Repository Collection:

From Laptops to Competences : Bridging the Digital Divide in Education

Tue, 12 Jan 2010 23:00:00 GMT

Title: From Laptops to Competences : Bridging the Digital Divide in Education Authors: Peña López, Ismael Abstract: La majoria de la literatura existent que tracta de la bretxa digital en el sistema educatiu se centra en les escoles o universitats, encara que poques vegades veiem un enfocament vertical en què es tingui en compte el sistema en conjunt. En aquest article, identifiquem les iniciatives que intenten estendre un pont sobre la bretxa digital en la situació actual de l'educació superior. Tractem per què les polítiques que se centren en les infraestructures (p. ex., portàtils) no són la resposta, ja que principalment deixen les competències digitals desateses, cosa que condueix al (o no contribueix a corregir el) buit digital a les universitats en matèria d'habilitats. Finalitzem amb la proposta d'un marc de referència general per a definir les capacitats digitals de manera que s'incloguin en els programes d'estudis en totes les etapes del recorregut educatiu.; Most of the existing literature that deals with the digital divide in the educational system focuses either on schools or universities, but rarely do we see a vertical approach where the system is considered as a whole. In this paper we relate initiatives that aim to bridge the digital divide in the current situation in higher education. We discuss why policies that focus on infrastructures (e.g. laptops) are not the answer, as they mostly leave digital competences unattended, leading to (or not helping to amend) the digital void in universities in matters of skills. We end by proposing a general framework to define digital skills so that they are included in syllabuses at all stages of the educational path.; La mayoría de la literatura existente que trata de la brecha digital en el sistema educativo se centra en las escuelas o universidades, aunque pocas veces vemos un enfoque vertical donde se tenga en cuenta el sistema en conjunto. En este artículo, identificamos las iniciativas que intentan tender un puente sobre la brecha digital en la situación actual de la educación superior. Tratamos por qué las políticas que se centran en las infraestructuras (p. ej., portátiles) no son la respuesta, puesto que principalmente dejan las competencias digitales desatendidas, conduciendo a (o no contribuyendo a corregir) el vacío digital en las universidades en materia de habilidades. Finalizamos con la propuesta de un marco de referencia general para definir las capacidades digitales de forma que se incluyan en los programas de estudios en todas las etapas del recorrido educativo. Description: Peer reviewed

Infrastructure, Human Capacity, and High Hopes : A Decade of Development of e-Learning in a Tanzanian HEI

Tue, 12 Jan 2010 23:00:00 GMT

Title: Infrastructure, Human Capacity, and High Hopes : A Decade of Development of e-Learning in a Tanzanian HEI Authors: Tedre, Matti; Ngumbuke, Fredrick; Kemppainen, Jyri Abstract: L'Escola Universitària Iringa, de la Universitat de Tanzània, va començar a desenvolupar l'aprenentatge millorat gràcies a la tecnologia el 1999. Al principi del procés, l'escola universitària no disposava de laboratoris informàtics públics. La capacitat d'aprenentatge electrònic (e-learning) es va desenvolupar gradualment durant els 11 anys següents: laboratoris informàtics, una xarxa d'àrea local, una col·lecció de biblioteca electrònica, un departament de suport TI dedicat, connexions a Internet, presentacions electròniques, un programa de llicenciatura en TI, conferències de vídeo i aprenentatge en línia. En aquest article, analitzarem la complexa xarxa de desafiaments a què ens hem enfrontat durant la fase de desenvolupament. Tractem temes tècnics amb equips TIC, administració de sistemes i xarxes, i analitzem temes socioculturals mitjançant formació, finançament i pedagogia.; Tumaini University, Iringa University College in Tanzania began to develop technology-enhanced learning in 1999. At the beginning of the process, the college had no public computer laboratories. The e-learning capacity was gradually developed over the following 11 years: computer laboratories, a local area network, an electronic library collection, a dedicated IT support department, Internet connections, electronic presentations, a B.Sc. program in IT, video lectures, and online learning. In this article, we analyse the complex network of challenges that we faced during the development process. We discuss technical issues with ICT equipment, system administration, and networks, and we analyse socio-cultural issues with training, funding, and pedagogy.; La Escuela Universitaria Iringa, de la Universidad de Tanzania, empezó a desarrollar el aprendizaje mejorado gracias a la tecnología en 1999. Al principio del proceso, la escuela universitaria no disponía de laboratorios informáticos públicos. La capacidad de e-learning se desarrolló gradualmente durante los 11 años siguientes: laboratorios informáticos, una red de área local, una colección de biblioteca electrónica, un departamento de soporte TI dedicado, conexiones a Internet, presentaciones electrónicas, un programa de licenciatura en TI, conferencias de vídeo y aprendizaje en línea. En este artículo, analizaremos la compleja red de desafíos a los que nos hemos enfrentado durante la fase de desarrollo. Tratamos temas técnicos con equipos TIC, administración de sistemas y redes, y analizamos temas socioculturales mediante formación, financiación y pedagogía. Description: Peer reviewed

Framing the Digital Divide in Higher Education

Tue, 12 Jan 2010 23:00:00 GMT

Title: Framing the Digital Divide in Higher Education Authors: Peña López, Ismael Abstract: Aquest és l'article de presentació del monogràfic "Redefinint la bretxa digital en l'Educació Superior". L'article descriu un enfocament integral sobre el fenomen de la bretxa digital i l'accés digital, basant-se en les recerques de Marc Raboy i Mark Warschauer. Aquest enfocament representa l'evolució des d'un accés merament físic a l'ús eficaç de les tecnologies de la informació i la comunicació en l'àmbit de l'educació superior. Dins d'aquest marc de referència, els articles del monogràfic es presenten destacant el seu paper en la contribució a un enfocament integral i una reflexió sobre la bretxa digital en l'educació superior.; This is the introductory article to the monograph "Redefining the Digital Divide in Higher Education". The article describes a comprehensive approach to the phenomenon of the digital divide and digital access, based on Marc Raboy and Mark Warschauer's research. This approach depicts the evolution from mere physical access to effective use of information and communication technologies in the field of higher education. Within this framework, the articles in the monograph are presented highlighting their role in contributing to a comprehensive approach and reflection on the digital divide in Higher Education.; Este es el artículo de presentación del monográfico "Redefiniendo la brecha digital en la Educación Superior". El artículo describe un enfoque exhaustivo sobre el fenómeno de la brecha digital y el acceso digital, basándose en las investigaciones de Marc Raboy y Mark Warschauer. Este enfoque representa la evolución desde un acceso meramente físico al uso eficaz de las tecnologías de la información y la comunicación en el ámbito de la educación superior. Dentro de este marco de referencia, los artículos del monográfico se presentan destacando su papel en la contribución a un enfoque integral y reflexión sobre la brecha digital en la educación superior. Description: Peer reviewed

Aplicación y uso de herramientas teleformativas por parte del profesorado de la Universidad de A Coruña

Tue, 12 Jan 2010 23:00:00 GMT

Title: Aplicación y uso de herramientas teleformativas por parte del profesorado de la Universidad de A Coruña Authors: Muñoz Carril, Pablo; González Sanmamed, Mercedes Abstract: Aquest article pretén donar a conèixer els resultats més rellevants obtinguts en una recerca de tipus survey (Cohen i Manion, 1990) desenvolupada amb professors de la Universitat de la Corunya (pertanyents a diversos àmbits científics) i que utilitzaven eines pròpies del camp de l'e-learning com a complement de les classes presencials. Un dels objectius clau de l'estudi esmentat se centrava a conèixer i identificar el grau d'aplicació i ús que els docents universitaris feien d'eines i utilitats de caràcter teleformatiu. Sobre la base dels resultats assolits en aquesta recerca, podem dir que és el correu electrònic (mitjana de 3,72) l'eina més utilitzada, mentre que en el nivell d'ús més baix se situen el podcast (mitjana d'1,34), l'audioconferència (mitjana d'1,42) i els CMS (mitjana d'1,42). Les anàlisis inferencials fetes van determinar l'existència de variables personals (com per exemple l'"edat") i professionals (com ara "experiència docent universitària utilitzant entorns virtuals" i "categoria administrativa") que influeixen significativament en el nivell d'aplicació i ús que mostra el professorat de la Universitat de la Corunya en programes informàtics, aplicacions telemàtiques i eines de comunicació sota sistemes d'e-learning.; This article discusses the most relevant results obtained in a survey of professors from the University of A Corunna (belonging to various scientific fields) who use e-learning systems to complement their lecture classes (Cohen and Manion, 1990). One of the main objectives of the survey was to identify the level of use made by lecturers of telematic applications and tools for teletraining systems. Based on the results from this research we can say that electronic mail is the most used tool (average 3.72), while podcast (average 1.34), audio conference (average 1.42) and CMS (average 1.42) are the least used. Inferential analyses of the lecturers at the University of A Coruña showed that there are personal (such as age) and professional variables (experience with virtual environments and position) that significantly influence their use of communication tools, telematic applications and communication tools within e-learning systems.; El presente artículo pretende dar a conocer los resultados más relevantes obtenidos en una investigación de tipo survey (Cohen y Manion, 1990) desarrollada con profesores de la Universidad de A Coruña (pertenecientes a diversos ámbitos científicos) y que utilizaban herramientas propias del campo del e-learning como suplemento a sus clases presenciales. Uno de los objetivos clave de dicho estudio se centraba en conocer e identificar el grado de aplicación y uso que los docentes universitarios realizaban respecto a herramientas y utilidades de carácter teleformativo. Sobre la base de los resultados alcanzados en esta investigación, podemos decir que es el correo electrónico (media de 3,72) la herramienta más utilizada, mientras que en el menor nivel de uso se sitúan el podcast (media de 1,34), la audioconferencia (media de 1,42) y los CMS (media de 1,42). Los análisis inferenciales realizados determinaron la existencia de variables personales (como por ejemplo la «edad») y profesionales (tales como «experiencia docente universitaria utilizando entornos virtuales» y «categoría administrativa») que influyen significativamente en el nivel de aplicación y uso que muestra el profesorado de la Universidad de A Coruña en programas informáticos, aplicaciones telemáticas y herramientas de comunicación bajo sistemas de e-learning. Description: Peer reviewed

OER, estándares y tendencias

Tue, 12 Jan 2010 23:00:00 GMT

Title: OER, estándares y tendencias Authors: Rodriguez Morales, Germania; Cueva Carrión, Samanta Abstract: Los términos objetos de aprendizaje (OA) y recursos educativos abiertos (OER) resultan de interés en muchos ámbitos sociales, principalmente en el de la educación superior, porque constituyen una valiosa posibilidad de equidad o justicia social a través del acceso, aplicación y generación de conocimiento. Para que los OER aporten a sus diseñadores o usuarios todas sus ventajas y características, tales como reusabilidad, accesibilidad, interoperabilidad y aplicabilidad en el marco de los objetivos planteados para su creación, deben estar alineados a las tendencias y avances de la sociedad como fin y la tecnología como medio. El presente artículo presenta la investigación efectuada por las autoras sobre tres aspectos seleccionados de la prospectiva actual de los OER estándares de accesibilidad, la incorporación de componentes sociales y la web semántica. La integración de herramientas sociales favorecen la intervención activa de los diseñadores y usuarios de los OER con lo cual se logra el aprendizaje colaborativo; además el proceso de creación de los OER es más rápido, facilitando el acceso de los mismos a través de buscadores que se encuentran enlazados a plataformas educativas y herramientas sociales (Web 2.0). Asimismo, el etiquetado social por parte de usuarios a los OER añaden metadatos descriptivos en los mismos; finalmente, se debe considerar el uso de licencias de propiedad intelectual que permitan reconocer a los autores y reutilizar el material de forma abierta.; Els termes objectes d'aprenentatge (OA) i recursos educatius oberts (OER) són d'interès en molts àmbits socials, principalment en el de l'educació superior, perquè constitueixen una valuosa possibilitat d'equitat o justícia social a través de l'accés, aplicació i generació de coneixement. Perquè els OER aportin als dissenyadors o als usuaris tots els avantatges i les característiques que tenen, com ara reusabilitat, accessibilitat, interoperabilitat i aplicabilitat en el marc dels objectius plantejats per a crear-los, han d'estar alineats a les tendències i avenços de la societat com a fi i la tecnologia com a mitjà. Aquest article presenta la recerca duta a terme per les autores sobre tres aspectes seleccionats de la prospectiva actual dels OER estàndards d'accessibilitat, la incorporació de components socials i el Web semàntic. La integració d'eines socials afavoreixen la intervenció activa dels dissenyadors i usuaris dels OER i amb això s'aconsegueix l'aprenentatge col·laboratiu; a més a més, el procés de creació dels OER és més ràpid, ja que facilita que s'hi accedeixi a través de cercadors que estan enllaçats a plataformes educatives i eines socials (Web 2.0). Així mateix, l'etiquetatge social per part d'usuaris als OER hi afegeixen metadades descriptives; finalment, s'ha de considerar l'ús de llicències de propietat intel·lectual que permetin reconèixer els autors i reutilitzar el material de forma oberta.; The terms 'learning objects' (LOs) and 'open educational resources' (OERs) are of interest in many areas of society, particularly in higher education, offering a valuable opportunity for equity and social justice through access, implementation and knowledge generation. For OERs to provide designers and users with all its advantages and features such as reusability, accessibility, interoperability, and applicability in the context of the objectives set for its creation, they must be aligned with the trends and developments in society as an end with technology as a medium. This paper presents research on three aspects of the future possibilities of OERs: accessibility standards, the incorporation of social components and the semantic web. Integrating social tools encourages the active involvement of OER designers and users, which in turn brings about collaborative learning. The creation of OER material is also faster, with easier access to them through search engines linked to educational platforms and social tools (Web 2.0). In addition, social tagging by users adds descriptive metadata to the OERs. Finally the use of intellectual property licenses which acknowledges the authors and allows free use of the material should be considered. Description: Peer reviewed

Hacia un itinerario de aprendizaje sólido para el teleformador : la propuesta del Programa EVA

Tue, 12 Jan 2010 23:00:00 GMT

Title: Hacia un itinerario de aprendizaje sólido para el teleformador : la propuesta del Programa EVA Authors: Ponce de Haro, Jonathan; Aguilar Cuenca, Diego; García Aguilera, Francisco J.; Otamendi Herrera, Ainhoa Abstract: La situació socioeconòmica actual és una invitació que no es pot rebutjar a la cerca de noves vies per a l'obtenció de l'èxit. La formació dels treballadors i amb això l'augment del seu nivell d'ocupabilitat continua essent un factor imprescindible per al desenvolupament d'habilitats i competències professionals. Davant de l'evolució tecnològica i la seva incursió en les noves eines d'aprenentatge, es fa necessari el paper d'un guia, allunyat del rol docent tal com el coneixem, i que s'acosti a les persones per comprendre les necessitats i dificultats que tenen. És necessari fer un esforç important per a motivar, orientar i, en definitiva, perquè els estudiants siguin els protagonistes del seu propi aprenentatge. El paper del teletutor adquireix gran rellevància, ja que la societat sembla evolucionar cap a sistemes de formació e-learning, blended-learning, etc., en què l'eix de l'aprenentatge té com a punt de referència l'estudiant. Per tant, és necessari entreveure les necessitats socioeducatives reals, i contextualitzar eines que ja existeixen i altres de més noves, al ritme real d'aprenentatge, comptant amb professionals que aportin un valor afegit a la seva intervenció com a tutors.; In the current socio-economic situation, the need to search for new roads to success cannot be disregarded. The training of workers, leading to an increase in their employment possibilities, continues to be a necessary factor for the development of skills and professional competences. Faced with technological evolution and its advance within new learning tools, the figure of a guide becomes necessary, which, unlike the role of the teacher as we know it, must stand closer to the individual in order to appreciate their needs and difficulties. Great effort is essential to motivate, guide and, all in all, ensure that students become the protagonists of their own learning process. The role of the 'teletutor' acquires great relevance given the fact that society appears to be evolving training systems such as e-learning and blended learning, where the learning process takes the student as the point of departure. It is therefore necessary to discern the real socio-educational necessities, and contextualise existing and more novel tools, and adapt them to the true rhythm of learning relying on professionals who provide added value as guides.; La situación socioeconómica actual es una invitación irrechazable hacia la búsqueda de nuevas vías para la obtención del éxito. La formación de los trabajadores y con ello el aumento de su nivel de empleabilidad, sigue siendo un factor imprescindible para el desarrollo de habilidades y competencias profesionales. Ante la evolución tecnológica y su incursión sobre las nuevas herramientas de aprendizaje, se hace necesario el papel de un guía, alejado del rol docente tal y como lo conocemos, acercándose a las personas para comprender sus necesidades y dificultades. Es necesario realizar un esfuerzo importante para motivar, orientar y en definitiva, para que los alumnos sean los protagonistas de su propio aprendizaje. El papel del teletutor adquiere gran relevancia dado que la sociedad parece evolucionar hacia sistemas de formación e-learning, blended-learning, etc., donde el eje del aprendizaje tiene como punto de referencia al alumno. Por tanto, es necesario atisbar las necesidades socioeducativas reales, y contextualizar herramientas que ya existen y otras más novedosas, al ritmo real de aprendizaje, contando con profesionales que aporten un valor añadido a su intervención como tutores. Description: Peer reviewed

Características de los ambientes híbridos de aprendizaje : estudio de caso de un programa de posgrado de la Universidad de los Andes

Tue, 12 Jan 2010 23:00:00 GMT

Title: Características de los ambientes híbridos de aprendizaje : estudio de caso de un programa de posgrado de la Universidad de los Andes Authors: Osorio Gómez, Luz Abstract: Els ambients híbrids d'aprenentatge combinen instrucció cara a cara amb instrucció assistida per les tecnologies d'informació i la comunicació. Darrere d'aquesta definició hi ha una intenció de combinar i aproximar dos models d'ensenyament-aprenentatge: el sistema tradicional d'aprenentatge cara a cara i el sistema e-learning, per a no renunciar a les possibilitats que ofereixen tots dos. L'objectiu d'aquest article és mostrar els principals resultats de l'estudi realitzat per a identificar els elements que caracteritzen els ambients híbrids d'aprenentatge i han de ser tinguts en compte en el seu disseny i desenvolupament. La recerca realitzada va consistir en un estudi de cas d'un programa de postgrau en modalitat híbrida ofert a la Universitat dels Andes, a Bogotà-Colòmbia. S'hi van analitzar els dissenys de les 10 assignatures del programa i les percepcions dels estudiants i professors al llarg de l'execució del programa, en el període 2006-2-2007-1. L'aproximació a aquest cas va permetre identificar una proposta d'ensenyament-aprenentatge molt ben valorada pels professors i estudiants que hi van participar. Els uns i els altres van considerar que es van aconseguir els objectius d'aprenentatge de les assignatures i del programa en general. Es van usar tècniques qualitatives (entrevistes, observacions de classe i d'aules virtuals) i quantitatives (enquestes) per a la recollida de la informació. L'anàlisi dels resultats va portar a identificar un grup de característiques del model híbrid ofert, les quals poden ajudar a comprendre de manera general els ambients híbrids d'aprenentatge.; Hybrid learning environments combine presential teaching and virtual classrooms, which use information and communication technologies. This definition is based on the desire to combine and bring together two models of teaching-learning: the traditional system of face-to-face learning and the e-learning system, maintaining the possibilities offered by each one. The aim of this article is to present the main results of a study to identify the characteristics of hybrid learning environments, which should be taken into account in their design and development. The research consisted of a case study of a hybrid postgraduate course taught at the University of Los Andes. An analysis was carried out on the set-up of the ten subjects of the course and on the impressions of students and lecturers throughout the programme which ran during the second half of 2006 and the first half of 2007. This approach allowed the identification of a teaching-learning proposal that was very positively rated by the lecturers and students that took part in the process. They all agreed that the learning objectives of the individual subjects and the programme as a whole had been achieved. Data were compiled using qualitative techniques (interviews, observation of physical and virtual classrooms) and quantitative techniques (surveys). The analysis of the results led to the identification of a series of characteristics of the hybrid model which could contribute to the general understanding of blended learning environments.; Los ambientes híbridos de aprendizaje combinan instrucción cara a cara con instrucción mediada por las tecnologías de información y la comunicación. Detrás de esta definición existe una intención de combinar y aproximar dos modelos de enseñanza-aprendizaje: el sistema tradicional de aprendizaje cara a cara y el sistema e-learning, con el propósito de no renunciar a las posibilidades que ofrecen ambos. El objetivo de este artículo es mostrar los principales resultados del estudio realizado con el propósito de identificar los elementos que caracterizan a los ambientes híbridos de aprendizaje y deben ser tenidos en cuenta en su diseño y desarrollo. La investigación realizada consistió en un estudio de caso de un programa de posgrado en modalidad híbrida ofrecido en la Universidad de los Andes, en Bogotá - Colombia. Se analizaron los diseños de las 10 asignaturas del programa y las percepciones de los estudiantes y profesores a lo largo de la ejecución del programa, en el período 2006-2-2007-1. La aproximación a este caso permitió identificar una propuesta enseñanza-aprendizaje muy bien valorada por los profesores y estudiantes que participaron en ella. Unos y otros consideraron que se lograron los objetivos de aprendizaje de las asignaturas y del programa en general. Se usaron técnicas cualitativas (entrevistas, observaciones de clase y de aulas virtuales) y cuantitativas (encuestas) para la recolección de la información. El análisis de los resultados llevó a identificar un grupo de características del modelo híbrido ofrecido, las cuales pueden aportar a la comprensión general de los ambientes híbridos de aprendizaje. Description: Peer reviewed

Tecnologías de información y comunicación en instituciones de posgrados de salud : evidencias y estereotipos

Tue, 12 Jan 2010 23:00:00 GMT

Title: Tecnologías de información y comunicación en instituciones de posgrados de salud : evidencias y estereotipos Authors: Leal Cavalcante, Maria; Viladrich Segués, Carme; Murat Vasconcellos, Miguel; Caminal i Homar, Josefina Abstract: Objectiu: L'escenari contemporani de la salut pública exigeix innovacions en els programes de postgrau de salut. L'èmfasi en la formació continuada, l'actuació en xarxa i els vincles més flexibles entre la docència i els serveis desafien les institucions d'educació. Es reformulen els mètodes d'ensenyament i es revisa l'estructura curricular. D'altra banda, sobren testimonis de la capacitat de les tecnologies d'informació i comunicació per a produir innovació i col·laboració. Aquest estudi presenta l'aplicació pilot d'un instrument en adaptació, que permet avaluar els usos quotidians d'aquestes tecnologies en la docència de postgraus de salut. Mètodes: A través de la Xarxa es va passar una enquesta a 350 de docents d'un centre de postgrau a Barcelona (Espanya). En l'escala de Likert, es van avaluar les necessitats, les creences i la comoditat amb les tecnologies. També se'n van investigar els usos i la participació en xarxes. Resultats: La taxa de resposta va ser del 25% (89), el temps mitjà per a emplenar va ser de 10 minuts. L'ús de les tecnologies es va revelar instrumental, amb poc èmfasi en recursos associats a la innovació i a les xarxes. Conclusions: Els resultats són discutits sota dues perspectives. En primer lloc, respecte al procés de validació de l'instrument, i en segon, es discuteix de forma preliminar l'aparent dissonància entre les dades aportades i la forta aposta pel potencial de les tecnologies d'informació i comunicació.; Objective: The current state of public healthcare calls for innovations in postgraduate courses. Emphasis on lifelong education, networking performance and more flexible links between the area of teaching and actual healthcare services all pose a major challenge to education institutions. Teaching methods are being redefined and syllabus structures revised. But while ther has been much discussion in the literature on the capacity of ICTs to bring about innovation and collaboration, there is very little real evidence to back this idea. This study presents a pilot test of an instrument which is being developed to allow the assessment of everyday uses of ICTs in teaching postgraduate healthcare courses. Methods: Through the Internet, a Likert-scale survey was conducted on 350 teachers of a postgraduate education centre in Barcelona, Spain, evaluating needs, beliefs and comfort with technology as well as teacher participation in networks. Results: The 89 respondents (25%) took, on average, ten minutes to fill out the questionnaire. The use of technology was instrumental, with little emphasis on resources related to innovation and networks. Conclusions: The results are discussed from the points of view of the validation of the instrument and the apparent dissonance between the presented data and the strong bet on the potential of information and communication technologies.; Objetivos: El escenario contemporáneo de la salud pública exige innovaciones en los programas de posgrado de salud. El énfasis en la formación continuada, la actuación en red y los vínculos más flexibles entre la docencia y los servicios desafían a las instituciones de educación. Se reformulan los métodos de enseñanza y se revisa la estructura curricular. Por otra parte, sobran testimonios de la capacidad de las tecnologías de información y comunicación para producir innovación y colaboración. Ese estudio presenta la aplicación piloto de un instrumento en adaptación, que permite evaluar los usos cotidianos de esas tecnologías en la docencia de posgrados de salud. Métodos: A través de la red se pasó una encuesta a 350 docentes de un centro de posgrado en Barcelona (España). En la escala Likert, se evaluaron las necesidades, las creencias y la comodidad con las tecnologías. Se indagó por sus usos y por la participación en redes. Resultados: La tasa de respuesta fue del 25% (89), el tiempo medio para cumplimentar fue de 10 minutos. El uso de las tecnologías se reveló instrumental, con poco énfasis en recursos asociados a la innovación y a las redes. Conclusiones: Los resultados son discutidos bajo dos perspectivas. En primer lugar, respecto al proceso de validación del instrumento, y en segundo, se discute de forma preliminar la aparente disonancia entre los datos aportados y la fuerte apuesta en el potencial de las tecnologías de información y comunicación. Description: Peer reviewed

La institucionalización de la teleformación en las universidades andaluzas

Tue, 12 Jan 2010 23:00:00 GMT

Title: La institucionalización de la teleformación en las universidades andaluzas Authors: Díaz Gómez, María; Aguaded Gómez, José Abstract: En aquest article presentem una relació d'iniciatives i experiències que es van desenvolupar -de manera particular- dins de les universitats andaluses, vinculades amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i que en van propiciar -en gran manera- el reconeixement i l'extensió dins d'aquestes institucions. Iniciarem aquest recorregut exposant una mostra dels primers projectes d'innovació desenvolupats en aquestes universitats vinculats amb les TIC i la teleformació per descriure posteriorment el paper que hi han anat exercint els mitjans tecnològics, per mitjà de l'anàlisi d'estatuts, actes i altres documents institucionals. Finalment, presentarem una selecció dels primers estudis, informes i projectes -vinculats amb la temàtica- centrats en les pràctiques docents.; In this article we present a series of experiences and initiatives concerned with information and communication technologies (ICT) that have been specifically developed at Andalusian universities, and that have brought about their recognition and expansion within these institutions. We start by giving an overview of the first innovation projects related to ICT and distance learning developed at these universities, .We then go on to describe the role of technological media at Andalusian universities by analyzing their statutes, records and other institutional documents. Finally, we present a selection of the initial studies, reports and projects that were carried out in the area of teaching practice.; En este artículo presentamos una relación de iniciativas y experiencias que se desarrollaron -de manera particular- dentro de las universidades andaluzas, vinculadas con las tecnologías de la información y la comunicación (TIC), propiciando -en gran medida- el reconocimiento y extensión de las mismas dentro de estas instituciones. Iniciaremos este recorrido exponiendo una muestra de los primeros proyectos de innovación desarrollados en estas universidades vinculados con las TIC y la teleformación, para describir posteriormente el papel que han ido desempeñando los medios tecnológicos en ellas, a través del análisis de estatutos, actas y otros documentos institucionales. Finalmente presentaremos una selección de los primeros estudios, informes y proyectos -vinculados con la temática- centrados en las prácticas docentes. Description: Peer reviewed

Paradojas y dilemas de las universidades iberoamericanas ante la sociedad del conocimiento, de Adriana Gewerc Barujer (coord.)

Tue, 12 Jan 2010 23:00:00 GMT

Title: Paradojas y dilemas de las universidades iberoamericanas ante la sociedad del conocimiento, de Adriana Gewerc Barujer (coord.) Authors: Carrasco, Selín Abstract: Aquest llibre és el producte d'un procés de recerca desenvolupat en el marc d'un projecte AECID que inclou universitats de països de l'Amèrica Llatina i Espanya que pertanyen a la xarxa UNISIC i que se centra en l'anàlisi de l'adaptació d'aquestes universitats a la societat de la informació i del coneixement (SIC), considerant els seus entorns i l'ús de tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) per part dels acadèmics. S'hi analitza de manera crítica i complexa la formació de professors universitaris amb relació a les necessitats actuals, i s'hi mostra una visió panoràmica dels elements propis de la SIC que ha incorporat l'acadèmic iberoamericà, la forma com usa les TIC i les polítiques de les universitats sobre això. L'objectiu del llibre és anar mes allà de la mera descripció dels resultats de la recerca exposant el procés reflexiu i les discussions desenvolupades durant la seva execució.; This book is the result of research carried out in the framework of a project set up by the AECID, which includes universities from Latin America and Spain, belonging to the UNISIC network. The project focuses on the analysis of how these universities are adapting to the information and knowledge society, examining their position in society and the use of information and communication technologies by academic staff. A critical and complex analysis is carried out on the training of university lecturers with regard to their present-day needs, and an overview is given of particular components of the knowledge society embraced by Ibero-American academics, the way ICTs are used and the universities' policies in this field. The aim of the book is to go beyond a mere presentation of research results by expounding the process of deliberation and the debates that took place over the course of the research.; Este libro es el producto de un proceso de investigación desarrollado en el marco de un proyecto AECID, que incluye universidades de países de América Latina y España, pertenecientes a la red UNISIC, centrado en el análisis de la adaptación de éstas a la sociedad de la información y del conocimiento (SIC), considerando sus entornos y el uso de tecnologías de la información y las comunicaciones (TIC) por parte de los académicos. Se analiza de manera crítica y compleja la formación de profesores universitarios con relación a las necesidades actuales, y se muestra una visión panorámica de los elementos propios de la SIC que ha incorporado el académico iberoamericano, la forma como usa las TIC y las políticas de las universidades al respecto. El objetivo del libro es ir mas allá de la mera descripción de los resultados de la investigación exponiendo el proceso reflexivo y las discusiones desarrolladas durante su ejecución. Description: Peer reviewed

La desigualdad digital entre los alumnos universitarios de los países desarrollados y su relación con el rendimiento académico

Tue, 12 Jan 2010 23:00:00 GMT

Title: La desigualdad digital entre los alumnos universitarios de los países desarrollados y su relación con el rendimiento académico Authors: Castaño-Muñoz, Jonatan Abstract: La recerca sobre la "digital divide" ha posat de manifest que no solament és important estudiar les diferències entre la gent que té accés a Internet i la que no. Actualment també ho és estudiar altres dimensions: habilitats en l'ús d'Internet, temps a la Xarxa i especialment els tipus d'usos que la gent fa d'Internet. Igualment, per a cada una d'aquestes dimensions és important estudiar els determinants i les conseqüències socials. D'acord amb l'anterior, i portant el camp d'anàlisi a la influència d'Internet en el rendiment acadèmic dels estudiants universitaris, aquest article presenta en primer lloc una panoràmica de l'estat actual d'aquestes dimensions i dels seus determinants per després analitzar la influència en el rendiment acadèmic. Les dades analitzades, d'acord amb la recerca internacional, mostren que: a) els efectes d'Internet en el rendiment acadèmic no són directes, sinó que depenen de variables intermèdies i b) els efectes positius d'Internet són més grans per a aquells estudiants amb un "background" que afavoreix ja de per si, sense la intervenció d'Internet, l'obtenció de millors resultats acadèmics, o dit d'una altra manera, les dades ens indiquen que els efectes positius d'Internet en el rendiment acadèmic segueixen el patró de la hipòtesi del "knowledge gap".; Research on the digital divide has shown that it is important to study more than just the differences between those who do or do not have Internet access. Other dimensions that should currently be studied are: Internet skills, time spent on the Internet and, in particular, the use people make of the Internet. For each of these it is important to study the determinants and social consequences. In this paper we first present an overview of these dimensions and their determinants, and secondly analyse the influence of the dimensions with respect to the academic performance of university students. The analysed data, in agreement with international research, demonstrate that a) the effects of the Internet on academic performance are not direct, but mediated by variables and, b) the positive effects of the Internet are more pronounced in those students whose background is already more favourable for achieving better academic results without using the Internet, in agreement with the knowldege gap hypothesis.; La investigación sobre la "digital divide" ha puesto de manifiesto cómo no solo es importante estudiar las diferencias entre la gente que tiene acceso a Internet y la que no. Actualmente existen otras dimensiones que cabe estudiar: habilidades en el uso de Internet, tiempo en la red y especialmente los tipos de usos que la gente hace de Internet. Igualmente, para cada una de estas dimensiones es importante estudiar sus determinantes y sus consecuencias sociales. De acuerdo con lo anterior, y llevando el campo de análisis a la influencia de Internet en el rendimiento académico de los estudiantes universitarios, este artículo presenta en primer lugar una panorámica del estado actual de estas dimensiones y de sus determinantes para después analizar la influencia en el rendimiento académico. Los datos analizados, en consonancia con la investigación internacional, muestran cómo: a) los efectos de Internet en el rendimiento académico no son directos sino mediados por variables intermedias y, b) los efectos positivos de Internet son mayores para aquellos estudiantes con un "background" que favorece ya de por sí, sin la intervención de Internet, la obtención de mejores resultados académicos, o dicho de otra manera, los datos nos indican que los efectos positivos de Internet en el rendimiento académico siguen el patrón de la hipótesis del "knowledge gap". Description: Peer reviewed

Digital Inequality Among University Students in Developed Countries and its Relation to Academic Performance

Tue, 12 Jan 2010 23:00:00 GMT

Title: Digital Inequality Among University Students in Developed Countries and its Relation to Academic Performance Authors: Castaño-Muñoz, Jonatan Abstract: La recerca sobre la "digital divide" ha posat de manifest que no solament és important estudiar les diferències entre la gent que té accés a Internet i la que no. Actualment també ho és estudiar altres dimensions: habilitats en l'ús d'Internet, temps a la Xarxa i especialment els tipus d'usos que la gent fa d'Internet. Igualment, per a cada una d'aquestes dimensions és important estudiar els determinants i les conseqüències socials. D'acord amb l'anterior, i portant el camp d'anàlisi a la influència d'Internet en el rendiment acadèmic dels estudiants universitaris, aquest article presenta en primer lloc una panoràmica de l'estat actual d'aquestes dimensions i dels seus determinants per després analitzar la influència en el rendiment acadèmic. Les dades analitzades, d'acord amb la recerca internacional, mostren que: a) els efectes d'Internet en el rendiment acadèmic no són directes, sinó que depenen de variables intermèdies i b) els efectes positius d'Internet són més grans per a aquells estudiants amb un "background" que afavoreix ja de per si, sense la intervenció d'Internet, l'obtenció de millors resultats acadèmics, o dit d'una altra manera, les dades ens indiquen que els efectes positius d'Internet en el rendiment acadèmic segueixen el patró de la hipòtesi del "knowledge gap".; Research on the digital divide has shown that it is important to study more than just the differences between those who do or do not have Internet access. Other dimensions that should currently be studied are: Internet skills, time spent on the Internet and, in particular, the use people make of the Internet. For each of these it is important to study the determinants and social consequences. In this paper we first present an overview of these dimensions and their determinants, and secondly analyse the influence of the dimensions with respect to the academic performance of university students. The analysed data, in agreement with international research, demonstrate that a) the effects of the Internet on academic performance are not direct, but mediated by variables and, b) the positive effects of the Internet are more pronounced in those students whose background is already more favourable for achieving better academic results without using the Internet, in agreement with the knowldege gap hypothesis.; La investigación sobre la "digital divide" ha puesto de manifiesto cómo no solo es importante estudiar las diferencias entre la gente que tiene acceso a Internet y la que no. Actualmente existen otras dimensiones que cabe estudiar: habilidades en el uso de Internet, tiempo en la red y especialmente los tipos de usos que la gente hace de Internet. Igualmente, para cada una de estas dimensiones es importante estudiar sus determinantes y sus consecuencias sociales. De acuerdo con lo anterior, y llevando el campo de análisis a la influencia de Internet en el rendimiento académico de los estudiantes universitarios, este artículo presenta en primer lugar una panorámica del estado actual de estas dimensiones y de sus determinantes para después analizar la influencia en el rendimiento académico. Los datos analizados, en consonancia con la investigación internacional, muestran cómo: a) los efectos de Internet en el rendimiento académico no son directos sino mediados por variables intermedias y, b) los efectos positivos de Internet son mayores para aquellos estudiantes con un "background" que favorece ya de por sí, sin la intervención de Internet, la obtención de mejores resultados académicos, o dicho de otra manera, los datos nos indican que los efectos positivos de Internet en el rendimiento académico siguen el patrón de la hipótesis del "knowledge gap". Description: Peer reviewed