http://hdl.handle.net/10609/5388 Wed, 22 May 2013 23:39:05 GMT 2013-05-22T23:39:05Z http://hdl.handle.net/10609/7530 Título: Agenda Autor: Jenne, Nicole Resumen: Find here this issue's agenda of conferences, publications, academic and research programmes as well as other relevant events in the field.<br /> Tue, 23 Nov 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/7530 2010-11-23T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/7529 Título: A Brief History of the Rotary Centres for International Studies Program Autor: Hazlehurst, Dick Descripción: Peer reviewed Tue, 23 Nov 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/7529 2010-11-23T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/7528 Título: Rédemption et résistance : leçons d'action non violente dans l'ancienne Aotearoa ou Nouvelle Zélande Autor: Macduff, Ian Resumen: This article provides a brief account of the non-violent resistance of two Maori chiefs, Te Whiti and Tohu, in 19th century New Zealand. Each example of non-violent or passive resistance is unique to its historical and cultural context, but at the same time there is tangible common ground between these and other examples, such as Martin Luther King and Gandhi. This article will also build a link between the politics of acts of resistance ¿ in this case, resistance to the acquisition of Maori land by force ¿ and faith-based justifications. In conclusion, it is suggested that, despite the apparent failure of resistance, because of the arrest and imprisonment of those who resist, resistance succeeds in a number of key ways.; Aquest article ofereix una breu descripció de la resistència no violenta de dos caps maoris, Te Whiti i Tohu, a la Nova Zelanda del segle XIX. Tots els exemples de resistència no violenta o passiva són exclusius del seu context històric i cultural, però alhora hi ha punts en comú evidents entre aquests exemples i d'altres, com ara els de Martin Luther King i Gandhi. D'altra banda, aquest article estableix una connexió entre la política dels actes de resistència, en aquest cas la resistència a l'adquisició de terra maori per la força, i les justificacions religioses. Com a conclusió, se suggereix que, tot i el fracàs evident de la resistència a causa de l'arrest i l'empresonament d'aquells que s'hi resisteixen, la resistència té èxit de diverses formes fonamentals.; Este artículo ofrece una breve descripción de la resistencia no violenta de dos jefes maoríes, Te Whiti y Tohu, en la Nueva Zelanda del siglo XIX. Todo ejemplo de resistencia no violenta o pasiva es exclusiva de su contexto histórico y cultural, pero al mismo tiempo existen puntos en común palpables entre estos ejemplos y otros, como los de Martin Luther King y Gandhi. Por otro lado, este artículo establece una conexión entre la política de los actos de resistencia, en este caso resistencia a la adquisición de tierra maorí por la fuerza, y las justificaciones religiosas. En conclusión, se sugiere que, a pesar del evidente fracaso de la resistencia, debido al arresto y encarcelamiento de quienes se resisten, la resistencia surte efecto de diversas formas fundamentales.; Cet article offre une brève description de la résistance non violente de deux chefs maoris, Te Whiti et Tohu, dans la Nouvelle Zélande du XIXème siècle. Tout exemple de résistance non violente ou passive appartient exclusivement à son contexte historique et culturel, mais il existe en même temps des points communs palpables entre ces exemples et d¿autres comme ceux de Martin Luther King et Gandhi. D'autre part, cet article établit une connexion entre la politique des actes de résistance, dans ce cas la résistance à l'acquisition de terre maori par la force, et les justifications religieuses. Comme conclusion, on suggère que, malgré l'évident échec de la résistance, dû à l'arrestation et l'emprisonnement de ceux qui résistent, la résistance produit des effets de différentes façons fondamentales. Descripción: Peer reviewed Tue, 23 Nov 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/7528 2010-11-23T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/7527 Título: La médiation en matière de consommation. Approche à partir du droit européen et espagnol Autor: Vázquez de Castro, Eduardo Resumen: Davant l'evident inadequació de la via judicial ordinària per a resoldre conflictes en matèria de consum, es fa necessari trobar models alternatius que, sense excloure les vies administrativa i judicial, resultin més accessibles als consumidors. Tot i que l'arbitratge és el model més difós, la mediació de consum està agafant cada vegada més força entre aquests models alternatius. La mediació de consum no té cap ordenament sistemàtic en el dret intern espanyol, i la normativa relativa a l'arbitratge de consum només fa referència a la mediació per a dir que la seva regulació correspon a les comunitats autònomes, algunes de les quals tenen atribuïda la competència exclusiva en matèria de mediació a través dels seus estatuts d'autonomia. Malgrat que la mediació se sol concebre en matèria de consum com a incardinada dins del procediment arbitral, el procediment ideal seria distingir una mediació vinculada al procediment arbitral (intraarbitral) d'una altra mediació de consum al marge de l'arbitratge (extraarbitral) per tal d'oferir més alternatives de resolució extrajudicial de conflictes, atès que la resolució obtinguda d'un procés de mediació tindrà títol executiu si es tracta d'una transacció judicial o si s'eleva a escriptura pública. La conclusió que se n'extreu és que l'àmbit de consum és especialment propici per a la mediació, però la normativa relativa a l'arbitratge de consum resulta inadequada per a regular-la, per la qual cosa caldrà acudir a la regulació específica de la mediació per a ordenar-ne l'aplicació en aquest àmbit.; Given the obvious inadequacy of ordinary legal procedures to resolve consumer disputes, it is necessary to look for alternative models which, without excluding administrative and judicial proceedings, are more accessible to consumers. Although arbitration is the most widely used model, consumer mediation is becoming increasingly more important. Consumer mediation lacks a systematic organisation in Spanish law and the rules on consumer arbitration only refer to mediation, remitting to regulation by the autonomous communities, some of which have exclusive competence in mediation in their Statutes of Autonomy. Although mediation in consumer affairs often falls within arbitration procedures, the optimal solution would be to separate mediation linked to arbitration procedures (intra-arbitration) from consumer mediation detached from arbitration (extra-arbitration) to offer more alternatives for out-of-court conflict resolution, taking into account that a resolution obtained in a process of mediation will be enforceable if it is in the form of a court settlement or if it is recorded by a notary. The conclusion is that consumer affairs are especially suitable for mediation, although the rules on consumer arbitration are inadequate for normalisation, making it necessary to introduce specific regulations on mediation for their application in this field.; Ante la evidente inadecuación de la vía judicial ordinaria para solventar conflictos en materia de consumo, se hace necesario buscar modelos alternativos que, sin excluir las vías administrativa y judicial, resulten más accesibles a los consumidores. Entre estos modelos alternativos, a pesar de ser el arbitraje el modelo más difundido, está cobrando cada vez más fuerza la mediación de consumo. La mediación de consumo carece de una ordenación sistemática en el derecho interno español, y la normativa relativa al arbitraje de consumo sólo alude a la mediación para remitirse a su regulación por las comunidades autónomas, algunas de las cuales tienen atribuida la competencia exclusiva en materia de mediación a través de sus estatutos de autonomía. A pesar de que se suele concebir la mediación en materia de consumo como incardinada dentro del procedimiento arbitral, lo ideal sería distinguir una mediación vinculada al procedimiento arbitral (intra-arbitral) de otra mediación de consumo al margen del arbitraje (extra-arbitral) para ofrecer más alternativas de resolución extrajudicial de conflictos, habida cuenta de que la resolución obtenida de un proceso de mediación tendrá título ejecutivo si se trata de transacción judicial o si se eleva a escritura pública. La conclusión que se extrae de todo lo anterior es que el ámbito de consumo es especialmente propicio para la mediación. Sin embargo, la normativa relativa al arbitraje de consumo se revela como inadecuada para su regulación, por lo que habrá que acudir a la regulación específica de la mediación para ordenar su aplicación en este ámbito.; Face à l¿évidente inadéquation de la voie judiciaire ordinaire pour résoudre les conflits en matière de consommation, il est nécessaire de chercher des modèles alternatifs qui, sans exclure les voies administratives et judiciaire, soient plus accessibles aux consommateurs. Parmi ces modèles alternatifs, bien que l¿arbitrage soit le modèle le plus répandu, la médiation de consommation prend de plus en plus d¿importance. La médiation de consommation manque d¿ordonnance systématique en droit interne espagnol, et la législation relative à l'arbitrage de consommation fait seulement allusion à la médiation pour se référer à sa régulation par les Communautés Autonomes, dont certaines détiennent la compétence exclusive en matière de médiation à travers leur Statuts d¿Autonomie. Bien que l¿on conçoit en général la médiation en matière de consommation comme incardinée dans la procédure arbitrale, l¿idéal serait de distinguer une médiation liée à la procédure arbitrale (intra-arbitrale) d¿une autre médiation de consommation en marge de l¿arbitrage (extra-arbitrale) pour offrir davantage d¿alternatives de résolution extrajudiciaire de conflits, sachant que la résolution obtenue d¿un processus de médiation aura un titre exécutif s¿il s¿agit d¿une transaction judiciaire ou d¿un Acte Notarié. La conclusion extraite de ce qui précède est que le domaine de consommation est particulièrement propice à la médiation, cependant, la législation relative à l'arbitrage de consommation se révèle inadéquate pour sa régulation, donc il faudra s'adresser à la régulation spécifique de la médiation pour ordonner son application dans ce domaine. Descripción: Peer reviewed Tue, 23 Nov 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/7527 2010-11-23T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/7526 Título: Le fait de nous reconnaître réciproquement pour transformer des conflits par des moyens pacifiques Autor: París Albert, Sonia Resumen: Why do we tend to use violence to deal with our conflicts? This is one of the questions we often ask ourselves when we become aware of this tendency to deal with conflict situations we experience in everyday life. In response, we claim that it is easier to use violence, that there is no other way to do things or that we are simply used to acting that way. But are we right? This paper challenges these claims, arguing that there are several alternatives to regulate conflicts and that we have the capacity and means to do so peacefully. The key is to accustom ourselves to rebuilding our peaceful abilities and to strive to implement new, non-violent habits. To this end, peaceful conflict transformation is presented as the preferred method for positive conflict regulation, and its main characteristics are discussed. Special emphasis is placed on the value of mutual recognition based on an analysis of Axel Honneth¿s theory of recognition, which reaffirms the role played by recognition in shaping human identity.; Per què tendim a afrontar els nostres conflictes amb violència? Aquesta és una de les preguntes que ens fem habitualment quan ens adonem de la tendència a usar la violència per a abordar les situacions conflictives que vivim quotidianament. Per tal de respondre aquestes preguntes, diem que l'ús de la violència és allò que resulta més còmode, que no ho podem fer de cap altra manera o que ens hem acostumat a actuar així. Però, tenim raó? A diferència del que indiquen aquestes afirmacions, la meva intenció en aquest treball és mostrar que hi ha alternatives diferents per a regular els conflictes i que tenim capacitats i mitjans per a fer-ho pacíficament. Per tant, el que és important és que ens acostumem a reconstruir els nostres poders pacífics i que ens esforcem per posar en marxa nous hàbits no violents. En aquest sentit, es tria la metodologia de la transformació pacífica dels conflictes com a metodologia favorable a les seves regulacions positives i se'n detallen les característiques principals. Es posa un èmfasi especial en el valor del reconeixement mutu a partir d'un estudi de la teoria del reconeixement d'Axel Honneth, el qual afirma el seu paper en la configuració de la identitat humana.; ¿Por qué tendemos a afrontar nuestros conflictos con violencia? Esta es una de las preguntas que nos hacemos habitualmente cuando nos damos cuenta de la tendencia a usar la violencia para abordar las situaciones conflictivas que vivimos cotidianamente. Con el fin de dar respuesta a estas preguntas, decimos que el empleo de la violencia es lo más cómodo, que no podemos hacerlo de otros modos o que nos hemos acostumbrado a actuar así. Pero ¿estamos en lo cierto? A diferencia de lo que señalan estas afirmaciones, mi intención en este trabajo es la de mostrar que hay alternativas diferentes para regular los conflictos y que tenemos capacidades y medios para hacerlo pacíficamente. Por lo tanto, lo importante es que nos acostumbremos a reconstruir nuestros poderes pacíficos y que nos esforcemos para poner en marcha nuevos hábitos no violentos. En este sentido, se escoge la metodología de la transformación pacífica de los conflictos como metodología favorable a sus regulaciones positivas y se señalan sus características principales. Especialmente, se enfatiza el valor del reconocimiento mutuo a partir de un estudio de la teoría del reconocimiento de Axel Honneth, quien afirma su papel en la configuración de la identidad humana.; Pourquoi avons-nous tendance à affronter nos conflits avec violence ? C'est une des questions que nous nous posons souvent, lorsque nous nous rendons compte de la tendance à utiliser la violence pour aborder les situations conflictuelles que nous vivons quotidiennement. Pour donner une réponse à ces questions, on dit que l¿utilisation de la violence est le plus pratique, qu'on ne peut pas faire autrement ou bien qu'on est habitué à agir ainsi, mais a-t-on raison ? Contrairement à ces affirmations, mon intention dans ce travail, est de démontrer qu'il y a d'autres alternatives pour arranger les conflits et que nous avons les capacités et les moyens pour le faire d'une manière pacifique. Par conséquent, le plus important est de nous habituer à reconstruire nos pouvoirs pacifiques et de nous efforcer à mettre en marche nos habitudes non-violentes. Dans ce sens, on choisit la méthodologie de la transformation pacifique des conflits comme méthodologie favorable à ses régulations positives et on signale ses caractéristiques principales. On souligne en particulier la valeur de la reconnaissance réciproque à partir d'une étude de la théorie de la reconnaissance d'Axel Honneth, qui affirme son rôle dans la configuration de l'identité humaine. Descripción: Peer reviewed Tue, 23 Nov 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/7526 2010-11-23T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/7525 Título: Les éléments de la culture de la paix dans certaines communautés multiethniques de la Croatie Autor: Katunaric, Vjeran Resumen: La pau és bàsicament un fenomen microsocial. El concepte d'una cultura de la pau, i també el concepte de la pau liberal, està pensat per a estudiar la pau a escala dels estats nació i a escala internacional. La primera part d'aquest estudi tracta sobre les bases microsocials de la pau, principalment per a explicar per què la creixent participació de les dones en els parlaments està correlacionada amb un descens en la violència col¿lectiva de les societats. En la segona part de l'estudi, s'adapta el concepte analític de la cultura de la pau de De Rivera amb l'objectiu d'estudiar la pau a escala local; s'hi estudien els ¿enclavaments de pau¿ serbocroats dels anys noranta i es comparen amb les zones de conflicte serbocroates. Els descobriments empírics confirmen la importància del concepte de la cultura de la pau. La connexió més important entre la micropau i la macropau es reconeix en les tendències cap a la igualtat de gènere i en el no-domini sobre els dèbils, respectivament, que són més forts en la pau que a les zones de conflicte. Aquests resultats encaixen amb un enfocament pluralista de la cultura, que defensa que algunes comunitats no liberals o preliberals també podrien preservar la pau com el seu valor prominent.; Peace is mainly a micro-social phenomenon. The concept of a culture of peace, as well as the concept of liberal peace, is designed for studying peace on nation-state level and internationally. In the first part of this paper micro-social foundations of peace are discussed, primarily to explain why the rising participation of women in parliaments is correlated with a decrease in collective violence in societies. In the second part of the paper, De Rivera¿s analytical concept of the culture of peace is adapted for the sake of studying peace at a local level, i.e. Croat-Serb ¿peace enclaves¿ in the 1990s, and comparing them with Croat-Serb conflict areas. The empirical findings confirm the relevance of the concept of culture of peace. The most important link between micro-peace and macro-peace is recognised in trends towards gender equality and non-dominance over weak, respectively, which are stronger in the peace than the conflict areas. Such results fit a pluralist approach to culture, which maintains that some non- or pre-liberal communities may also preserve peace as their prominent value.; La paz es básicamente un fenómeno microsocial. El concepto de una cultura de la paz, así como el concepto de paz liberal, está pensado para estudiar la paz a escala de los Estados-nación y a escala internacional. La primera parte de este estudio trata sobre las bases microsociales de la paz, principalmente para explicar por qué la creciente participación de las mujeres en los parlamentos está correlacionada con un descenso en la violencia colectiva de las sociedades. En la segunda parte del estudio, se adapta el concepto analítico de la cultura de la paz de De Rivera con el fin de estudiar la paz a escala local, es decir, los ¿enclaves de paz¿ serbocroatas de los años noventa y compararlos con las zonas de conflicto serbocroatas. Los hallazgos empíricos confirman la importancia del concepto de cultura de la paz. La conexión más importante entre la micropaz y la macropaz se reconoce en las tendencias hacia la igualdad de género y el no-dominio sobre los débiles, respectivamente, que son más fuertes en la paz que en las zonas de conflicto. Estos resultados encajan con un enfoque pluralista de la cultura, que defiende que algunas comunidades no liberales o preliberales también podrían preservar la paz como su valor prominente.; La paix est principalement un phénomène microsocial. Le concept d¿une culture de la paix, ainsi que le concept de paix libérale, est conçu pour étudier la paix à l'échelle des états-nations et à l'échelle internationale. La première partie de cette étude parle des bases microsociales de la paix, principalement pour expliquer la raison pour laquelle la participation croissante des femmes dans les parlements est liée à une diminution de la violence collective des sociétés. Dans la deuxième partie de l'étude, on adapte le concept analytique de la culture de la paix de De Rivera afin d'étudier la paix à l'échelle locale, c'est-à-dire les «enclaves de paix» serbo-croates des années quatre-vingt-dix et de les comparer avec les zones de conflit serbo-croates. Les découvertes empiriques confirment l'importance du concept de culture de la paix. La connexion la plus importante entre la micro-paix et la macro-paix se reconnaît dans les tendances vers l'égalité de genre et la non-domination des faibles, respectivement, qui sont plus forts dans la paix que dans les zones de conflits. Ces résultats s'ajustent à une approche pluraliste de la culture, qui défend que certaines communautés non libérales ou pré-libérales pourraient aussi préserver la paix comme leur valeur proéminente. Descripción: Peer reviewed Tue, 23 Nov 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/7525 2010-11-23T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/7524 Título: Le maintien de la paix : une perspective civile? Autor: Tshiband, Stean Resumen: How effective are peacekeeping operations in preventing and stopping violence? Is there an alternative to UN and regional peacekeeping operations? Would civilian unarmed peace operations be the best alternative? These and similar questions are fed into the ongoing debate on peace operations and the possibility of civilian alternatives to current peace operations. This article presents an analysis of the development of civilian peacekeeping, its relevance in the field of conflict resolution and its autonomy from multidimensional peacekeeping, championed by the UN and regional organizations. Written by a scholar of Peace and Conflict Research with practical experience in both UN Peacekeeping Operations and ¿civilian peacekeeping¿ missions, it gives practical and theoretical insights into traditional, multidimensional and civilian peacekeeping.; Quina efectivitat tenen les operacions de manteniment de la pau a l'hora d'impedir la violència i frenar-la? Hi ha alguna alternativa a les operacions de manteniment de la pau regionals i de l'ONU? Les operacions de pau sense armes per part de civils serien la millor alternativa? Aquestes preguntes, i altres de semblants, es plantegen en el debat continu sobre les operacions de pau i la possibilitat d'alternatives civils a les operacions de pau actuals. Aquest article presenta una anàlisi del desenvolupament del manteniment de la pau per part de civils, la seva importància en el camp de la resolució de conflictes i la seva autonomia del manteniment de la pau multidimensional, defensada per l'ONU i organitzacions regionals. Escrit per un estudiós de la recerca sobre la pau i els conflictes amb experiència pràctica tant en operacions de manteniment de la pau de l'ONU com en missions de manteniment de la pau per part de civils, ofereix informació pràctica i teòrica sobre el manteniment de la pau tradicional multidimensional i sobre el manteniment de la pau per part de civils.; ¿Cómo son de efectivas las operaciones de mantenimiento de la paz para impedir y frenar la violencia? ¿Existe una alternativa a las operaciones de mantenimiento de la paz regionales y de la ONU? ¿Serían las operaciones de paz sin armas por parte de civiles la mejor alternativa? Estas preguntas y otras parecidas se plantean en el debate continuo sobre las operaciones de paz y la posibilidad de alternativas civiles a las operaciones de paz actuales. Este artículo presenta un análisis del desarrollo del mantenimiento de la paz por parte de civiles, su importancia en el campo de la resolución de conflictos y su autonomía del mantenimiento de la paz multidimensional, defendida por la ONU y organizaciones regionales. Escrito por un estudioso de la investigación sobre la paz y los conflictos con experiencia práctica tanto en operaciones de mantenimiento de la paz de la ONU como en misiones de ¿mantenimiento de la paz por parte de civiles¿, ofrece información práctica y teórica en el mantenimiento de la paz tradicional multidimensional y en el mantenimiento de la paz por parte de civiles.; Quel est le degré d'effectivité des opérations de maintien de la paix pour empêcher et freiner la violence? Existe-t-il une alternative aux opérations de maintien de la paix régionales et de l'ONU ? Les opérations de paix sans armes par les civils seraient-elles la meilleure alternative ? Ces questions, entre autres, se posent dans le débat continu sur les opérations de paix et la possibilité d'alternatives civiles aux opérations de paix actuelles. Cet article présente une analyse du développement du maintien de la paix par des civils, son importance dans le domaine de la résolution de conflits et son autonomie du maintien de la paix multidimensionnel, défendu par l'ONU et les organisations régionales. Écrit par un chercheur sur la recherche sur la paix et les conflits avec une expérience pratique autant dans des opérations de maintien de la paix de l'ONU que dans des missions de « maintien de la paix par des civils », il offre des informations pratiques et théoriques sur le maintien de la paix traditionnel multidimensionnel et sur le maintien de la paix par des civils. Descripción: Peer reviewed Tue, 23 Nov 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/7524 2010-11-23T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/7523 Título: Affronter la paix ou la guerre par le rire : l'humour et la consolidation de la paix Autor: Zelizer, Craig Resumen: En les societats afectades per conflictes, l'humor té un potencial important de contribució a l'escalada o a la reducció dels conflictes. Aquest estudi ofereix un enfocament multidisciplinari per entendre la funció social de l'humor en les societats en conflicte basant-se en la literatura de psicologia social, salut i resolució de conflictes. L'estudi ofereix un model analític sobre la funció de l'humor en la consolidació de la pau de les societats dividides, i documenta diversos exemples de l'aplicació de l'humor i de les oportunitats i els reptes d'usar l'humor en les societats en conflicte. També parla de les funcions concretes que pot acomplir l'humor, per exemple a l'hora dw suportar el conflicte violent, humanitzar o deshumanitzar l'altre, crear ponts, mobilitzar, etc. A més a més, s'hi plantegen vies per a recerques futures.; In conflict-affected societies, humour has significant potential to contribute to the escalation or reduction of conflicts. This paper provides a multi-disciplinary approach to understanding the social role of humour in conflicted societies, drawing on literature from social psychology, health and conflict resolution. The paper offers an analytical model regarding the role of humour in peacebuilding in divided societies, as well as documenting several examples of the application of humour and the opportunities and challenges to using humour in societies in conflict. Concrete roles that humour can play are discussed, including as a tool to cope with violent conflict, humanizing or dehumanizing the other, bridge builder, mobiliser, etc. Avenues for future research are also outlined.; En las sociedades afectadas por conflictos, el humor tiene un potencial importante de contribuir en la escalada o en la reducción de los conflictos. Este estudio ofrece un enfoque multidisciplinario para comprender la función social del humor en las sociedades en conflicto basándose en la literatura de psicología social, salud y resolución de conflictos. El estudio ofrece un modelo analítico sobre la función del humor en la consolidación de la paz de las sociedades divididas, y documenta varios ejemplos de la aplicación del humor y de las oportunidades y retos de usar el humor en las sociedades en conflicto. También habla de las funciones concretas que puede desempeñar el humor, como por ejemplo para sobrellevar el conflicto violento, humanizar o deshumanizar al otro, crear puentes, movilizar, etc. Además, se plantean vías para investigaciones futuras.; Dans les sociétés en conflits, l'humour détient un potentiel important pour contribuer à l'augmentation ou à la réduction des conflits. Cette étude propose une approche multidisciplinaire pour comprendre la fonction sociale de l'humour dans les sociétés en conflits, en se basant sur la littérature de psychologie sociale, de santé et de résolution de conflits. L'étude offre un modèle analytique sur la fonction de l'humour dans la consolidation de la paix des sociétés divisées et pose plusieurs exemples sur l'application de l'humour et sur les chances et les défis d'utiliser l'humour dans les sociétés en conflits. Elle parle également des rôles précis que peut jouer l'humour, comme par exemple pour aider à supporter le conflit violent, humaniser ou déshumaniser l'autre, créer des ponts, mobiliser, etc. Elle propose également d'autres voies pour de futures recherches. Descripción: Peer reviewed Tue, 23 Nov 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/7523 2010-11-23T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/7522 Título: Agressivité, violence, sociabilité et résolution de conflits : ce que les gènes peuvent nous révéler Autor: Bueno, David Resumen: Els conflictes són inherents a la condició humana, igual que en tots els éssers vius. Les disputes sobre els recursos o l'accés a companys per a aparellar-s'hi són algunes de les causes més freqüents dels conflictes. Aquí, el conflicte es defineix com una lluita o una competició entre individus o grups i pot incloure tota una varietat de comportaments agressius. Tradicionalment, en el cas dels humans, sempre s'ha considerat que l'agressivitat, la violència i els conflictes, inclosa la predisposició individual a la resolució de conflictes, tenen unes arrels culturals molt profundes, però les últimes recerques tant en el camp de la neurociència com en el de la genètica han demostrat la influència dels gens en aquests trets de comportament tan complexos. En aquest estudi, es presenten dades recents sobre els aspectes genètics d'aquests comportaments interrelacionats, inclosos els efectes de gens concrets, l'efecte de l'estrès i del gènere en la regulació dels gens i les interaccions entre gens i entorn; tots són elements que poden afectar la predisposició biològica a la resolució de conflictes. També s'hi tracten altres aspectes del comportament que són afectats per la genètica i que estan relacionats amb els conflictes i la resolució de conflictes, com ara la sociabilitat. A més, s'hi destaca la importància de tenir en compte dades genètiques i biològiques per a oferir estratègies de resolució de conflictes.; Conflicts are inherent to the human condition, as they are for all living beings. Disputes about resources or access to mating partners are among the most common causes of conflict. Conflict is herein defined as a struggle or contest between individuals or parties, and may involve a variety of aggressive behaviours. In humans, aggressiveness, violence and conflicts, including individual predisposal to conflict resolution, have traditionally been said to have deep cultural roots, but recent research in both neuroscience and genetics has shown the influence of genes on such complex behavioural traits. In this paper, recent data on the genetic aspects of these interrelated behaviours will be put together, including the effects of particular genes, the influence of stress and gender on gene regulation, and gene¿environment interactions, all of which may influence biological predisposal to conflict resolution. Other genetically influenced behavioural aspects involved in conflicts and conflict resolution, such as sociability, will also be discussed. The importance of taking into account genetic and biological data to provide strategies for conflict resolution will be highlighted.; Los conflictos son inherentes a la condición humana, igual que en todos los seres vivos. Las disputas sobre los recursos o el acceso a compañeros de apareamiento son algunas de las causas más frecuentes de los conflictos. Aquí, el conflicto se define como una lucha o competición entre individuos o grupos y puede incluir toda una variedad de comportamientos agresivos. Tradicionalmente, en el caso de los humanos, la agresividad, la violencia y los conflictos, incluida la predisposición individual a la resolución de conflictos, siempre se han considerado que tienen raíces culturales muy profundas, pero las recientes investigaciones tanto en el campo de la neurociencia como en el de la genética han demostrado la influencia de los genes en estos rasgos de comportamiento tan complejos. En este estudio, se presentan datos recientes sobre los aspectos genéticos de estos comportamientos interrelacionados, incluidos los efectos de genes concretos, el efecto del estrés y del género en la regulación de los genes y las interacciones entre genes y entorno, todo lo cual puede afectar a la predisposición biológica a la resolución de conflictos. También se tratan otros aspectos del comportamiento que se ven afectados por la genética y que están relacionados con los conflictos y la resolución de conflictos, como la sociabilidad. Además, se destaca la importancia de tener en cuenta datos genéticos y biológicos para ofrecer estrategias de resolución de conflictos.; Les conflits sont inhérents à la condition humaine, de la même manière que chez tous les êtres vivants. Les disputes sur les recours ou l'accès aux compagnons d'accouplement sont certaines des causes les plus fréquentes des conflits. Ici, le conflit est défini comme une lutte ou une compétition entre individus ou groupes et peut comprendre toute une variété de comportements agressifs. Traditionnellement, chez les humains, l'agressivité, la violence et les conflits, y compris la prédisposition individuelle à la résolution de conflits, ont toujours été liés à des racines culturelles très profondes, mais les recherches récentes autant dans le domaine de la neuroscience que dans celui de la génétique ont démontré l'influence des gènes dans ces traits de comportements si complexes. Cette étude présente des données récentes sur les aspects génétiques de ces comportements interdépendants, y compris les effets de gènes précis, l'effet du stress et du genre dans la régulation des gènes et les interactions entre les gènes et l'environnement, tout cela peut altérer la prédisposition biologique à la résolution de conflits. Elle traite aussi d'autres aspects du comportement qui peuvent être altérés par la génétique et qui sont liés aux conflits et à la résolution de conflits, comme la sociabilité par exemple. Elle souligne en outre l'importance de tenir compte des données génétiques et biologiques de façon à pouvoir offrir différentes stratégies de résolution de conflits. Descripción: Peer reviewed Tue, 23 Nov 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/7522 2010-11-23T23:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/7521 Título: Complete Issue Journal of Conflictology Volume 1, Issue 2 (2010) Autor: Jenne, Nicole Resumen: Please download the complete issue here. Tue, 23 Nov 2010 23:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/7521 2010-11-23T23:00:00Z