http://hdl.handle.net/10609/5383 Thu, 20 Jun 2013 02:09:25 GMT 2013-06-20T02:09:25Z http://openaccess.uoc.edu:80/webapps/o2/retrieve/11482/Digithum.jpg http://hdl.handle.net/10609/5383 http://hdl.handle.net/10609/8920 Título: Studies in Culture and Society Group Autor: Martínez (coord.), Roger Resumen: Aquest article explica l'aproximació al lligam entre cultura i societat que es treballa des del grup de recerca GRECS (Grup d'Estudis en Cultura i Societat). En primer lloc, es justifica per què donem importància a com els materials proporcionats pel mercat, els mitjans i les tecnologies de la comunicació condicionen el nostre esforç per donar sentit al món i al lloc que hi ocupem en la societat capitalista moderna. En segon lloc, explicitem les tres grans línies de recerca, entrellaçades però amb objectius diferenciats: la línia que se centra en l'anàlisi crítica de la producció cultural i artística; la línia que s'interessa en la conjunció entre emocions i experiència en la cultura contemporània, i la línia que estudia l'articulació entre diferències culturals i desigualtats socials. En tercer lloc, finalment, expliquem en quines recerques i funcionament es materialitzen aquests objectius.; This article describes research by the Grup d'Estudis en Cultura i Societat (Studies in Culture and Society Group, GRECS) into the links between culture and society. Firstly, we explain why we at GRECS attach so much importance to the fact that, in modern capitalist society, market forces and communication media and technologies condition our attempts to make sense of the world and our place in it. Secondly, we describe our three intertwined lines of research: critical analysis of cultural and artistic production; the overlap between emotions and experiences in contemporary culture; and the links between culture and social inequalities. Finally, we describe the research carried out to date and the activities undertaken to achieve our aims.; Este artículo explica la aproximación al vínculo entre cultura y sociedad que se está trabajando desde el grupo de investigación GRECS (Grupo de Estudios en Cultura y Sociedad). En primer lugar, se justifica por qué damos importancia a cómo los materiales proporcionados por el mercado, los medios y las tecnologías de la comunicación condicionan nuestro esfuerzo por dar sentido al mundo y al lugar que ocupemos en él en la sociedad capitalista moderna. En segundo lugar, explicitamos las tres grandes líneas de investigación, entrelazadas pero con objetivos diferenciados: la línea que se centra en el análisis crítico de la producción cultural y artística; la línea que se interesa en la conjunción entre emociones y experiencia en la cultura contemporánea, y la línea que estudia la articulación entre diferencias culturales y desigualdades sociales. En tercer lugar, por último, explicamos en qué investigaciones y funcionamiento se materializan estos objetivos. Descripción: Peer reviewed Tue, 07 Jun 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8920 2011-06-07T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8919 Título: Grup d'Estudis en Cultura i Societat (GRECS) Autor: Martínez (coord.), Roger Resumen: Aquest article explica l'aproximació al lligam entre cultura i societat que es treballa des del grup de recerca GRECS (Grup d'Estudis en Cultura i Societat). En primer lloc, es justifica per què donem importància a com els materials proporcionats pel mercat, els mitjans i les tecnologies de la comunicació condicionen el nostre esforç per donar sentit al món i al lloc que hi ocupem en la societat capitalista moderna. En segon lloc, explicitem les tres grans línies de recerca, entrellaçades però amb objectius diferenciats: la línia que se centra en l'anàlisi crítica de la producció cultural i artística; la línia que s'interessa en la conjunció entre emocions i experiència en la cultura contemporània, i la línia que estudia l'articulació entre diferències culturals i desigualtats socials. En tercer lloc, finalment, expliquem en quines recerques i funcionament es materialitzen aquests objectius.; This article describes research by the Grup d'Estudis en Cultura i Societat (Studies in Culture and Society Group, GRECS) into the links between culture and society. Firstly, we explain why we at GRECS attach so much importance to the fact that, in modern capitalist society, market forces and communication media and technologies condition our attempts to make sense of the world and our place in it. Secondly, we describe our three intertwined lines of research: critical analysis of cultural and artistic production; the overlap between emotions and experiences in contemporary culture; and the links between culture and social inequalities. Finally, we describe the research carried out to date and the activities undertaken to achieve our aims.; Este artículo explica la aproximación al vínculo entre cultura y sociedad que se está trabajando desde el grupo de investigación GRECS (Grupo de Estudios en Cultura y Sociedad). En primer lugar, se justifica por qué damos importancia a cómo los materiales proporcionados por el mercado, los medios y las tecnologías de la comunicación condicionan nuestro esfuerzo por dar sentido al mundo y al lugar que ocupemos en él en la sociedad capitalista moderna. En segundo lugar, explicitamos las tres grandes líneas de investigación, entrelazadas pero con objetivos diferenciados: la línea que se centra en el análisis crítico de la producción cultural y artística; la línea que se interesa en la conjunción entre emociones y experiencia en la cultura contemporánea, y la línea que estudia la articulación entre diferencias culturales y desigualdades sociales. En tercer lugar, por último, explicamos en qué investigaciones y funcionamiento se materializan estos objetivos. Descripción: Peer reviewed Tue, 07 Jun 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8919 2011-06-07T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8918 Título: Mediaccions Autor: Ardèvol Piera, Elisenda Resumen: L'extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació i la popularització d'eines i plataformes de producció i difusió audiovisuals ha afavorit que en els darrers anys s'hagi produït una autèntica explosió de creacions realitzades al marge dels circuits institucionals i industrials de la cultura.; La extensión de las tecnologías de la información y de la comunicación y la popularización de herramientas y plataformas de producción y difusión audiovisuales ha favorecido que en los últimos años se haya producido una auténtica explosión de creaciones realizadas al margen de los circuitos institucionales e industriales de la cultura.; This article describes the activities of the Mediaccions research group, which studies digital culture and changes in cultural practices as mediated by technology, focusing, in particular, on the internet and the new media. The study of digital culture covers a wide range of agents, practices and material and narrative devices linked to contemporary cultural production, all of which we examine from an empirical, qualitative and interdisciplinary perspective. Our current research includes analysis of emerging creative practices in which individuals participate in content creation; this covers anything from video and photography production to collaborative cinema and co-creation by users, artists and the culture industry. In terms of the culture circuit, we examine not only tensions in the fields of production, distribution, regulation and consumption, but also in identities, subjectivities and forms of sociability that arise in the relationship between users and the information and communication technologies. We explore embodiment and gender issues in digital interactions, the subjective experience of social agents in technological design and the generation of collective identities using technology, as happens with bloggers and activists who use the web as a tool for social change. Descripción: Peer reviewed Tue, 07 Jun 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8918 2011-06-07T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8917 Título: Mediaccions Autor: Ardèvol Piera, Elisenda Resumen: L'extensió de les tecnologies de la informació i de la comunicació i la popularització d'eines i plataformes de producció i difusió audiovisuals ha afavorit que en els darrers anys s'hagi produït una autèntica explosió de creacions realitzades al marge dels circuits institucionals i industrials de la cultura. Descripción: Peer reviewed Tue, 07 Jun 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8917 2011-06-07T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8916 Título: Language, Culture and Identity in the Global Age Autor: Pujolar Cos, Joan; Fernàndez, Josep-Anton; Subirana, Jaume Resumen: La recerca sobre llengua, cultura i identitat en l'era global ha d'assumir un caràcter interdisciplinari per a comprendre els fenòmens d'identificació en el món contemporani. En aquest escrit plantegem una anàlisi crítica dels discursos sobre llengua i identitat de la modernitat, a partir dels plantejaments de Pierre Bourdieu, alhora que explorem els nous marcs teòrics que qüestionen les tradicions sociològiques i antropològiques que han pressuposat que els fenòmens identitaris estan intrínsecament lligats als territoris. En un context globalitzat caracteritzat per la mobilitat, calen nous paradigmes en les ciències socials que no es fonamentin en el caràcter geogràficament estàtic de les formacions humanes. Entre altres elements, cal fer atenció a la dimensió temporal dels fenòmens socials. És per això que plantegem la necessitat de desenvolupar la comprensió d'aquesta temporalitat en les nostres disciplines a l'afecte d'aprendre a historicitzar o situar en el temps els processos socials i culturals implicats en la construcció de les identitats d'avui dia.; Research into language, culture and identity in the global age requires an interdisciplinary approach in order to understand the phenomena of identification in the contemporary world. This article provides critical analysis of the discourses on language and identity in modernity, based on the work of Pierre Bourdieu, and explores the new theoretical frameworks that question the sociological and anthropological traditions that assumed that the phenomena of identity were intrinsically linked to territory. In a globalised context characterised by mobility, we need new paradigms in social sciences that are not based on the static geographic nature of human formations. Among other aspects, attention needs to be paid to the timeframe for social phenomena. For this reason, we set out the need to develop understanding of this temporality in our disciplines in order to learn to historicise or place in time the social and cultural processes involved in today's construction of identities.; La investigación sobre lengua, cultura e identidad en la era global debe asumir un carácter interdisciplinario para comprender los fenómenos de identificación en el mundo contemporáneo. En este escrito planteamos un análisis crítico de los discursos sobre lengua e identidad de la modernidad, a partir de los planteamientos de Pierre Bourdieu, al mismo tiempo que exploramos los nuevos marcos teóricos que cuestionan las tradiciones sociológicas y antropológicas que han presupuesto que los fenómenos identitarios están intrínsecamente ligados a los territorios. En un contexto globalizado caracterizado por la movilidad, hacen falta nuevos paradigmas en las ciencias sociales que no se fundamenten en el carácter geográficamente estático de las formaciones humanas. Entre otros elementos, hay que poner atención a la dimensión temporal de los fenómenos sociales. Por ello planteamos la necesidad de desarrollar la comprensión de esta temporalidad en nuestras disciplinas al afecto de aprender a historicizar o situar en el tiempo los procesos sociales y culturales implicados en la construcción de las identidades de hoy en día. Descripción: Peer reviewed Tue, 07 Jun 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8916 2011-06-07T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8915 Título: Llengua, cultura i identitat en l'era global Autor: Pujolar Cos, Joan; Fernàndez, Josep-Anton; Subirana, Jaume Resumen: La recerca sobre llengua, cultura i identitat en l'era global ha d'assumir un caràcter interdisciplinari per a comprendre els fenòmens d'identificació en el món contemporani. En aquest escrit plantegem una anàlisi crítica dels discursos sobre llengua i identitat de la modernitat, a partir dels plantejaments de Pierre Bourdieu, alhora que explorem els nous marcs teòrics que qüestionen les tradicions sociològiques i antropològiques que han pressuposat que els fenòmens identitaris estan intrínsecament lligats als territoris. En un context globalitzat caracteritzat per la mobilitat, calen nous paradigmes en les ciències socials que no es fonamentin en el caràcter geogràficament estàtic de les formacions humanes. Entre altres elements, cal fer atenció a la dimensió temporal dels fenòmens socials. És per això que plantegem la necessitat de desenvolupar la comprensió d'aquesta temporalitat en les nostres disciplines a l'afecte d'aprendre a historicitzar o situar en el temps els processos socials i culturals implicats en la construcció de les identitats d'avui dia.; Research into language, culture and identity in the global age requires an interdisciplinary approach in order to understand the phenomena of identification in the contemporary world. This article provides critical analysis of the discourses on language and identity in modernity, based on the work of Pierre Bourdieu, and explores the new theoretical frameworks that question the sociological and anthropological traditions that assumed that the phenomena of identity were intrinsically linked to territory. In a globalised context characterised by mobility, we need new paradigms in social sciences that are not based on the static geographic nature of human formations. Among other aspects, attention needs to be paid to the timeframe for social phenomena. For this reason, we set out the need to develop understanding of this temporality in our disciplines in order to learn to historicise or place in time the social and cultural processes involved in today's construction of identities.; La investigación sobre lengua, cultura e identidad en la era global debe asumir un carácter interdisciplinario para comprender los fenómenos de identificación en el mundo contemporáneo. En este escrito planteamos un análisis crítico de los discursos sobre lengua e identidad de la modernidad, a partir de los planteamientos de Pierre Bourdieu, al mismo tiempo que exploramos los nuevos marcos teóricos que cuestionan las tradiciones sociológicas y antropológicas que han presupuesto que los fenómenos identitarios están intrínsecamente ligados a los territorios. En un contexto globalizado caracterizado por la movilidad, hacen falta nuevos paradigmas en las ciencias sociales que no se fundamenten en el carácter geográficamente estático de las formaciones humanas. Entre otros elementos, hay que poner atención a la dimensión temporal de los fenómenos sociales. Por ello planteamos la necesidad de desarrollar la comprensión de esta temporalidad en nuestras disciplinas al afecto de aprender a historicizar o situar en el tiempo los procesos sociales y culturales implicados en la construcción de las identidades de hoy en día. Descripción: Peer reviewed Tue, 07 Jun 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8915 2011-06-07T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8909 Título: Nuevas vías de revitalización para lenguas minorizadas : la repercusión de Internet en el caso del aragonés Autor: Paricio Martín, Santiago; Martínez Cortés, Juan Resumen: La llengua aragonesa és catalogada per la Unesco com a llengua en perill de desaparició. Pel nombre de parlants (prop de 10.000) i per la situació sociolingüística en què es troba (fragmentació, deserció lingüística, escassetat de projectes d'ensenyament, etc.), és la llengua que té menys vitalitat del sud-oest d'Europa i una de les que disposen de menys recursos i de possibilitats més baixes per a afrontar el futur. És per això que en aquest article estudiarem els avenços que s'han obtingut a partir dels mitjans que han aportat les noves tecnologies, especialment, gràcies a internet, els perills que se'n deriven, i les possibilitats de desenvolupament que es plantegen gràcies a l'aplicació de les TIC en una possible i necessària planificació estratègica d'aquesta llengua, com a exponent d'un cas de vulnerabilitat creixent. En aquest sentit, la reflexió que subjau en aquest article pot ser d'utilitat per a la situació d'altres llengües minoritzades, per a la seva planificació i el seu desenvolupament gràcies a internet.; Aragonese is listed by UNESCO as an endangered language. Due to the number of speakers (around 10,000) and the sociolinguistic situation it finds itself in (fragmentation, language desertion, lack of teaching projects, etc.), Aragonese is the language with the lowest levels of vitality in south-east Europe and that with the fewest resources and possibilities to face up to the future. This article studies the advances made via the media offered by new technologies, and the web in particular; the dangers deriving from these, and the possibilities for development arising from the application of ICTs in a possible and necessary strategic planning for the language, as a case study of growing vulnerability. The underlying reflection in this article is of great value for other minority languages, and their planning and development in terms of the internet.; La lengua aragonesa está catalogada por la UNESCO como lengua en peligro de desaparición. Por número de hablantes (en torno a los 10.000) y por la situación sociolingüística en la que se encuentra (fragmentación, deserción lingüística, escasez de proyectos de enseñanza, etc.) es la lengua que peor vitalidad presenta del suroeste de Europa, y de las que cuentan con menores recursos y posibilidades para afrontar el futuro. Por ello, en el presente artículo estudiaremos los adelantos que se han obtenido a partir de los medios aportados por las nuevas tecnologías, en especial, gracias a Internet; los peligros que de ellas se derivan, y las posibilidades de desarrollo que se plantean gracias a la aplicación de las TIC en una posible y necesaria planificación estratégica de esta lengua, como exponente de un caso de vulnerabilidad creciente. En este sentido, la reflexión que subyace al presente artículo puede ser de gran valía para la situación de otras lenguas minorizadas y su planificación y desarrollo gracias a Internet. Descripción: Peer reviewed Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8909 2010-04-30T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8908 Título: New ways to revitalise minority languages : the repercussions of the internet in the case of Aragonese Autor: Paricio Martín, Santiago; Martínez Cortés, Juan Resumen: La llengua aragonesa és catalogada per la Unesco com a llengua en perill de desaparició. Pel nombre de parlants (prop de 10.000) i per la situació sociolingüística en què es troba (fragmentació, deserció lingüística, escassetat de projectes d'ensenyament, etc.), és la llengua que té menys vitalitat del sud-oest d'Europa i una de les que disposen de menys recursos i de possibilitats més baixes per a afrontar el futur. És per això que en aquest article estudiarem els avenços que s'han obtingut a partir dels mitjans que han aportat les noves tecnologies, especialment, gràcies a internet, els perills que se'n deriven, i les possibilitats de desenvolupament que es plantegen gràcies a l'aplicació de les TIC en una possible i necessària planificació estratègica d'aquesta llengua, com a exponent d'un cas de vulnerabilitat creixent. En aquest sentit, la reflexió que subjau en aquest article pot ser d'utilitat per a la situació d'altres llengües minoritzades, per a la seva planificació i el seu desenvolupament gràcies a internet.; Aragonese is listed by UNESCO as an endangered language. Due to the number of speakers (around 10,000) and the sociolinguistic situation it finds itself in (fragmentation, language desertion, lack of teaching projects, etc.), Aragonese is the language with the lowest levels of vitality in south-east Europe and that with the fewest resources and possibilities to face up to the future. This article studies the advances made via the media offered by new technologies, and the web in particular; the dangers deriving from these, and the possibilities for development arising from the application of ICTs in a possible and necessary strategic planning for the language, as a case study of growing vulnerability. The underlying reflection in this article is of great value for other minority languages, and their planning and development in terms of the internet.; La lengua aragonesa está catalogada por la UNESCO como lengua en peligro de desaparición. Por número de hablantes (en torno a los 10.000) y por la situación sociolingüística en la que se encuentra (fragmentación, deserción lingüística, escasez de proyectos de enseñanza, etc.) es la lengua que peor vitalidad presenta del suroeste de Europa, y de las que cuentan con menores recursos y posibilidades para afrontar el futuro. Por ello, en el presente artículo estudiaremos los adelantos que se han obtenido a partir de los medios aportados por las nuevas tecnologías, en especial, gracias a Internet; los peligros que de ellas se derivan, y las posibilidades de desarrollo que se plantean gracias a la aplicación de las TIC en una posible y necesaria planificación estratégica de esta lengua, como exponente de un caso de vulnerabilidad creciente. En este sentido, la reflexión que subyace al presente artículo puede ser de gran valía para la situación de otras lenguas minorizadas y su planificación y desarrollo gracias a Internet. Descripción: Peer reviewed Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8908 2010-04-30T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8907 Título: Noves vies de revitalització per a llengües minoritzades : la repercussió d'internet en el cas de l'aragonès Autor: Paricio Martín, Santiago; Martínez Cortés, Juan Resumen: La llengua aragonesa és catalogada per la Unesco com a llengua en perill de desaparició. Pel nombre de parlants (prop de 10.000) i per la situació sociolingüística en què es troba (fragmentació, deserció lingüística, escassetat de projectes d'ensenyament, etc.), és la llengua que té menys vitalitat del sud-oest d'Europa i una de les que disposen de menys recursos i de possibilitats més baixes per a afrontar el futur. És per això que en aquest article estudiarem els avenços que s'han obtingut a partir dels mitjans que han aportat les noves tecnologies, especialment, gràcies a internet, els perills que se'n deriven, i les possibilitats de desenvolupament que es plantegen gràcies a l'aplicació de les TIC en una possible i necessària planificació estratègica d'aquesta llengua, com a exponent d'un cas de vulnerabilitat creixent. En aquest sentit, la reflexió que subjau en aquest article pot ser d'utilitat per a la situació d'altres llengües minoritzades, per a la seva planificació i el seu desenvolupament gràcies a internet.; Aragonese is listed by UNESCO as an endangered language. Due to the number of speakers (around 10,000) and the sociolinguistic situation it finds itself in (fragmentation, language desertion, lack of teaching projects, etc.), Aragonese is the language with the lowest levels of vitality in south-east Europe and that with the fewest resources and possibilities to face up to the future. This article studies the advances made via the media offered by new technologies, and the web in particular; the dangers deriving from these, and the possibilities for development arising from the application of ICTs in a possible and necessary strategic planning for the language, as a case study of growing vulnerability. The underlying reflection in this article is of great value for other minority languages, and their planning and development in terms of the internet.; La lengua aragonesa está catalogada por la UNESCO como lengua en peligro de desaparición. Por número de hablantes (en torno a los 10.000) y por la situación sociolingüística en la que se encuentra (fragmentación, deserción lingüística, escasez de proyectos de enseñanza, etc.) es la lengua que peor vitalidad presenta del suroeste de Europa, y de las que cuentan con menores recursos y posibilidades para afrontar el futuro. Por ello, en el presente artículo estudiaremos los adelantos que se han obtenido a partir de los medios aportados por las nuevas tecnologías, en especial, gracias a Internet; los peligros que de ellas se derivan, y las posibilidades de desarrollo que se plantean gracias a la aplicación de las TIC en una posible y necesaria planificación estratégica de esta lengua, como exponente de un caso de vulnerabilidad creciente. En este sentido, la reflexión que subyace al presente artículo puede ser de gran valía para la situación de otras lenguas minorizadas y su planificación y desarrollo gracias a Internet. Descripción: Peer reviewed Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8907 2010-04-30T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8905 Título: From masks to avatars : transformations through digital prostheses Autor: Bressan, Renato Resumen: This paper proposes a critical approach to and reasoning on the connection between notions and practices related to masks, avatars and humans, attempting to find out about and understand their functions and developments in contemporary technoculture. Masks and avatars have many features in common, both are notions created by oral cultures with a strong religious meaning which have changed over the years, becoming part of leisure activities in daily life. At the beginning of 20th century, Sigmund Freud said human beings were a kind of Prosthetic God and in the 1960s Marshall McLuhan coined the idea of technology as an extension of the human body. Nowadays, in a mobile, networked and digital society, humans should be defined not only as the users of prostheses, but also as prostheses controlled by an avatar in multi-user virtual environments like Second Life, There and World of Warcraft. Our hypothesis assumes that contemporary avatars, in the field of computer sciences, are prostheses that include and replace the early notion of mask, coined in theatre and literature, transforming the way we interact and think about ourselves.; Aquest article proposa un enfocament i un raonament crítics sobre la connexió entre nocions i pràctiques relacionades amb les màscares, els avatars i els éssers humans, i mira de conèixer i entendre'n les funcions i els desenvolupaments en la tecnocultura contemporània. Les màscares i els avatars tenen moltes característiques comunes; totes dues són nocions creades per cultures orals amb un fort significat religiós que han canviat al llarg dels anys i han esdevingut una part de les activitats lúdiques de la vida diària. Al començament del segle xx, Sigmund Freud va dir que l'ésser humà és una mena de déu ortopèdic, i a la dècada de 1960, Marshall McLuhan va encunyar la idea de la tecnologia com a extensió de l'ésser humà. Avui dia, dins d'una societat mòbil, digital i connectada en xarxa, mitjançant entorns virtuals multiusuari com Second Life, There i World of Warcraft, s'hauria de definir l'ésser humà no solament com l'usuari de pròtesis, sinó, al mateix temps, com una pròtesi controlada per un avatar. La nostra hipòtesi proposa que els avatars contemporanis, en el camp de la informàtica, són pròtesis que inclouen i substitueixen la noció original de màscara, utilitzada per primer cop en el teatre i la literatura, i transformen la manera com interactuem i com ens pensem a nosaltres mateixos.; Este artículo propone un enfoque y un razonamiento críticos sobre la conexión entre nociones y prácticas relacionadas con las máscaras, los avatares y los seres humanos, e intenta conocer y entender sus funciones y desarrollos en la tecnocultura contemporánea. Las máscaras y los avatares tienen muchas características en común; ambos términos son nociones creadas por culturas orales con un fuerte significado religioso que han cambiado a lo largo de los años y se han convertido en una parte de las actividades lúdicas de la vida diaria. A principios del siglo xx, Sigmund Freud dijo que el ser humano es una especie de dios ortopédico y en los años sesenta Marshall McLuhan acuñó la idea de tecnología como extensión del ser humano. Hoy en día, dentro de una sociedad móvil, digital y conectada en red mediante entornos virtuales multiusuario como Second Life, There y World of Warcraft, debería definirse al ser humano no sólo como el usuario de una prótesis, sino, al mismo tiempo, como una prótesis controlada por un avatar. Nuestra hipótesis propone que los avatares contemporáneos, en el campo de la informática, son prótesis que incluyen y sustituyen la noción original de máscara, utilizada por primera vez en el teatro y la literatura, y transforman así la forma en que interactuamos y nos pensamos a nosotros mismos. Descripción: Peer reviewed Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8905 2010-04-30T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8903 Título: De les màscares als avatars : transformacions mitjançant pròtesis digitals Autor: Bressan, Renato Resumen: This paper proposes a critical approach to and reasoning on the connection between notions and practices related to masks, avatars and humans, attempting to find out about and understand their functions and developments in contemporary technoculture. Masks and avatars have many features in common, both are notions created by oral cultures with a strong religious meaning which have changed over the years, becoming part of leisure activities in daily life. At the beginning of 20th century, Sigmund Freud said human beings were a kind of Prosthetic God and in the 1960s Marshall McLuhan coined the idea of technology as an extension of the human body. Nowadays, in a mobile, networked and digital society, humans should be defined not only as the users of prostheses, but also as prostheses controlled by an avatar in multi-user virtual environments like Second Life, There and World of Warcraft. Our hypothesis assumes that contemporary avatars, in the field of computer sciences, are prostheses that include and replace the early notion of mask, coined in theatre and literature, transforming the way we interact and think about ourselves.; Aquest article proposa un enfocament i un raonament crítics sobre la connexió entre nocions i pràctiques relacionades amb les màscares, els avatars i els éssers humans, i mira de conèixer i entendre'n les funcions i els desenvolupaments en la tecnocultura contemporània. Les màscares i els avatars tenen moltes característiques comunes; totes dues són nocions creades per cultures orals amb un fort significat religiós que han canviat al llarg dels anys i han esdevingut una part de les activitats lúdiques de la vida diària. Al començament del segle xx, Sigmund Freud va dir que l'ésser humà és una mena de déu ortopèdic, i a la dècada de 1960, Marshall McLuhan va encunyar la idea de la tecnologia com a extensió de l'ésser humà. Avui dia, dins d'una societat mòbil, digital i connectada en xarxa, mitjançant entorns virtuals multiusuari com Second Life, There i World of Warcraft, s'hauria de definir l'ésser humà no solament com l'usuari de pròtesis, sinó, al mateix temps, com una pròtesi controlada per un avatar. La nostra hipòtesi proposa que els avatars contemporanis, en el camp de la informàtica, són pròtesis que inclouen i substitueixen la noció original de màscara, utilitzada per primer cop en el teatre i la literatura, i transformen la manera com interactuem i com ens pensem a nosaltres mateixos.; Este artículo propone un enfoque y un razonamiento críticos sobre la conexión entre nociones y prácticas relacionadas con las máscaras, los avatares y los seres humanos, e intenta conocer y entender sus funciones y desarrollos en la tecnocultura contemporánea. Las máscaras y los avatares tienen muchas características en común; ambos términos son nociones creadas por culturas orales con un fuerte significado religioso que han cambiado a lo largo de los años y se han convertido en una parte de las actividades lúdicas de la vida diaria. A principios del siglo xx, Sigmund Freud dijo que el ser humano es una especie de dios ortopédico y en los años sesenta Marshall McLuhan acuñó la idea de tecnología como extensión del ser humano. Hoy en día, dentro de una sociedad móvil, digital y conectada en red mediante entornos virtuales multiusuario como Second Life, There y World of Warcraft, debería definirse al ser humano no sólo como el usuario de una prótesis, sino, al mismo tiempo, como una prótesis controlada por un avatar. Nuestra hipótesis propone que los avatares contemporáneos, en el campo de la informática, son prótesis que incluyen y sustituyen la noción original de máscara, utilizada por primera vez en el teatro y la literatura, y transforman así la forma en que interactuamos y nos pensamos a nosotros mismos. Descripción: Peer reviewed Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8903 2010-04-30T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8901 Título: Un clic per arribar a Déu : un estudi bibliogràfic de l'ús religiós d'internet Autor: Ramírez-Ollé, Meritxell Resumen: Hi ha dades força significatives que aporten una idea de fins a quin punt les comunitats religioses contemporànies han adoptat internet i les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a eina d'expressió religiosa. La intenció d'aquest article és acostar el públic català a la bibliografia acadèmica més rellevant en l'àmbit d'estudi de la religió i internet que ha tractat aquest fenomen creixent. També hi presento el concepte de modelatge religiós de les tecnologies, desenvolupat per Campbell (2005a) per a entendre de quina manera els usuaris religiosos sovint adapten les tecnologies per a fer-les religiosament acceptables. En els apartats que vénen tot seguit presento alguns dels enfocaments, temes i troballes més rellevants per a l'estudi de la religió i internet, amb la finalitat de posar de relleu que, malgrat l'estat embrionari en què encara es troba, aquest àmbit d'estudi es va consolidant, cada vegada més, com a una àrea de recerca establerta i reconeguda. Entenc, per tant, que la bibliografia relativa a la religió i a internet ha passat per un procés semblant al procés per què ha passat la bibliografia sobre la comunicació mediada per ordinador.; Existen datos notablemente significativos que nos aportan una idea de hasta qué punto las comunidades religiosas contemporáneas han adoptado internet y las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) como una herramienta de expresión religiosa. Este artículo pretende aproximar al lector catalán a la bibliografía académica más relevante en el ámbito de estudio de la religión e internet que ha tratado este fenómeno en auge. También introduzco en el artículo el concepto de modelaje religioso de las tecnologías, formulado por Campbell (2005a) para comprender de qué modo los usuarios religiosos a menudo adaptan las tecnologías para hacerlas religiosamente aceptables. En los apartados que siguen presento algunos de los enfoques, temas y hallazgos más relevantes para el estudio de la religión e internet, a fin de poner de relieve que, a pesar del estado embrionario en que todavía se encuentra, este ámbito de estudio va confirmándose progresivamente como un área de investigación establecida y reconocida. Pienso, por consiguiente, que la bibliografía relativa a la religión y a internet ha pasado por un proceso similar al proceso por el cual ha pasado la literatura sobre la comunicación mediada por ordenador.; Some impressive figures give us an idea of the extent to which contemporary religious communities have embraced the internet and the new information and communication technologies (ICTs) as tools for religious expression. With this article, I attempt to familiarize the Catalan audience with the main academic literature produced in the field of study of religion and the Internet that has dealt with this growing phenomenon. I also introduce the concept of religious shaping of technologies developed by Campbell (2005a) to understand how religious users often frame technologies so as to make them religiously acceptable. In subsequent sections, I set out some of the main approaches, topics, and findings on the study of religion and the internet to point out that, despite the embryonic stage of this field of study, it is increasingly becoming an established and recognised area of research. I conclude that the literature on religion and the Internet has undergone a similar evolution to that on computer-mediated communication. Descripción: Peer reviewed Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8901 2010-04-30T22:00:00Z