http://hdl.handle.net/10609/5386 Thu, 20 Jun 2013 12:30:35 GMT 2013-06-20T12:30:35Z http://hdl.handle.net/10609/3042 Título: The conflict in mobbing. Triggers and resolution Autor: Parés, Marina Resumen: The purpose of this article is to contribute to the knowledge of conflict within the phenomenon of moral harassment at work, with the aim to promote the elimination of the exercise of these violent practices within organizations. In this article, apart from paying special attention to the definition of this phenomenon, we are interested in knowing the conditions that foster the emergence of this conflict, and we bring new contributions.We analyze the conflict phase of the mobbing process at work, since we understand that the resolution will be determined by the moment in which it will be tackled. We reflect on the conditions that make it happen within companies and, finally, we state what we consider to be contributions and challenges for the studies to come about this conflict called "mobbing".; La pretensió d'aquestes línies és contribuir al coneixement del conflicte en el fenomen de l'assetjament moral en el treball amb la intenció de promoure l'eliminació de l'exercici d'aquestes pràctiques violentes en el si de les organitzacions. En aquest article més de detenir en la definició del fenomen ens interessa saber quines condicions afavoreixen l'emergència del conflicte i aportem noves contribucions. Analitzem la fase de conflicte del procés d'assetjament moral a la feina per entendre que la resolució de l'assetjament vindrà determinada en funció de la fase en què és abordat. Reflexionem sobre les condicions que el fan possible en les empreses, i finalment, exposem el que considerem contribucions i reptes per al futur dels estudis sobre aquest conflicte anomenat "mobbing". Com a conseqüència de les diverses investigacions sobre el fenomen assenyalem, tant els components bàsics per que sorgeixi una persecució, com la manera de tallar-lo i esperem, amb aquestes contribucions, aportar noves motivacions per incidir en l'eradicació d'aquest problema, que ha estat entès com una epidèmia del segle XXI.; La pretensión de estas lineas es contribuir al conocimiento del conflicto en el fenómeno del acoso moral en el trabajo con la intención de promover la eliminación del ejercicio de estas prácticas violentas en el seno de las organizaciones. En este artículo además de deternernos en la definicion del fenómeno nos interesa saber qué condiciones favorecen la emergencia del conflicto y aportamos nuevas contribuciones. Analizamos la fase de conflicto del proceso de acoso moral en el trabajo por entender que la resolución del acoso vendrá determinada en función de la fase en que es abordado. Reflexionamos sobre las condiciones que lo hacen posible en las empresas, y finalmente, exponemos lo que consideramos contribuciones y retos para el futuro de los estudios sobre este conflicto denominado ¿mobbing¿. Como consecuencia de las diversas investigaciones sobre el fenómeno señalamos, tanto los componentes básicos para que surga un acoso, como la manera de atajarlo y esperamos, con estas contribuciones, aportar nuevas motivaciones para incidir en la erradicación de este problema, que ha sido entendido como una epidemia del siglo XXI. Descripción: Peer reviewed Sun, 06 Jun 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3042 2010-06-06T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3041 Título: Civilian Movement for Ministries or Departments of Peace in the World Autor: Costanzo, Simonetta Resumen: On the 13th of May, 2008, Mr. Federico Mayor Zaragoza1 publishes an article in one of the mainstream newspapers of Spain: La Vanguardia, titled "Ministries for Peace". In it he says: "With the new millennium the force of reason is expanding in a way that seems unstoppable in these next years, the conscience of the citizens' power, that pacifically, but firmly, will give in to submission towards the arbitrary designs of power. The force of reason against the reason of force, guided by the great universal values and not by the law of market, to return to humanity the reins of its destiny. It is this new citizenship that is capable of moving, with firmness but without violence, towards a Culture of Peace". What has this 'global citizenship' been doing, apart from the civilian movements for Peace, to spur the political institutions towards a Culture of Peace? This article examines what has been done up to now by citizens around the world that have started a global movement called the GLOBAL ALLIANCE FOR MINISTRIES AND DEPARTMENTS OF PEACE and examines what is meant by Culture of Peace.; El 13 de mayo del 2008 Federico Mayor Zaragoza publicó un artículo en uno de los principales diarios españoles, La Vanguardia, titulado "Ministerios de Paz". En el artículo puede leerse lo siguiente: ¿Con el nuevo milenio va extendiéndose, de forma que resultará imparable en los próximos años, la fuerza de la razón, la conciencia del poder ciudadano que, pacíficamente, con firmeza, ya no se resigna a vivir sometido a los más arbitrarios designios del poder. La fuerza de la razón frente a la razón de la fuerza, guiada por los grandes valores universales y no por las leyes del mercado, para devolver a la humanidad las riendas de su destino. Es esta nueva ciudadanía la que será capaz de movilizarse, con firmeza pero sin violencia, hacia una cultura de la paz.¿ ¿Y qué ha hecho hasta la fecha esta ¿ciudadanía mundial¿, además de poner en marcha movimientos civiles por la paz, para fomentar entre las instituciones políticas la cultura de la paz? Éste articulo examina lo que se ha hecho hasta ahora por los ciudadanos de todo el mundo que han empezado un movimiento global llamado Alianza Global por los Ministerios y Departamentos de Paz y examina qué se entiende por Cultura de la Paz.; El 13 de maig del 2008 Federico Mayor Zaragoza va publicar un article en un dels principals diaris espanyols, La Vanguardia, titulat "Ministeris de Pau". A l'article es pot llegir el següent: "Amb el nou mil·lenni es va extenent, de manera que resultarà imparable en els pròxims anys, la força de la raó enfront de la raó, la consciència del poder ciutadà que, pacíficament, amb fermesa, ja no es resigna a viure sotmès als més arbitraris designis del poder. La força de la raó davant la raó de la força, guiada peels grans valors universals i no per les lleis del mercat, per tornar a la humanitat les rendes del seu destí. És aquesta nova ciutadania la que serà capaç de mobilitzar-se, amb fermesa però sense violència, cap a una cultura de la pau". I què haurà fet fins aaquesta data aquesta "ciutadania mundial", a més a més de posar en marxa moviments civils per la pau, per formentar entre les institucions polítiques la cultura de la pau? Aquest article examina el que s'ha fet fins ara pels ciutadans d'arreu del món que han començat un moviment global anomenat Aliança Global pels Ministeris i Departaments de Pau i examina quès s'entén per Cultura de la Pau. Descripción: Peer reviewed Sun, 06 Jun 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3041 2010-06-06T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3040 Título: Reconciliation: some lessons learned in the restorative justice context Autor: Forget, Marc Resumen: Reconciliation is a complex process requiring the confluence of a number of critical factors. The fact that reconciliation is by definition a personal experience makes large-scale public reconciliation projects highly challenging. Since the early 1970s in the field of restorative justice, the possibility of reconciliation between victim and offender, even in the case of the most serious crimes, has been studied, and some effective criteria and guidelines have been developed to increase the potential for reconciliation. This article identifies the elements which have promoted reconciliation in restorative justice, and suggests that these may also be effectively applied to large-scale public reconciliation efforts.; La reconciliación es un proceso complejo que requiere la confluencia de una serie de factores críticos. El hecho de que la reconciliación sea, por definición, una experiencia personal hace que resulten un desafío los proyectos a gran escala de reconciliación pública. Desde comienzos de los años 70 del siglo XX, la posibilidad de la reconciliación entre víctima y agresor en el campo de la justicia restaurativa, incluso en el caso de los delitos más graves, ha sido estudiada, y se han desarrollado algunos criterios y directrices eficaces para aumentar las posibilidades de reconciliación. Este artículo identifica los elementos que han promovido la reconciliación en el campo de la justicia restaurativa, y sugiere que éstos también pueden ser aplicados de forma efectiva a gran escala en los esfuerzos de reconciliación pública.; La reconciliació és un procés complex que requereix la confluència d'una sèrie de factors crítics. El fet que la reconciliació sigui, per definició, una experiència personal fa que resultin un desafiament els projectes a gran escala de reconciliació pública. Des de començaments dels anys 70 del segle XX, la possibilitat de la reconciliació entre víctima i agressor en el camp de la justícia restaurativa, fins i tot en el cas dels delictes més greus, ha estat estudiada, i s'han desenvolupat alguns criteris i directrius eficaces per augmentar les possibilitats de reconciliació. Aquest article identifica els elements que han promogut la reconciliació en el camp de la justícia restaurativa, i suggereix que aquests també poden ser aplicats de forma efectiva a gran escala en els esforços de reconciliació pública. Descripción: Peer reviewed Sun, 06 Jun 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3040 2010-06-06T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3039 Título: Conflict situations in the socio-health sphere of aged people Autor: Alzate Sáez de Heredia, R.; Malla Mora, R.; Godoy Magdaleno, A.I. Resumen: Detection and description of conflicts when assisting aged people in the socio-health sphere in Guipúzcoa's province. This study is part of a larger research funded by the UPV/EHU dealing with old age conflicts and suggesting interventions based on mediation and conflict resolution. Semi-structured interviews were carried out upon 30 people related to old people assistance: 22 women and 8 men. The most frequent conflicts were: demand and resources are out of step, in those cases where the family has an essential role, and coexistence conflicts. The existence of negative stereotypes about the old age and the aging process interfere with conflicts, as well as the detected lack of knowledge concerning conflict dynamics and its resolutions. Old people, their relatives, and the technical personnel were the most implied parties, of which the last ones are the mainstays when dealing with conflicts. These conflicts management is conditioned upon the maintenance of the institutions' everyday operation due to the characteristics of the population being treated, the scarcity of resources and its consequences, and the personalization of conflict (the aged people are involved in it and are the source of conflict).; Detecció i descripció dels conflictes en la assistència a persones grans en l'àmbit sociosanitari a la província de Guipúscoa. Aquest estudi forma part d'una investigació més àmplia, finançada per la UPV / EHU, que aborda els conflictes en la vellesa i proposa intervencions basades en mediació i resolució de conflictes. es realitzar entrevistes semiestructurades a 30 individus relacionats amb l'assistència a gent gran, 22 dones i 8 homes.; Detección y descripción de los conflictos en la asistencia a personas mayores en el ámbito socio-sanitario en la provincia de Guipúzcoa. Este estudio forma parte de una investigación más amplia, financiada por la UPV/EHU, que aborda los conflictos en la vejez y propone intervenciones basadas en mediación y resolución de conflictos. Se realizaron entrevistas semiestructuradas a 30 individuos relacionados con la asistencia a personas mayores, 22 mujeres y 8 varones. Descripción: Peer reviewed Sun, 06 Jun 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3039 2010-06-06T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3038 Título: Building peace over war ashes Autor: Cusso, Jordi; Torralba, Francesc; Vinas, Maria Resumen: This article looks at the links between historical memory and peacebuilding in the present and the future. In accordance with the spirit and contents of the Letter for Peace to the United Nations, the authors of the article defend the need to overcome resentment deriving from past conflicts to build a more peaceful world. They identify a number of serious obstacles and argue for the need to disarm history and pass it on with the maximum level of objectivity to the generations to come.; En aquest article s'investiga la relació que existeix entre la memòria històrica i la construcció de la pau en el present i en el futur. Seguint l'esperit i la lletra de la Carta de la pau dirigida a l'ONU, els autors d'aquest article defensen la necessitat de superar els absurds ressentiments que provenen dels conflictes del passat per edificar un món més pacífic. Per això, identifiquen alguns obstacles seriosos i raonen la necessitat de desarmar la història i de transmetre-la amb la màxima objectivitat a les generacions que han de venir.; En el presente artículo, se investiga la relación que existe entre la memoria histórica y la construcción de la paz en el presente y en el futuro. Siguiendo el espíritu y la letra de la Carta de la paz dirigida a la ONU, los autores de este artículo, defienden la necesidad de superar los absurdos resentimientos que proceden de los conflictos del pasado para edificar un mundo más pacífico. Para ello, identifican algunos serios obstáculos y razonan la necesidad de desarmar la historia y de transmitirla con la máxima objetividad a las generaciones venideras. Descripción: Peer reviewed Sun, 06 Jun 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3038 2010-06-06T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3037 Título: Global civil society initiative to create a large-scale, unarmed peaceforce Autor: Carriere, Rolf Resumen: The notion of peacekeeping usually conjures up images of UN- sponsored Blue Helmets or other armed military or police forces deployed in areas of violent conflict in poor countries. But unarmed peacekeeping, by civilian members of global non-governmental organizations who employ proven strategies, is a valuable, cost-effective complement (or an alternative) to the currently dominant approach of armed peacekeeping. Unarmed civilian peacekeepers offer services of protective accompaniment and proactive presence, monitoring, creating neutral safe spaces, and inter-positioning close to where threatened, vulnerable people live. As such, they provide a much-needed, low-cost, disciplined, benign, professional force for peace, steeped in the best tradition of theory and praxis of non-violent conflict transformation. The 21st century is likely to face more, not less, violent conflict, and the need for preventive international third-party nonviolent presence is greater than ever. As long as the world community (and the UN) has not tried large-scale civilian unarmed peacekeeping, this remains a huge missed chance for peace.; La noción de mantenimiento de la paz suele evocar imágenes de Cascos Azules u otras fuerzas armadas o policiales financiadas por las Naciones Unidas y desplegadas en zonas de conflictos violentos de países pobres. Sin embargo, las actividades relacionadas con el mantenimiento de la paz por parte de miembros civiles de ONG de todo el mundo mediante el empleo de estrategias de probada eficacia es un complemento (o una alternativa) valioso y rentable a la idea hoy dominante del mantenimiento de la paz por medio de las armas. Civiles desarmados ofrecen sus servicios de acompañamiento de protección y «presencia proactiva», seguimiento, creación de espacios de seguridad neutrales e interposición cercanos a lugares habitados por personas amenazadas y vulnerables. Como tales, ofrecen una fuerza de paz profesional y muy necesaria, una fuerza que cuesta poco, que es disciplinada y resulta beneficiosa, y que está impregnada de la mejor tradición de teoría y práctica asociadas a la transformación de conflictos no violentos. El siglo XXI probablemente verá más, no menos conflictos violentos, y la necesidad de contar con la presencia preventiva de cuerpos de mediación internacional es mayor que nunca. Mientras la comunidad internacional (y la ONU) no prueben a gran escala la presencia de civiles no armados para el mantenimiento de la paz, estaremos perdiendo una enorme oportunidad para la paz.; La noció de manteniment de la pau sol evocar imatges de Cascos Blaus o altres forces armades o policials finançades per les Nacions Unides i desplegades en zones de conflictes violents de països pobres. No obstant això, les activitats relacionades amb el manteniment de la pau per part de membres civils d'ONG de tot el món mitjançant l'ocupació d'estratègies de provada eficàcia és un complement (o una alternativa) valuós i rendible a la idea avui dominant del manteniment de la pau per mitjà de les armes. Civils desarmats ofereixen els seus serveis d'acompanyament de protecció i «presència proactiva», seguiment, creació d'espais de seguretat neutrals i interposició a prop de llocs habitats per persones amenaçades i vulnerables. Com a tals, ofereixen una força de pau professional i molt necessària, una força que costa poc, que és disciplinada i resulta beneficiosa, i que està impregnada de la millor tradició de teoria i pràctica associades a la transformació de conflictes no violents. El segle XXI probablement veurà més, no menys conflictes violents, i la necessitat de comptar amb la presència preventiva de cossos de mediació internacional és més gran que mai. Mentre la comunitat internacional (i l'ONU) no provin a gran escala la presència de civils no armats per al manteniment de la pau, estarem perdent una enorme oportunitat per a la pau. Descripción: Peer reviewed Sun, 06 Jun 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3037 2010-06-06T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3036 Título: Conflict and cultural violence in Colombia. Transformation proposals from the school Autor: Ordàs, Noemi Resumen: This article narrates a successful experience of transforming violence in a rural town in Colombia. It was made through the pedagogical intervention in conflicts' resolution within educational communities affected by high rates of direct, structural, and cultural violence. Considering the conflict from a critical and positive perspective, the purpose is to overcome the violence culture through building, reeling off, and reassignment of meaning to the subjective dimensions of social actors, to their practices and discourses and, in this way, to the action values and patterns, which nourish the structural and direct violence in Colombia. And this is so because conflict is not only inherent to the human being and to social organizations, but also because, moreover, it is an element necessary to transform society.; Aquest article relata una experiència reeixida de transformació de la violència en un municipi rural de Colòmbia, mitjançant la intervenció pedagògica en resolució de conflictes en comunitats educatives afectades per alts índexs de violència directa, estructural i cultural. Considerant el conflicte des d'una perspectiva crítica i positiva, on aquest no és només inherent a l'ésser humà i les organitzacions socials sinó que, a més, és un element necessari per a la transformació de la societat, l'objectiu és superar la cultura de la violència a través de la construcció, deconstrucció i resignificació de les dimensions subjectives dels actors socials, de les seves pràctiques i els seus discursos i, d'aquesta manera, de les normes, valors i pautes d'acció, que són l'arrel que alimenta la violència estructural i directa a Colòmbia.; Este artículo relata una experiencia exitosa de transformación de la violencia en un municipio rural de Colombia, mediante la intervención pedagógica en resolución de conflictos en comunidades educativas afectadas por altos índices de violencia directa, estructural y cultural. Considerando el conflicto desde una perspectiva crítica y positiva, donde éste no es sólo inherente al ser humano y las organizaciones sociales sino que, además, es un elemento necesario para la transformación de la sociedad, el objetivo es superar la cultura de la violencia, a través de la construcción, deconstrucción y resignificación de las dimensiones subjetivas de los actores sociales, de sus prácticas y sus discursos y, de esta forma, de las normas, valores y pautas de acción, que son la raíz que alimenta la violencia estructural y directa en Colombia. Descripción: Peer reviewed Sun, 06 Jun 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3036 2010-06-06T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3035 Título: System in conflict : analysis of the conflict theory within a system Autor: Gorvein, Nilda Resumen: Professionals operating in conflicts, including mediators, require systemic training that provides them with a broad perspective of the system in which they have to act, including them themselves. As communication facilitators between the parties, we have to be aware of the context in which the conflict takes place and contrast that with the context in which the conflict would probably be resolved, which obviously includes our intervention as third parties to the conflict. The article offers new perspectives on how to analyse conflict and searches for better tools to work with in the field of peaceful conflict resolution.; Las/os profesionales que trabajan como operadores de conflictos, entre ellos las personas mediadoras, deberían tener una formación sistémica que les permitiera tener una visión amplificada del sistema sobre el cual deben actuar no excluyéndose del mismo. Como facilitadores de la comunicación entre las partes debemos tener presente el contexto donde el conflicto se produjo y contrastarlo con el contexto donde el conflicto probablemente se resolverá en el cual, necesariamente, estará nuestra intervención como terceros en ese conflicto. El siguiente artículo nos aporta nuevas perspectivas desde donde realizar un análisis del conflicto buscando mejores herramientas de trabajo para intervenir en el campo de la resolución pacífica de conflictos.; Les / els professionals que treballen com a operadors de conflictes, entre ells les persones mediadores, haurien de tenir una formació sistèmica que els permetés tenir una visió amplificada del sistema sobre el qual han d'actuar no excloent d'aquest mateix. Com a facilitadors de la comunicació entre les parts hem de tenir present el context on el conflicte es va produir i contrastar-lo amb el context on el conflicte probablement es resoldrà, en el qual, necessàriament, estarà la nostra intervenció com a tercers en aquest conflicte. El següent article ens aporta noves perspectives des d'on realitzar una anàlisi del conflicte buscant millors eines de treball per intervenir en el camp de la resolució pacífica de conflictes. Descripción: Peer reviewed Sun, 06 Jun 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3035 2010-06-06T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3034 Título: Constructive conflict transformation Autor: Kriesberg, Louis Resumen: The field of contemporary conflict resolution, or conflictology, has developed as a synthesis of theory and research combined with applications and practices that contribute to waging constructive conflicts (Galtung 2009; Kriesberg 2008; Vinyamata 2001). In this essay, I examine how that synthesis helps explain the constructive transformation of large-scale violent conflicts in recent years and suggests policies that foster such transformations. Briefly stated, constructive conflicts are conducted and concluded with minimal violence and with broadly shared benefits for members of the opposing sides.; El terreno de la resolución de conflictos contemporáneos, o conflictología, se ha desarrollado como una síntesis de teoría e investigación que, combinada con diversas aplicaciones y prácticas, facilita la participación en conflictos de carácter constructivo (Galtung 2009; Kriesberg 2008; Vinyamata 2001). En este trabajo examino de qué forma dicha síntesis ayuda a explicar la transformación constructiva de grandes conflictos violentos en los últimos años y propone estrategias para impulsar dichas transformaciones. En suma, los conflictos de carácter constructivo se gestionan y concluyen con una violencia mínima y con beneficios que pueden compartir ampliamente los miembros de las distintas facciones enfrentadas.; El terreny de la resolució de conflictes contemporanis, o conflictologia, s'ha desenvolupat com una síntesi de teoria i investigació que, combinada amb diverses aplicacions i pràctiques, facilita la participació en conflictes de caràcter constructiu (Galtung 2009; Kriesberg 2008; Vinyamata 2001). En aquest treball examino de quina manera aquesta síntesi ajuda a explicar la transformació constructiva de grans conflictes violents en els últims anys i proposa estratègies per impulsar les transformacions. En suma, els conflictes de caràcter constructiu es gestionen i conclouen amb una violència mínima i amb beneficis que poden compartir àmpliament els membres de les diferents faccions enfrontades. Descripción: Peer reviewed Sun, 06 Jun 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3034 2010-06-06T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3033 Título: Mediating commitments Autor: Macduff, Ian Resumen: This paper explores the implications of one aspect of intercultural theory -the dimension of power distance- in order to comment on the nature of commitments in the mediation process. The familiar model of Western mediation assumes that parties can identify core interests and negotiate around those, through prioritising, trading and balancing. At the heart of our thinking about commitments are our ideas about agency, autonomy, and accountability. However, a core implication of empirical work on power distance suggests that expectations of deference may lead some participants to avoid direct decision-making responsibility and, rather than work towards commitments, to act on the commitments or obligations they already have. Thus, low-power distance culture members are more able and willing to make commitments; high-power distance culture members are more constrained by having commitments. Whereas the Western model of negotiation and mediation addresses the means to reach commitments (the legitimacy of which stems from the choices the autonomous agents make), the norms that shape conduct in high-PD cultures are those the reflect having commitments and obligations (the legitimacy of which derives from antecedent relationships).; Este artículo explora las implicaciones de la teoría intercultural ¿la dimensión de la distancia al poder¿ con el fin de estudiar la naturaleza de los compromisos en el proceso de mediación. El modelo occidental presupone que las partes pueden identificar intereses básicos y negociar en torno a ellos determinando prioridades, compensaciones, equilibrios. En el centro de nuestra reflexión sobre los compromisos se encuentran nuestras ideas sobre condición de agente, autonomía y responsabilidad. Sin embargo, una implicación básica de los trabajos empíricos sobre la distancia al poder sugiere que las expectativas de deferencia pueden hacer que algunos participantes eviten la responsabilidad directa de la toma de decisiones y que, en lugar de trabajar en pro de los compromisos, actúen en función de los compromisos o las obligaciones que ya tienen. Así, los miembros de culturas con corta distancia al poder están más capacitados y dispuestos a comprometerse; los miembros de culturas con gran distancia al poder están más limitados por el hecho de tener obligaciones. Mientras que el modelo occidental de negociación y mediación aborda los medios para llegar a compromisos (la legitimidad parte de las decisiones que toman los agentes autónomos), las normas que determinan la conducta en las culturas con gran distancia al poder son las que reflejan el hecho de tener compromisos y obligaciones (la legitimidad se deriva de las relaciones precedentes).; Aquest article explora les implicacions de la teoria intercultural-la dimensió de la distància al poder-per tal d'estudiar la naturalesa dels compromisos en el procés de mediació. el model occidental pressuposa que les parts poden identificar interessos bàsics i negociar al seu voltant determinant prioritats, compensacions, equilibris. al centre de la nostra reflexió sobre els compromisos es troben les nostres idees sobre condició d'agent, autonomia i responsabilitat. No obstant això, una implicació bàsica dels treballs empírics sobre la distància al poder suggereix que les expectatives de deferència poden fer que alguns participants evitin la responsabilitat directa de la presa de decisions i que, en lloc de treballar en pro dels compromisos, actuïn en funció dels compromisos o les obligacions que ja tenen. Així, els membres de cultures amb curta distància al poder estan més capacitats i disposats a comprometre, els membres de cultures amb gran distància al poder estan més limitats pel fet de tenir obligacions. Mentre que el model occidental de negociació i mediació aborda els mitjans per arribar a compromisos (la legitimitat part de les decisions que prenen els agents autònoms), les normes que determinen la conducta en les cultures amb gran distància al poder són les que reflecteixen el fet de tenir compromisos i obligacions (la legitimitat es deriva de les relacions precedents). Descripción: Peer reviewed Sun, 06 Jun 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3033 2010-06-06T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3032 Título: Discovering gangs Autor: Seisdedos, Beatriz Resumen: This article presents a personal experience from the collaboration with the organization SER PAZ (Being Peace). The NGO works in Guayaquil, Ecuador, with armed juvenile groups. The NGO has designed alternative ways of working for peacebuilding that intend supporting those members of armed groups that are willing to reflect on and understand the importance of peace for their lives.; Aquest article presenta una experiència personal de la col · laboració amb l'organització SER PAZ (Ser Paz). L'ONG treballa a Guayaquil, Equador, amb els grups armats de menors. L'ONG ha dissenyat formes alternatives de treballar per a la consolidació de la pau que pretenen donar suport als membres de grups armats que estan disposats a reflexionar i comprendre la importància de la pau per a les seves vides.; Este artículo presenta una experiencia personal de la colaboración con la organización SER PAZ (Ser Paz). La ONG trabaja en Guayaquil, Ecuador, con los grupos armados de menores. La ONG ha diseñado formas alternativas de trabajar para la consolidación de la paz que pretenden apoyar a los miembros de grupos armados que están dispuestos a reflexionar y comprender la importancia de la paz para sus vidas. Descripción: Peer reviewed Sun, 06 Jun 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3032 2010-06-06T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3031 Título: Mediation : roots in the past with projection in the future Autor: Vall, Anna Resumen: When talking about mediation and other methods of conflict resolution based on peaceful, constructive and cooperative management of disagreement, we would seem to be talking about new systems for conflict management. Looking back at our history shows us how this is not the case however. Despite innovation in its theorisation and more professional application over the last thirty years, there is an underlying philosophy in these systems that could well be as old as human beings' ability to reason. Thus, mediation, whether carried out by professionals or informally by friends and relatives, is no new discovery, but rather the fortunate recovery of techniques based on ancestral principles rooted in people's ability to understand and dialogue.; Cuando se habla de mediación y de otros métodos de resolución de conflictos basados, en la gestión pacífica, constructiva y cooperativa de las discrepancias, parece que se esta aludiendo a nuevos sistemas de gestión de conflictos. Una simple mirada a nuestra historia nos permite ver, que no es así., ya que, si bien, su forma de aplicación profesionalizada y el esfuerzo de teorización, realizado en las últimas tres décadas, puede considerarse innovador, la filosofía que subyace en estos sistemas, es tan antigua como pueda serlo la propia capacidad de razonar de los seres humanos. Por ello, la Mediación, ya sea ejercida formalmente por profesionales o informalmente entre amigos o familiares, no es ningún descubrimiento, sino más bien una feliz recuperación de técnicas basadas en principios ancestrales que hunden sus raíces en la capacidad de comprensión y diálogo propio de los seres humanos.; Quan es parla de mediació i d'altres mètodes de resolució de conflictes basats, en la gestió pacífica, constructiva i cooperativa de les discrepàncies, sembla que s'està al·ludint a nous sistemes de gestió de conflictes. Una simple mirada a la nostra història ens permet veure que no és així, ja que, si bé la seva forma d'aplicació professionalitzada i l'esforç de teorització, realitzat en les últimes tres dècades, es pot considerar innovador, la filosofia que subjau en aquests sistemes, és tan antiga com pugui ser-ho la pròpia capacitat de raonar dels éssers humans. Per això, la Mediació, ja sigui exercida formalment per professionals o informalment entre amics o familiars, no és cap descobriment, sinó més aviat una feliç recuperació de tècniques basades en principis ancestrals que enfonsen les seves arrels en la capacitat de comprensió i diàleg propi dels éssers humans. Descripción: Peer reviewed Sun, 06 Jun 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3031 2010-06-06T22:00:00Z