http://hdl.handle.net/10609/5392 Fri, 24 May 2013 04:33:42 GMT 2013-05-24T04:33:42Z http://hdl.handle.net/10609/2941 Título: Medios, elecciones, televisión y urnas 2004 Autor: Padró-Solanet, Albert Resumen: Es ressenyen dues obres col·lectives realitzades per especialistes en la comunicació política. Els articles de què es componen se centren en les campanyes de comunicació que van confluir en les eleccions generals de 2004 i les estudien a partir d'un ventall de marcs teòrics de la comunicació política.; Two publications produced by groups of specialists in political communication are summarised. The articles in these publications focus on the communication campaigns for the general elections of 2004, and are studied from a range of theoretical frameworks for political communication.; Se reseñan dos obras colectivas realizadas por especialistas en la comunicación política. Los artículos de los que se componen se centran en las campañas de comunicación que confluyeron en las elecciones generales del 2004 y las estudian a partir de un abanico de marcos teóricos de la comunicación política. Descripción: Peer reviewed Wed, 03 Jun 2009 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2941 2009-06-03T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2940 Título: Mitjans, eleccions, televisió i urnes 2004 Autor: Padró-Solanet, Albert Resumen: Es ressenyen dues obres col·lectives realitzades per especialistes en la comunicació política. Els articles de què es componen se centren en les campanyes de comunicació que van confluir en les eleccions generals de 2004 i les estudien a partir d'un ventall de marcs teòrics de la comunicació política.; Two publications produced by groups of specialists in political communication are summarised. The articles in these publications focus on the communication campaigns for the general elections of 2004, and are studied from a range of theoretical frameworks for political communication.; Se reseñan dos obras colectivas realizadas por especialistas en la comunicación política. Los artículos de los que se componen se centran en las campañas de comunicación que confluyeron en las elecciones generales del 2004 y las estudian a partir de un abanico de marcos teóricos de la comunicación política. Descripción: Peer reviewed Wed, 03 Jun 2009 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2940 2009-06-03T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2939 Título: El software libre como elemento de desarrollo de la Administración electrónica Autor: Huertas, Francisco Resumen: En el moment actual, el conjunt de les administracions públiques es troben immerses en un procés d'implantació de la denominada Administració electrònica, els avantatges de la qual han d'estar plenament disponibles per al conjunt de la societat a partir del 31 de desembre de 2009, tal com ha fixat la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics. Aquest procés, que s'està desenvolupant a diferents velocitats a tot Europa, és el major repte a què s'ha enfrontat l'Administració pública per tal com suposa un canvi disruptiu en els seus esquemes de funcionament tradicionals, que trenca les barreres físiques i temporals per incorporar les tecnologies de la informació i la comunicació a tots els seus processos i àmbits operatius. El nou paradigma a què s'enfronta l'Administració és determinat per l'aplicació de les TIC com a element definitori de la mateixa e-Administració, les quals passen a ocupar un lloc prioritari dins de les polítiques de l'organització. En conseqüència, s'ha de definir el model tecnològic més adequat per al desenvolupament de les infraestructures i serveis que formin part de l'Administració electrònica amb criteris estratègics que estiguin alineats amb els objectius de l'Administració, i que en aquest cas estan inscrits en l'àmbit de la Llei 11/2007. En aquest context, el programari lliure, els estàndards i les tecnologies de fonts obertes poden ser considerats com la millor opció per al desenvolupament d'un model tecnològic d'e-Administració a la mida de les necessitats i els objectius específics de l'Administració pública, basat en criteris estratègics de transparència, control, seguretat, interoperabilitat, accés i conservació de la informació, economia, reutilització o cooperació entre organitzacions, contra els quals difícilment poden competir les tecnologies tancades. I més enllà d'aquests criteris, l'aplicació de les tecnologies basades en el programari lliure fan possible una cosa tan fonamental com la independència tecnològica de l'organització que assegura, estén i millora el concepte de neutralitat tecnològica de l'Administració pública.; Currently, public administrations are submerged in a process of implanting the so-called "electronic administration", whose advantages should be fully available to society as a whole from 31 December 2009, as established in the Spanish law 11/2007, 22 June, on Electronic Access to Public Services by Citizens. This process, which is being developed at varying speeds throughout Europe, is the biggest challenge public administrations have faced, involving a major disruption in their traditional system of operation, breaking the physical and time barriers to incorporate information and communication technologies in all their processes and operative areas. The new concept public administrations need to adopt is determined by the application of ICT as the defining element of e-administration, which occupy a position of high priority within the policies of their organisation. As a consequence, the definition of the most appropriate technological model for the development of the infrastructures and services which form part of electronic administration should be realised with strategic criteria in line with the objectives of public administration, and which, in this case, are established in the 11/2007 law. Within this context, free software and open source standards and technologies, may be considered the best options for developing a technological model of e-administration, to cover the needs and specific objectives of public administrations, based on strategic criteria of transparency, control, security, interoperability, access and conservation of information, economy, reuse and cooperation between administrations. Proprietary technology, in contrast, finds it hard to compete. And even more than these criteria, the application of technology based on free software enables something as fundamental as technological independence of the organisation, which ensures, extends and improves the concept of technological neutrality of public administrations.; En el momento actual, el conjunto de las administraciones públicas se encuentran inmersas en un proceso de implantación de la denominada Administración electrónica, cuyas ventajas deben estar plenamente disponibles para el conjunto de la sociedad a partir del 31 de diciembre del 2009, tal y como ha fijado la Ley 11/2007, de 22 de junio, de Acceso Electrónico de los Ciudadanos a los Servicios Públicos. Este proceso, que se está desarrollando a distintas velocidades en toda Europa, es el mayor reto al que se ha enfrentado la Administración pública por cuanto supone un cambio disruptivo en sus esquemas de funcionamiento tradicionales, rompiendo las barreras físicas y temporales para incorporar las tecnologías de la información y la comunicación en todos sus procesos y ámbitos operativos. El nuevo paradigma al que se enfrenta la Administración viene determinado por la aplicación de las TIC como elemento definitorio de la propia e-Administración, las cuales pasan a ocupar un lugar prioritario dentro de las políticas de la organización. En consecuencia, la definición del modelo tecnológico más adecuado para el desarrollo de las infraestructuras y servicios que formen parte de la Administración electrónica debe ser realizada con criterios estratégicos que estén alineados con los objetivos de la Administración, y que en este caso están inscritos en el ámbito de la Ley 11/2007. En este contexto, el software libre, los estándares y tecnologías de fuentes abiertas, pueden ser considerados como la mejor opción para el desarrollo de un modelo tecnológico de e-Administración a la medida de las necesidades y objetivos específicos de la Administración pública, basado en criterios estratégicos de transparencia, control, seguridad, interoperabilidad, acceso y conservación de la información, economía, reutilización o cooperación entre organizaciones, contra los que difícilmente pueden competir las tecnologías cerradas. Y más allá de estos criterios, la aplicación de las tecnologías basadas en el software libre hacen posible algo tan fundamental como la independencia tecnológica de la organización que asegura, extiende y mejora el concepto de neutralidad tecnológica de la Administración pública. Descripción: Peer reviewed Wed, 03 Jun 2009 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2939 2009-06-03T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2938 Título: El programari lliure i les administracions públiques. Una visió actualitzada Autor: González, Carlos; Ferran, Oriol Resumen: Les administracions públiques s'han posicionat com un dels públics objectiu més rellevants pel que fa a l'ús i al foment del programari lliure. Estalvi de costos de llicències, foment de la indústria local, localització de les llengües marcada per l'interès social i no estrictament comercial, foment d'una societat de la informació i del coneixement basada en tecnologies lliures i estàndards oberts, entre molts d'altres, són alguns dels temes que han generat un debat en el si de l'Administració pública i que encara són totalment vigents. En aquest article es pretén fer un repàs d'alguns dels projectes i iniciatives destacades que s'estan duent a terme al voltant del programari lliure i les administracions públiques. Aquesta tria està centrada en l'Estat espanyol, tot i que també s'han tingut en compte altres elements normatius i estudis internacionals amb la intenció de donar una visió més àmplia de tot el conjunt. Descripción: Peer reviewed Wed, 03 Jun 2009 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2938 2009-06-03T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2937 Título: El programari lliure i les administracions públiques. Una visió actualitzada Autor: González, Carlos; Ferran, Oriol Resumen: Les administracions públiques s'han posicionat com un dels públics objectiu més rellevants pel que fa a l'ús i al foment del programari lliure. Estalvi de costos de llicències, foment de la indústria local, localització de les llengües marcada per l'interès social i no estrictament comercial, foment d'una societat de la informació i del coneixement basada en tecnologies lliures i estàndards oberts, entre molts d'altres, són alguns dels temes que han generat un debat en el si de l'Administració pública i que encara són totalment vigents. En aquest article es pretén fer un repàs d'alguns dels projectes i iniciatives destacades que s'estan duent a terme al voltant del programari lliure i les administracions públiques. Aquesta tria està centrada en l'Estat espanyol, tot i que també s'han tingut en compte altres elements normatius i estudis internacionals amb la intenció de donar una visió més àmplia de tot el conjunt. Descripción: Peer reviewed Wed, 03 Jun 2009 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2937 2009-06-03T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2936 Título: Comentarios breves sobre la GNU General Public License v3 Autor: Bain, Malcolm Resumen: La llicència GNU General Public License és la llicència de programari lliure més utilitzada i constitueix un document fonamental per al moviment de programari lliure. Per fer front a l'evolució tecnològica i jurídica des de la seva primera publicació el 1989, la Free Software Foundation en va revisar en profunditat els termes i el juny del 2007 en va publicar la nova versió 3. Aquest article comenta les causes i els objectius d'aquesta revisió i alguns dels principals elements nous de la GPLv3. El resultat de la revisió és una llicència més d'acord amb el marc internacional de drets d'autor, i més flexible i compatible amb altres llicències de programari lliure. Destaquen pactes addicionals per a fer front a noves "amenaces" a les llibertats del programari, com les patents de programari i la protecció jurídica dels sistemes electrònics de gestió de drets (DRM).; The GNU General Public License is the license most used for free software and is a fundamental license for the movement of this software. To bring the license up to date with technological and legal evolution, after it was first published in 1989, the Free Software Foundation profoundly revised the terminology, publishing its version 3 in June 2007. This article discusses the causes and objectives for this revision and some of the main new elements in the GPLv3. The revision results in a licence which is more in agreement with the framework of international copyright, and more flexible and compatible with other free software licenses. Important agreements have been added to face the new threats to free software, such as software patents and the legal protection of systems of digital rights management (DRM).; La licencia GNU General Public License es la licencia de software libre más utilizada y constituye un documento fundamental para el movimiento de software libre. Para hacer frente a la evolución tecnológica y jurídica desde su primera publicación en 1989, la Free Software Foundation revisó en profundidad sus términos, publicando en junio del 2007 la nueva versión 3 de la misma. Este artículo comenta las causas y objetivos de esta revisión y algunos de los principales elementos nuevos de la GPLv3. El resultado de la revisión es una licencia más acorde al marco internacional de derechos de autor, y más flexible y compatible con otras licencias de software libre. Destacan pactos adicionales para hacer frente a nuevas "amenazas" a las libertades del software, como las patentes de software y la protección jurídica de los sistemas electrónicos de gestión de derechos (DRM). Descripción: Peer reviewed Wed, 03 Jun 2009 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2936 2009-06-03T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2935 Título: El software libre : producción colectiva de conocimiento Autor: Jacovkis, David Resumen: El programari lliure ha deixat de ser domini exclusiu dels experts en informàtica. La majoria dels usuaris d'Internet coneixen el navegador web Firefox o el paquet ofimàtic OpenOffice.org, i molts els fan servir cada dia. Però en el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació ja fa molts anys que es fan servir programes lliures per diversos motius: la qualitat tècnica, la manca de costos per llicències, la seguretat, la independència tecnològica, etc. En alguns sectors, com les administracions públiques o l'educació, les llibertats que el programari lliure garanteix als seus usuaris on especialment rellevants. En aquest article presentarem una breu història d'aquest moviment en els seus vessants tecnològic i ideològic. Veurem què vol dir que un programa sigui lliure i quina importància té això per als seus usuaris des del punt de vista tècnic, econòmic i social.; Free software is no longer the exclusive domain of computer experts. Most Internet users know about the Firefox web browser or the OpenOffice.org suite, and many use them every day. But in the ICT sector, free software applications have been used for many years for a number of reasons: technical quality, absence of license fees, security, technological independence, etc. In some sectors, such as public bodies or education, the freedoms that free software guarantees are specially important. In this article we present a brief history of the technological and ideological aspects of the free software movement. We discuss what is free software and why it is important for users, from the technical, economical and social points of view.; El software libre ha dejado de ser dominio exclusivo de los expertos en informática. La mayoría de los usuarios de Internet conocen el navegador web Firefox o el paquete ofimático OpenOffice.org, y muchos los utilizan cada día. Pero en el sector de las tecnologías de la información y la comunicación, ya hace muchos años que se utilizan programas libres por diversos motivos: la calidad técnica, la falta de costes por licencias, la seguridad, la independencia tecnológica, etc. En algunos sectores, como las administraciones públicas o la educación, las libertades que el software libre garantiza a sus usuarios son especialmente relevantes. En este artículo presentaremos una breve historia de este movimiento en sus vertientes tecnológica e ideológica. Veremos qué quiere decir que un programa sea libre y qué importancia tiene eso para sus usuarios desde el punto de vista técnico, económico y social. Descripción: Peer reviewed Wed, 03 Jun 2009 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2935 2009-06-03T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2934 Título: El programari lliure : producció col·lectiva de coneixement Autor: Jacovkis, David Resumen: El programari lliure ha deixat de ser domini exclusiu dels experts en informàtica. La majoria dels usuaris d'Internet coneixen el navegador web Firefox o el paquet ofimàtic OpenOffice.org, i molts els fan servir cada dia. Però en el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació ja fa molts anys que es fan servir programes lliures per diversos motius: la qualitat tècnica, la manca de costos per llicències, la seguretat, la independència tecnològica, etc. En alguns sectors, com les administracions públiques o l'educació, les llibertats que el programari lliure garanteix als seus usuaris on especialment rellevants. En aquest article presentarem una breu història d'aquest moviment en els seus vessants tecnològic i ideològic. Veurem què vol dir que un programa sigui lliure i quina importància té això per als seus usuaris des del punt de vista tècnic, econòmic i social.; Free software is no longer the exclusive domain of computer experts. Most Internet users know about the Firefox web browser or the OpenOffice.org suite, and many use them every day. But in the ICT sector, free software applications have been used for many years for a number of reasons: technical quality, absence of license fees, security, technological independence, etc. In some sectors, such as public bodies or education, the freedoms that free software guarantees are specially important. In this article we present a brief history of the technological and ideological aspects of the free software movement. We discuss what is free software and why it is important for users, from the technical, economical and social points of view.; El software libre ha dejado de ser dominio exclusivo de los expertos en informática. La mayoría de los usuarios de Internet conocen el navegador web Firefox o el paquete ofimático OpenOffice.org, y muchos los utilizan cada día. Pero en el sector de las tecnologías de la información y la comunicación, ya hace muchos años que se utilizan programas libres por diversos motivos: la calidad técnica, la falta de costes por licencias, la seguridad, la independencia tecnológica, etc. En algunos sectores, como las administraciones públicas o la educación, las libertades que el software libre garantiza a sus usuarios son especialmente relevantes. En este artículo presentaremos una breve historia de este movimiento en sus vertientes tecnológica e ideológica. Veremos qué quiere decir que un programa sea libre y qué importancia tiene eso para sus usuarios desde el punto de vista técnico, económico y social. Descripción: Peer reviewed Wed, 03 Jun 2009 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2934 2009-06-03T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2933 Título: Monográfico "Software libre" Autor: Martínez, David Resumen: Ningú no pot qüestionar el profund impacte que l'ús de la informàtica, i més concretament del programari, ha provocat en els més diversos àmbits de la nostra societat. Actualment existeixen dos tipus de programari, el propietari i el lliure. En sentit estricte, la diferència entre el programari propietari i el programari lliure és una diferència de caire jurídic, ja que es basa en la configuració diferent des del punt de vista de la propietat intel·lectual i, més concretament, dels drets d'autor.; Nobody can question the profound impact the use of computer technology, and more specifically software, has had on manifold areas of our society. At present there exist two kinds of software, proprietary and free. Strictly speaking, the difference between proprietary and free software is a legal issue, as it is based on different configurations from the point of view of intellectual property and, more precisely, copyright.; Nadie puede cuestionar el profundo impacto que el uso de la informática, y más concretamente del software, ha provocado en los más diversos ámbitos de nuestra sociedad. Actualmente existen dos tipos de software, el propietario y el libre. En sentido estricto, la diferencia entre el software propietario y el software libre es una diferencia de cariz jurídico, ya que se basa en su diferente configuración desde el punto de vista de la propiedad intelectual y, más concretamente, de los derechos de autor. Descripción: Peer reviewed Wed, 03 Jun 2009 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2933 2009-06-03T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2932 Título: La cultura del diálogo y la justicia relacional como "tercera vía" Autor: Vilalta, Aura Resumen: La "tercera via" de la justícia constituiria una aproximació teòrica i una proposta. Constatat l'esgotament dels sistemes excloents -en els àmbits social, econòmic, polític, de pensament i de justícia-, es proposa l'articulació formal d'un model de justícia que, sense renunciar a les bondats de l'actual sistema d'administració de justícia, es construeixi sobre la base de l'autonomia de la voluntat, la confiança, el coneixement i el desenvolupament tecnològic. En aquestes pàgines s'esbossen les possibles línies programàtiques i d'actuació per a la integració dels ADR/ODR -alternative dispute resolution / online dispute resolution, mètodes o processos catalitzadors d'un fenomen que ha emergit espontàniament- a fi que esdevinguin elements articuladors d'una nova ordenació síntesi de dos sistemes que, paradoxalment, havien actuat simultàniament fins a temps relativament recents.; The "third path" of justice is a theoretical approach and a proposal. The formal construction of a model of justice based on liberty, free will, trust, knowledge and technical development is proposed, given the exhaustion of systems of exclusion -in social, economic, political and judicial areas as well as in thinking. This brief treatise deals with programme lines and courses of action of ADR/ODR- alternative methods or processes for dispute resolution for the catalytic controversies of a phenomenon which has spontaneously emerged -with the aim of yielding elements capable of formulating this new system, a synthesis of two which, paradoxically, were operative until fairly recently.; La "tercera vía" de la justicia constituiría una aproximación teórica y una propuesta. Constatado el agotamiento de los sistemas excluyentes -en el ámbito social, económico, político, de pensamiento y de justicia-, se propone la articulación formal de un modelo de justicia que, sin renunciar a las bondades del actual sistema de administración de justicia, se construya sobre la base de la autonomía de la voluntad, la confianza, el conocimiento y el desarrollo tecnológico. En estas páginas, se esbozan las posibles líneas programáticas y de actuación para la integración de los ADR/ODR -Alternative Dispute Resolution/Online Dispute Resolution, métodos o procesos catalizadores de un fenómeno que ha emergido de forma espontánea- con el fin de que devengan elementos articuladores de una nueva ordenación síntesis de dos sistemas que, paradójicamente, habían operado de modo simultáneo hasta tiempos relativamente recientes. Descripción: Peer reviewed Wed, 03 Jun 2009 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2932 2009-06-03T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2931 Título: La cultura del diàleg i la justícia relacional com a "tercera via" Autor: Vilalta, Aura Resumen: La "tercera via" de la justícia constituiria una aproximació teòrica i una proposta. Constatat l'esgotament dels sistemes excloents -en els àmbits social, econòmic, polític, de pensament i de justícia-, es proposa l'articulació formal d'un model de justícia que, sense renunciar a les bondats de l'actual sistema d'administració de justícia, es construeixi sobre la base de l'autonomia de la voluntat, la confiança, el coneixement i el desenvolupament tecnològic. En aquestes pàgines s'esbossen les possibles línies programàtiques i d'actuació per a la integració dels ADR/ODR -alternative dispute resolution / online dispute resolution, mètodes o processos catalitzadors d'un fenomen que ha emergit espontàniament- a fi que esdevinguin elements articuladors d'una nova ordenació síntesi de dos sistemes que, paradoxalment, havien actuat simultàniament fins a temps relativament recents.; The "third path" of justice is a theoretical approach and a proposal. The formal construction of a model of justice based on liberty, free will, trust, knowledge and technical development is proposed, given the exhaustion of systems of exclusion -in social, economic, political and judicial areas as well as in thinking. This brief treatise deals with programme lines and courses of action of ADR/ODR -alternative methods or processes for dispute resolution for the catalytic controversies of a phenomenon which has spontaneously emerged- with the aim of yielding elements capable of formulating this new system, a synthesis of two which, paradoxically, were operative until fairly recently.; La "tercera vía" de la justicia constituiría una aproximación teórica y una propuesta. Constatado el agotamiento de los sistemas excluyentes -en el ámbito social, económico, político, de pensamiento y de justicia-, se propone la articulación formal de un modelo de justicia que, sin renunciar a las bondades del actual sistema de administración de justicia, se construya sobre la base de la autonomía de la voluntad, la confianza, el conocimiento y el desarrollo tecnológico. En estas páginas, se esbozan las posibles líneas programáticas y de actuación para la integración de los ADR/ODR -Alternative Dispute Resolution/Online Dispute Resolution, métodos o procesos catalizadores de un fenómeno que ha emergido de forma espontánea -con el fin de que devengan elementos articuladores de una nueva ordenación síntesis de dos sistemas que, paradójicamente, habían operado de modo simultáneo hasta tiempos relativamente recientes. Descripción: Peer reviewed Wed, 03 Jun 2009 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2931 2009-06-03T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/2930 Título: Infracción de derechos de marca en las plataformas de subastas en línea y aplicación de las normas de exclusión de responsabilidad Autor: Peguera, Miquel Resumen: La responsabilitat eventual de les plataformes de subhastes en línia per la venda de falsificacions de productes de marca constitueix un problema caracteritzat encara per una notable falta de seguretat jurídica. En aquest breu article s'analitza un dels punts essencials del debat: la discussió sobre l'aplicabilitat a aquestes plataformes de les normes que limiten la responsabilitat dels prestadors de serveis d'intermediació de la societat de la informació, i s'hi presta una atenció particular a diverses resolucions judicials dictades a França i a Bèlgica en assumptes que van enfrontar titulars de drets de marca contra eBay.; The potential secondary liability of online auction platforms for counterfeit goods is still a problem marked by a large degree of legal uncertainty. This note analyzes one of the key issues in this debate: the discussion on the applicability of the rules that limit the liability of providers of information society services, paying special attention to the rulings issued in France and Belgium in cases brought by trademark rights holders against eBay.; La eventual responsabilidad de las plataformas de subastas en línea por la venta de falsificaciones de productos de marca constituye un problema caracterizado todavía por una notable falta de seguridad jurídica. En este breve artículo se analiza uno de los puntos esenciales del debate: la discusión sobre la aplicabilidad a estas plataformas de las normas que limitan la responsabilidad de los prestadores de servicios de intermediación de la sociedad de la información, prestando una atención particular a diversas resoluciones judiciales dictadas en Francia y Bélgica en asuntos que enfrentaron a titulares de derechos marcarios contra eBay. Descripción: Peer reviewed Wed, 03 Jun 2009 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/2930 2009-06-03T22:00:00Z