<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" version="2.0">
  <channel>
    <title>Repository Collection:</title>
    <link>http://hdl.handle.net/10609/5782</link>
    <description />
    <pubDate>Sun, 26 May 2013 00:07:06 GMT</pubDate>
    <dc:date>2013-05-26T00:07:06Z</dc:date>
    <item>
      <title>Nuevas vías de revitalización para lenguas minorizadas : la repercusión de Internet en el caso del aragonés</title>
      <link>http://hdl.handle.net/10609/8909</link>
      <description>Title: Nuevas vías de revitalización para lenguas minorizadas : la repercusión de Internet en el caso del aragonés
Authors: Paricio Martín, Santiago; Martínez Cortés, Juan
Abstract: La llengua aragonesa és catalogada per la Unesco com a llengua en perill de desaparició. Pel nombre de parlants (prop de 10.000) i per la situació sociolingüística en què es troba (fragmentació, deserció lingüística, escassetat de projectes d'ensenyament, etc.), és la llengua que té menys vitalitat del sud-oest d'Europa i una de les que disposen de menys recursos i de possibilitats més baixes per a afrontar el futur. És per això que en aquest article estudiarem els avenços que s'han obtingut a partir dels mitjans que han aportat les noves tecnologies, especialment, gràcies a internet, els perills que se'n deriven, i les possibilitats de desenvolupament que es plantegen gràcies a l'aplicació de les TIC en una possible i necessària planificació estratègica d'aquesta llengua, com a exponent d'un cas de vulnerabilitat creixent. En aquest sentit, la reflexió que subjau en aquest article pot ser d'utilitat per a la situació d'altres llengües minoritzades, per a la seva planificació i el seu desenvolupament gràcies a internet.; Aragonese is listed by UNESCO as an endangered language. Due to the number of speakers (around 10,000) and the sociolinguistic situation it finds itself in (fragmentation, language desertion, lack of teaching projects, etc.), Aragonese is the language with the lowest levels of vitality in south-east Europe and that with the fewest resources and possibilities to face up to the future. This article studies the advances made via the media offered by new technologies, and the web in particular; the dangers deriving from these, and the possibilities for development arising from the application of ICTs in a possible and necessary strategic planning for the language, as a case study of growing vulnerability. The underlying reflection in this article is of great value for other minority languages, and their planning and development in terms of the internet.; La lengua aragonesa está catalogada por la UNESCO como lengua en peligro de desaparición. Por número de hablantes (en torno a los 10.000) y por la situación sociolingüística en la que se encuentra (fragmentación, deserción lingüística, escasez de proyectos de enseñanza, etc.) es la lengua que peor vitalidad presenta del suroeste de Europa, y de las que cuentan con menores recursos y posibilidades para afrontar el futuro. Por ello, en el presente artículo estudiaremos los adelantos que se han obtenido a partir de los medios aportados por las nuevas tecnologías, en especial, gracias a Internet; los peligros que de ellas se derivan, y las posibilidades de desarrollo que se plantean gracias a la aplicación de las TIC en una posible y necesaria planificación estratégica de esta lengua, como exponente de un caso de vulnerabilidad creciente. En este sentido, la reflexión que subyace al presente artículo puede ser de gran valía para la situación de otras lenguas minorizadas y su planificación y desarrollo gracias a Internet.
Description: Peer reviewed</description>
      <pubDate>Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/10609/8909</guid>
      <dc:date>2010-04-30T22:00:00Z</dc:date>
    </item>
    <item>
      <title>New ways to revitalise minority languages : the repercussions of the internet in the case of Aragonese</title>
      <link>http://hdl.handle.net/10609/8908</link>
      <description>Title: New ways to revitalise minority languages : the repercussions of the internet in the case of Aragonese
Authors: Paricio Martín, Santiago; Martínez Cortés, Juan
Abstract: La llengua aragonesa és catalogada per la Unesco com a llengua en perill de desaparició. Pel nombre de parlants (prop de 10.000) i per la situació sociolingüística en què es troba (fragmentació, deserció lingüística, escassetat de projectes d'ensenyament, etc.), és la llengua que té menys vitalitat del sud-oest d'Europa i una de les que disposen de menys recursos i de possibilitats més baixes per a afrontar el futur. És per això que en aquest article estudiarem els avenços que s'han obtingut a partir dels mitjans que han aportat les noves tecnologies, especialment, gràcies a internet, els perills que se'n deriven, i les possibilitats de desenvolupament que es plantegen gràcies a l'aplicació de les TIC en una possible i necessària planificació estratègica d'aquesta llengua, com a exponent d'un cas de vulnerabilitat creixent. En aquest sentit, la reflexió que subjau en aquest article pot ser d'utilitat per a la situació d'altres llengües minoritzades, per a la seva planificació i el seu desenvolupament gràcies a internet.; Aragonese is listed by UNESCO as an endangered language. Due to the number of speakers (around 10,000) and the sociolinguistic situation it finds itself in (fragmentation, language desertion, lack of teaching projects, etc.), Aragonese is the language with the lowest levels of vitality in south-east Europe and that with the fewest resources and possibilities to face up to the future. This article studies the advances made via the media offered by new technologies, and the web in particular; the dangers deriving from these, and the possibilities for development arising from the application of ICTs in a possible and necessary strategic planning for the language, as a case study of growing vulnerability. The underlying reflection in this article is of great value for other minority languages, and their planning and development in terms of the internet.; La lengua aragonesa está catalogada por la UNESCO como lengua en peligro de desaparición. Por número de hablantes (en torno a los 10.000) y por la situación sociolingüística en la que se encuentra (fragmentación, deserción lingüística, escasez de proyectos de enseñanza, etc.) es la lengua que peor vitalidad presenta del suroeste de Europa, y de las que cuentan con menores recursos y posibilidades para afrontar el futuro. Por ello, en el presente artículo estudiaremos los adelantos que se han obtenido a partir de los medios aportados por las nuevas tecnologías, en especial, gracias a Internet; los peligros que de ellas se derivan, y las posibilidades de desarrollo que se plantean gracias a la aplicación de las TIC en una posible y necesaria planificación estratégica de esta lengua, como exponente de un caso de vulnerabilidad creciente. En este sentido, la reflexión que subyace al presente artículo puede ser de gran valía para la situación de otras lenguas minorizadas y su planificación y desarrollo gracias a Internet.
Description: Peer reviewed</description>
      <pubDate>Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/10609/8908</guid>
      <dc:date>2010-04-30T22:00:00Z</dc:date>
    </item>
    <item>
      <title>Noves vies de revitalització per a llengües minoritzades : la repercussió d'internet en el cas de l'aragonès</title>
      <link>http://hdl.handle.net/10609/8907</link>
      <description>Title: Noves vies de revitalització per a llengües minoritzades : la repercussió d'internet en el cas de l'aragonès
Authors: Paricio Martín, Santiago; Martínez Cortés, Juan
Abstract: La llengua aragonesa és catalogada per la Unesco com a llengua en perill de desaparició. Pel nombre de parlants (prop de 10.000) i per la situació sociolingüística en què es troba (fragmentació, deserció lingüística, escassetat de projectes d'ensenyament, etc.), és la llengua que té menys vitalitat del sud-oest d'Europa i una de les que disposen de menys recursos i de possibilitats més baixes per a afrontar el futur. És per això que en aquest article estudiarem els avenços que s'han obtingut a partir dels mitjans que han aportat les noves tecnologies, especialment, gràcies a internet, els perills que se'n deriven, i les possibilitats de desenvolupament que es plantegen gràcies a l'aplicació de les TIC en una possible i necessària planificació estratègica d'aquesta llengua, com a exponent d'un cas de vulnerabilitat creixent. En aquest sentit, la reflexió que subjau en aquest article pot ser d'utilitat per a la situació d'altres llengües minoritzades, per a la seva planificació i el seu desenvolupament gràcies a internet.; Aragonese is listed by UNESCO as an endangered language. Due to the number of speakers (around 10,000) and the sociolinguistic situation it finds itself in (fragmentation, language desertion, lack of teaching projects, etc.), Aragonese is the language with the lowest levels of vitality in south-east Europe and that with the fewest resources and possibilities to face up to the future. This article studies the advances made via the media offered by new technologies, and the web in particular; the dangers deriving from these, and the possibilities for development arising from the application of ICTs in a possible and necessary strategic planning for the language, as a case study of growing vulnerability. The underlying reflection in this article is of great value for other minority languages, and their planning and development in terms of the internet.; La lengua aragonesa está catalogada por la UNESCO como lengua en peligro de desaparición. Por número de hablantes (en torno a los 10.000) y por la situación sociolingüística en la que se encuentra (fragmentación, deserción lingüística, escasez de proyectos de enseñanza, etc.) es la lengua que peor vitalidad presenta del suroeste de Europa, y de las que cuentan con menores recursos y posibilidades para afrontar el futuro. Por ello, en el presente artículo estudiaremos los adelantos que se han obtenido a partir de los medios aportados por las nuevas tecnologías, en especial, gracias a Internet; los peligros que de ellas se derivan, y las posibilidades de desarrollo que se plantean gracias a la aplicación de las TIC en una posible y necesaria planificación estratégica de esta lengua, como exponente de un caso de vulnerabilidad creciente. En este sentido, la reflexión que subyace al presente artículo puede ser de gran valía para la situación de otras lenguas minorizadas y su planificación y desarrollo gracias a Internet.
Description: Peer reviewed</description>
      <pubDate>Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/10609/8907</guid>
      <dc:date>2010-04-30T22:00:00Z</dc:date>
    </item>
    <item>
      <title>From masks to avatars : transformations through digital prostheses</title>
      <link>http://hdl.handle.net/10609/8905</link>
      <description>Title: From masks to avatars : transformations through digital prostheses
Authors: Bressan, Renato
Abstract: This paper proposes a critical approach to and reasoning on the connection between notions and practices related to masks, avatars and humans, attempting to find out about and understand their functions and developments in contemporary technoculture. Masks and avatars have many features in common, both are notions created by oral cultures with a strong religious meaning which have changed over the years, becoming part of leisure activities in daily life. At the beginning of 20th century, Sigmund Freud said human beings were a kind of Prosthetic God and in the 1960s Marshall McLuhan coined the idea of technology as an extension of the human body. Nowadays, in a mobile, networked and digital society, humans should be defined not only as the users of prostheses, but also as prostheses controlled by an avatar in multi-user virtual environments like Second Life, There and World of Warcraft. Our hypothesis assumes that contemporary avatars, in the field of computer sciences, are prostheses that include and replace the early notion of mask, coined in theatre and literature, transforming the way we interact and think about ourselves.; Aquest article proposa un enfocament i un raonament crítics sobre la connexió entre nocions i pràctiques relacionades amb les màscares, els avatars i els éssers humans, i mira de conèixer i entendre'n les funcions i els desenvolupaments en la tecnocultura contemporània. Les màscares i els avatars tenen moltes característiques comunes; totes dues són nocions creades per cultures orals amb un fort significat religiós que han canviat al llarg dels anys i han esdevingut una part de les activitats lúdiques de la vida diària. Al començament del segle xx, Sigmund Freud va dir que l'ésser humà és una mena de déu ortopèdic, i a la dècada de 1960, Marshall McLuhan va encunyar la idea de la tecnologia com a extensió de l'ésser humà. Avui dia, dins d'una societat mòbil, digital i connectada en xarxa, mitjançant entorns virtuals multiusuari com Second Life, There i World of Warcraft, s'hauria de definir l'ésser humà no solament com l'usuari de pròtesis, sinó, al mateix temps, com una pròtesi controlada per un avatar. La nostra hipòtesi proposa que els avatars contemporanis, en el camp de la informàtica, són pròtesis que inclouen i substitueixen la noció original de màscara, utilitzada per primer cop en el teatre i la literatura, i transformen la manera com interactuem i com ens pensem a nosaltres mateixos.; Este artículo propone un enfoque y un razonamiento críticos sobre la conexión entre nociones y prácticas relacionadas con las máscaras, los avatares y los seres humanos, e intenta conocer y entender sus funciones y desarrollos en la tecnocultura contemporánea. Las máscaras y los avatares tienen muchas características en común; ambos términos son nociones creadas por culturas orales con un fuerte significado religioso que han cambiado a lo largo de los años y se han convertido en una parte de las actividades lúdicas de la vida diaria. A principios del siglo xx, Sigmund Freud dijo que el ser humano es una especie de dios ortopédico y en los años sesenta Marshall McLuhan acuñó la idea de tecnología como extensión del ser humano. Hoy en día, dentro de una sociedad móvil, digital y conectada en red mediante entornos virtuales multiusuario como Second Life, There y World of Warcraft, debería definirse al ser humano no sólo como el usuario de una prótesis, sino, al mismo tiempo, como una prótesis controlada por un avatar. Nuestra hipótesis propone que los avatares contemporáneos, en el campo de la informática, son prótesis que incluyen y sustituyen la noción original de máscara, utilizada por primera vez en el teatro y la literatura, y transforman así la forma en que interactuamos y nos pensamos a nosotros mismos.
Description: Peer reviewed</description>
      <pubDate>Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/10609/8905</guid>
      <dc:date>2010-04-30T22:00:00Z</dc:date>
    </item>
    <item>
      <title>De les màscares als avatars : transformacions mitjançant pròtesis digitals</title>
      <link>http://hdl.handle.net/10609/8903</link>
      <description>Title: De les màscares als avatars : transformacions mitjançant pròtesis digitals
Authors: Bressan, Renato
Abstract: This paper proposes a critical approach to and reasoning on the connection between notions and practices related to masks, avatars and humans, attempting to find out about and understand their functions and developments in contemporary technoculture. Masks and avatars have many features in common, both are notions created by oral cultures with a strong religious meaning which have changed over the years, becoming part of leisure activities in daily life. At the beginning of 20th century, Sigmund Freud said human beings were a kind of Prosthetic God and in the 1960s Marshall McLuhan coined the idea of technology as an extension of the human body. Nowadays, in a mobile, networked and digital society, humans should be defined not only as the users of prostheses, but also as prostheses controlled by an avatar in multi-user virtual environments like Second Life, There and World of Warcraft. Our hypothesis assumes that contemporary avatars, in the field of computer sciences, are prostheses that include and replace the early notion of mask, coined in theatre and literature, transforming the way we interact and think about ourselves.; Aquest article proposa un enfocament i un raonament crítics sobre la connexió entre nocions i pràctiques relacionades amb les màscares, els avatars i els éssers humans, i mira de conèixer i entendre'n les funcions i els desenvolupaments en la tecnocultura contemporània. Les màscares i els avatars tenen moltes característiques comunes; totes dues són nocions creades per cultures orals amb un fort significat religiós que han canviat al llarg dels anys i han esdevingut una part de les activitats lúdiques de la vida diària. Al començament del segle xx, Sigmund Freud va dir que l'ésser humà és una mena de déu ortopèdic, i a la dècada de 1960, Marshall McLuhan va encunyar la idea de la tecnologia com a extensió de l'ésser humà. Avui dia, dins d'una societat mòbil, digital i connectada en xarxa, mitjançant entorns virtuals multiusuari com Second Life, There i World of Warcraft, s'hauria de definir l'ésser humà no solament com l'usuari de pròtesis, sinó, al mateix temps, com una pròtesi controlada per un avatar. La nostra hipòtesi proposa que els avatars contemporanis, en el camp de la informàtica, són pròtesis que inclouen i substitueixen la noció original de màscara, utilitzada per primer cop en el teatre i la literatura, i transformen la manera com interactuem i com ens pensem a nosaltres mateixos.; Este artículo propone un enfoque y un razonamiento críticos sobre la conexión entre nociones y prácticas relacionadas con las máscaras, los avatares y los seres humanos, e intenta conocer y entender sus funciones y desarrollos en la tecnocultura contemporánea. Las máscaras y los avatares tienen muchas características en común; ambos términos son nociones creadas por culturas orales con un fuerte significado religioso que han cambiado a lo largo de los años y se han convertido en una parte de las actividades lúdicas de la vida diaria. A principios del siglo xx, Sigmund Freud dijo que el ser humano es una especie de dios ortopédico y en los años sesenta Marshall McLuhan acuñó la idea de tecnología como extensión del ser humano. Hoy en día, dentro de una sociedad móvil, digital y conectada en red mediante entornos virtuales multiusuario como Second Life, There y World of Warcraft, debería definirse al ser humano no sólo como el usuario de una prótesis, sino, al mismo tiempo, como una prótesis controlada por un avatar. Nuestra hipótesis propone que los avatares contemporáneos, en el campo de la informática, son prótesis que incluyen y sustituyen la noción original de máscara, utilizada por primera vez en el teatro y la literatura, y transforman así la forma en que interactuamos y nos pensamos a nosotros mismos.
Description: Peer reviewed</description>
      <pubDate>Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/10609/8903</guid>
      <dc:date>2010-04-30T22:00:00Z</dc:date>
    </item>
    <item>
      <title>Un clic per arribar a Déu : un estudi bibliogràfic de l'ús religiós d'internet</title>
      <link>http://hdl.handle.net/10609/8901</link>
      <description>Title: Un clic per arribar a Déu : un estudi bibliogràfic de l'ús religiós d'internet
Authors: Ramírez-Ollé, Meritxell
Abstract: Hi ha dades força significatives que aporten una idea de fins a quin punt les comunitats religioses contemporànies han adoptat internet i les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a eina d'expressió religiosa. La intenció d'aquest article és acostar el públic català a la bibliografia acadèmica més rellevant en l'àmbit d'estudi de la religió i internet que ha tractat aquest fenomen creixent. També hi presento el concepte de modelatge religiós de les tecnologies, desenvolupat per Campbell (2005a) per a entendre de quina manera els usuaris religiosos sovint adapten les tecnologies per a fer-les religiosament acceptables. En els apartats que vénen tot seguit presento alguns dels enfocaments, temes i troballes més rellevants per a l'estudi de la religió i internet, amb la finalitat de posar de relleu que, malgrat l'estat embrionari en què encara es troba, aquest àmbit d'estudi es va consolidant, cada vegada més, com a una àrea de recerca establerta i reconeguda. Entenc, per tant, que la bibliografia relativa a la religió i a internet ha passat per un procés semblant al procés per què ha passat la bibliografia sobre la comunicació mediada per ordinador.; Existen datos notablemente significativos que nos aportan una idea de hasta qué punto las comunidades religiosas contemporáneas han adoptado internet y las nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC) como una herramienta de expresión religiosa. Este artículo pretende aproximar al lector catalán a la bibliografía académica más relevante en el ámbito de estudio de la religión e internet que ha tratado este fenómeno en auge. También introduzco en el artículo el concepto de modelaje religioso de las tecnologías, formulado por Campbell (2005a) para comprender de qué modo los usuarios religiosos a menudo adaptan las tecnologías para hacerlas religiosamente aceptables. En los apartados que siguen presento algunos de los enfoques, temas y hallazgos más relevantes para el estudio de la religión e internet, a fin de poner de relieve que, a pesar del estado embrionario en que todavía se encuentra, este ámbito de estudio va confirmándose progresivamente como un área de investigación establecida y reconocida. Pienso, por consiguiente, que la bibliografía relativa a la religión y a internet ha pasado por un proceso similar al proceso por el cual ha pasado la literatura sobre la comunicación mediada por ordenador.; Some impressive figures give us an idea of the extent to which contemporary religious communities have embraced the internet and the new information and communication technologies (ICTs) as tools for religious expression. With this article, I attempt to familiarize the Catalan audience with the main academic literature produced in the field of study of religion and the Internet that has dealt with this growing phenomenon. I also introduce the concept of religious shaping of technologies developed by Campbell (2005a) to understand how religious users often frame technologies so as to make them religiously acceptable. In subsequent sections, I set out some of the main approaches, topics, and findings on the study of religion and the internet to point out that, despite the embryonic stage of this field of study, it is increasingly becoming an established and recognised area of research. I conclude that the literature on religion and the Internet has undergone a similar evolution to that on computer-mediated communication.
Description: Peer reviewed</description>
      <pubDate>Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/10609/8901</guid>
      <dc:date>2010-04-30T22:00:00Z</dc:date>
    </item>
    <item>
      <title>La cultura digital, un paradigma convergente donde se unen la tecnología y la cultura: desafíos para el sector cultural</title>
      <link>http://hdl.handle.net/10609/8885</link>
      <description>Title: La cultura digital, un paradigma convergente donde se unen la tecnología y la cultura: desafíos para el sector cultural
Authors: Uzelac, Aleksandra
Abstract: La cultura digital és una noció nova i complexa. Les tendències digitals d'avui s'han entremesclat cada cop més amb el món de la cultura i les arts, implicant diferents aspectes de convergència de les tecnologies culturals, dels mitjans i de la informació, i influint noves formes de comunicació. Les noves possibilitats creades per les tecnologies digitals -la connectivitat global i l'aparició de noves xarxes- desafien la nostra manera tradicional d'entendre la cultura i l'estenen també a la cultura digital. Aquest article observa la cultura digital com una nova ecologia social que condiciona les experiències i les oportunitats dels ciutadans d'avui, on les tecnologies digitals i l'entorn de les xarxes digitals han portat noves pràctiques, possibilitats i amenaces, en les quals el sector cultural ha de trobar els mitjans adequats per treballar.; Digital culture is a new and complex concept. Digital advances are increasingly interacting with the world of culture and the arts, leading to a convergence of technologies, media and information and shaping communication modes. The new possibilities offered by the digital technologies -namely, global connectivity and the emergence of new networks- challenge our traditional understanding of culture and make it necessary for us to take on the board the concept of a digital culture. This article views digital culture as a new social system that determines experiences and opportunities for the citizens of today. Digital technologies and the networked environment have introduced new practices, opportunities and threats, and the culture sector needs to find appropriate ways for operating in this new reality.; La cultura digital es una noción nueva y compleja. Las tendencias digitales de hoy se han entrometido cada vez más en el mundo de la cultura y las artes, implicando diferentes aspectos de convergencia de las tecnologías culturales, de los medios y de la información, e influenciando nuevas formas de comunicación. Las nuevas posibilidades creadas por las tecnologías digitales -la conectividad global y el surgimiento de nuevas redes- desafían nuestra manera tradicional de entender la cultura y la extienden también a la cultura digital. Este artículo observa la cultura digital como una nueva ecología social que condiciona las experiencias y oportunidades de los ciudadanos de hoy, donde las tecnologías digitales y el entorno de las redes digitales han traído nuevas prácticas, posibilidades y amenazas, en las cuales el sector cultural debe encontrar los medios adecuados para trabajar.
Description: Peer reviewed</description>
      <pubDate>Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/10609/8885</guid>
      <dc:date>2010-04-30T22:00:00Z</dc:date>
    </item>
    <item>
      <title>Digital culture as a converging paradigm for technology and culture : challenges for the culture sector</title>
      <link>http://hdl.handle.net/10609/8884</link>
      <description>Title: Digital culture as a converging paradigm for technology and culture : challenges for the culture sector
Authors: Uzelac, Aleksandra
Abstract: La cultura digital és una noció nova i complexa. Les tendències digitals d'avui s'han entremesclat cada cop més amb el món de la cultura i les arts, implicant diferents aspectes de convergència de les tecnologies culturals, dels mitjans i de la informació, i influint noves formes de comunicació. Les noves possibilitats creades per les tecnologies digitals -la connectivitat global i l'aparició de noves xarxes- desafien la nostra manera tradicional d'entendre la cultura i l'estenen també a la cultura digital. Aquest article observa la cultura digital com una nova ecologia social que condiciona les experiències i les oportunitats dels ciutadans d'avui, on les tecnologies digitals i l'entorn de les xarxes digitals han portat noves pràctiques, possibilitats i amenaces, en les quals el sector cultural ha de trobar els mitjans adequats per treballar.; Digital culture is a new and complex concept. Digital advances are increasingly interacting with the world of culture and the arts, leading to a convergence of technologies, media and information and shaping communication modes. The new possibilities offered by the digital technologies -namely, global connectivity and the emergence of new networks- challenge our traditional understanding of culture and make it necessary for us to take on the board the concept of a digital culture. This article views digital culture as a new social system that determines experiences and opportunities for the citizens of today. Digital technologies and the networked environment have introduced new practices, opportunities and threats, and the culture sector needs to find appropriate ways for operating in this new reality.; La cultura digital es una noción nueva y compleja. Las tendencias digitales de hoy se han entrometido cada vez más en el mundo de la cultura y las artes, implicando diferentes aspectos de convergencia de las tecnologías culturales, de los medios y de la información, e influenciando nuevas formas de comunicación. Las nuevas posibilidades creadas por las tecnologías digitales -la conectividad global y el surgimiento de nuevas redes- desafían nuestra manera tradicional de entender la cultura y la extienden también a la cultura digital. Este artículo observa la cultura digital como una nueva ecología social que condiciona las experiencias y oportunidades de los ciudadanos de hoy, donde las tecnologías digitales y el entorno de las redes digitales han traído nuevas prácticas, posibilidades y amenazas, en las cuales el sector cultural debe encontrar los medios adecuados para trabajar.
Description: Peer reviewed</description>
      <pubDate>Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/10609/8884</guid>
      <dc:date>2010-04-30T22:00:00Z</dc:date>
    </item>
    <item>
      <title>La cultura digital, un paradigma convergent on s'uneixen la tecnologia i la cultura : reptes per al sector cultural</title>
      <link>http://hdl.handle.net/10609/8882</link>
      <description>Title: La cultura digital, un paradigma convergent on s'uneixen la tecnologia i la cultura : reptes per al sector cultural
Authors: Uzelac, Aleksandra
Abstract: La cultura digital és una noció nova i complexa. Les tendències digitals d'avui s'han entremesclat cada cop més amb el món de la cultura i les arts, implicant diferents aspectes de convergència de les tecnologies culturals, dels mitjans i de la informació, i influint noves formes de comunicació. Les noves possibilitats creades per les tecnologies digitals -la connectivitat global i l'aparició de noves xarxes- desafien la nostra manera tradicional d'entendre la cultura i l'estenen també a la cultura digital. Aquest article observa la cultura digital com una nova ecologia social que condiciona les experiències i les oportunitats dels ciutadans d'avui, on les tecnologies digitals i l'entorn de les xarxes digitals han portat noves pràctiques, possibilitats i amenaces, en les quals el sector cultural ha de trobar els mitjans adequats per treballar.; Digital culture is a new and complex concept. Digital advances are increasingly interacting with the world of culture and the arts, leading to a convergence of technologies, media and information and shaping communication modes. The new possibilities offered by the digital technologies -namely, global connectivity and the emergence of new networks- challenge our traditional understanding of culture and make it necessary for us to take on the board the concept of a digital culture. This article views digital culture as a new social system that determines experiences and opportunities for the citizens of today. Digital technologies and the networked environment have introduced new practices, opportunities and threats, and the culture sector needs to find appropriate ways for operating in this new reality.; La cultura digital es una noción nueva y compleja. Las tendencias digitales de hoy se han entrometido cada vez más en el mundo de la cultura y las artes, implicando diferentes aspectos de convergencia de las tecnologías culturales, de los medios y de la información, e influenciando nuevas formas de comunicación. Las nuevas posibilidades creadas por las tecnologías digitales -la conectividad global y el surgimiento de nuevas redes- desafían nuestra manera tradicional de entender la cultura y la extienden también a la cultura digital. Este artículo observa la cultura digital como una nueva ecología social que condiciona las experiencias y oportunidades de los ciudadanos de hoy, donde las tecnologías digitales y el entorno de las redes digitales han traído nuevas prácticas, posibilidades y amenazas, en las cuales el sector cultural debe encontrar los medios adecuados para trabajar.
Description: Peer reviewed</description>
      <pubDate>Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/10609/8882</guid>
      <dc:date>2010-04-30T22:00:00Z</dc:date>
    </item>
    <item>
      <title>Democracia, innovación y cultura digital</title>
      <link>http://hdl.handle.net/10609/8824</link>
      <description>Title: Democracia, innovación y cultura digital
Authors: Savazoni, Rodrigo
Abstract: L'impacte de la digitalizació i d'internet no afecta només la societat i l'economia, sinó que la política comença a patir una transformació. Al costat de moltes altres iniciatives, el Fòrum de la Cultura Digital Brasilera, celebrat al Brasil durant l'any 2009, és un exemple de com la democràcia es pot beneficiar de la innovació. Per mitjà d'una xarxa social digital, els ciutadans interactuen contínuament proposant i fiscalitzant les polítiques públiques. I aquest no n'és l'únic exemple. Al nostre país proliferen les iniciatives d'ús de la xarxa per a finalitats socials i culturals. Els canvis són profunds, però la intel·lectualitat i la macropolítica encara no han percebut el potencial d'aquests canvis.; The impact of digitalisation and of the internet affects not only society and the economy. Politics, too, is beginning to be transformed. Alongside many other initiatives, the Brazilian Digital Culture Forum, held in Brazil in 2009, provides an example of how democracy can benefit from innovation. By means of a digital social network, the public continually interacts, proposing and reviewing public policies. This is not the only example: our country is experiencing a proliferation of the use of the net for social and cultural ends. The changes are profound, but the intellectual and macro-political worlds have not yet realised their potential.; El impacto de la digitalización y de Internet no afecta únicamente a la sociedad y la economía, sino que la política empieza a sufrir una transformación. Junto a muchas otras iniciativas, el Foro de la Cultura Digital Brasileña, celebrado en Brasil durante el año 2009, es un ejemplo de cómo la democracia puede beneficiarse de la innovación. Por medio de una red social digital, los ciudadanos interactúan continuamente proponiendo y fiscalizando las políticas públicas. Y este no es el único ejemplo. En nuestro país proliferan las iniciativas de uso de la red para fines sociales y culturales. Los cambios son profundos, pero la intelectualidad y la macropolítica todavía no han percibido su potencial.
Description: Peer reviewed</description>
      <pubDate>Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/10609/8824</guid>
      <dc:date>2010-04-30T22:00:00Z</dc:date>
    </item>
    <item>
      <title>Democracy, innovation and digital culture</title>
      <link>http://hdl.handle.net/10609/8823</link>
      <description>Title: Democracy, innovation and digital culture
Authors: Savazoni, Rodrigo
Abstract: L'impacte de la digitalizació i d'internet no afecta només la societat i l'economia, sinó que la política comença a patir una transformació. Al costat de moltes altres iniciatives, el Fòrum de la Cultura Digital Brasilera, celebrat al Brasil durant l'any 2009, és un exemple de com la democràcia es pot beneficiar de la innovació. Per mitjà d'una xarxa social digital, els ciutadans interactuen contínuament proposant i fiscalitzant les polítiques públiques. I aquest no n'és l'únic exemple. Al nostre país proliferen les iniciatives d'ús de la xarxa per a finalitats socials i culturals. Els canvis són profunds, però la intel·lectualitat i la macropolítica encara no han percebut el potencial d'aquests canvis.; The impact of digitalisation and of the internet affects not only society and the economy. Politics, too, is beginning to be transformed. Alongside many other initiatives, the Brazilian Digital Culture Forum, held in Brazil in 2009, provides an example of how democracy can benefit from innovation. By means of a digital social network, the public continually interacts, proposing and reviewing public policies. This is not the only example: our country is experiencing a proliferation of the use of the net for social and cultural ends. The changes are profound, but the intellectual and macro-political worlds have not yet realised their potential.; El impacto de la digitalización y de Internet no afecta únicamente a la sociedad y la economía, sino que la política empieza a sufrir una transformación. Junto a muchas otras iniciativas, el Foro de la Cultura Digital Brasileña, celebrado en Brasil durante el año 2009, es un ejemplo de cómo la democracia puede beneficiarse de la innovación. Por medio de una red social digital, los ciudadanos interactúan continuamente proponiendo y fiscalizando las políticas públicas. Y este no es el único ejemplo. En nuestro país proliferan las iniciativas de uso de la red para fines sociales y culturales. Los cambios son profundos, pero la intelectualidad y la macropolítica todavía no han percibido su potencial.
Description: Peer reviewed</description>
      <pubDate>Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/10609/8823</guid>
      <dc:date>2010-04-30T22:00:00Z</dc:date>
    </item>
    <item>
      <title>Democràcia, innovació i cultura digital</title>
      <link>http://hdl.handle.net/10609/8822</link>
      <description>Title: Democràcia, innovació i cultura digital
Authors: Savazoni, Rodrigo
Abstract: L'impacte de la digitalizació i d'internet no afecta només la societat i l'economia, sinó que la política comença a patir una transformació. Al costat de moltes altres iniciatives, el Fòrum de la Cultura Digital Brasilera, celebrat al Brasil durant l'any 2009, és un exemple de com la democràcia es pot beneficiar de la innovació. Per mitjà d'una xarxa social digital, els ciutadans interactuen contínuament proposant i fiscalitzant les polítiques públiques. I aquest no n'és l'únic exemple. Al nostre país proliferen les iniciatives d'ús de la xarxa per a finalitats socials i culturals. Els canvis són profunds, però la intel·lectualitat i la macropolítica encara no han percebut el potencial d'aquests canvis.; The impact of digitalisation and of the internet affects not only society and the economy. Politics, too, is beginning to be transformed. Alongside many other initiatives, the Brazilian Digital Culture Forum, held in Brazil in 2009, provides an example of how democracy can benefit from innovation. By means of a digital social network, the public continually interacts, proposing and reviewing public policies. This is not the only example: our country is experiencing a proliferation of the use of the net for social and cultural ends. The changes are profound, but the intellectual and macro-political worlds have not yet realised their potential.; El impacto de la digitalización y de Internet no afecta únicamente a la sociedad y la economía, sino que la política empieza a sufrir una transformación. Junto a muchas otras iniciativas, el Foro de la Cultura Digital Brasileña, celebrado en Brasil durante el año 2009, es un ejemplo de cómo la democracia puede beneficiarse de la innovación. Por medio de una red social digital, los ciudadanos interactúan continuamente proponiendo y fiscalizando las políticas públicas. Y este no es el único ejemplo. En nuestro país proliferan las iniciativas de uso de la red para fines sociales y culturales. Los cambios son profundos, pero la intelectualidad y la macropolítica todavía no han percibido su potencial.
Description: Peer reviewed</description>
      <pubDate>Fri, 30 Apr 2010 22:00:00 GMT</pubDate>
      <guid isPermaLink="false">http://hdl.handle.net/10609/8822</guid>
      <dc:date>2010-04-30T22:00:00Z</dc:date>
    </item>
  </channel>
</rss>

