Repositorio Colección:

Utilización de redes sociales para la práctica pedagógica en la enseñanza superior impartida en Francia: perspectivas del educador y del estudiante

Wed, 12 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: Utilización de redes sociales para la práctica pedagógica en la enseñanza superior impartida en Francia: perspectivas del educador y del estudiante Autor: Panckhurst, Rachel; Marsh, Debra Resumen: Social networks were used within graduate eLearning French university courses over a three-year period (2007-2010) in order to explore and evaluate the relative advantages and challenges for the usage of such tools in higher education. All students involved were off-campus, and they were following curricula as part of a master's degree in Knowledge Management, Learning and eLearning within the Linguistics Department at Paul-Valéry Montpellier 3 University: http://www.univ-montp3.fr/metice/_masterprogaf/. A collaborative learning environment and an online community of practice were established by the authors (who were also the tutors of the course), and students were invited to use them to discuss pedagogical issues relating to eLearning practice via a private eLearning Exchange Network (eLEN, Marsh & Panckhurst, 2007, Panckhurst & Marsh, 2008a, 2008b, 2009, 2010), using the social networking tool Ning (http://www.ning.com). The aim of the three-year experiment was to place students at the core of the learning process and enable them to experience and reflect upon collaborative online learning while engaged in specific practical projects. This article describes and analyses the latest case study (2009-2010) and compares it with the previous four case studies. In case study 5, which ran from October 2009 to March 2010, there was significant change in the learning design (identified in Panckhurst & Marsh, 2009). A social learning object focus (Weller, 2008) was adopted and the pedagogical design was centred on specific imposed projects rather than on individual-led discussions. The authors were keen to check whether this shift would compromise diversity, autonomy, openness and interaction, which are keywords associated with network usage (Downes, 2008). This article addresses these considerations and discusses how tutor/educator roles are currently shifting from control to subtle influence and/or initial shaping (Siemens, 2010). Student/learner roles have also changed perspective, as teacher-centric pedagogy is replaced by peer-group management, collaborative sharing, autonomy and student responsibility.; Con el objetivo de estudiar y evaluar las ventajas y desventajas relativas de la aplicación de redes sociales en la enseñanza superior, se exploró, en un período de tres años (2007-2010), el uso de estas herramientas en los cursos de posgrado de aprendizaje electrónico impartidos en Francia. Todos los estudiantes que participaron en el estudio vivían fuera del campus y seguían el plan de estudios del máster en Gestión del conocimiento, aprendizaje y aprendizaje electrónico del Departamento de Lingüística de la Universidad Paul-Valéry de Montpellier 3: http://www.univ-montp3.fr/metice/_masterprogaf/. Las autoras (que también fueron las tutoras del curso) establecieron un entorno de aprendizaje en colaboración y una comunidad de práctica en línea, e invitaron a sus alumnos a utilizar estas herramientas para debatir cuestiones pedagógicas relacionadas con la práctica del aprendizaje electrónico utilizando una red privada de intercambio de aprendizaje electrónico (eLEN, Marsh et al., 2007; Panckhurst et al., 2008a, 2008b, 2009, 2010), mediante la herramienta de red social Ning (http://www.ning.com). El objetivo del experimento, que se desarrolló durante tres años, fue situar a los estudiantes en el centro del proceso de aprendizaje, permitiéndoles experimentar y reflexionar sobre el aprendizaje colaborativo en línea, y al mismo tiempo participar en proyectos prácticos específicos. Este artículo describe y analiza el último estudio de caso realizado (2009-2010) y lo compara con los cuatro estudios de caso anteriores. En el estudio de caso 5, que se llevó a cabo de octubre de 2009 a marzo de 2010, se produjo un cambio significativo en el diseño del aprendizaje (identificado en Panckhurst et al., 2009). Se prestó mayor atención al aprendizaje social (Weller, 2008), centrando el diseño pedagógico en proyectos asignados específicos y no en discusiones individuales. La finalidad de las autoras era comprobar si este cambio pondría en peligro la diversidad, la autonomía, la apertura y la interacción, que son palabras clave asociadas al uso de redes (Downes, 2008). Este artículo aborda estas consideraciones y analiza cómo se ha transformado el papel del tutor para pasar del control a la influencia sutil o a la configuración inicial (Siemens, 2010). El papel del estudiante también ha experimentado un cambio de perspectiva, ya que la pedagogía centrada en el profesor ha sido reemplazada por la gestión de un grupo de iguales, la puesta en común, la autonomía y la responsabilidad de cada alumno.; Amb l'objectiu d'estudiar i avaluar els avantatges i desavantatges relatius de l'aplicació de xarxes socials en l'ensenyament superior, es va explorar, en un període de tres anys (2007-2010), l'ús d'aquestes eines en els cursos de postgrau d'aprenentatge electrònic impartits a França. Tots els estudiants que van participar en l'estudi vivien fora del campus i seguien el pla d'estudis del màster de Gestió del coneixement, aprenentatge i aprenentatge electrònic del Departament de Lingüística de la Universitat Paul-Valéry de Montpeller 3: www.univ-montp3.fr/metice/_masterprogaf/. Les autores (que també eren les tutores del curs) van establir un entorn d'aprenentatge en col·laboració i una comunitat de pràctica en línia, i van convidar els alumnes a fer servir aquestes eines per a debatre qüestions pedagògiques relacionades amb la pràctica de l'aprenentatge electrònic utilitzant una xarxa privada d'intercanvi d'aprenentatge electrònic (eLEN, Marsh et al., 2007; Panckhurst et al., 2008a, 2008b, 2009, 2010), mitjançant l'eina de xarxa social Ning (http://www.ning.com). L'objectiu de l'experiment, que es va desenvolupar durant tres anys, era situar els estudiants en el centre del procés d'aprenentatge, permetent-los experimentar l'aprenentatge col·laboratiu en línia, reflexionar sobre aquest aprenentatge i alhora participar en projectes pràctics específics. Aquest article descriu i analitza l'últim estudi de cas fet (2009-2010) i el compara amb els quatre estudis de cas anteriors. En l'estudi de cas 5, que es va dur a terme de l'octubre del 2009 al març del 2010, es va produir un canvi significatiu en el disseny de l'aprenentatge (identificat a Panckhurst et al., 2009). Es va posar més atenció en l'aprenentatge social (Weller, 2008), centrant el disseny pedagògic en projectes assignats específics i no pas en discussions individuals. La finalitat de les autores era comprovar si aquest canvi posaria en perill la diversitat, l'autonomia, l'obertura i la interacció, que són paraules clau associades a l'ús de xarxes (Downes, 2008). Aquest article examina aquestes consideracions i analitza com s'ha transformat el paper del tutor per a passar del control a la influència subtil o a la configuració inicial (Siemens, 2010). El paper de l'estudiant també ha experimentat un canvi de perspectiva, atès que la pedagogia centrada en el professor ha estat reemplaçada per la gestió d'un grup d'iguals, la posada en comú, l'autonomia i la responsabilitat de cada alumne. Descripción: Peer reviewed

Using Social Networks for Pedagogical Practice in French Higher Education: Educator and Learner Perspectives

Wed, 12 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: Using Social Networks for Pedagogical Practice in French Higher Education: Educator and Learner Perspectives Autor: Panckhurst, Rachel; Marsh, Debra Resumen: Social networks were used within graduate eLearning French university courses over a three-year period (2007-2010) in order to explore and evaluate the relative advantages and challenges for the usage of such tools in higher education. All students involved were off-campus, and they were following curricula as part of a master's degree in Knowledge Management, Learning and eLearning within the Linguistics Department at Paul-Valéry Montpellier 3 University: http://www.univ-montp3.fr/metice/_masterprogaf/. A collaborative learning environment and an online community of practice were established by the authors (who were also the tutors of the course), and students were invited to use them to discuss pedagogical issues relating to eLearning practice via a private eLearning Exchange Network (eLEN, Marsh & Panckhurst, 2007, Panckhurst & Marsh, 2008a, 2008b, 2009, 2010), using the social networking tool Ning (http://www.ning.com). The aim of the three-year experiment was to place students at the core of the learning process and enable them to experience and reflect upon collaborative online learning while engaged in specific practical projects. This article describes and analyses the latest case study (2009-2010) and compares it with the previous four case studies. In case study 5, which ran from October 2009 to March 2010, there was significant change in the learning design (identified in Panckhurst & Marsh, 2009). A social learning object focus (Weller, 2008) was adopted and the pedagogical design was centred on specific imposed projects rather than on individual-led discussions. The authors were keen to check whether this shift would compromise diversity, autonomy, openness and interaction, which are keywords associated with network usage (Downes, 2008). This article addresses these considerations and discusses how tutor/educator roles are currently shifting from control to subtle influence and/or initial shaping (Siemens, 2010). Student/learner roles have also changed perspective, as teacher-centric pedagogy is replaced by peer-group management, collaborative sharing, autonomy and student responsibility.; Con el objetivo de estudiar y evaluar las ventajas y desventajas relativas de la aplicación de redes sociales en la enseñanza superior, se exploró, en un período de tres años (2007-2010), el uso de estas herramientas en los cursos de posgrado de aprendizaje electrónico impartidos en Francia. Todos los estudiantes que participaron en el estudio vivían fuera del campus y seguían el plan de estudios del máster en Gestión del conocimiento, aprendizaje y aprendizaje electrónico del Departamento de Lingüística de la Universidad Paul-Valéry de Montpellier 3: http://www.univ-montp3.fr/metice/_masterprogaf/. Las autoras (que también fueron las tutoras del curso) establecieron un entorno de aprendizaje en colaboración y una comunidad de práctica en línea, e invitaron a sus alumnos a utilizar estas herramientas para debatir cuestiones pedagógicas relacionadas con la práctica del aprendizaje electrónico utilizando una red privada de intercambio de aprendizaje electrónico (eLEN, Marsh et al., 2007; Panckhurst et al., 2008a, 2008b, 2009, 2010), mediante la herramienta de red social Ning (http://www.ning.com/). El objetivo del experimento, que se desarrolló durante tres años, fue situar a los estudiantes en el centro del proceso de aprendizaje, permitiéndoles experimentar y reflexionar sobre el aprendizaje colaborativo en línea, y al mismo tiempo participar en proyectos prácticos específicos. Este artículo describe y analiza el último estudio de caso realizado (2009-2010) y lo compara con los cuatro estudios de caso anteriores. En el estudio de caso 5, que se llevó a cabo de octubre de 2009 a marzo de 2010, se produjo un cambio significativo en el diseño del aprendizaje (identificado en Panckhurst et al., 2009). Se prestó mayor atención al aprendizaje social (Weller, 2008), centrando el diseño pedagógico en proyectos asignados específicos y no en discusiones individuales. La finalidad de las autoras era comprobar si este cambio pondría en peligro la diversidad, la autonomía, la apertura y la interacción, que son palabras clave asociadas al uso de redes (Downes, 2008). Este artículo aborda estas consideraciones y analiza cómo se ha transformado el papel del tutor para pasar del control a la influencia sutil o a la configuración inicial (Siemens, 2010). El papel del estudiante también ha experimentado un cambio de perspectiva, ya que la pedagogía centrada en el profesor ha sido reemplazada por la gestión de un grupo de iguales, la puesta en común, la autonomía y la responsabilidad de cada alumno.; Amb l'objectiu d'estudiar i avaluar els avantatges i desavantatges relatius de l'aplicació de xarxes socials en l'ensenyament superior, es va explorar, en un període de tres anys (2007-2010), l'ús d'aquestes eines en els cursos de postgrau d'aprenentatge electrònic impartits a França. Tots els estudiants que van participar en l'estudi vivien fora del campus i seguien el pla d'estudis del màster de Gestió del coneixement, aprenentatge i aprenentatge electrònic del Departament de Lingüística de la Universitat Paul-Valéry de Montpeller 3: http://www.univ-montp3.fr/metice/_masterprogaf/. Les autores (que també eren les tutores del curs) van establir un entorn d'aprenentatge en col·laboració i una comunitat de pràctica en línia, i van convidar els alumnes a fer servir aquestes eines per a debatre qüestions pedagògiques relacionades amb la pràctica de l'aprenentatge electrònic utilitzant una xarxa privada d'intercanvi d'aprenentatge electrònic (eLEN, Marsh et al., 2007; Panckhurst et al., 2008a, 2008b, 2009, 2010), mitjançant l'eina de xarxa social Ning (http://www.ning.com). L'objectiu de l'experiment, que es va desenvolupar durant tres anys, era situar els estudiants en el centre del procés d'aprenentatge, permetent-los experimentar l'aprenentatge col·laboratiu en línia, reflexionar sobre aquest aprenentatge i alhora participar en projectes pràctics específics. Aquest article descriu i analitza l'últim estudi de cas fet (2009-2010) i el compara amb els quatre estudis de cas anteriors. En l'estudi de cas 5, que es va dur a terme de l'octubre del 2009 al març del 2010, es va produir un canvi significatiu en el disseny de l'aprenentatge (identificat a Panckhurst et al., 2009). Es va posar més atenció en l'aprenentatge social (Weller, 2008), centrant el disseny pedagògic en projectes assignats específics i no pas en discussions individuals. La finalitat de les autores era comprovar si aquest canvi posaria en perill la diversitat, l'autonomia, l'obertura i la interacció, que són paraules clau associades a l'ús de xarxes (Downes, 2008). Aquest article examina aquestes consideracions i analitza com s'ha transformat el paper del tutor per a passar del control a la influència subtil o a la configuració inicial (Siemens, 2010). El paper de l'estudiant també ha experimentat un canvi de perspectiva, atès que la pedagogia centrada en el professor ha estat reemplaçada per la gestió d'un grup d'iguals, la posada en comú, l'autonomia i la responsabilitat de cada alumne. Descripción: Peer reviewed

Conectar la enseñanza a las tecnologías interconectadas - ¿Por qué es importante? La perspectiva de un diseñador pedagógico

Wed, 12 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: Conectar la enseñanza a las tecnologías interconectadas - ¿Por qué es importante? La perspectiva de un diseñador pedagógico Autor: Rochefort, Beth; Richmond, Nancy Resumen: Aquest article identifica la dissociació entre les demandes del lloc de treball i l'ensenyament universitari. Subratlla la importància d'oferir formació contínua al professorat en l'àmbit de l'ensenyament interconnectat i posa en relleu el paper del dissenyador pedagògic per a ajudar el professorat a integrar eines de comunicació social als seus cursos d'una manera pedagògicament apropiada. Un exemple d'aquesta mena de pràctica és l'aprenentatge interconnectat que fa servir mitjans de comunicació social en cursos i programes d'ensenyament superior en línia. Partint de la teoria del connectivisme i de la idea de l'aprenentatge interconnectat, aquest article descriu les diferents maneres d'animar i aconsellar els professors associats i a distància per a adoptar mitjans i xarxes de comunicació social.; This article identifies the disconnect between workplace demands and university teaching. It highlights the importance of providing faculty development related to connected teaching and the role of the instructional designer to assist faculty with the integration of social media tools in their courses in a pedagogically appropriate way. Examples from practice include connected learning utilizing social media within online higher education courses and programs. Using the theory of connectivism, and the idea of connected learning, the article outlines possibilities to engage and support adjunct and distance faculty to embrace social media and networks.

; Este artículo identifica la disociación entre las demandas del lugar de trabajo y la enseñanza universitaria. Subraya la importancia de ofrecer formación continua al profesorado en el ámbito de la enseñanza interconectada y pone de relieve el papel del diseñador pedagógico para ayudar al profesorado a integrar herramientas de comunicación social en sus cursos de un modo pedagógicamente apropiado. Un ejemplo de este tipo de práctica es el aprendizaje interconectado que utiliza medios de comunicación social en cursos y programas de educación superior en línea. Partiendo de la teoría del conectivismo y de la idea del aprendizaje interconectado, este artículo describe las distintas formas de animar y aconsejar a los profesores asociados y a distancia a adoptar medios y redes de comunicación social. Descripción: Peer reviewed

Connecting Instruction to Connected Technologies - Why Bother? An Instructional Designer's Perspective

Wed, 12 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: Connecting Instruction to Connected Technologies - Why Bother? An Instructional Designer's Perspective Autor: Rochefort, Beth; Richmond, Nancy Resumen: Aquest article identifica la dissociació entre les demandes del lloc de treball i l'ensenyament universitari. Subratlla la importància d'oferir formació contínua al professorat en l'àmbit de l'ensenyament interconnectat i posa en relleu el paper del dissenyador pedagògic per a ajudar el professorat a integrar eines de comunicació social als seus cursos d'una manera pedagògicament apropiada. Un exemple d'aquesta mena de pràctica és l'aprenentatge interconnectat que fa servir mitjans de comunicació social en cursos i programes d'ensenyament superior en línia. Partint de la teoria del connectivisme i de la idea de l'aprenentatge interconnectat, aquest article descriu les diferents maneres d'animar i aconsellar els professors associats i a distància per a adoptar mitjans i xarxes de comunicació social.; This article identifies the disconnect between workplace demands and university teaching. It highlights the importance of providing faculty development related to connected teaching and the role of the instructional designer to assist faculty with the integration of social media tools in their courses in a pedagogically appropriate way. Examples from practice include connected learning utilizing social media within online higher education courses and programs. Using the theory of connectivism, and the idea of connected learning, the article outlines possibilities to engage and support adjunct and distance faculty to embrace social media and networks.; Este artículo identifica la disociación entre las demandas del lugar de trabajo y la enseñanza universitaria. Subraya la importancia de ofrecer formación continua al profesorado en el ámbito de la enseñanza interconectada y pone de relieve el papel del diseñador pedagógico para ayudar al profesorado a integrar herramientas de comunicación social en sus cursos de un modo pedagógicamente apropiado. Un ejemplo de este tipo de práctica es el aprendizaje interconectado que utiliza medios de comunicación social en cursos y programas de educación superior en línea. Partiendo de la teoría del conectivismo y de la idea del aprendizaje interconectado, este artículo describe las distintas formas de animar y aconsejar a los profesores asociados y a distancia a adoptar medios y redes de comunicación social. Descripción: Peer reviewed

Actitudes y expectativas del uso educativo de las redes sociales en los alumnos universitarios

Wed, 12 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: Actitudes y expectativas del uso educativo de las redes sociales en los alumnos universitarios Autor: Espuny Vidal, Cinta; González Martínez, Juan; Lleixà Fortuño, Mar; Gisbert Cervera, Mercè Resumen: Les xarxes socials, que els últims anys han comportat una autèntica revolució en la manera de relacionar-se, encara continuen essent poc presents en l'àmbit acadèmic: les ocasions en què es fan servir són aïllades i poques tenen continuïtat. En aquest context, volem reflexionar sobre l'actitud que els mateixos estudiants tenen envers l'ús, l'aprofitament didàctic i les potencialitats que les xarxes socials presenten en l'àmbit educatiu. Per a aquesta reflexió ens hem valgut d'una enquesta feta entre els estudiants. La intenció és que l'estudi d'aquesta actitud inicial sigui el pas previ necessari per a trobar les claus perquè l'alumnat accepti i materialitzi el potencial educatiu de les xarxes socials.; In the last few years, social networks have revolutionised the way in which many people relate to each other, but their use is still very limited in the academic field. When they are used, the experiences tend to be very isolated and lacking in continuity. In this context, and by means of a questionnaire, our objective is to bring an element of reflection on students' attitudes towards the use of social networks in general, and their use and potential in an educational context in particular. The aim is to compel students to think about these attitudes as a vital first step in getting them to accept and realise the educational potential of social networks.; Las redes sociales, que en los últimos años han supuesto una auténtica revolución en la forma de relacionarse, todavía siguen siendo algo poco presente en el ámbito académico: las ocasiones en que se utilizan son aisladas y pocas gozan de continuidad. En ese contexto, pretendemos reflexionar acerca de la actitud que los propios estudiantes tienen con respecto del uso, del aprovechamiento didáctico y de las potencialidades que las redes sociales presentan en el ámbito educativo. Para esta reflexión nos hemos valido de una encuesta realizada entre los estudiantes. La intención es que el estudio de esta actitud inicial sea el paso previo necesario para hallar las claves para que el alumnado acepte y materialice el potencial educativo de las redes sociales. Descripción: Peer reviewed

University Students' Attitudes Towards and Expectations of the Educational Use of Social Networks

Wed, 12 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: University Students' Attitudes Towards and Expectations of the Educational Use of Social Networks Autor: Espuny Vidal, Cinta; González Martínez, Juan; Lleixà Fortuño, Mar; Gisbert Cervera, Mercè Resumen: Les xarxes socials, que els últims anys han comportat una autèntica revolució en la manera de relacionar-se, encara continuen essent poc presents en l'àmbit acadèmic: les ocasions en què es fan servir són aïllades i poques tenen continuïtat. En aquest context, volem reflexionar sobre l'actitud que els mateixos estudiants tenen envers l'ús, l'aprofitament didàctic i les potencialitats que les xarxes socials presenten en l'àmbit educatiu. Per a aquesta reflexió ens hem valgut d'una enquesta feta entre els estudiants. La intenció és que l'estudi d'aquesta actitud inicial sigui el pas previ necessari per a trobar les claus perquè l'alumnat accepti i materialitzi el potencial educatiu de les xarxes socials.; In the last few years, social networks have revolutionised the way in which many people relate to each other, but their use is still very limited in the academic field. When they are used, the experiences tend to be very isolated and lacking in continuity. In this context, and by means of a questionnaire, our objective is to bring an element of reflection on students' attitudes towards the use of social networks in general, and their use and potential in an educational context in particular. The aim is to compel students to think about these attitudes as a vital first step in getting them to accept and realise the educational potential of social networks.; Las redes sociales, que en los últimos años han supuesto una auténtica revolución en la forma de relacionarse, todavía siguen siendo algo poco presente en el ámbito académico: las ocasiones en que se utilizan son aisladas y pocas gozan de continuidad. En ese contexto, pretendemos reflexionar acerca de la actitud que los propios estudiantes tienen con respecto del uso, del aprovechamiento didáctico y de las potencialidades que las redes sociales presentan en el ámbito educativo. Para esta reflexión nos hemos valido de una encuesta realizada entre los estudiantes. La intención es que el estudio de esta actitud inicial sea el paso previo necesario para hallar las claves para que el alumnado acepte y materialice el potencial educativo de las redes sociales. Descripción: Peer reviewed

El uso de preguntas para facilitar el aprendizaje social en un entorno de web 2.0

Wed, 12 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: El uso de preguntas para facilitar el aprendizaje social en un entorno de web 2.0 Autor: Ferguson, Rebecca Resumen: Online social learning involves distributed learners interacting through the use of Web 2.0. In many cases, Web 2.0 interactions are limited to information exchange and do not provoke knowledge construction. Studies of concept mapping suggest that engaging with social learning via a question could encourage meaningful interaction, although this would be likely to depend upon affective conditions and the effort involved in asking and responding to these questions. In order to investigate this, the interactions of 1,229 participants on a social learning site were studied over an 11-week period. Data were also collected from a questionnaire distributed to all participants, and from feedback contributed during the project. These were analysed thematically to investigate the ways in which questions can be used to facilitate learning in a Web 2.0 environment. Analysis showed that participants were interested in broad topic areas, themes and issues rather than specific questions about these areas. They did not treat questions related to learning about the community and the website in the same way as questions related to learning about subject areas and content. The social use of questions online was identified as supporting meaningful learning interaction in nine ways.; En l'aprenentatge social en línia hi participen alumnes distribuïts que interactuen entre ells mitjançant el web 2.0. En molts casos, les interaccions en el web 2.0 es limiten a l'intercanvi d'informació i no promouen el desenvolupament de coneixements. Els estudis sobre mapes conceptuals suggereixen que incorporar preguntes en l'aprenentatge social podria afavorir més interacció, encara que possiblement això dependrà de les condicions afectives i de l'esforç que s'inverteixi a plantejar les preguntes i respondre-les. Per a investigar aquest supòsit, s'han estudiat les interaccions de 1.229 persones inscrites en un lloc web durant un període d'11 setmanes. També s'han recopilat les dades extretes d'un qüestionari que es va passar a tots els participants, com també les reaccions obtingudes en el transcurs del projecte. Aquestes dades s'han analitzat temàticament per a investigar com es poden fer servir les preguntes per a facilitar l'aprenentatge en un entorn de web 2.0. Les anàlisis han demostrat que els participants estaven més interessats en temes, assumptes i qüestions generals que en les preguntes específiques sobre cada àmbit. Els membres de la plataforma han plantejat de manera diferent les preguntes relacionades amb la comunitat i l'ús del lloc web que les preguntes que els permetien conèixer més a fons certs continguts i àrees temàtiques. L'ús social de preguntes en línia s'ha identificat com una interacció d'aprenentatge significativa i complementària en nou aspectes diferenciats.; En el aprendizaje social en línea participan alumnos distribuidos que interactúan entre sí mediante la web 2.0. En muchos casos, las interacciones en la web 2.0 se limitan al intercambio de información y no promueven el desarrollo de conocimientos. Los estudios sobre mapas conceptuales sugieren que incorporar preguntas en el aprendizaje social podría favorecer una mayor interacción, aunque posiblemente esto dependerá de las condiciones afectivas y del esfuerzo que se invierta al plantear las preguntas y responderlas. Para investigar este supuesto, se han estudiado las interacciones de 1.229 personas inscritas en un sitio web durante un período de 11 semanas. También se han recopilado los datos extraídos de un cuestionario que se pasó a todos los participantes, así como las reacciones obtenidas en el transcurso del proyecto. Estos datos se han analizado temáticamente para investigar cómo pueden usarse las preguntas para facilitar el aprendizaje en un entorno de web 2.0. Los análisis han demostrado que los participantes estaban más interesados en temas, asuntos y cuestiones generales que en las preguntas específicas sobre cada ámbito. Los miembros de la plataforma han planteado de modo distinto las preguntas relacionadas con la comunidad y el uso del sitio web que las preguntas que les permitían conocer más a fondo ciertos contenidos y áreas temáticas. El uso social de preguntas en línea se ha identificado como una interacción de aprendizaje significativa y complementaria en nueve aspectos diferenciados. Descripción: Peer reviewed

Use of Questions to Facilitate Social Learning in a Web 2.0 Environment

Wed, 12 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: Use of Questions to Facilitate Social Learning in a Web 2.0 Environment Autor: Ferguson, Rebecca Resumen: Online social learning involves distributed learners interacting through the use of Web 2.0. In many cases, Web 2.0 interactions are limited to information exchange and do not provoke knowledge construction. Studies of concept mapping suggest that engaging with social learning via a question could encourage meaningful interaction, although this would be likely to depend upon affective conditions and the effort involved in asking and responding to these questions. In order to investigate this, the interactions of 1,229 participants on a social learning site were studied over an 11-week period. Data were also collected from a questionnaire distributed to all participants, and from feedback contributed during the project. These were analysed thematically to investigate the ways in which questions can be used to facilitate learning in a Web 2.0 environment. Analysis showed that participants were interested in broad topic areas, themes and issues rather than specific questions about these areas. They did not treat questions related to learning about the community and the website in the same way as questions related to learning about subject areas and content. The social use of questions online was identified as supporting meaningful learning interaction in nine ways.; En l'aprenentatge social en línia hi participen alumnes distribuïts que interactuen entre ells mitjançant el web 2.0. En molts casos, les interaccions en el web 2.0 es limiten a l'intercanvi d'informació i no promouen el desenvolupament de coneixements. Els estudis sobre mapes conceptuals suggereixen que incorporar preguntes en l'aprenentatge social podria afavorir més interacció, encara que possiblement això dependrà de les condicions afectives i de l'esforç que s'inverteixi a plantejar les preguntes i respondre-les. Per a investigar aquest supòsit, s'han estudiat les interaccions de 1.229 persones inscrites en un lloc web durant un període d'11 setmanes. També s'han recopilat les dades extretes d'un qüestionari que es va passar a tots els participants, com també les reaccions obtingudes en el transcurs del projecte. Aquestes dades s'han analitzat temàticament per a investigar com es poden fer servir les preguntes per a facilitar l'aprenentatge en un entorn de web 2.0. Les anàlisis han demostrat que els participants estaven més interessats en temes, assumptes i qüestions generals que en les preguntes específiques sobre cada àmbit. Els membres de la plataforma han plantejat de manera diferent les preguntes relacionades amb la comunitat i l'ús del lloc web que les preguntes que els permetien conèixer més a fons certs continguts i àrees temàtiques. L'ús social de preguntes en línia s'ha identificat com una interacció d'aprenentatge significativa i complementària en nou aspectes diferenciats.; En el aprendizaje social en línea participan alumnos distribuidos que interactúan entre sí mediante la web 2.0. En muchos casos, las interacciones en la web 2.0 se limitan al intercambio de información y no promueven el desarrollo de conocimientos. Los estudios sobre mapas conceptuales sugieren que incorporar preguntas en el aprendizaje social podría favorecer una mayor interacción, aunque posiblemente esto dependerá de las condiciones afectivas y del esfuerzo que se invierta al plantear las preguntas y responderlas. Para investigar este supuesto, se han estudiado las interacciones de 1.229 personas inscritas en un sitio web durante un período de 11 semanas. También se han recopilado los datos extraídos de un cuestionario que se pasó a todos los participantes, así como las reacciones obtenidas en el transcurso del proyecto. Estos datos se han analizado temáticamente para investigar cómo pueden usarse las preguntas para facilitar el aprendizaje en un entorno de web 2.0. Los análisis han demostrado que los participantes estaban más interesados en temas, asuntos y cuestiones generales que en las preguntas específicas sobre cada ámbito. Los miembros de la plataforma han planteado de modo distinto las preguntas relacionadas con la comunidad y el uso del sitio web que las preguntas que les permitían conocer más a fondo ciertos contenidos y áreas temáticas. El uso social de preguntas en línea se ha identificado como una interacción de aprendizaje significativa y complementaria en nueve aspectos diferenciados.

Descripción: Peer reviewed

Las promesas de la red y sus implicaciones

Wed, 12 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: Las promesas de la red y sus implicaciones Autor: Bouchard, Paul Resumen: The new learning environment characterized by P2P networking allows for new forms of learning and new ways of knowledge production. One must be careful, however, not to confuse the more mature concepts of fluid and relative knowledge, which learners gradually develop through dialog and exchange, with some kind of epistemological revolution mandated by the new networked environment itself. Interactive networks have been represented as somewhat "ideal" environments where nodes are equally dispersed and connected in an environment devoid of the constraints of space or time. While it is certainly true that P2P interactivity offers immense new possibilities for learners, we must strive to understand the dialectical nature of the new environment. What appears to be an ideally democratic social space can in fact be subjected to hidden power distribution and arcane control. Learner control is one important dimension of networked communications, with implications reaching all the way to questioning the nature of learning and knowing. While network enthusiasts are prone to proclaim the new age of the "creative commons", some very real steps are being taken to upset this trend, and we should caution that copyright issues are far from being resolved in this environment.; El nuevo entorno de aprendizaje definido por las redes P2P facilita nuevas formas de aprendizaje y nuevos sistemas de producción de conocimiento. Sin embargo, se ha de procurar no confundir los conceptos más evolucionados de conocimiento relativo y conocimiento fluido, que los estudiantes adquieren gradualmente a través del diálogo y el intercambio, con la revolución epistemológica que exige el nuevo entorno de red. Las redes interactivas se han representado como entornos hasta cierto punto «ideales» en los que los nodos están a la vez dispersos y conectados a un entorno carente de limitaciones espaciales o temporales. Si bien es cierto que la interactividad P2P ofrece inmensas posibilidades a los estudiantes, debemos procurar entender la naturaleza dialéctica del nuevo entorno. Lo que parece un espacio social idealmente democrático, en realidad, puede estar sometido a un reparto de poderes oculto y a un sistema encubierto de control. El control del estudiante es una de las dimensiones más importantes de las comunicaciones en red, con implicaciones que llevan a poner en tela de juicio el aprendizaje y el conocimiento. Aunque los partidarios de la red se sientan inclinados a proclamar el nacimiento de la era de los «creative commons», se están tomando medidas muy efectivas para dar al traste con este movimiento, y, por otro lado, es preciso advertir que los problemas de copyright están lejos de resolverse en este entorno.; El nou entorn d'aprenentatge definit per les xarxes P2P facilita noves formes d'aprenentatge i nous sistemes de producció de coneixement. Tanmateix, s'ha de procurar no confondre els conceptes més evolucionats de coneixement relatiu i coneixement fluid, que els estudiants adquireixen gradualment per mitjà del diàleg i l'intercanvi, amb la revolució epistemològica que exigeix el nou entorn de xarxa. Les xarxes interactives s'han representat com a entorns fins a un cert punt «ideals» en els quals els nodes estan alhora dispersos i connectats a un entorn mancat de limitacions espacials o temporals. Si bé és cert que la interactivitat P2P ofereix immenses possibilitats als estudiants, hem de procurar entendre la naturalesa dialèctica del nou entorn. El que sembla un espai social idealment democràtic, en realitat, pot estar sotmès a un repartiment de poders amagat i a un sistema encobert de control. El control de l'estudiant és una de les dimensions més importants de les comunicacions en xarxa, amb implicacions que menen a posar en dubte l'aprenentatge i el coneixement. Encara que els partidaris de la xarxa se sentin inclinats a proclamar el naixement de l'era dels «creative commons», es prenen mesures molt efectives per a capgirar aquest moviment, i, d'altra banda, cal advertir que els problemes de copyright són lluny de resoldre's en aquest entorn. Descripción: Peer reviewed

Network Promises and Their Implications

Wed, 12 Jan 2011 23:00:00 GMT

Título: Network Promises and Their Implications Autor: Bouchard, Paul Resumen: The new learning environment characterized by P2P networking allows for new forms of learning and new ways of knowledge production. One must be careful, however, not to confuse the more mature concepts of fluid and relative knowledge, which learners gradually develop through dialog and exchange, with some kind of epistemological revolution mandated by the new networked environment itself. Interactive networks have been represented as somewhat "ideal" environments where nodes are equally dispersed and connected in an environment devoid of the constraints of space or time. While it is certainly true that P2P interactivity offers immense new possibilities for learners, we must strive to understand the dialectical nature of the new environment. What appears to be an ideally democratic social space can in fact be subjected to hidden power distribution and arcane control. Learner control is one important dimension of networked communications, with implications reaching all the way to questioning the nature of learning and knowing. While network enthusiasts are prone to proclaim the new age of the "creative commons", some very real steps are being taken to upset this trend, and we should caution that copyright issues are far from being resolved in this environment.; El nuevo entorno de aprendizaje definido por las redes P2P facilita nuevas formas de aprendizaje y nuevos sistemas de producción de conocimiento. Sin embargo, se ha de procurar no confundir los conceptos más evolucionados de conocimiento relativo y conocimiento fluido, que los estudiantes adquieren gradualmente a través del diálogo y el intercambio, con la revolución epistemológica que exige el nuevo entorno de red.

Las redes interactivas se han representado como entornos hasta cierto punto «ideales» en los que los nodos están a la vez dispersos y conectados a un entorno carente de limitaciones espaciales o temporales. Si bien es cierto que la interactividad P2P ofrece inmensas posibilidades a los estudiantes, debemos procurar entender la naturaleza dialéctica del nuevo entorno. Lo que parece un espacio social idealmente democrático, en realidad, puede estar sometido a un reparto de poderes oculto y a un sistema encubierto de control. El control del estudiante es una de las dimensiones más importantes de las comunicaciones en red, con implicaciones que llevan a poner en tela de juicio el aprendizaje y el conocimiento. Aunque los partidarios de la red se sientan inclinados a proclamar el nacimiento de la era de los «creative commons», se están tomando medidas muy efectivas para dar al traste con este movimiento, y, por otro lado, es preciso advertir que los problemas de copyright están lejos de resolverse en este entorno.; El nou entorn d'aprenentatge definit per les xarxes P2P facilita noves formes d'aprenentatge i nous sistemes de producció de coneixement. Tanmateix, s'ha de procurar no confondre els conceptes més evolucionats de coneixement relatiu i coneixement fluid, que els estudiants adquireixen gradualment per mitjà del diàleg i l'intercanvi, amb la revolució epistemològica que exigeix el nou entorn de xarxa. Les xarxes interactives s'han representat com a entorns fins a un cert punt «ideals» en els quals els nodes estan alhora dispersos i connectats a un entorn mancat de limitacions espacials o temporals. Si bé és cert que la interactivitat P2P ofereix immenses possibilitats als estudiants, hem de procurar entendre la naturalesa dialèctica del nou entorn. El que sembla un espai social idealment democràtic, en realitat, pot estar sotmès a un repartiment de poders amagat i a un sistema encobert de control. El control de l'estudiant és una de les dimensions més importants de les comunicacions en xarxa, amb implicacions que menen a posar en dubte l'aprenentatge i el coneixement. Encara que els partidaris de la xarxa se sentin inclinats a proclamar el naixement de l'era dels «creative commons», es prenen mesures molt efectives per a capgirar aquest moviment, i, d'altra banda, cal advertir que els problemes de copyright són lluny de resoldre's en aquest entorn. Descripción: Peer reviewed