http://hdl.handle.net/10609/5441 2013-05-22T09:10:06Z http://hdl.handle.net/10609/20242 Title: Número completo Authors: Duart, Josep M. 2012-07-10T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/20241 Title: Full issue Authors: Duart, Josep M. 2012-07-10T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/13544 Title: La internacionalización en la enseñanza superior: investigación teórica y empírica sobre su influencia en las clasificaciones de las instituciones universitarias Authors: Delgado-Márquez, Blanca L.; Hurtado-Torres, Nuria; Bondar, Yaroslava Abstract: El concepte d'internacionalització està àmpliament difós en la bibliografia sobre gestió. Però últimament també s'ha començat a utilitzar en l'àmbit de les institucions d'ensenyament superior. En aquest article investigarem la internacionalització en les institucions universitàries amb dues perspectives, la teòrica i la pràctica. Per a aconseguir el nostre objectiu, hem donat una importància especial a la metodologia utilitzada per a avaluar la internacionalització en les institucions d'ensenyament superior des d'un punt de vista tant qualitatiu com quantitatiu. Ens hem centrat en l'estudi de les tres classificacions d'institucions d'ensenyament superior més àmpliament acceptades: Times Higher Education Supplement, Academic Ranking of World Universities i Webometrics Ranking. Hem vist que, encara que la variable de la internacionalització es té en compte en aquestes classificacions mitjançant diversos factors, el seu pes en la puntuació global encara és limitat. A més, els resultats que hem obtingut demostren que el grau d'internacionalització de les institucions universitàries amb prou feines determina la seva posició final en les classificacions, ja que aquesta depèn d'altres aspectes institucionals com la qualitat de l'ensenyament i la qualitat de la investigació, entre altres factors. Així mateix, hem vist que els indicadors d'internacionalització utilitzats en les classificacions més corrents d'institucions universitàries, com la proporció de personal docent internacional i la proporció d'estudiants internacionals, disten molt de reflectir les principals variables que intervenen en els processos d'internacionalització.; Internationalization constitutes a broadly widespread concept in the literature about management. However, it has recently started being applied to higher education institutions. In this paper, we investigate internationalization in university institutions from both theoretical and empirical perspectives. To achieve our aim, we place particular emphasis on the methodology applied to evaluate the internationalization of higher education institutions from both quantitative and qualitative approaches. We focus on the study of the three most widely accepted higher education institution rankings: Times Higher Education Supplement, Academic Ranking of World Universities and Webometrics Ranking. We find that, while the variable internationalization is included in such rankings through several items, its weight in the overall score is still limited. Additionally, our results demonstrate that the final position achieved by university institutions is hardly determined by their degree of internationalization, but rather relies on other institutional aspects, such as teaching quality and research quality, among others. Furthermore, we argue that internationalization indicators used in current university institution rankings, e.g., international faculty ratio and international students ratio, are far from reflecting the main variables involved in their internationalization processes.; El concepto de internacionalización está ampliamente difundido en la bibliografía sobre gestión. Pero recientemente también se ha empezado a utilizar en el ámbito de las instituciones de enseñanza superior. En este artículo investigaremos la internacionalización en las instituciones universitarias desde dos perspectivas, teórica y práctica. Para lograr nuestro objetivo, hemos dado especial importancia a la metodología utilizada para evaluar la internacionalización en las instituciones de enseñanza superior desde un punto de vista tanto cualitativo como cuantitativo. Nos hemos centrado en el estudio de las tres clasificaciones de instituciones de enseñanza superior más ampliamente aceptadas: Times Higher Education Supplement, Academic Ranking of World Universities y Webometrics Ranking. Hemos visto que, aunque la variable de la internacionalización se tiene en cuenta en dichas clasificaciones a través de varios factores, su peso en la puntuación global es aun limitado. Además, los resultados que hemos obtenido demuestran que el grado de internacionalización de las instituciones universitarias apenas determina su posición final en las clasificaciones, ya que esta depende de otros aspectos institucionales como la calidad de la enseñanza y la calidad de la investigación, entre otros factores. Asimismo hemos visto que los indicadores de internacionalización utilizados en las clasificaciones más corrientes de instituciones universitarias, como la proporción de personal docente internacional y la proporción de estudiantes internacionales, distan mucho de reflejar las principales variables que intervienen en los procesos de internacionalización. Description: Peer reviewed 2011-07-11T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/13543 Title: Internationalization of Higher Education: Theoretical and Empirical Investigation of Its Influence on University Institution Rankings Authors: Delgado-Márquez, Blanca L.; Hurtado-Torres, Nuria; Bondar, Yaroslava Abstract: El concepte d'internacionalització està àmpliament difós en la bibliografia sobre gestió. Però últimament també s'ha començat a utilitzar en l'àmbit de les institucions d'ensenyament superior. En aquest article investigarem la internacionalització en les institucions universitàries amb dues perspectives, la teòrica i la pràctica. Per a aconseguir el nostre objectiu, hem donat una importància especial a la metodologia utilitzada per a avaluar la internacionalització en les institucions d'ensenyament superior des d'un punt de vista tant qualitatiu com quantitatiu. Ens hem centrat en l'estudi de les tres classificacions d'institucions d'ensenyament superior més àmpliament acceptades: Times Higher Education Supplement, Academic Ranking of World Universities i Webometrics Ranking. Hem vist que, encara que la variable de la internacionalització es té en compte en aquestes classificacions mitjançant diversos factors, el seu pes en la puntuació global encara és limitat. A més, els resultats que hem obtingut demostren que el grau d'internacionalització de les institucions universitàries amb prou feines determina la seva posició final en les classificacions, ja que aquesta depèn d'altres aspectes institucionals com la qualitat de l'ensenyament i la qualitat de la investigació, entre altres factors. Així mateix, hem vist que els indicadors d'internacionalització utilitzats en les classificacions més corrents d'institucions universitàries, com la proporció de personal docent internacional i la proporció d'estudiants internacionals, disten molt de reflectir les principals variables que intervenen en els processos d'internacionalització.; Internationalization constitutes a broadly widespread concept in the literature about management. However, it has recently started being applied to higher education institutions. In this paper, we investigate internationalization in university institutions from both theoretical and empirical perspectives. To achieve our aim, we place particular emphasis on the methodology applied to evaluate the internationalization of higher education institutions from both quantitative and qualitative approaches. We focus on the study of the three most widely accepted higher education institution rankings: Times Higher Education Supplement, Academic Ranking of World Universities and Webometrics Ranking. We find that, while the variable internationalization is included in such rankings through several items, its weight in the overall score is still limited. Additionally, our results demonstrate that the final position achieved by university institutions is hardly determined by their degree of internationalization, but rather relies on other institutional aspects, such as teaching quality and research quality, among others. Furthermore, we argue that internationalization indicators used in current university institution rankings, e.g., international faculty ratio and international students ratio, are far from reflecting the main variables involved in their internationalization processes.; El concepto de internacionalización está ampliamente difundido en la bibliografía sobre gestión. Pero recientemente también se ha empezado a utilizar en el ámbito de las instituciones de enseñanza superior. En este artículo investigaremos la internacionalización en las instituciones universitarias desde dos perspectivas, teórica y práctica. Para lograr nuestro objetivo, hemos dado especial importancia a la metodología utilizada para evaluar la internacionalización en las instituciones de enseñanza superior desde un punto de vista tanto cualitativo como cuantitativo. Nos hemos centrado en el estudio de las tres clasificaciones de instituciones de enseñanza superior más ampliamente aceptadas: Times Higher Education Supplement, Academic Ranking of World Universities y Webometrics Ranking. Hemos visto que, aunque la variable de la internacionalización se tiene en cuenta en dichas clasificaciones a través de varios factores, su peso en la puntuación global es aun limitado. Además, los resultados que hemos obtenido demuestran que el grado de internacionalización de las instituciones universitarias apenas determina su posición final en las clasificaciones, ya que esta depende de otros aspectos institucionales como la calidad de la enseñanza y la calidad de la investigación, entre otros factores. Asimismo hemos visto que los indicadores de internacionalización utilizados en las clasificaciones más corrientes de instituciones universitarias, como la proporción de personal docente internacional y la proporción de estudiantes internacionales, distan mucho de reflejar las principales variables que intervienen en los procesos de internacionalización. Description: Peer reviewed 2011-07-11T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/13542 Title: La internacionalización en casa en una perspectiva global: un estudio crítico del Informe del 3.er Estudio Global de la AIU Authors: Beelen, Jos Abstract: Aquest article pren com a punt de partida l'Informe del 3r. Estudi Global de l'Associació Internacional d'Universitats (AIU). Els resultats d'aquest estudi a escala mundial es van publicar el setembre del 2010. L'article tracta de quatre qüestions de l'estudi que inclouen la internacionalització a casa (IaC) i la internacionalització del pla d'estudis com a ítems de resposta. Es comenten els resultats d'aquestes quatre qüestions i, quan és rellevant i possible, es comparen amb els resultats de l'estudi previ, que es va dur a terme l'any 2005 i es va publicar el 2006. Es comenta que les seccions de l'Estudi Global que esmenten la internacionalització del pla d'estudis i la IaC utilitzen una terminologia que no sempre és adequada per al propòsit que tenen i de vegades fins i tot sembla contradictòria. L'Estudi Global inclou una qüestió sobre obstacles interns a la internacionalització, que també s'examinaran aquí. Aquests obstacles inclouen la falta de compromís i la perícia limitada del personal acadèmic en relació amb el procés d'internacionalització. Els ítems de resposta per a aquesta qüestió no connecten aquests obstacles a la internacionalització del pla d'estudis explícitament, però s'admet que aquesta relació realment hi és. Passa igual per a qüestions sobre la competència en llengua estrangera, que podrien tenir un fort impacte en la internacionalització del pla d'estudis domèstic. En conclusió, s'exposen diverses qüestions addicionals que podrien servir per a obtenir una imatge del desenvolupament de la internacionalització del pla d'estudis en una perspectiva global.; This article takes the 3rd Global Survey Report of the International Association of Universities (IAU) as a starting point. The results of this worldwide survey were published in September 2010. The article discusses four questions from the survey that include Internationalisation at Home (IaH) and internationalisation of the curriculum as response items. Outcomes of these four questions are commented on and, where relevant and possible, compared to the results of the previous survey, which was conducted in 2005 and published in 2006. It is argued that the sections of the Global Survey that mention internationalisation of the curriculum and IaH use terminology that is not always adequate for the purpose and at times even seems contradictory. The Global Survey includes a question on internal obstacles to internationalisation, which will also be discussed here. These obstacles include the lack of engagement and limited expertise of academic staff in relation to the internationalisation process. The response items for this question do not connect these obstacles to internationalisation of the curriculum explicitly, but it is argued here that a relationship indeed exists. The same is true for issues around foreign language proficiency, which may have a strong impact on internationalisation of the home curriculum. In the conclusion, several additional questions are raised that could serve to get a clearer picture of the development of internationalisation of the curriculum in a global perspective.; Este artículo toma como punto de partida el Informe del 3.er Estudio Global de la Asociación Internacional de Universidades (AIU). Los resultados de este estudio a escala mundial se publicaron en septiembre del 2010. El artículo trata cuatro cuestiones del estudio que incluyen la internacionalización en casa (IeC) y la internacionalización del plan de estudios como ítems de respuesta. Se comentan los resultados de estas cuatro cuestiones y, cuando es relevante y posible, se comparan con los resultados del estudio previo, que se llevó a cabo en el 2005 y se publicó en el 2006. Se comenta que las secciones del Estudio Global que mencionan la internacionalización del plan de estudios y la IeC utilizan una terminología que no siempre es adecuada para el propósito y a veces incluso parece contradictoria. El Estudio Global incluye una cuestión sobre obstáculos internos a la internacionalización, que también se tratarán aquí. Estos obstáculos incluyen la falta de compromiso y la pericia limitada del personal académico en relación con el proceso de internacionalización. Los ítems de respuesta para esta cuestión no conectan estos obstáculos a la internacionalización del plan de estudios explícitamente, pero se admite que esta relación existe realmente. Lo mismo ocurre para cuestiones sobre la competencia en lengua extranjera, que podrían tener un fuerte impacto en la internacionalización del plan de estudios doméstico. En conclusión, se exponen varias cuestiones adicionales que podrían servir para obtener una imagen del desarrollo de la internacionalización del plan de estudios en una perspectiva global. Description: Peer reviewed 2011-07-11T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/13541 Title: Internationalisation at Home in a Global Perspective: A Critical Survey of the 3rd Global Survey Report of IAU Authors: Beelen, Jos Abstract: Aquest article pren com a punt de partida l'Informe del 3r. Estudi Global de l'Associació Internacional d'Universitats (AIU). Els resultats d'aquest estudi a escala mundial es van publicar el setembre del 2010. L'article tracta de quatre qüestions de l'estudi que inclouen la internacionalització a casa (IaC) i la internacionalització del pla d'estudis com a ítems de resposta. Es comenten els resultats d'aquestes quatre qüestions i, quan és rellevant i possible, es comparen amb els resultats de l'estudi previ, que es va dur a terme l'any 2005 i es va publicar el 2006. Es comenta que les seccions de l'Estudi Global que esmenten la internacionalització del pla d'estudis i la IaC utilitzen una terminologia que no sempre és adequada per al propòsit que tenen i de vegades fins i tot sembla contradictòria. L'Estudi Global inclou una qüestió sobre obstacles interns a la internacionalització, que també s'examinaran aquí. Aquests obstacles inclouen la falta de compromís i la perícia limitada del personal acadèmic en relació amb el procés d'internacionalització. Els ítems de resposta per a aquesta qüestió no connecten aquests obstacles a la internacionalització del pla d'estudis explícitament, però s'admet que aquesta relació realment hi és. Passa igual per a qüestions sobre la competència en llengua estrangera, que podrien tenir un fort impacte en la internacionalització del pla d'estudis domèstic. En conclusió, s'exposen diverses qüestions addicionals que podrien servir per a obtenir una imatge del desenvolupament de la internacionalització del pla d'estudis en una perspectiva global.; This article takes the 3rd Global Survey Report of the International Association of Universities (IAU) as a starting point. The results of this worldwide survey were published in September 2010. The article discusses four questions from the survey that include Internationalisation at Home (IaH) and internationalisation of the curriculum as response items. Outcomes of these four questions are commented on and, where relevant and possible, compared to the results of the previous survey, which was conducted in 2005 and published in 2006. It is argued that the sections of the Global Survey that mention internationalisation of the curriculum and IaH use terminology that is not always adequate for the purpose and at times even seems contradictory. The Global Survey includes a question on internal obstacles to internationalisation, which will also be discussed here. These obstacles include the lack of engagement and limited expertise of academic staff in relation to the internationalisation process. The response items for this question do not connect these obstacles to internationalisation of the curriculum explicitly, but it is argued here that a relationship indeed exists. The same is true for issues around foreign language proficiency, which may have a strong impact on internationalisation of the home curriculum. In the conclusion, several additional questions are raised that could serve to get a clearer picture of the development of internationalisation of the curriculum in a global perspective.; Este artículo toma como punto de partida el Informe del 3.er Estudio Global de la Asociación Internacional de Universidades (AIU). Los resultados de este estudio a escala mundial se publicaron en septiembre del 2010. El artículo trata cuatro cuestiones del estudio que incluyen la internacionalización en casa (IeC) y la internacionalización del plan de estudios como ítems de respuesta. Se comentan los resultados de estas cuatro cuestiones y, cuando es relevante y posible, se comparan con los resultados del estudio previo, que se llevó a cabo en el 2005 y se publicó en el 2006. Se comenta que las secciones del Estudio Global que mencionan la internacionalización del plan de estudios y la IeC utilizan una terminología que no siempre es adecuada para el propósito y a veces incluso parece contradictoria. El Estudio Global incluye una cuestión sobre obstáculos internos a la internacionalización, que también se tratarán aquí. Estos obstáculos incluyen la falta de compromiso y la pericia limitada del personal académico en relación con el proceso de internacionalización. Los ítems de respuesta para esta cuestión no conectan estos obstáculos a la internacionalización del plan de estudios explícitamente, pero se admite que esta relación existe realmente. Lo mismo ocurre para cuestiones sobre la competencia en lengua extranjera, que podrían tener un fuerte impacto en la internacionalización del plan de estudios doméstico. En conclusión, se exponen varias cuestiones adicionales que podrían servir para obtener una imagen del desarrollo de la internacionalización del plan de estudios en una perspectiva global. Description: Peer reviewed 2011-07-11T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/13540 Title: Globalización e internacionalización de la educación superior Authors: de Wit, J.W.M (Hans) Abstract: La internacionalització és un fenomen cada cop més important i generalitzat en l'ensenyament superior en els àmbits institucional, nacional i internacional. La globalització de les nostres economies i societats ha tingut un impacte en l'ensenyament superior dels últims vint-i-cinc anys, i el mateix ensenyament superior s'ha convertit en un actor en l'economia de coneixement global, en la recerca i en altres àrees que impliquen aspectes com la captació d'estudiants, campus satèl·lit, operacions de franquícia, etc. Tant la cooperació com la competència són bases clau per a la dimensió internacional de l'ensenyament superior. Aquest desenvolupament crea mites i idees equivocades sobre el concepte de la internacionalització de l'ensenyament superior que cal reconèixer i abordar. A què ens referim amb internacionalització? De quina manera la globalització -i, a Europa, la regionalització, el procés de Bolonya i l'estratègia de Lisboa- han afectat la dimensió internacional de l'ensenyament superior? Quins mites i idees equivocades han aparegut? Aquestes són algunes de les preguntes de què tractarem.; Internationalisation has become increasingly more important and mainstream in higher education at institutional, national and international levels. The globalisation of our economies and societies has had an impact on higher education in the past 25 years, and higher education itself has become an actor in the global knowledge economy, in research and in other areas involving such aspects as student recruitment, branch campuses, franchise operations and so on. Both cooperation and competition are key rationales for the international dimension of higher education. This development creates myths and misconceptions about the concept of the internationalisation of higher education that need to be recognised and tackled. What do we mean by internationalisation? How has globalisation - and, in Europe, regionalisation, the Bologna Process and the Lisbon Strategy - impacted on the international dimension of higher education? What myths and misconceptions have emerged? These are some of the questions that will be addressed.; La internacionalización es algo cada vez más importante y generalizado en la enseñanza superior en los ámbitos institucional, nacional e internacional. La globalización de nuestras economías y sociedades ha tenido un impacto en la enseñanza superior de los últimos veinticinco años, y la misma enseñanza superior se ha convertido en un actor en la economía de conocimiento global, en la investigación y en otras áreas que implican aspectos como la captación de estudiantes, campus satélite, operaciones de franquicia, etc. Tanto la cooperación como la competencia son bases clave para la dimensión internacional de la enseñanza superior. Este desarrollo crea mitos e ideas equivocadas sobre el concepto de la internacionalización de la enseñanza superior que hay que reconocer y abordar. ¿A qué nos referimos con internacionalización? ¿De qué modo la globalización -y, en Europa, la regionalización, el proceso de Bolonia y la estrategia de Lisboa- han afectado a la dimensión internacional de la enseñanza superior? ¿Qué mitos e ideas equivocadas han aparecido? Estas son algunas de las preguntas que vamos a tratar. Description: Peer reviewed 2011-07-11T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/13539 Title: Comunicación, innovación, educación y gestión del conocimiento en torno al uso del podcast en la educación superior Authors: Trujillo Torres, Juan Abstract: Els escenaris socioculturals i econòmics que la societat del coneixement forma repten a plantejar-se les estructures sobre les quals se sustenta l'ensenyament superior. El canvi metodològic, derivat del necessari influx de les TIC, pot ser una oportunitat per a la innovació, el canvi i la millora. Es necessita un nou entorn relacional entre docent i discent que potenciï una sèrie de conceptes: comunicació, llibertat, elecció, protagonisme i implicació. La tasca docent es construeix a partir de principis nous i d'una projecció original a l'aula. La transformació social depèn del compromís de discents i docents en aquest sentit. L'oportunitat d'intervenir en qüestions rellevants quant als processos d'ensenyament-aprenentatge per part de l'alumnat, gràcies a l'ús d'eines 2.0, avui és més possible que mai. El podcàsting constitueix una nova forma de construir, generar i gestionar coneixement a partir del treball en col·laboració i en xarxa. La nostra experiència ens diu que l'única manera d'aprendre és per mitjà d'una recerca personal del coneixement, que ens farà competents per a continuar aprenent al llarg de la nostra vida. Considerem el podcast amb una perspectiva didàctico-pedagògica i reflexionem sobre les possibilitats educatives que ofereix amb relació a la gènesi de projectes d'ensenyament.; The sociocultural and economic scenarios being shaped by the knowledge society are forcing the structural foundations of higher education to be reconsidered. The methodological change resulting from the necessary incorporation of ICTs may represent an opportunity for innovation, change and improvement. A new environment for lecturer-student relationships is needed to strengthen a series of concepts: communication, freedom, choice, protagonism and engagement. Teaching is constructed on the basis of innovative principles and original projects in the classroom. Social transformation depends on the commitment of lecturers and students in this respect. Now more than ever before, the opportunity for students to intervene in important issues relating to teaching-learning processes is possible thanks to the use of 2.0 tools. Podcasting is a new form of constructing, generating and managing knowledge on the basis of collaborative networking. Experience tells us that the only way to learn is through a personal quest for knowledge; one that will make us competent to carry on learning throughout our lives. We consider podcasts from a teaching-pedagogical perspective and reflect on the educational potential that they offer for the development of educational projects.; Los escenarios socioculturales y económicos que la sociedad del conocimiento está conformando retan a plantearse las estructuras sobre las que se sustenta la educación superior. El cambio metodológico, derivado del necesario influjo de las TIC, puede ser una oportunidad para la innovación, el cambio y la mejora. Se necesita un nuevo entorno relacional entre docente y discente que potencie una serie de conceptos: comunicación, libertad, elección, protagonismo e implicación. La tarea docente se construye a partir de principios novedosos y de una proyección original en el aula. La transformación social depende del compromiso de discentes y docentes en este sentido. La oportunidad de intervenir en cuestiones relevantes en cuanto a los procesos de E-A por parte del alumnado, gracias al uso de herramientas 2.0, es, hoy más que nunca, posible. El podcasting constituye una nueva forma de construir, generar y gestionar conocimiento a partir del trabajo colaborativo y en red. Nuestra experiencia nos dice que la única forma de aprender es a través de una búsqueda personal del conocimiento, que nos hará competentes para seguir aprendiendo a lo largo de nuestra vida. Consideramos el podcast desde una perspectiva didáctico-pedagógica y reflexionamos sobre las posibilidades educativas que ofrece en relación con la génesis de proyectos educativos. Description: Peer reviewed 2011-07-11T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/13538 Title: The Use of Podcasts in Higher Education: Communication, Innovation, Education and Knowledge Management Authors: Trujillo Torres, Juan Abstract: Els escenaris socioculturals i econòmics que la societat del coneixement forma repten a plantejar-se les estructures sobre les quals se sustenta l'ensenyament superior. El canvi metodològic, derivat del necessari influx de les TIC, pot ser una oportunitat per a la innovació, el canvi i la millora. Es necessita un nou entorn relacional entre docent i discent que potenciï una sèrie de conceptes: comunicació, llibertat, elecció, protagonisme i implicació. La tasca docent es construeix a partir de principis nous i d'una projecció original a l'aula. La transformació social depèn del compromís de discents i docents en aquest sentit. L'oportunitat d'intervenir en qüestions rellevants quant als processos d'ensenyament-aprenentatge per part de l'alumnat, gràcies a l'ús d'eines 2.0, avui és més possible que mai. El podcàsting constitueix una nova forma de construir, generar i gestionar coneixement a partir del treball en col·laboració i en xarxa. La nostra experiència ens diu que l'única manera d'aprendre és per mitjà d'una recerca personal del coneixement, que ens farà competents per a continuar aprenent al llarg de la nostra vida. Considerem el podcast amb una perspectiva didàctico-pedagògica i reflexionem sobre les possibilitats educatives que ofereix amb relació a la gènesi de projectes d'ensenyament.; The sociocultural and economic scenarios being shaped by the knowledge society are forcing the structural foundations of higher education to be reconsidered. The methodological change resulting from the necessary incorporation of ICTs may represent an opportunity for innovation, change and improvement. A new environment for lecturer-student relationships is needed to strengthen a series of concepts: communication, freedom, choice, protagonism and engagement. Teaching is constructed on the basis of innovative principles and original projects in the classroom. Social transformation depends on the commitment of lecturers and students in this respect. Now more than ever before, the opportunity for students to intervene in important issues relating to teaching-learning processes is possible thanks to the use of 2.0 tools. Podcasting is a new form of constructing, generating and managing knowledge on the basis of collaborative networking. Experience tells us that the only way to learn is through a personal quest for knowledge; one that will make us competent to carry on learning throughout our lives. We consider podcasts from a teaching-pedagogical perspective and reflect on the educational potential that they offer for the development of educational projects.; Los escenarios socioculturales y económicos que la sociedad del conocimiento está conformando retan a plantearse las estructuras sobre las que se sustenta la educación superior. El cambio metodológico, derivado del necesario influjo de las TIC, puede ser una oportunidad para la innovación, el cambio y la mejora. Se necesita un nuevo entorno relacional entre docente y discente que potencie una serie de conceptos: comunicación, libertad, elección, protagonismo e implicación. La tarea docente se construye a partir de principios novedosos y de una proyección original en el aula. La transformación social depende del compromiso de discentes y docentes en este sentido. La oportunidad de intervenir en cuestiones relevantes en cuanto a los procesos de E-A por parte del alumnado, gracias al uso de herramientas 2.0, es, hoy más que nunca, posible. El podcasting constituye una nueva forma de construir, generar y gestionar conocimiento a partir del trabajo colaborativo y en red. Nuestra experiencia nos dice que la única forma de aprender es a través de una búsqueda personal del conocimiento, que nos hará competentes para seguir aprendiendo a lo largo de nuestra vida. Consideramos el podcast desde una perspectiva didáctico-pedagógica y reflexionamos sobre las posibilidades educativas que ofrece en relación con la génesis de proyectos educativos. Description: Peer reviewed 2011-07-11T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/13537 Title: Determinando la relevancia de los recursos educativos abiertos a través de la integración de diferentes indicadores de calidad Authors: Sanz-Rodriguez, Javier; Dodero Beardo, Juan; Sánchez-Alonso, Salvador Abstract: El propòsit del moviment de desenvolupament de recursos educatius oberts és proporcionar accés lliure a materials educatius d'alta qualitat disponibles en repositoris. No obstant això, tenir accés a una gran quantitat de materials educatius no garanteix que aquests siguin de qualitat, i els mecanismes emprats per a recomanar els recursos educatius utilitzats fins avui s'han mostrat insuficients per diferents motius. La majoria dels sistemes d'avaluació es basen en una costosa inspecció manual que no permet tenir avaluats tots els materials; a més, moltes vegades no es tenen en compte altres informacions útils com la utilització que fan els usuaris dels materials, les avaluacions fetes pels usuaris i les metadades que descriuen el material educatiu. Per a intentar millorar aquesta situació, en aquest document s'exposen les mancances de les propostes existents i s'identifiquen tots els possibles indicadors de qualitat que poden aportar informació sobre quins materials s'han de recomanar als usuaris. Per mitjà de l'estudi d'un conjunt significatiu de materials del repositori Merlot, s'analitzen les relacions que hi ha entre els diferents indicadors de qualitat disponibles, per a constatar que hi ha nombroses correlacions entre ells. Posteriorment i a partir d'aquesta anàlisi, es proposa una mesura de rellevància que integri tots els indicadors de qualitat existents. D'aquesta manera s'utilitzaran les avaluacions explícites fetes per usuaris o experts, la informació descriptiva provinent de les metadades i les dades que procedeixen de l'ús d'aquestes metadades, per a aconseguir augmentar la fiabilitat de les recomanacions amb la integració de diferents perspectives de la qualitat. A més, com que aquesta mesura es pot calcular de manera automàtica, se'n garantirà la sostenibilitat, ja que no necessitarà la intervenció humana per a fer-ne el càlcul, la qual cosa permetrà que tots els materials educatius que són en repositoris siguin valorats.; The aim of the open educational resource (OER) development movement is to provide free access to high-quality educational materials in repositories. However, having access to a large amount of educational materials does not provide any assurance of their quality, and the mechanisms so far used to recommend educational resources have shown themselves to be lacking for a variety of reasons. Most evaluation systems are based on a costly manual inspection, which does not allow all materials to be evaluated. Moreover, it is often the case that other useful pieces of information are ignored, such as the use that users make of the materials, the evaluations that users perform on them and the metadata used to describe them. To try and improve this situation, this article presents the shortcomings of existing proposals and identifies every possible quality indicator that is able to provide the necessary information to enable materials to be recommended to users. By studying a significant set of materials contained in the MERLOT repository, the relationships among various, currently available quality indicators were analysed and numerous correlations among them were established. On the basis of that analysis, a measure of relevance is proposed, which integrates all existing quality indicators. Thus, the explicit evaluations made by users or experts, the descriptive information obtained from metadata and the data obtained from the use of the latter are employed in order to increase the reliability of recommendations by integrating various quality aspects. In addition, this measure is sustainable because it can be calculated automatically and does not require human intervention; this will allow all educational materials located in repositories to be rated.; El propósito del movimiento de desarrollo de recursos educativos abiertos es proporcionar libre acceso a materiales educativos de alta calidad disponibles en repositorios. Sin embargo, tener acceso a una gran cantidad de materiales educativos no garantiza que estos sean de calidad, y los mecanismos empleados para recomendar los recursos educativos utilizados hasta la fecha se han mostrado insuficientes por diferentes motivos. La mayoría de los sistemas de evaluación están basados en una costosa inspección manual que no permite tener evaluados todos los materiales; además, muchas veces no se tienen en cuenta otras informaciones útiles como la utilización que hacen los usuarios de los materiales, las evaluaciones hechas por los usuarios y los metadatos que describen el material educativo. Para intentar mejorar esta situación, en este documento se exponen las carencias de las propuestas existentes y se identifican todos los posibles indicadores de calidad que pueden aportar información sobre qué materiales recomendar a los usuarios. A través del estudio de un conjunto significativo de materiales del repositorio Merlot se analizan las relaciones existentes entre los distintos indicadores de calidad disponibles, para constatar que existen numerosas correlaciones entre ellos. Posteriormente y a partir de este análisis, se propone una medida de relevancia que integre todos los indicadores de calidad existentes. De esta manera se utilizarán las evaluaciones explícitas realizadas por usuarios o expertos, la información descriptiva proveniente de los metadatos y los datos que proceden del uso de estos, para lograr aumentar la fiabilidad de las recomendaciones al integrar diferentes perspectivas de la calidad. Además, como esta medida se puede calcular de forma automática se garantizará su sostenibilidad, ya que no necesitará de la intervención humana para su cálculo, lo que permitirá que todos los materiales educativos ubicados en repositorios estén valorados. Description: Peer reviewed 2011-07-11T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/13536 Title: Ascertaining the Relevance of Open Educational Resources by Integrating Various Quality Indicators Authors: Sanz-Rodriguez, Javier; Dodero Beardo, Juan; Sánchez-Alonso, Salvador Abstract: El propòsit del moviment de desenvolupament de recursos educatius oberts és proporcionar accés lliure a materials educatius d'alta qualitat disponibles en repositoris. No obstant això, tenir accés a una gran quantitat de materials educatius no garanteix que aquests siguin de qualitat, i els mecanismes emprats per a recomanar els recursos educatius utilitzats fins avui s'han mostrat insuficients per diferents motius. La majoria dels sistemes d'avaluació es basen en una costosa inspecció manual que no permet tenir avaluats tots els materials; a més, moltes vegades no es tenen en compte altres informacions útils com la utilització que fan els usuaris dels materials, les avaluacions fetes pels usuaris i les metadades que descriuen el material educatiu. Per a intentar millorar aquesta situació, en aquest document s'exposen les mancances de les propostes existents i s'identifiquen tots els possibles indicadors de qualitat que poden aportar informació sobre quins materials s'han de recomanar als usuaris. Per mitjà de l'estudi d'un conjunt significatiu de materials del repositori Merlot, s'analitzen les relacions que hi ha entre els diferents indicadors de qualitat disponibles, per a constatar que hi ha nombroses correlacions entre ells. Posteriorment i a partir d'aquesta anàlisi, es proposa una mesura de rellevància que integri tots els indicadors de qualitat existents. D'aquesta manera s'utilitzaran les avaluacions explícites fetes per usuaris o experts, la informació descriptiva provinent de les metadades i les dades que procedeixen de l'ús d'aquestes metadades, per a aconseguir augmentar la fiabilitat de les recomanacions amb la integració de diferents perspectives de la qualitat. A més, com que aquesta mesura es pot calcular de manera automàtica, se'n garantirà la sostenibilitat, ja que no necessitarà la intervenció humana per a fer-ne el càlcul, la qual cosa permetrà que tots els materials educatius que són en repositoris siguin valorats.; The aim of the open educational resource (OER) development movement is to provide free access to high-quality educational materials in repositories. However, having access to a large amount of educational materials does not provide any assurance of their quality, and the mechanisms so far used to recommend educational resources have shown themselves to be lacking for a variety of reasons. Most evaluation systems are based on a costly manual inspection, which does not allow all materials to be evaluated. Moreover, it is often the case that other useful pieces of information are ignored, such as the use that users make of the materials, the evaluations that users perform on them and the metadata used to describe them. To try and improve this situation, this article presents the shortcomings of existing proposals and identifies every possible quality indicator that is able to provide the necessary information to enable materials to be recommended to users. By studying a significant set of materials contained in the MERLOT repository, the relationships among various, currently available quality indicators were analysed and numerous correlations among them were established. On the basis of that analysis, a measure of relevance is proposed, which integrates all existing quality indicators. Thus, the explicit evaluations made by users or experts, the descriptive information obtained from metadata and the data obtained from the use of the latter are employed in order to increase the reliability of recommendations by integrating various quality aspects. In addition, this measure is sustainable because it can be calculated automatically and does not require human intervention; this will allow all educational materials located in repositories to be rated.; El propósito del movimiento de desarrollo de recursos educativos abiertos es proporcionar libre acceso a materiales educativos de alta calidad disponibles en repositorios. Sin embargo, tener acceso a una gran cantidad de materiales educativos no garantiza que estos sean de calidad, y los mecanismos empleados para recomendar los recursos educativos utilizados hasta la fecha se han mostrado insuficientes por diferentes motivos. La mayoría de los sistemas de evaluación están basados en una costosa inspección manual que no permite tener evaluados todos los materiales; además, muchas veces no se tienen en cuenta otras informaciones útiles como la utilización que hacen los usuarios de los materiales, las evaluaciones hechas por los usuarios y los metadatos que describen el material educativo. Para intentar mejorar esta situación, en este documento se exponen las carencias de las propuestas existentes y se identifican todos los posibles indicadores de calidad que pueden aportar información sobre qué materiales recomendar a los usuarios. A través del estudio de un conjunto significativo de materiales del repositorio Merlot se analizan las relaciones existentes entre los distintos indicadores de calidad disponibles, para constatar que existen numerosas correlaciones entre ellos. Posteriormente y a partir de este análisis, se propone una medida de relevancia que integre todos los indicadores de calidad existentes. De esta manera se utilizarán las evaluaciones explícitas realizadas por usuarios o expertos, la información descriptiva proveniente de los metadatos y los datos que proceden del uso de estos, para lograr aumentar la fiabilidad de las recomendaciones al integrar diferentes perspectivas de la calidad. Además, como esta medida se puede calcular de forma automática se garantizará su sostenibilidad, ya que no necesitará de la intervención humana para su cálculo, lo que permitirá que todos los materiales educativos ubicados en repositorios estén valorados. Description: Peer reviewed 2011-07-11T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/13535 Title: Posibilidades de la plataforma Facebook para el aprendizaje colaborativo en línea Authors: Llorens Cerdà, Francesc; Capdeferro Planas, Neus Abstract: Facebook (www.facebook.com) quizás sea hoy el ejemplo más «palpable» de los entornos denominados redes sociales o 2.0. Las redes sociales son plataformas que facilitan el intercambio de información, la interacción y la colaboración entre sus usuarios. El éxito de Facebook como red social, sin embargo, no depende sólo de su capacidad para conectar personas, aunque sea esta su orientación inicial. La potencia de la plataforma para compartir recursos, para vincular contenidos presentes en internet a los perfiles de los usuarios y su evolución hacia el lifestreaming y el microblogging la facultan para dar soporte a experiencias de interacción complejas y continuas, y, con ello, para estructurar procesos de aprendizaje colaborativo. Las herramientas comunicativas de la plataforma, así como la opción de enriquecer sus potencialidades mediante la instalación de aplicaciones y módulos de terceros permiten a los miembros de una comunidad o equipo de trabajo desarrollar actividades heterogéneas. Sobre el marco teórico representado por la perspectiva socioconstructivista de las comunidades de práctica, el grupo de trabajo Web2Learn ha analizado y valorado, desde una doble óptica, tecnológica y pedagógica, las características que hacen posible la utilización de Facebook como plataforma para el desarrollo de actividades colaborativas en línea.; Today, Facebook (www.facebook.com) is probably the most palpable example of environments known as 'social networks' or 'Web 2.0'. Social networking sites are platforms that facilitate information sharing, interaction and collaboration among their users. However, Facebook's success is not solely dependent on its capacity to connect people, although this was its initial orientation. The platform's power for sharing resources and linking content on the Internet to user profiles, as well as its evolution towards lifestreaming and microblogging, enable it provide support for complex, continuous interaction experiences and, consequently, to structure collaborative-learning processes. The platform's communication tools, combined with the option to enhance its potential by installing third-party modules and applications, allow members of a community or work team to carry out very diverse activities. On the basis of theoretical underpinnings represented by the socio-constructivist perspective on communities of practice, the Web2Learn work group analysed and assessed the features that enable Facebook to be used as a platform for carrying out collaborative online activities from two angles: technological and educational.; Facebook (www.facebook.com) avui és potser l'exemple més «palpable» dels entorns anomenats xarxes socials o 2.0. Les xarxes socials són plataformes que faciliten l'intercanvi d'informació, la interacció i la col·laboració entre els usuaris. L'èxit de Facebook com a xarxa social, tanmateix, no depèn només de la seva capacitat per a connectar persones, encara que aquesta sigui la seva orientació inicial. La potència de la plataforma per a compartir recursos, per a vincular continguts presents a internet als perfils dels usuaris i la seva evolució cap al lifestreaming i el microblogging la faculten per a donar suport a experiències d'interacció complexes i contínues i, amb això, per a estructurar processos d'aprenentatge col·laboratiu. Les eines comunicatives de la plataforma i l'opció d'enriquir les seves potencialitats amb la instal·lació d'aplicacions i mòduls de tercers permeten als membres d'una comunitat o equip de treball desenvolupar activitats heterogènies. Sobre el marc teòric representat per la perspectiva socioconstructivista de les comunitats de pràctica, el grup de treball Web2Learn ha analitzat i valorat, des d'una doble òptica, tecnològica i pedagògica, les característiques que fan possible la utilització de Facebook com a plataforma per al desenvolupament d'activitats col·laboratives en línia. Description: Peer reviewed 2011-07-11T22:00:00Z