Repositorio Colección:

El carácter transfigurable de los objetos digitales

Sun, 30 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: El carácter transfigurable de los objetos digitales Autor: Márton, Attila Resumen: A causa de l'augment d'internet i del que és digital, cada vegada hi ha més patrimoni cultural que adopta la forma d'operacions basades en les TIC, cosa que contradiu les pràctiques i els arxius tradicionals. En referir-se a aquests nous objectes digitals, l'article presenta el seu caràcter transfigurable basant-se en el fet que es poden editar, són interactius, oberts i es poden distribuir, i en la textura altament modular i granular dels mitjans binaris i dels processos de les TIC. En altres paraules, els objectes digitals són operacions tècniques més que entitats fixes. Són fluids, amorfs i efímers, són només representacions momentànies d'objectes. En aquest context, un desafiament clau per a les institucions de patrimoni cultural és la domesticació d'objectes digitals. Després de juxtaposar dos exemples extrems, la pàgina de resultats del motor de cerca i la instantània arxivada d'una pàgina web, l'article conclourà amb l'argument que la persistència no es presenta amb l'objecte digital, sinó que s'ha d'imposar després mitjançant tecnologies de segon ordre que també es basin en el paradigma del caràcter transfigurable. En altres paraules, encara que s'ha de conservar la persistència dels objectes materials, s'ha de generar la persistència dels objectes digitals.; Due to the rise of the internet and digitality, an increasing degree of cultural heritage takes the form of ICT enabled operations contradicting the traditional practices of archives. Referring to these new forms as digital objects, the paper presents them as being transfigurable based on the dimensions of editability, interactivity, openness and distributedness and on the highly modular and granular texture of binary media and ICT processes. In other words, digital objects are technological operations rather than fixed entities. They are fluid, amorphous and ephemeral, rendered as momentary proxies of objects only. Within this context, a key challenge for cultural heritage institutions is the taming of digital objects. Juxtaposing two extreme examples - the search engine results page and the archival snap-shot of a web page - the paper will conclude with the argument that persistency does not come with the digital object, but needs to be imposed ex-post through second-order technologies which themselves are based on the paradigm of transfigurability. In other words, while the persistency of material objects has to be preserved, the persistency of digital objects has to be produced.; Debido al aumento de internet y de lo digital, cada vez hay más patrimonio cultural que adopta la forma de operaciones basadas en las TIC, lo que contradice las prácticas y archivos tradicionales. Al referirse a estos nuevos objetos digitales, el artículo presenta su carácter transfigurable basándose en que se pueden editar, son interactivos, abiertos y se pueden distribuir, y en la textura altamente modular y granular de los medios binarios y de los procesos de las TIC. En otras palabras, los objetos digitales son operaciones técnicas más que entidades fijas. Son fluidos, amorfos y efímeros, son sólo representaciones momentáneas de objetos. En este contexto, un desafío clave para las instituciones de patrimonio cultural es la domesticación de objetos digitales. Al yuxtaponer dos ejemplos extremos, la página de resultados del motor de búsqueda y la instantánea archivada de una página web, el artículo concluirá con el argumento de que la persistencia no se presenta con el objeto digital, sino que tiene que imponerse después mediante tecnologías de segundo orden que también se basen en el paradigma del carácter transfigurable. En otras palabras, aunque debe conservarse la persistencia de los objetos materiales, tiene que generarse la persistencia de los objetos digitales. Descripción: Peer reviewed

The Transfigurability of Digital Objects

Sun, 30 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: The Transfigurability of Digital Objects Autor: Márton, Attila Resumen: A causa de l'augment d'internet i del que és digital, cada vegada hi ha més patrimoni cultural que adopta la forma d'operacions basades en les TIC, cosa que contradiu les pràctiques i els arxius tradicionals. En referir-se a aquests nous objectes digitals, l'article presenta el seu caràcter transfigurable basant-se en el fet que es poden editar, són interactius, oberts i es poden distribuir, i en la textura altament modular i granular dels mitjans binaris i dels processos de les TIC. En altres paraules, els objectes digitals són operacions tècniques més que entitats fixes. Són fluids, amorfs i efímers, són només representacions momentànies d'objectes. En aquest context, un desafiament clau per a les institucions de patrimoni cultural és la domesticació d'objectes digitals. Després de juxtaposar dos exemples extrems, la pàgina de resultats del motor de cerca i la instantània arxivada d'una pàgina web, l'article conclourà amb l'argument que la persistència no es presenta amb l'objecte digital, sinó que s'ha d'imposar després mitjançant tecnologies de segon ordre que també es basin en el paradigma del caràcter transfigurable. En altres paraules, encara que s'ha de conservar la persistència dels objectes materials, s'ha de generar la persistència dels objectes digitals.; Due to the rise of the internet and digitality, an increasing degree of cultural heritage takes the form of ICT enabled operations contradicting the traditional practices of archives. Referring to these new forms as digital objects, the paper presents them as being transfigurable based on the dimensions of editability, interactivity, openness and distributedness and on the highly modular and granular texture of binary media and ICT processes. In other words, digital objects are technological operations rather than fixed entities. They are fluid, amorphous and ephemeral, rendered as momentary proxies of objects only. Within this context, a key challenge for cultural heritage institutions is the taming of digital objects. Juxtaposing two extreme examples - the search engine results page and the archival snap-shot of a web page - the paper will conclude with the argument that persistency does not come with the digital object, but needs to be imposed ex-post through second-order technologies which themselves are based on the paradigm of transfigurability. In other words, while the persistency of material objects has to be preserved, the persistency of digital objects has to be produced.; Debido al aumento de internet y de lo digital, cada vez hay más patrimonio cultural que adopta la forma de operaciones basadas en las TIC, lo que contradice las prácticas y archivos tradicionales. Al referirse a estos nuevos objetos digitales, el artículo presenta su carácter transfigurable basándose en que se pueden editar, son interactivos, abiertos y se pueden distribuir, y en la textura altamente modular y granular de los medios binarios y de los procesos de las TIC. En otras palabras, los objetos digitales son operaciones técnicas más que entidades fijas. Son fluidos, amorfos y efímeros, son sólo representaciones momentáneas de objetos. En este contexto, un desafío clave para las instituciones de patrimonio cultural es la domesticación de objetos digitales. Al yuxtaponer dos ejemplos extremos, la página de resultados del motor de búsqueda y la instantánea archivada de una página web, el artículo concluirá con el argumento de que la persistencia no se presenta con el objeto digital, sino que tiene que imponerse después mediante tecnologías de segundo orden que también se basen en el paradigma del carácter transfigurable. En otras palabras, aunque debe conservarse la persistencia de los objetos materiales, tiene que generarse la persistencia de los objetos digitales. Descripción: Peer reviewed

Archivos distribuidos, contenido del pasado, contenido para el futuro

Sun, 30 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: Archivos distribuidos, contenido del pasado, contenido para el futuro Autor: Ludovico, Alessandro Resumen: Por paradójico que resulte, la web está encantada con su propia época como si de un ser humano se tratara, y le preocupa mucho menos lo que sucedió antes de su nacimiento. Los sucesos históricos, noticias, documentos y artefactos culturales en conjunto de 1994 a la actualidad resultan mucho más fáciles de encontrar que los que anteceden a mediados de los noventa; cuanto más antiguos peor, y cuanto más recientes mejor. Parece que la web refleja cada vez más la estructura de la corriente de un río, que siempre se dirige hacia su desembocadura, en vez de recordar cuándo y donde empezó a fluir su propia agua, o antes incluso. Así que, aunque la etapa de finales de los noventa y principios de este siglo queda bastante bien cubierta, existe un vacío histórico tangible en el maremágnum de información archivada en línea. Y esta circunstancia resulta evidente cuando hay que hacer investigación rigurosa más allá de los clásicos de la cultura y se detecta una carencia sustancial de información disponible gratuitamente. Probablemente porque los gigantes en línea son conscientes de esta brecha cultural, piensan que la consagración definitiva de la reputación de la web como medio de confianza universal pasa por la migración en línea de los medios tradicionales, para que la gente pueda acceder a aquello en lo que más confiaban en el pasado: a lo impreso. Ahora la digitalización parece añadir un valor distintivo a medios impresos de (confianza): el de hacerlos accesibles universalmente. Pero digitalizar fuentes impresas constituye una tarea ingente, un esfuerzo masivo de intentar archivar contenido impreso y hacerlo legible en línea. En el debate inacabable sobre el futuro de lo impreso, parece que la fase final es el paso del formato impreso al digital: cuando incluso los títulos impresos más desconocidos estén disponibles en formato digital, ¿quedará alguien que aún necesite lo impreso? Y digitalizar también implica hacer una copia del material impreso original y probablemente almacenarla en línea. Pero en realidad deberíamos preguntarnos: ¿puede este proceso definirse correctamente como «archivo»?; The web (paradoxically similarly to a human being) is particularly fond of its own age and much less so regarding what happened before its birth. Historical events, news, documents and cultural artefact at large since 1994 to the present are way easier to find than the ones antecedent to the middle nineties; the earlier the worse, and the later the better. It seems that the web reflects more and more a structure like a river flow, always heading to its mouth, more than remembering when and where its own water started to flow or even before that. So even if the late 1990s and 2000s are quite well covered, there¿s a tangible historical vacuum in the chaos of online archived information. And this is evident when you need to do serious research beyond the culture classics with a substantial lack of information freely available. Probably because online giants are aware of this cultural gap, they think that the final establishment of the web¿s reputation as a universally trusted medium goes through the migration in the online form of traditional media, and this means to let people access what they used to trust more: printed. Now its digitalization seems to add a distinctive quality to (trusted) printed media: being universally accessible. But digitalizing printed sources is a big task, a massive effort in trying to archive printed content and make them readable online. In the endless debate about the future of print, it can be felt as the final passage from the printed to the digital form: when even the most obscure printed titles will be available in a digital form, will there be anybody left who will still need print? And digitalizing means also to make a copy of the original printed material and possibly storing it online. But actually we should ask ourselves: can this be properly defined as ¿archiving¿?; Per paradoxal que sembli, la web està encantada amb la seva època com si aquesta es tractés d'un ésser humà i li preocupa molt menys el que va passar abans del seu naixement. Els fets històrics, notícies, documents i artefactes culturals en conjunt des de 1994 fins l'actualitat resulten més fàcils de trobar que els d'abans de mitjans noranta; com més antics pitjor, i com més recents millor. Sembla que la web reflecteix cada vegada més l'estructura de la corrent d'un riu, que sempre es dirigeix cap a la seva desembocadura en comptes de recordar quan i com va començar a fluir la seva pròpia aigua, o abans, fins i tot. Així que encara que l'etapa de finals dels noranta i principis d'aquest segle queda bastant ben coberta, existeix un buit històric tangible en el maremàgnum d'informació arxivada en línia. I aquesta circumstància resulta evident quan s'ha de fer una investigació rigorosa més enllà dels clàssics de la cultura i es detecta una falta substancial d'informació disponible gratuïtament. Possiblement pel fet que els gegants en línia són conscients d'aquesta bretxa cultural, pensen que la consagració definitiva de la reputació de la web com a mitjà de confiança universal passa per la migració en línia dels mitjans tradicionals, per què la gent pugui accedir a allò en el que més confiava en el passat: allò imprès. Al mateix temps, la digitalització sembla afegir un valor distintiu a mitjans impresos de (confiança): el de fer-los accessibles universalment. Però digitalitzar fonts impreses representa una tasca ingent, un esforç massiu d'intentar arxivar contingut imprès i fer-lo llegible en línia. En el debat inacabable sobre el futur d'allò imprès, sembla que la fase final és el pas del format imprès al digital; quan fins i tot els títols impresos més desconeguts estiguin disponibles en format digital, quedarà algú que encara necessiti allò imprès? I digitalitzar també implica fer una còpia del material imprès original i probablement emmagatzemar-la en línia. Però en realitat ens hauríem de preguntar: aquest procés pot definir-se correctament com "arxiu"? Descripción: Peer Reviewed

Distributed archives, content from the past, content for the future

Sun, 30 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: Distributed archives, content from the past, content for the future Autor: Ludovico, Alessandro Resumen: Por paradójico que resulte, la web está encantada con su propia época como si de un ser humano se tratara, y le preocupa mucho menos lo que sucedió antes de su nacimiento. Los sucesos históricos, noticias, documentos y artefactos culturales en conjunto de 1994 a la actualidad resultan mucho más fáciles de encontrar que los que anteceden a mediados de los noventa; cuanto más antiguos peor, y cuanto más recientes mejor. Parece que la web refleja cada vez más la estructura de la corriente de un río, que siempre se dirige hacia su desembocadura, en vez de recordar cuándo y donde empezó a fluir su propia agua, o antes incluso. Así que, aunque la etapa de finales de los noventa y principios de este siglo queda bastante bien cubierta, existe un vacío histórico tangible en el maremágnum de información archivada en línea. Y esta circunstancia resulta evidente cuando hay que hacer investigación rigurosa más allá de los clásicos de la cultura y se detecta una carencia sustancial de información disponible gratuitamente. Probablemente porque los gigantes en línea son conscientes de esta brecha cultural, piensan que la consagración definitiva de la reputación de la web como medio de confianza universal pasa por la migración en línea de los medios tradicionales, para que la gente pueda acceder a aquello en lo que más confiaban en el pasado: a lo impreso. Ahora la digitalización parece añadir un valor distintivo a medios impresos de (confianza): el de hacerlos accesibles universalmente. Pero digitalizar fuentes impresas constituye una tarea ingente, un esfuerzo masivo de intentar archivar contenido impreso y hacerlo legible en línea. En el debate inacabable sobre el futuro de lo impreso, parece que la fase final es el paso del formato impreso al digital: cuando incluso los títulos impresos más desconocidos estén disponibles en formato digital, ¿quedará alguien que aún necesite lo impreso? Y digitalizar también implica hacer una copia del material impreso original y probablemente almacenarla en línea. Pero en realidad deberíamos preguntarnos: ¿puede este proceso definirse correctamente como «archivo»?; The web (paradoxically similarly to a human being) is particularly fond of its own age and much less so regarding what happened before its birth. Historical events, news, documents and cultural artefact at large since 1994 to the present are way easier to find than the ones antecedent to the middle nineties; the earlier the worse, and the later the better. It seems that the web reflects more and more a structure like a river flow, always heading to its mouth, more than remembering when and where its own water started to flow or even before that. So even if the late 1990s and 2000s are quite well covered, there¿s a tangible historical vacuum in the chaos of online archived information. And this is evident when you need to do serious research beyond the culture classics with a substantial lack of information freely available. Probably because online giants are aware of this cultural gap, they think that the final establishment of the web¿s reputation as a universally trusted medium goes through the migration in the online form of traditional media, and this means to let people access what they used to trust more: printed. Now its digitalization seems to add a distinctive quality to (trusted) printed media: being universally accessible. But digitalizing printed sources is a big task, a massive effort in trying to archive printed content and make them readable online. In the endless debate about the future of print, it can be felt as the final passage from the printed to the digital form: when even the most obscure printed titles will be available in a digital form, will there be anybody left who will still need print? And digitalizing means also to make a copy of the original printed material and possibly storing it online. But actually we should ask ourselves: can this be properly defined as ¿archiving¿?; Per paradoxal que sembli, la web està encantada amb la seva època com si aquesta es tractés d'un ésser humà i li preocupa molt menys el que va passar abans del seu naixement. Els fets històrics, notícies, documents i artefactes culturals en conjunt des de 1994 fins l'actualitat resulten més fàcils de trobar que els d'abans de mitjans noranta; com més antics pitjor, i com més recents millor. Sembla que la web reflecteix cada vegada més l'estructura de la corrent d'un riu, que sempre es dirigeix cap a la seva desembocadura en comptes de recordar quan i com va començar a fluir la seva pròpia aigua, o abans, fins i tot. Així que encara que l'etapa de finals dels noranta i principis d'aquest segle queda bastant ben coberta, existeix un buit històric tangible en el maremàgnum d'informació arxivada en línia. I aquesta circumstància resulta evident quan s'ha de fer una investigació rigorosa més enllà dels clàssics de la cultura i es detecta una falta substancial d'informació disponible gratuïtament. Possiblement pel fet que els gegants en línia són conscients d'aquesta bretxa cultural, pensen que la consagració definitiva de la reputació de la web com a mitjà de confiança universal passa per la migració en línia dels mitjans tradicionals, per què la gent pugui accedir a allò en el que més confiava en el passat: allò imprès. Al mateix temps, la digitalització sembla afegir un valor distintiu a mitjans impresos de (confiança): el de fer-los accessibles universalment. Però digitalitzar fonts impreses representa una tasca ingent, un esforç massiu d'intentar arxivar contingut imprès i fer-lo llegible en línia. En el debat inacabable sobre el futur d'allò imprès, sembla que la fase final és el pas del format imprès al digital; quan fins i tot els títols impresos més desconeguts estiguin disponibles en format digital, quedarà algú que encara necessiti allò imprès? I digitalitzar també implica fer una còpia del material imprès original i probablement emmagatzemar-la en línia. Però en realitat ens hauríem de preguntar: aquest procés pot definir-se correctament com "arxiu"? Descripción: Peer reviewed

El museo como archivo

Sun, 30 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: El museo como archivo Autor: Carrillo, Jesús Resumen: El presente artículo reflexiona sobre el papel central del archivo en nuestra cultura y muestra cómo las tensiones entre privatización y dominio público en internet manifiestan unas nuevas dinámicas que obligan a replantear el papel de los museos y de los centros de arte. Este replanteamiento de la función del museo en nuestra sociedad, motivado en parte por la crisis de las metanarraciones que lo sostenían, implica también establecer una nueva relación con la colección, que, al verse impulsada a mostrar la singularidad de los objetos y de las prácticas artísticas -con su consiguiente desmaterialización y desobjetualización iniciada desde finales de los años sesenta con las vanguardias-, se convierte en archivo por el que transitar y en el que sus usuarios pueden construir múltiples narrativas.; Aquest article reflexiona sobre el paper central de l'arxiu en la nostra cultura i mostra com les tensions entre privatització i domini públic a internet manifesten unes noves dinàmiques que obliguen a replantejar el paper dels museus i dels centres d'art. Aquest replantejament de la funció del museu en la nostra societat, motivat en part per la crisi de les metanarracions que el sostenien, també implica establir una nova relació amb la col·lecció, la qual, com que es veu impulsada a mostrar la singularitat dels objectes i de les pràctiques artístiques -amb la seva consegüent desmaterialització i desobjectualització començada des del final dels anys seixanta amb les avantguardes-, es converteix en arxiu pel qual es pot transitar i en el qual els usuaris poden construir múltiples narratives.; This article reflects on the central role of the archive in our culture and shows how the tension between privatization and the public domain on the internet reveals the new dynamics that require us to redefine the role of museums and art centers. This rethinking of the function of the museum in our society, brought about in part by the crisis of metanarratives that support it, also entails establishing a new relation with the collection, which, having to display the singularity of the objects and of the artistic practices -with their consequent dematerialization and deobjectivization beginning at the end of the nineteen-sixties with the avant-garde-, has become an archive through which its users may circulate and construct multiple narratives. Descripción: Peer reviewed

The Museum as Archive

Sun, 30 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: The Museum as Archive Autor: Carrillo, Jesús Resumen: El presente artículo reflexiona sobre el papel central del archivo en nuestra cultura y muestra cómo las tensiones entre privatización y dominio público en internet manifiestan unas nuevas dinámicas que obligan a replantear el papel de los museos y de los centros de arte. Este replanteamiento de la función del museo en nuestra sociedad, motivado en parte por la crisis de las metanarraciones que lo sostenían, implica también establecer una nueva relación con la colección, que, al verse impulsada a mostrar la singularidad de los objetos y de las prácticas artísticas -con su consiguiente desmaterialización y desobjetualización iniciada desde finales de los años sesenta con las vanguardias-, se convierte en archivo por el que transitar y en el que sus usuarios pueden construir múltiples narrativas.; Aquest article reflexiona sobre el paper central de l'arxiu en la nostra cultura i mostra com les tensions entre privatització i domini públic a internet manifesten unes noves dinàmiques que obliguen a replantejar el paper dels museus i dels centres d'art. Aquest replantejament de la funció del museu en la nostra societat, motivat en part per la crisi de les metanarracions que el sostenien, també implica establir una nova relació amb la col·lecció, la qual, com que es veu impulsada a mostrar la singularitat dels objectes i de les pràctiques artístiques -amb la seva consegüent desmaterialització i desobjectualització començada des del final dels anys seixanta amb les avantguardes-, es converteix en arxiu pel qual es pot transitar i en el qual els usuaris poden construir múltiples narratives.; This article reflects on the central role of the archive in our culture and shows how the tension between privatization and the public domain on the internet reveals the new dynamics that require us to redefine the role of museums and art centers. This rethinking of the function of the museum in our society, brought about in part by the crisis of metanarratives that support it, also entails establishing a new relation with the collection, which, having to display the singularity of the objects and of the artistic practices -with their consequent dematerialization and deobjectivization beginning at the end of the nineteen-sixties with the avant-garde-, has become an archive through which its users may circulate and construct multiple narratives. Descripción: Peer reviewed

El mundo no es más que una cebolla grande (en forma de archivo)

Sun, 30 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: El mundo no es más que una cebolla grande (en forma de archivo) Autor: Stubbs, Mike Resumen: El artículo reflexiona sobre algunos de los desafíos principales que comportan las nuevas opciones de archivos y bases de datos en el contexto del arte de los medios, así como para todas las producciones culturales. La utopía del almacenamiento infinito, la reconquista del poder del espectador como productor, la práctica colectiva de etiquetar, la necesidad de una narrativa capaz de elaborar sentido a partir del exceso de datos o la creación de una visión particular del mundo a través de la mediación de los objetos culturales son algunos de los temas que se exploran en este artículo. Tomando como base la experiencia de FACT como institución cultural que aborda muchos de los temas clave planteados en este artículo, se afirma la necesidad de articular una visión del pasado que logre introducir las prácticas del arte multimedia en el contexto de la historia del arte y la cultura, y se especula en torno al nuevo paradigma actual de archivo.; The article reflects on some of the key challenges that the new possibilities of archives and databases have brought us in the context of media art, as much as for all cultural productions. The utopia of infinite storage, the re-empowerment of viewer as producer, the collective tagging practice, the need for a narrative able to construct meaning from the excess of data, or the creation of a particular view of the world through the mediation of cultural objects are some of the issues explored in this article. Through the experience of FACT as a cultural institution dealing with many of the key issues treated here, the article affirms the need for an articulation of a view of the past able to introduce media art practices in the context of art and cultural history, and speculates around the new paradigm for archiving today.; L'article reflexiona sobre alguns dels desafiaments principals que comporten les noves opcions d'arxius i bases de dades en el context de l'art dels mitjans, com també per a totes les produccions culturals. La utopia de l'emmagatzemament infinit, la reconquesta del poder de l'espectador com a productor, la pràctica col·lectiva d'etiquetar, la necessitat d'una narrativa capaç d'elaborar sentit a partir de l'excés de dades o la creació d'una visió particular del món per mitjà de la mediació dels objectes culturals són alguns dels temes que s'exploren en aquest article. Prenent com a base l'experiència de FACT com a institució cultural que s'ocupa de molts dels temes clau plantejats en aquest article, s'afirma la necessitat d'articular una visió del passat que aconsegueixi introduir les pràctiques de l'art multimedia en el context de la història de l'art i la cultura, i s'especula entorn del nou paradigma actual d'arxiu. Descripción: Peer reviewed

The World is Just a Great Big (Archive) Onion

Sun, 30 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: The World is Just a Great Big (Archive) Onion Autor: Stubbs, Mike Resumen: El artículo reflexiona sobre algunos de los desafíos principales que comportan las nuevas opciones de archivos y bases de datos en el contexto del arte de los medios, así como para todas las producciones culturales. La utopía del almacenamiento infinito, la reconquista del poder del espectador como productor, la práctica colectiva de etiquetar, la necesidad de una narrativa capaz de elaborar sentido a partir del exceso de datos o la creación de una visión particular del mundo a través de la mediación de los objetos culturales son algunos de los temas que se exploran en este artículo. Tomando como base la experiencia de FACT como institución cultural que aborda muchos de los temas clave planteados en este artículo, se afirma la necesidad de articular una visión del pasado que logre introducir las prácticas del arte multimedia en el contexto de la historia del arte y la cultura, y se especula en torno al nuevo paradigma actual de archivo.; The article reflects on some of the key challenges that the new possibilities of archives and databases have brought us in the context of media art, as much as for all cultural productions. The utopia of infinite storage, the re-empowerment of viewer as producer, the collective tagging practice, the need for a narrative able to construct meaning from the excess of data, or the creation of a particular view of the world through the mediation of cultural objects are some of the issues explored in this article. Through the experience of FACT as a cultural institution dealing with many of the key issues treated here, the article affirms the need for an articulation of a view of the past able to introduce media art practices in the context of art and cultural history, and speculates around the new paradigm for archiving today.; L'article reflexiona sobre alguns dels desafiaments principals que comporten les noves opcions d'arxius i bases de dades en el context de l'art dels mitjans, com també per a totes les produccions culturals. La utopia de l'emmagatzemament infinit, la reconquesta del poder de l'espectador com a productor, la pràctica col·lectiva d'etiquetar, la necessitat d'una narrativa capaç d'elaborar sentit a partir de l'excés de dades o la creació d'una visió particular del món per mitjà de la mediació dels objectes culturals són alguns dels temes que s'exploren en aquest article. Prenent com a base l'experiència de FACT com a institució cultural que s'ocupa de molts dels temes clau plantejats en aquest article, s'afirma la necessitat d'articular una visió del passat que aconsegueixi introduir les pràctiques de l'art multimedia en el context de la història de l'art i la cultura, i s'especula entorn del nou paradigma actual d'arxiu. Descripción: Peer reviewed

Producción y selección de contenidos. ¿Qué conservar?

Sun, 30 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: Producción y selección de contenidos. ¿Qué conservar? Autor: Adriaansens, Alex Resumen: El concepto de archivo se está transformando, lo cual nos hace plantear, en calidad de instituciones culturales, la función de nuestro archivo, lo que debería representar y cómo deberían estructurarse las instituciones en consonancia. Nuestra comprensión del pasado, del presente y del futuro también se encuentra estrechamente vinculada al modo en que organizamos y procesamos información con medios electrónicos y a cómo obtenemos conocimientos y sentido de estos procesos. Los archivos se están convirtiendo en complejas bases interconectadas y ya no se limitan a contener nuestro pasado para que los historiadores y otros investigadores lo examinen. Los archivos se han vuelto esenciales en la creación y en la reflexión del pasado y del presente. ¿Qué significan todas estas afirmaciones para nuestros archivos institucionales, cuál podría ser la función y el sentido de los archivos contemporáneos y qué pensamos de los archivos en relación a nuestras instituciones y a lo que hacemos en ellas?; El concepte d'arxiu es transforma, cosa que ens fa plantejar, com a institucions culturals, la funció del nostre arxiu, el que hauria de representar i com s'haurien d'estructurar les institucions d'acord amb això. La nostra comprensió del passat, el present i el futur també està estretament vinculada a la manera com organitzem i processem informació amb mitjans electrònics i com obtenim coneixements i sentit d'aquests processos. Els arxius es converteixen en complexes bases interconnectades i ja no es limiten a contenir el nostre passat perquè els historiadors i altres investigadors l'examinin. Els arxius han esdevingut essencials en la creació i la reflexió del passat i el present. Què volen dir totes aquestes afirmacions per als nostres arxius institucionals?, quina podria ser la funció i el sentit dels arxius contemporanis?, i què pensem dels arxius en relació amb les nostres institucions i el que hi fem?; The concept of the archive is in transformation, which confronts us with questions like how do we, as cultural institutions, see the role of our archive, what should it represent and how should they accordingly be structured. Our understanding of past, present and future is also closely linked to the way we organize and process information with electronic media and how we retrieve knowledge and meaning out of these processes. Archives are becoming complex interconnected databases and no longer just contain our past for inspection by historians and other researchers. Archives have become crucial in how the past and present are created and reflected upon. What does all this mean for our institutional archives, what could be the function and meaning of contemporary archives and what is our vision on archives in relation to our institutions and what we practice in them? Descripción: Peer reviewed

Content production and selection. What to conserve?

Sun, 30 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: Content production and selection. What to conserve? Autor: Adriaansens, Alex Resumen: El concepto de archivo se está transformando, lo cual nos hace plantear, en calidad de instituciones culturales, la función de nuestro archivo, lo que debería representar y cómo deberían estructurarse las instituciones en consonancia. Nuestra comprensión del pasado, del presente y del futuro también se encuentra estrechamente vinculada al modo en que organizamos y procesamos información con medios electrónicos y a cómo obtenemos conocimientos y sentido de estos procesos. Los archivos se están convirtiendo en complejas bases interconectadas y ya no se limitan a contener nuestro pasado para que los historiadores y otros investigadores lo examinen. Los archivos se han vuelto esenciales en la creación y en la reflexión del pasado y del presente. ¿Qué significan todas estas afirmaciones para nuestros archivos institucionales, cuál podría ser la función y el sentido de los archivos contemporáneos y qué pensamos de los archivos en relación a nuestras instituciones y a lo que hacemos en ellas?; El concepte d'arxiu es transforma, cosa que ens fa plantejar, com a institucions culturals, la funció del nostre arxiu, el que hauria de representar i com s'haurien d'estructurar les institucions d'acord amb això. La nostra comprensió del passat, el present i el futur també està estretament vinculada a la manera com organitzem i processem informació amb mitjans electrònics i com obtenim coneixements i sentit d'aquests processos. Els arxius es converteixen en complexes bases interconnectades i ja no es limiten a contenir el nostre passat perquè els historiadors i altres investigadors l'examinin. Els arxius han esdevingut essencials en la creació i la reflexió del passat i el present. Què volen dir totes aquestes afirmacions per als nostres arxius institucionals?, quina podria ser la funció i el sentit dels arxius contemporanis?, i què pensem dels arxius en relació amb les nostres institucions i el que hi fem?; The concept of the archive is in transformation, which confronts us with questions like how do we, as cultural institutions, see the role of our archive, what should it represent and how should they accordingly be structured. Our understanding of past, present and future is also closely linked to the way we organize and process information with electronic media and how we retrieve knowledge and meaning out of these processes. Archives are becoming complex interconnected databases and no longer just contain our past for inspection by historians and other researchers. Archives have become crucial in how the past and present are created and reflected upon. What does all this mean for our institutional archives, what could be the function and meaning of contemporary archives and what is our vision on archives in relation to our institutions and what we practice in them? Descripción: Peer reviewed

"Mediatecas y archivos para el siglo XXI". Introducción: Cómo archivar y conservar las prácticas artísticas vinculadas a los nuevos medios

Sun, 30 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: "Mediatecas y archivos para el siglo XXI". Introducción: Cómo archivar y conservar las prácticas artísticas vinculadas a los nuevos medios Autor: Alsina, Pau Resumen: Dels primers anys de comerç electrònic a internet s'explica una anècdota divertida que, sigui veritat o no, és força il·lustrativa: es veu que anys enrere un directiu d'una gran editorial internacional "va fer retirar d'internet" un llibre digital en format PDF que, poc després de sortir a la venda a la seva pàgina web, va resultar copiat i escampat per tots els servidors del planeta. Avui un intent com aquest ("retirar un PDF d'internet") ens continua fent riure, sobretot tenint en compte la gran profusió de material textual, sonor i visual que hi ha a la xarxa, de distribució legal o il·legal, lliure de drets de reproducció o sotmès a les lleis de propietat intel·lectual més restrictives. Un material que és a la xarxa, ens agradi o no, continua essent consultat i ens recorda que el que és digital té unes característiques específiques que difereixen força del que és analògic.; De los primeros años de comercio electrónico en internet se explica una divertida anécdota que, sea verdadera o no, resulta bastante ilustrativa: resulta que años atrás un directivo de una gran editorial internacional "mandó retirar de internet" un libro digital en formato PDF que, a poco de salir a la venta en su página web, se copió y difundió por todos los servidores del planeta. Hoy semejante intento ("retirar un PDF de internet") continúa resultándonos hilarante, sobre todo teniendo en cuenta la gran profusión de material textual, sonoro y visual que encontramos en la red, de distribución legal o ilegal, libre de derechos de reproducción o sometido a las leyes de propiedad intelectual más restrictivas. Un material que está ahí, nos guste o no, se sigue consultando y nos recuerda que lo digital tiene unas características específicas que difieren bastante de lo analógico.

; Whether it is true or not, the following humorous anecdote from the early years of e-commerce is quite illustrative: it seems that some years ago the head of a large international publishing company "gave the order to remove from internet" a digital book in pdf format that shortly after going on sale on their web page was copied and spread by all of the world's servers. Today, similar attempts ("to remove a pdf from internet") remain hilarious to us, above all taking into account the vast profusion of textual, sound or visual material that we find on the net, legally or illegally distributed, free of copyright or subject to the most stringent intellectual property laws. Material that is there, whether we like it or not, and that continues to be consulted, reminding us that the digital realm has specific characteristics that are quite different from the analogical. Descripción: Peer reviewed

"Media Libraries and Archives for the 21st Century". Introduction: How to archive and preserve artistic practices linked to new mediums

Sun, 30 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: "Media Libraries and Archives for the 21st Century". Introduction: How to archive and preserve artistic practices linked to new mediums Autor: Alsina, Pau Resumen: Dels primers anys de comerç electrònic a internet s'explica una anècdota divertida que, sigui veritat o no, és força il·lustrativa: es veu que anys enrere un directiu d'una gran editorial internacional "va fer retirar d'internet" un llibre digital en format PDF que, poc després de sortir a la venda a la seva pàgina web, va resultar copiat i escampat per tots els servidors del planeta. Avui un intent com aquest ("retirar un PDF d'internet") ens continua fent riure, sobretot tenint en compte la gran profusió de material textual, sonor i visual que hi ha a la xarxa, de distribució legal o il·legal, lliure de drets de reproducció o sotmès a les lleis de propietat intel·lectual més restrictives. Un material que és a la xarxa, ens agradi o no, continua essent consultat i ens recorda que el que és digital té unes característiques específiques que difereixen força del que és analògic.; De los primeros años de comercio electrónico en internet se explica una divertida anécdota que, sea verdadera o no, resulta bastante ilustrativa: resulta que años atrás un directivo de una gran editorial internacional "mandó retirar de internet" un libro digital en formato PDF que, a poco de salir a la venta en su página web, se copió y difundió por todos los servidores del planeta. Hoy semejante intento ("retirar un PDF de internet") continúa resultándonos hilarante, sobre todo teniendo en cuenta la gran profusión de material textual, sonoro y visual que encontramos en la red, de distribución legal o ilegal, libre de derechos de reproducción o sometido a las leyes de propiedad intelectual más restrictivas. Un material que está ahí, nos guste o no, se sigue consultando y nos recuerda que lo digital tiene unas características específicas que difieren bastante de lo analógico.; Whether it is true or not, the following humorous anecdote from the early years of e-commerce is quite illustrative: it seems that some years ago the head of a large international publishing company "gave the order to remove from internet" a digital book in pdf format that shortly after going on sale on their web page was copied and spread by all of the world's servers. Today, similar attempts ("to remove a pdf from internet") remain hilarious to us, above all taking into account the vast profusion of textual, sound or visual material that we find on the net, legally or illegally distributed, free of copyright or subject to the most stringent intellectual property laws. Material that is there, whether we like it or not, and that continues to be consulted, reminding us that the digital realm has specific characteristics that are quite different from the analogical. Descripción: Peer reviewed