http://hdl.handle.net/10609/5387 Mon, 20 May 2013 03:14:44 GMT 2013-05-20T03:14:44Z http://hdl.handle.net/10609/3208 Título: Adam Curle : Radical Peacemaker and Pioneer of Peace Studies Autor: Woodhouse, Tom Resumen: Aquest article presenta un relat biogràfic d'Adam Curle, amb un èmfasi especial en el desenvolupament de les seves idees sobre la pau i els estudis per la pau i en l'impacte que aquestes idees van tenir sobre el desenvolupament d'aquest camp en els aspectes teòric i pràctic. Curle va ser el professor fundador del Departament d'Estudis per la Pau a la Universitat de Bradford al Regne Unit. Nomenat catedràtic l'any 1973, el Departament va iniciar els seus programes d'ensenyament i recerca l'any 1974. En aquest article es ressegueixen i s'analitzen la influència de Curle sobre el Departament i el seu desenvolupament d'una teoria i una pràctica de la pau i la conciliació. La seva teoria de la pau es basava en una síntesi de perspectives acadèmiques que recorren a la psicologia, l'antropologia i la teoria del desenvolupament, així com a la primera teoria de la pau d'altres innovadors en el camp dels estudis per la pau, entre els quals s'inclouen Johan Galtung y Kenneth Boulding. La seva pràctica de la pau es va desenvolupar a partir de l'experiència en el conflicte a gran escala de la Guerra Civil de Nigèria i en el conflicte entre l'Índia i Pakistan dels anys seixanta i setanta del segle passat, i es va distingir pel seu ús de la mediació no oficial o transformativa com a complement de la diplomàcia formal en conflictes d'aquesta mena. El seu ús de la mediació es va modificar més endavant quan, en els anys noranta del segle passat i en el context de la Guerra dels Balcans, va ajudar a mobilitzar suport per a la població local que volia oposar-se a la guerra civil i construir comunitats per la pau i cultures de pau. Al llarg del seu camí també va ser el precursor de la idea de la consolidació de la pau des de baix, que actualment els acadèmics i els professionals accepten com a mode principal de consolidació de la pau.; This article presents a biographical account of Adam Curle, focusing especially on the development of his ideas on peace and peace studies and the impact these had on the evolution of the field at the level of theory and of practice. Curle was the founding Professor of the Department of Peace Studies at the University of Bradford in the UK. Appointed to the Chair in 1973, the department launched its teaching and research programmes in 1974. Curle's influence on the department and his development of a theory and practice of peace and peacemaking is traced and analysed in this article. His theory of peace was based on a synthesis of academic perspectives drawing on psychology, anthropology and development theory, and on the early peace theory of other innovators in the field of peace studies, including Johan Galtung and Kenneth Boulding. His peace practice was based on the experience of large scale conflict in the Nigerian Civil War and the India Pakistan conflict in the 1960s and 1970s, and was distinguished by his use of non-official or track two mediation as a complement to formal diplomacy in such conflicts. His use of mediation was modified later when, in the 1990s, in the context of the civil war in the Balkans, he helped to mobilise support for local people who wished to resist the civil war and to build peaceful communities and cultures of peace. In this way he also pioneered the idea of peace building from below, currently recognised as a leading mode of peacemaking amongst academics and practitioners.; Este artículo ofrece un relato biográfico de Adam Curle, centrado especialmente en el desarrollo de sus ideas sobre la paz y de los estudios sobre la paz, y del impacto que han tenido sus ideas en el desarrollo de este campo a nivel teórico y práctico. Curle fue el profesor fundador del departamento de Estudios sobre la paz de la Universidad de Bradford en el Reino Unido. Tras el nombramiento para la cátedra en 1973,  el departamento inició sus programas de enseñanza e investigación en 1974. En este artículo, se localiza y analiza la influencia de Curle en el departamento y su desarrollo de una teoría y práctica para la paz y la pacificación. Su teoría de la paz se basaba en una síntesis de perspectivas académicas inspiradas en la psicología, la antropología y la teoría del desarrollo, además de en las primeras teorías sobre la paz de otros innovadores del campo de los estudios sobre la paz, como Johan Galtung y Kenneth Boulding. Su práctica de la paz se desarrolló a partir de su experiencia en conflictos a gran escala como la Guerra Civil de Nigeria y el conflicto entre India y Pakistán de las décadas de 1960 y 1970, y se distinguió por usar mediaciones informales, o no oficiales, de forma complementaria a la diplomacia formal en dichos conflictos.  Posteriormente, en la década de 1990, modificó su forma de emplear la mediación en el contexto de la guerra civil en los Balcanes, cuando ayudó a movilizar el apoyo de la población local que deseaba oponer resistencia a la guerra civil y crear comunidades pacíficas y culturas de paz. De esta forma, fue pionero también de la idea de pacificar desde abajo, reconocida actualmente como modo principal de pacificación entre académicos y practicantes.; Cet article présente un compte-rendu biographique d'Adam Curle, en se centrant spécialement sur le développement de ses idées et ses études sur la paix et l'impact que ces idées ont eu sur le développement de ce domaine au niveau théorique et pratique. Curle a été le professeur fondateur du Département des Études sur la Paix à l'Université de Bradford, au Royaume-Uni. Nommé président en 1973, le département a lancé ses programmes d'enseignement et de recherche en 1974. L'influence de Curle sur le département et son développement de la théorie et de la pratique de la paix et du rétablissement de la paix est retracée et analysée dans cet article. Sa théorie de la paix était basée sur une synthèse de perspectives académiques tirées de la psychologie, de l'anthropologie et de la théorie du développement et sur la théorie de la paix avancée d'autres innovateurs dans le domaine des études sur la paix, y compris celles de Johan Galtung et de Kenneth Boulding. Sa pratique de la paix a été développée à partir de l'expérience du conflit à grande échelle de la guerre civile du Nigéria et du conflit entre l'Inde et le Pakistan dans les années 1960 et 1970 et se distingua par son usage de la médiation non officielle ou de deuxième niveau comme complément de la diplomatie formelle dans ces conflits. Son usage de la médiation fut modifié plus tard lorsque dans les années 1990, dans le contexte de la guerre civile des Balkans, il aida à mobiliser l'aide aux populations locales qui souhaitaient résister à la guerre civile et construire des communautés et des cultures de paix. En ce sens, il fut également le pionnier de l'idée de la construction de la paix en commençant par le bas, couramment reconnu comme un mode essentiel pour la construction de la paix parmi les académiciens et les juristes. Descripción: Peer reviewed Mon, 12 Jul 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3208 2010-07-12T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3206 Título: Conflicts in Africa and Afghanistan. An Interview with Professor Johan Galtung Autor: Shaka, Jack Resumen: El 4 de juliol del 2009 es va entrevistar el professor Johan Galtung a la Freie University de Dahlem-Berlin, on dirigia un taller titulat "Inside the Paxologist Mind". Durant l'entrevista, el professor Galtung parla de les seves experiències, les seves idees i els seus suggeriments sobre els conflictes que han assolat Àfrica i altres regions, amb un èmfasi especial en la violència ètnica de Kenya que va tenir lloc durant els anys 2007-2008, i també parla d'un Afganistan molt propens a la violència. També respon preguntes relatives a algunes de les seves metodologies que s'apliquen en l'actualitat.; Professor Johan Galtung was interviewed at the Freie University in Dahlem-Berlin on 4th July 2009 as he ran the workshop "Inside the Paxologist Mind". In the interview, Professor Galtung speaks of his experiences, thoughts and suggestions on the conflicts that have dogged Africa and other regions, focussing on the ethnic violence in Kenya in 2007-2008 and violence-prone Afghanistan. He also answers questions regarding some of his methodologies that are in practice today.; El profesor Johan Galtung fue entrevistado en la Universidad Freie de Dahlem-Berlín el 4 de julio de 2009 cuando realizaba el taller titulado "Inside the Paxologist Mind". En la entrevista, el profesor Galtung habla de sus experiencias, ideas y sugerencias en relación con los conflictos que han perseguido a África y otras regiones, especialmente de la violencia étnica de Kenia de los años 2007 y 2008, y de un país tan propenso a la violencia como Afganistán. También responde a preguntas sobre algunas de las metodologías suyas que se han puesto en práctica actualmente.; Le professeur Johan Galtung a été interviewé à la Freie University de Dahlem-Berlin le 4 juillet 2009, alors qu'il dirigeait un workshop intitulé "Inside the Paxologist Mind". Dans cet interview, le professeur Galtung parle de ses expériences, de ses idées et de ses suggestions concernant les conflits qui ont secoué l'Afrique et d'autres régions, en se centrant sur la violence ethnique qui a éclaté au Kenya en 2007/08, ainsi que sur la prédisposition à la violence en Afghanistan. Il a également répondu à des questions concernant certaines de ses méthodologies actuellement pratiquées. Descripción: Peer reviewed Mon, 12 Jul 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3206 2010-07-12T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3205 Título: Techniques for Resolution of Work Conflicts in Organisations : The Loyal Fight Autor: Redorta Lorente, Josep Resumen: Es planteja una metodologia d'intervenció nova, denominada "baralla lleial", per a afrontar conflictes cronificats en l'organització. Es detallen la forma pràctica d'aplicació i els resultats obtinguts en un cas concret. Es valora la conveniència d'innovar en el camp de la resolució de conflictes laborals.; A new methodology is suggested, the "loyal fight", for intervening in conflicts which have become chronic within an organisation. The application and results obtained in a specific case are given, and also an evaluation of the importance of innovation in the field of work conflict resolution.; Se plantea una nueva metodología de intervención denominada "riña leal" para afrontar conflictos cronificados en la organización. Se detalla la forma práctica de aplicación y los resultados obtenidos en un caso concreto. Se valora la conveniencia de innovar en el campo de la resolución de conflictos laborales.; On propose une nouvelle méthodologie d'intervention pour faire face aux conflits chroniques dans les organisations, dénommée «dispute loyale». On y détaille sa forme d'application pratique et les résultats obtenus dans un cas concret. On souligne l'opportunité d'innover dans le champ de la résolution des conflits du travail. Descripción: Peer reviewed Mon, 12 Jul 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3205 2010-07-12T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3204 Título: A Narrative Approach to Working with an Organization in Conflict Autor: Kure, Nicolaj; Winslade, John Resumen: Aquest article tracta l'aplicació de pràctiques narratives com a eines per a la mediació en organitzacions. Ofereix una sèrie de reflexions teòriques que guien l'ús de les pràctiques narratives en aquest context i il·lustra aquestes qüestions analitzant una organització en conflicte i el procés de mediació narratiu subsegüent. En particular, aquest article discuteix les implicacions de la transferència de les pràctiques narratives des d'un context de mediació entre dues parts a la mediació dintre del context d'una organització.; This article is about how to apply narrative practices as tools for mediation in organizations. It offers a range of theoretical reflections that guide the use of narrative practices in this context and illustrates these points by analyzing an organization in conflict and a subsequent narrative mediation process. In particular, the paper discusses the implications of transferring narrative practices from a context of two-party mediation to an organizational context.; Este artículo trata de la forma de aplicar prácticas narrativas como herramientas para usarlas en la mediación dentro de las organizaciones. Ofrece una serie de reflexiones teóricas que guían el uso de las prácticas narrativas en este contexto y demuestra estas cuestiones analizando una organización en conflicto y el proceso posterior de mediación narrativa. En particular, el ensayo trata sobre las implicaciones de trasladar las prácticas narrativas desde un contexto de mediación entre dos partes a un contexto organizativo.; Cet article explique comment appliquer les pratiques narratives comme outils de médiation dans les organisations. Il propose un éventail de réflexions théoriques qui guident l'utilisation des pratiques narratives dans ce contexte et illustre ces points en analysant une organisation en conflit et le processus ultérieur de la médiation narrative.  L'article examine en particulier les implications du transfert des pratiques narratives d'un contexte de médiation entre deux parties vers un contexte organisationnel. Descripción: Peer reviewed Mon, 12 Jul 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3204 2010-07-12T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3203 Título: Conflictology : A Multidisciplinary Vision (Comment) Autor: Vinyamata, Eduard Resumen: La conflictologia es defineix com la manera d'entendre els conflictes tenint en compte totes les àrees relacionades, com ara la resolució de conflictes, la transformació i la gestió, i alhora es basa en els principis de la no-violència com a paradigma oposat a la creença que la violència és la manera de resoldre els conflictes. Així doncs, és una forma de coneixement transdisciplinari, exhaustiu i sintètic. La conflictologia és la culminació del coneixement que ens ajuda a entendre els conflictes, les crisis i la violència de tota mena i, alhora, el compendi de les tècniques, els recursos i els procediments de transformació, intervenció i ajuda.; Conflictology is defined as the way of understanding conflicts assuming all related areas, such as conflict resolution, transformation and management, while at the same time it is based on the principles of non-violence as a paradigm opposed to the conviction that violence is the way to resolve conflicts. It is, therefore, a form of cross-disciplinary, comprehensive and synthetic knowledge. Conflictology is the culmination of knowledge that helps us understand conflicts, crises, violence of all kinds, and, simultaneously, the compendium of transformation, intervention and aid techniques, resources and procedures.; La Conflictología se define como la forma de comprender los conflictos asumiendo todas las áreas relacionadas, como la resolución, la transformación y la gestión de los conflictos, basándose al mismo tiempo en el principio de la ¿no violencia' como paradigma opuesto a la convicción de que la violencia es la forma de resolver los conflictos. Por tanto, es una forma de conocimiento sintético, extenso y multidisciplinar.  La Conflictología es la culminación del conocimiento que nos ayuda a comprender los conflictos, las crisis y la violencia de toda clase, y, a la vez, el compendio de procedimientos, recursos y técnicas de transformación, intervención y ayuda.; La Conflictologie est définie comme étant le moyen de comprendre les conflits en englobant tous les domaines associés, tels que la résolution, la transformation et la gestion des conflits, en se basant en même temps sur les principes de non-violence en tant que paradigme opposé à la conviction que la violence est le moyen de résoudre les conflits. C'est donc une forme de connaissance interdisciplinaire, étendue et synthétique. La Conflictologie est l'acmé de la connaissance qui nous aide à comprendre les conflits, les crises, la violence de toute nature et, simultanément, le recueil des techniques de transformation, d'intervention et d'aide, des ressources et des procédures. Descripción: Peer reviewed Mon, 12 Jul 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3203 2010-07-12T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/3202 Título: Complete Issue Journal of Conflictology Volume 1, Issue 1 (2010) Mon, 12 Jul 2010 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/3202 2010-07-12T22:00:00Z