http://hdl.handle.net/10609/5382 Fri, 24 May 2013 12:55:04 GMT 2013-05-24T12:55:04Z http://hdl.handle.net/10609/2449 Título: Metodologías artísticas en la ecología de los medios Autor: Fuller, Matthew Resumen: L'art ha deixat de ser solament art. Els seus mètodes es recapitulen, es filtren i es tornen indomables en combinació amb altres formes de vida. Les metodologies artístiques articulen la capacitat de l'art per a representar un procés viu en el món, llançant partícules sensorials i altres conjuncions a través de formes i combinacions que renoven el seu poder d'alteració i de visió. Les metodologies artístiques constitueixen diferents maneres de percebre, fer i comprendre generades en l'art que avui circulen més fortuïtament, i potser menys sistemàticament, i exigeixen una nova manera de comprensió per a poder-se plasmar i desenvolupar. Les metodologies artístiques són entitats culturals, encarnades en el llenguatge, els textos, els sons, els comportaments i les formes de connexió entre elements que comparteixen, desenvolupen i influencien la capacitat d'alteració de l'art, com també la voracitat multiescalar de la percepció.; Art is no longer only art. Its methods are recapitulated, ooze out and become feral in combination with other life forms. Art methodologies convey art's capacity to enact a live process in the world, launching sensorial particles and other conjunctions in ways and combinations that renew their powers of disturbance and vision. Art methodologies are a range of ways of sensing, doing and knowing that were generated in art and now circulate more haphazardly, less systematically, requiring a renewed form of understanding to be traced and developed. Art methodologies are cultural entities, embodied in speech, texts, sounds, behaviours and the modes of connection between things, that share, develop and work on art's capacity to disturb and the multi-scalar engorgement of perception.; El arte ha dejado de ser sólo arte. Sus métodos se recapitulan, se filtran y se vuelven indomables en combinación con otras formas de vida. Las metodologías artísticas articulan la capacidad del arte para representar un proceso vivo en el mundo, lanzando partículas sensoriales y otras conjunciones a través de formas y combinaciones que renuevan su poder de alteración y de visión. Las metodologías artísticas constituyen distintas formas de percibir, hacer y comprender generadas en el arte que hoy circulan de un modo más fortuito, y quizá menos sistemático, y exigen una nueva forma de comprensión para poder ser plasmadas y desarrolladas. Las metodologías artísticas son entidades culturales, encarnadas en el lenguaje, los textos, los sonidos, los comportamientos y los modos de conexión entre elementos que comparten, desarrollan e influencian la capacidad de alteración del arte, así como la voracidad multiescalar de la percepción. Descripción: Peer reviewed Sun, 14 Feb 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2449 2010-02-14T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2448 Título: POEtic-cubes : atención y emergencia. Hardware bioinspirado para instalaciones artísticas Autor: Paricio, Raquel; Moreno, Juan Manuel Resumen: En aquest article s'explica l'experiència obtinguda després d'elaborar diversos treballs artístics entorn del tema de l'atenció amb propostes de maquinari bioinspirat, és a dir, amb una solució tècnica que es basa en robots autònoms el comportament dels quals mimetitza algunes de les principals característiques dels éssers vius: la filogènesi, l'ontogènesi, l'epigènesi i l'emergència. Les premisses inicials de treball s'adreçaven a la creació d'entorns que ajudessin a una percepció present de la qual podria derivar una consciència ampliada. A més, l'ús de models basats en comportaments bioinspirats va obrir la porta a l'observació d'aquests fenòmens en el comportament social, especialment el concepte d'emergència, i se'n deriva una mirada que va del que és individual al que és col·lectiu, al fenomen de l'organització i la seva implicació social. També s'analitza el procés en la instal·lació artística POEtic-cubes.; This paper presents the experience obtained from creating several art installations that explore the phenomenon of attention using bio-inspired hardware, ie, that involve a technical solution based on autonomous robots whose behaviour imitates certain primary characteristics of living beings: phylogeny, ontogeny, epigenesis and emergence. The initial premises were geared towards creating environments that would foster a present perception that could lead to an extended consciousness. The use of models based on bio-inspired behaviours moreover opened the door to observation of these phenomena in social behaviour, in particular, the concept of emergence, which gave rise to a gaze that ran from the individual to the collective, that is, to the phenomenon of organisation and its social implications. The paper also examines the process behind the POEtic-cubes art installation.; En este artículo se explica la experiencia obtenida después de elaborar diversos trabajos artísticos en torno al tema de la atención con propuestas de hardware bioinspirado, es decir, con una solución técnica que se basa en robots autónomos cuyo comportamiento mimetiza algunas de las principales características de los seres vivos: la filogénesis, la ontogénesis, la epigénesis y la emergencia. Las premisas iniciales de trabajo se dirigían hacia la creación de entornos que ayudasen a una percepción presente de la que podría derivar una conciencia ampliada. El uso de modelos basados en comportamientos bioinspirados abrió además la puerta a la observación de estos fenómenos en el comportamiento social, especialmente el concepto de emergencia, y de ello se deriva una mirada que va de lo individual a lo colectivo, al fenómeno de la organización y su implicación social. También se analiza el proceso en la instalación artística POEtic-cubes. Descripción: Peer reviewed Sun, 14 Feb 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2448 2010-02-14T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2447 Título: Life Spacies y Life Spacies II : modelar sistemas complejos para arte interactivo Autor: Sommerer, Christa; Mignonneau, Laurent Resumen: Basándonos en la idea de que la interacción y la comunicación entre entidades de un sistema son las fuerzas que impulsan la aparición de estructuras más complejas y elevadas en la vida, proponemos aplicar principios de la teoría de sistemas complejos a la creación de obras de arte interactivas, generadas por ordenador y basadas en la participación del público, y comprobar si la complejidad puede surgir en un sistema artificial generado por ordenador.; Basant-nos en la idea que la interacció i la comunicació entre entitats d'un sistema són les forces que impulsen l'aparició d'estructures més complexes i elevades en la vida, proposem aplicar principis de la teoria de sistemes complexos a la creació d'obres d'art interactives, generades per ordinador i basades en la participació del públic, i comprovar si la complexitat pot sorgir en un sistema artificial generat per ordinador.; Based on the idea that interaction and communication between entities of a system are the driving forces behind the emergence of higher and more complex structures in life, we propose applying the principles of complex system theory to the creation of interactive, computer-generated and audience-participatory artwork and testing whether complexity within an artificial computer-generated system can emerge. Descripción: Peer reviewed Sun, 14 Feb 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2447 2010-02-14T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2446 Título: Paisajes críticos. Robert Smithson : arte, ciencia e industria Autor: Brissac, Nelson Resumen: L'obra de Robert Smithson es caracteritza per l'interès en els processos geològics i industrials que afecten el paisatge. Es tracta de l'artista amb el treball més relacionat amb la mineria, des del punt de vista conceptual i operatiu. Smithson concep el món basant-se en els principis de la termodinàmica, la formació dels minerals i la geologia: les lleis de la física establertes a mitjan segle xix en les quals es fonamenta la indústria de la mineria i el ferro. Però la seva obra coincideix amb l'inici d'una de les revolucions científiques més profundes del segle xx, la renovació de la termodinàmica, que va conduir a la teoria dels sistemes en desequilibri, al descobriment dels fractals com a model dels objectes naturals i a la teoria dels estats crítics autoorganitzats. Aquest article presenta dos vessants paral·lels i entrellaçats: l'obra de Smithson, relacionada amb la geofísica i la indústria de la mineria, i el desenvolupament a partir dels anys seixanta de la recerca científica dels sistemes dinàmics i els processos d'autoorganització de la matèria, la teoria de la complexitat. En sintonia amb les grans qüestions del seu temps, Smithson va desenvolupar projectes que van portar al límit els principis de la dinàmica de la matèria, de l'agregació de materials heterogenis i de la topologia de les formacions geològiques en desequilibri. Analitzar la seva obra per mitjà de la teoria de la complexitat permet comprendre el radicalisme avançat i innovador dels projectes de Smithson, l'intent audaç de construir, mitjançant l'art, un paisatge crític. En aquest article es resumeixen diverses parts d'un llibre que, amb el mateix títol, es publicarà al Brasil a principi del 2010.; Robert Smithson's work is characterised by his interest in geological and industrial processes affecting the landscape. He is the artist whose work is most closely related, conceptually and operatively, to mining. Smithson conceives the world based on the principles of thermodynamics, the formation of minerals and geology: the laws of physics established in the mid-19th century on which the mining and iron industries are based. But his work coincides with the beginning of one of the most far-reaching scientific revolutions of the 20th century: the renewal of thermodynamics, which would lead to the theory of unbalanced systems, the discovery of fractals as a model for natural objects and the theory of self-organised critical states. This article presents two parallel and interlinked aspects: Smithson's work related to geophysics and the mining industry, and the development since the '60s of scientific research into the dynamic systems and the self-organisation processes of matter: complexity theory. In tune with the great questions of his time, Smithson developed projects taking the principles of the dynamics of matter, the aggregation of heterogeneous materials and the topology of unbalanced geological formations to the limit. Analysing his work using complexity theory makes it possible to understand the way in which Smithson's projects were radically innovative and ahead of their time: a bold attempt to construct a critical landscape through art.This article summarises various parts of a book with the same title which will be published in Brazil at the beginning of 2010.; La obra de Robert Smithson se caracteriza por el interés en los procesos geológicos e industriales que afectan al paisaje. Se trata del artista cuyo trabajo está más relacionado, conceptual y operativamente, con la minería. Smithson concibe el mundo basándose en los principios de la termodinámica, la formación de los minerales y la geología: las leyes de la física establecidas a mediados del siglo xix en que se fundamenta la industria de la minería y el hierro. Pero su obra coincide con el inicio de una de las revoluciones científicas más profundas del siglo xx: la renovación de la termodinámica, que conduciría a la teoría de los sistemas en desequilibrio, al descubrimiento de los fractales como modelo de los objetos naturales y a la teoría de los estados críticos autoorganizados. Este artículo presenta dos vertientes paralelas y entrelazadas: la obra de Smithson, relacionada con la geofísica y la industria de la minería, y el desarrollo a partir de los años sesenta de la investigación científica de los sistemas dinámicos y los procesos de autoorganización de la materia: la teoría de la complejidad. En sintonía con las grandes cuestiones de su tiempo, Smithson desarrolló proyectos que llevarían al límite los principios de la dinámica de la materia, de la agregación de materiales heterogéneos y de la topología de las formaciones geológicas en desequilibrio. Analizar su obra a través de la teoría de la complejidad permite comprender el radicalismo anticipatorio e innovador de los proyectos de Smithson, el audaz intento de construir, mediante el arte, un paisaje crítico. En este artículo se resumen diversas partes de un libro que, con el mismo título, será publicado en Brasil a principios de 2010. Descripción: Peer reviewed Sun, 14 Feb 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2446 2010-02-14T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2445 Título: Emergencia, causalidad y realismo Autor: DeLanda, Manuel Resumen: L'origen del concepte modern d'emergència es remunta a la meitat del segle xix, quan els filòsofs realistes es van començar a plantejar per primera vegada les profundes similituds que hi havia en els camps de la física i la química entorn de la qüestió de la causalitat. L'exemple clàssic de causalitat que ofereix la física és el d'una col·lisió entre dues molècules o altres objectes rígids en la qual l'efecte global és una simple suma. Però quan dues molècules interactuen químicament, emergeix un ens completament nou, com quan l'hidrogen i l'oxigen interactuen i formen l'aigua. Hi havia la creença que el fet que emergissin propietats i capacitats noves a partir d'una interacció causal tenia importants implicacions filosòfiques per a la naturalesa de l'explicació científica. Concretament, l'absència de la novetat en les interaccions físiques significava que l'explicació dels seus efectes es podia reduir a una deducció a partir de lleis o principis generals. Tanmateix, la síntesi de l'aigua sí que produeix una cosa nova, una cosa que emergeix a partir d'ens que interactuen com a causes. Això va portar alguns filòsofs a l'errònia conclusió que els efectes emergents no es poden explicar, o, cosa que és el mateix, que un efecte només serà emergent mentre no s'hagi trobat la llei de la qual es dedueix. Aquesta línia de pensament va passar a convertir-se, a començaments del segle xx, en una filosofia completament desenvolupada, una filosofia basada en la idea que l'emergència era intrínsecament inexplicable. Aquest article afirma que, encara que la primera onada de filòsofs emergentistes va aconseguir veure que el concepte d'emergència era una poderosa manera de bloquejar el reduccionisme i , per tant, d'atorgar a altres camps diferents de la física el respecte que es mereixien, es van equivocar pel que fa a la seva inexplicabilitat inherent: les propietats emergents d'un tot sorgeixen a partir de les interaccions causals entre les seves parts, interaccions que constitueixen un mecanisme explicatiu d'aquestes propietats.; The origin of the modern concept of emergence can be traced to the mid-nineteenth century, when realist philosophers first began to ponder the deep dissimilarities between causality in the fields of physics and chemistry. The classic example of causality in physics is a collision between two molecules or other rigid objects in which the overall effect is a simple addition. However, when two molecules interact chemically, an entirely new entity may emerge, as when hydrogen and oxygen interact to form water. The fact that novel properties and capacities emerge from a causal interaction was believed to have important philosophical implications for the nature of scientific explanation. In particular, the absence of novelty in physical interactions meant that explaining their effects could be reduced to deduction from general principles or laws. However, the synthesis of water does produce something new, something that emerges from the interacting entities acting as causes. This led some philosophers to the erroneous conclusion that emergent effects could not be explained, or, what amounts to the same thing, that an effect is emergent only so long as a law from which it can be deduced has not been found. This line of thought went on to become a full-fledged philosophy in the early twentieth century, based on the idea that emergence was intrinsically inexplicable. This essay argues that while the first wave of emergentist philosophers correctly saw that the concept of emergence was a powerful way to block reductionism and, therefore, to give fields other than physics their due respect, they were wrong about its inherent inexplicability: the emergent properties of a whole arise from the causal interactions between its parts, and these interactions constitute an explanatory mechanism for those properties.; El origen del concepto moderno de emergencia se remonta a mitad del siglo xix, cuando los filósofos realistas empezaron por primera vez a plantearse las profundas similitudes que existían en los campos de la física y la química en torno a la cuestión de la causalidad. El ejemplo clásico de causalidad que ofrece la física es el de una colisión entre dos moléculas u otros objetos rígidos en la que el efecto global es una simple suma. Pero cuando dos moléculas interactúan químicamente, emerge un ente completamente nuevo, como cuando el hidrógeno y el oxígeno interactúan y forman el agua. Se creía que el hecho de que emergieran propiedades y capacidades nuevas a partir de una interacción causal tenía importantes implicaciones filosóficas para la naturaleza de la explicación científica. En concreto, la ausencia de la novedad en las interacciones físicas significaba que la explicación de sus efectos podía reducirse a una deducción a partir de leyes o principios generales. Sin embargo, la síntesis del agua sí produce algo nuevo, algo que emerge a partir de entes que interactúan como causas. Esto condujo a algunos filósofos a la errónea conclusión de que los efectos emergentes no pueden explicarse, o, lo que es lo mismo, que un efecto sólo será emergente mientras no se haya encontrado la ley de la cual se deduce. Esta línea de pensamiento pasó a convertirse, a principios del siglo xx, en una filosofía completamente desarrollada, una filosofía basada en la idea de que la emergencia era intrínsecamente inexplicable. Este artículo sostiene que, aunque la primera ola de filósofos emergentistas acertó a ver que el concepto de emergencia era una poderosa manera de bloquear el reduccionismo y, por lo tanto, de otorgar a otros campos diferentes de la física el respeto que estos se merecían, se equivocaron acerca de su inherente inexplicabilidad: las propiedades emergentes de un todo surgen a partir de las interacciones causales entre sus partes, interacciones que constituyen un mecanismo explicativo de esas propiedades. Descripción: Peer reviewed Sun, 14 Feb 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2445 2010-02-14T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2444 Título: Nodo "Arte, cultura y ciencias de la complejidad" Autor: Alsina, Pau; Perelló, Josep Resumen: Nunca antes habíamos tenido a nuestro alcance tanta información. Pero el reto reside no sólo en poder disponer de toda esta cantidad ingente de información, sino en saber qué hacer con ella: en cómo transformar la información en conocimiento. Las tecnologías de la información y la comunicación nos permiten recoger, almacenar, monitorizar, cuantificar, procesar y visibilizar gran cantidad de datos de todo tipo, y en prácticamente todos los lugares y momentos. ¿Cómo aprovechar todo este potencial para no caer en la saturación de información dispersa sino, al contrario, más bien para generar conocimiento esclarecedor y productivo? La denominada teoría de los sistemas complejos busca dar explicación a toda esta fenomenología partiendo de las ciencias más rigurosas y a través de modelos que asumen propiedades no lineales, de autoorganización, retroalimentación, heterogeneidad e incertidumbre.; Mai abans no havíem tingut al nostre abast tanta informació. Però el repte rau no solament a poder disposar de tota aquesta quantitat ingent d'informació, sinó a saber què fer-ne: com podem transformar la informació en coneixement. Les tecnologies de la informació i la comunicació ens permeten recollir, emmagatzemar, monitoritzar, quantificar, processar i visibilitzar una gran quantitat de dades de tot tipus, i pràcticament a tot arreu i en tot moment. Com podem aprofitar tot aquest potencial per a no caure en la saturació d'informació dispersa sinó, al contrari, més aviat per a generar coneixement aclaridor i productiu? L'anomenada teoria dels sistemes complexos busca donar una explicació a tota aquesta fenomenologia partint de les ciències més rigoroses i per mitjà de models que assumeixen propietats no lineals, d'autoorganització, retroalimentació, heterogeneïtat i incertesa.; Never before have we had so much information at our disposal. The challenge, however, is what to do with it, how to transform it into knowledge. The information and communication technologies enable us to compile, store, monitor, quantify, process and display huge amounts of data of all kinds, anywhere and at any time. How can we take advantage of this potential, avoid the saturation implied by dispersed information and produce meaningful and productive knowledge? The theory of complex systems seeks explanations for this phenomenology on the basis of the most rigorous sciences and through models that assume nonlinear properties of self-organization, emergence, feedback, heterogeneity and uncertainty. Descripción: Peer reviewed Sun, 14 Feb 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2444 2010-02-14T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2443 Título: Progreso, tradición e historia en tiempos de crisis Autor: Alsina, Pau Resumen: La idea de progreso es una de las bases teóricas de nuestra modernidad constitutiva, una idea que incorpora una concepción lineal del tiempo, y atribuye un sentido a la historia y nos orienta hacia el futuro. Este progreso, a su vez, presupone una unidad fundamental de la humanidad, que presumiblemente evoluciona toda en una misma dirección. Pero la metafísica del progreso que prometía la posibilidad de una mejora en la condición humana contrasta con la realidad destructora y aniquiladora del ahora, un ahora hecho de conflictos armados, severas crisis económicas, calentamiento global, hambre en el mundo, terrorismo globalizado y un progresivo agotamiento de recursos clave.; La idea de progrés és una de les bases teòriques de la nostra modernitat constitutiva, una idea que incorpora una concepció lineal del temps, i atribueix un sentit a la història i ens orienta al futur. Aquest progrés, al seu torn, pressuposa una unitat fonamental de la humanitat, que presumiblement evoluciona tota en una mateixa direcció. Però la metafísica del progrés que prometia la possibilitat d'una millora en la condició humana contrasta amb la realitat destructora i anihiladora de l'ara, un ara fet de conflictes armats, crisis econòmiques severes, escalfament global, fam al món, terrorisme globalitzat i un esgotament progressiu de recursos clau.; The notion of progress-one of the theoretical bases underpinning constitutive modernity-includes a linear perception of time that makes sense of history and primes us regarding the future. This progress, in turn, presupposes the fundamental unity of humanity, which is assumed to be evolving in the same direction. However, the metaphysics of an idea of progress that holds out the promise of improving the human condition contrasts hugely with the current destructive and annihilating reality, featured by armed conflicts, severe economic crises, global warming, world hunger, globalized terror and the steady depletion of key natural resources. Descripción: Peer reviewed Sun, 14 Feb 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2443 2010-02-14T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2442 Título: Progress, tradition and history in times of crisis Autor: Alsina, Pau Resumen: La idea de progreso es una de las bases teóricas de nuestra modernidad constitutiva, una idea que incorpora una concepción lineal del tiempo, y atribuye un sentido a la historia y nos orienta hacia el futuro. Este progreso, a su vez, presupone una unidad fundamental de la humanidad, que presumiblemente evoluciona toda en una misma dirección. Pero la metafísica del progreso que prometía la posibilidad de una mejora en la condición humana contrasta con la realidad destructora y aniquiladora del ahora, un ahora hecho de conflictos armados, severas crisis económicas, calentamiento global, hambre en el mundo, terrorismo globalizado y un progresivo agotamiento de recursos clave.; La idea de progrés és una de les bases teòriques de la nostra modernitat constitutiva, una idea que incorpora una concepció lineal del temps, i atribueix un sentit a la història i ens orienta al futur. Aquest progrés, al seu torn, pressuposa una unitat fonamental de la humanitat, que presumiblement evoluciona tota en una mateixa direcció. Però la metafísica del progrés que prometia la possibilitat d'una millora en la condició humana contrasta amb la realitat destructora i anihiladora de l'ara, un ara fet de conflictes armats, crisis econòmiques severes, escalfament global, fam al món, terrorisme globalitzat i un esgotament progressiu de recursos clau.; The notion of progress-one of the theoretical bases underpinning constitutive modernity-includes a linear perception of time that makes sense of history and primes us regarding the future. This progress, in turn, presupposes the fundamental unity of humanity, which is assumed to be evolving in the same direction. However, the metaphysics of an idea of progress that holds out the promise of improving the human condition contrasts hugely with the current destructive and annihilating reality, featured by armed conflicts, severe economic crises, global warming, world hunger, globalized terror and the steady depletion of key natural resources. Descripción: Peer reviewed Sun, 14 Feb 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2442 2010-02-14T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2441 Título: Progrés, tradició i història en temps de crisi Autor: Alsina, Pau Resumen: La idea de progreso es una de las bases teóricas de nuestra modernidad constitutiva, una idea que incorpora una concepción lineal del tiempo, y atribuye un sentido a la historia y nos orienta hacia el futuro. Este progreso, a su vez, presupone una unidad fundamental de la humanidad, que presumiblemente evoluciona toda en una misma dirección. Pero la metafísica del progreso que prometía la posibilidad de una mejora en la condición humana contrasta con la realidad destructora y aniquiladora del ahora, un ahora hecho de conflictos armados, severas crisis económicas, calentamiento global, hambre en el mundo, terrorismo globalizado y un progresivo agotamiento de recursos clave.; La idea de progrés és una de les bases teòriques de la nostra modernitat constitutiva, una idea que incorpora una concepció lineal del temps, i atribueix un sentit a la història i ens orienta al futur. Aquest progrés, al seu torn, pressuposa una unitat fonamental de la humanitat, que presumiblement evoluciona tota en una mateixa direcció. Però la metafísica del progrés que prometia la possibilitat d'una millora en la condició humana contrasta amb la realitat destructora i anihiladora de l'ara, un ara fet de conflictes armats, crisis econòmiques severes, escalfament global, fam al món, terrorisme globalitzat i un esgotament progressiu de recursos clau.; The notion of progress-one of the theoretical bases underpinning constitutive modernity-includes a linear perception of time that makes sense of history and primes us regarding the future. This progress, in turn, presupposes the fundamental unity of humanity, which is assumed to be evolving in the same direction. However, the metaphysics of an idea of progress that holds out the promise of improving the human condition contrasts hugely with the current destructive and annihilating reality, featured by armed conflicts, severe economic crises, global warming, world hunger, globalized terror and the steady depletion of key natural resources. Descripción: Peer reviewed Sun, 14 Feb 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2441 2010-02-14T23:00:00Z