans la création de coalitions de conscience des deux côtés de ce qui était encore le Rideau de Fer; une contribution personnelle à ce qui est devenu visible avec la chute du Mur de Berlin et aussi avec la Glasnost et le processus de la Perestroïka. Description: Peer reviewed 2011-05-26T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8740 Title: L'approche de la Programmation Neurolinguistique pour la Résolution de Conflits, la Négociation et le Changement Authors: Vinyamata, Eduard Abstract: La programació neurolingüística (PNL) pot aportar unes perspectives noves i uns resultats nous a qualsevol esforç que impliqui la comunicació personal (és a dir, interna) i interpersonal. L'organització de la informació per tal d'aconseguir resultats és un dels aspectes bàsics de la PNL i també un dels objectius freqüents dels gestors de conflictes interpersonals, com ara àrbitres, mediadors i negociadors. Aquest article va sobre una eina concreta de la PNL, que és l'agrupament o chunking. El chunking és una aplicació directa del metamodel de la PNL, un model de comunicacions que s'utilitza per tal de trobar i desafiar distorsions lingüístiques en el llenguatge del client. El chunking es basa en la mida i la direcció de la informació. Es poden mirar els detalls o bé es poden tractar unes idees genèriques, i la informació es pot moure lateralment per tal de trobar exemples alternatius d'un concepte en el mateix nivell d'informació. En un escenari de resolució de conflictes o de mediació, la utilització de conceptes molt generals pot ser una manera d'assolir un nivell d'acord inicial, un compromís entre les parts. D'altra banda, és possible fixar-se en els detalls per tal de tractar problemes específics i trobar un punt de palanca que provoqui un salt endavant. En general, les tecnologies de la PNL com el chunking poden aportar rendiment, metodologies alternatives i solucions en moments en què els enfocaments acadèmics més elevats no són suficients.; Neuro-Linguistic Programming (NLP) can bring new perspectives and new results to any endeavour involving personal (i.e. internal) and interpersonal communication. The organisation of information to achieve results is at the core of NLP and also a frequent goal for interpersonal conflict managers such as arbiters, mediators and negotiators. This article sheds light on one particular NLP tool, namely chunking. Chunking is a direct application of the NLP Meta-model, a communications model used to find and challenge linguistic distortions in the client's language. Chunking deals with information size and direction. Information can be chunked up or down in size and can be moved laterally to find alternative examples of a concept at the same level of information. In a conflict resolution or mediation setting, chunking up can be a guide to reach an initial agreement level, a compromise between the parties. Chunking down, on the other hand can be used to deal with specific problems and find a leverage point to make a breakthrough. Overall, NLP technologies such as chunking can bring performance, alternative methodologies and solutions at times where the highest academic approaches are not enough.; La programación neurolingüística (PNL) puede aportar unas perspectivas nuevas y unos resultados nuevos a cualquier esfuerzo que implique la comunicación personal (es decir, interna) e interpersonal. La organización de la información para conseguir resultados es uno de los aspectos básicos de la PNL y también uno de los objetivos frecuentes de los gestores de conflictos interpersonales, como árbitros, mediadores y negociadores. Este artículo arroja luz sobre una herramienta concreta de la PNL, concretamente el agrupamiento o chunking. El chunking es una aplicación directa del metamodelo de la PNL, un modelo de comunicaciones que se utiliza para encontrar y desafiar distorsiones lingüísticas en el lenguaje del cliente. El chunking se basa en el tamaño y la dirección de la información. Puede irse al detalle o pueden tratarse unas ideas genéricas, y la información puede moverse lateralmente para encontrar ejemplos alternativos de un concepto en el mismo nivel de información. En un escenario de resolución de conflictos o de mediación, la utilización de conceptos muy generales puede ser una manera de alcanzar un nivel de acuerdo inicial, un compromiso entre las partes. Por otra parte, puede irse al detalle para tratar problemas específicos y encontrar un punto de palanca para provocar un avance. En general, las tecnologías de la PNL como el chunking pueden aportar rendimiento, metodologías alternativas y soluciones en momentos en los que los enfoques académicos más elevados no bastan.; La Programmation Neurolinguistique (PNL) peut apporter de nouvelles perspectives et de nouveaux résultats à tout effort impliquant la communication personnelle (c'est-à-dire interne) et interpersonnelle. L'organisation de l'information pour obtenir des résultats est l'un des aspects fondamentaux de la PNL et c'est aussi un des objectifs fréquents des managers de conflits interpersonnels, comme arbitres, médiateurs et négociateurs. Cet article éclaire un outil précis de la PNL, le regroupement ou le chunking. Le chunking est une application directe du méta-modèle de la PNL, un modèle de communications qui s'utilise pour trouver et affronter des distorsions linguistiques dans le langage du client. Le chunking est basé sur la taille et la direction de l'information. On peut aller au détail ou bien on peut traiter des idées génériques, et l'information peut être déplacée latéralement pour trouver des exemples alternatifs d'un concept au même niveau d'information. Dans le cadre d'une résolution de conflits ou de médiation, l'utilisation de concepts très généraux peut être une façon d'atteindre un niveau d'accord initial, un engagement entre les parties. D'autre part, on peut aller au détail pour traiter des problèmes spécifiques et trouver un point d'équilibre pour faire un pas en avant. En général, les technologies de la PNL, comme le chunking peuvent apporter du rendement, des méthodologies alternatives et des solutions dans des moments où les approches académiques les plus élevées ne sont pas suffisantes. Description: Peer reviewed 2011-05-26T22:00:00Z