http://hdl.handle.net/10609/8726 Fri, 24 May 2013 06:38:09 GMT 2013-05-24T06:38:09Z http://hdl.handle.net/10609/8741 Title: Traverser les murs : Un coup d'oeil sur la vie de Leif Hovelsen Authors: Spreng, Christoph Abstract: Com a estudiant, Hovelsen va participar en la resistència contra l'ocupació nazi de Noruega. Va ser traït i arrestat per les SS i reclòs al camp de concentració de Grini. Allà se'l va aïllar i va ser interrogat, torturat i amenaçat amb una sentència de mort. Hovelsen va experimentar una profunda transformació que el va portar a dedicar la seva vida a la reconciliació entre individus i nacions. Aquesta experiència el va portar a la regió industrial alemanya del Ruhr, on va treballar juntament amb d'altres per construir un tipus de país nou i diferent. D'una manera informal, i en retrospectiva, més endavant va contribuir d'una manera efectiva a establir una nova relació entre els governs de Bonn i Oslo. Després es va implicar en la creació de coalicions de consciència a ambdues bandes del que encara era el Teló d'Acer; una contribució personal a allò que va passar a ser visible amb la caiguda del Mur de Berlín i també amb la glasnost i el procés de la perestroika.; As a student, Hovelsen was active in the resistance against the Nazi occupation of Norway. He was betrayed to the SS, got arrested and was taken to Grini Concentration Camp. There he was put into solitary confinement and was interrogated, tortured and threatened with a death sentence. A profound transformation came about which led Hovelsen to devote his life to reconciliation between individuals and nations. This experience brought him to the industrial Ruhr area of Germany where he worked with others to build up a new, different kind of country. Informally, and in hindsight, effectively, he later contributed to a new relationship between the governments of Bonn and Oslo. Still later he was engaged in creating coalitions of conscience on both sides of what was still the Iron Curtain; a personal contribution to what became visible by the fall of the Berlin Wall and also the Glasnost and Perestroika process.; Como estudiante, Hovelsen estuvo activo en la resistencia contra la ocupación nazi de Noruega. Fue traicionado y arrestado por las SS y le llevaron al campo de concentración de Grini. Allí estuvo aislado y fue interrogado, torturado y amenazado con una sentencia de muerte. Hovelsen experimentó una profunda transformación que le llevó a dedicar su vida a la reconciliación entre individuos y naciones. Esta experiencia le llevó a la región industrial alemana del Ruhr, donde trabajó junto con otros para construir un tipo de país nuevo y diferente. De una manera informal, y mirando en retrospectiva, más adelante contribuyó de una manera efectiva a establecer una nueva relación entre los Gobiernos de Bonn y Oslo. Después se implicó en la creación de coaliciones de conciencia a ambos lados de lo que todavía era el Telón de Acero; una contribución personal a lo que se convirtió en visible con la caída del Muro de Berlín y también con la Glasnost y el proceso de la Perestroika.; Étant étudiant, Hovelsen était actif dans la résistance contre l'occupation Nazie de la Norvège. Il fut trahi et arrêté par les SS et fut emmené au camp de concentration de Grini. Là-bas il fut isolé et interrogé, torturé et menacé d'une sentence de mort. Il s'est produit en lui une profonde transformation qui l'a mené à consacrer sa vie à la réconciliation entre les individus et les nations. Cette expérience l'a conduit à la région industrielle allemande du Ruhr, où il a travaillé avec d'autres pour construire un type de pays nouveau et différent. De façon informelle, et en prenant du recul, plus tard il contribua efficacement à établir une nouvelle relation entre les gouvernements de Bonn et Oslo. Ensuite il s'est impliqué dans la création de coalitions de conscience des deux côtés de ce qui était encore le Rideau de Fer; une contribution personnelle à ce qui est devenu visible avec la chute du Mur de Berlin et aussi avec la Glasnost et le processus de la Perestroïka. Description: Peer reviewed Thu, 26 May 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8741 2011-05-26T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8740 Title: L'approche de la Programmation Neurolinguistique pour la Résolution de Conflits, la Négociation et le Changement Authors: Vinyamata, Eduard Abstract: La programació neurolingüística (PNL) pot aportar unes perspectives noves i uns resultats nous a qualsevol esforç que impliqui la comunicació personal (és a dir, interna) i interpersonal. L'organització de la informació per tal d'aconseguir resultats és un dels aspectes bàsics de la PNL i també un dels objectius freqüents dels gestors de conflictes interpersonals, com ara àrbitres, mediadors i negociadors. Aquest article va sobre una eina concreta de la PNL, que és l'agrupament o chunking. El chunking és una aplicació directa del metamodel de la PNL, un model de comunicacions que s'utilitza per tal de trobar i desafiar distorsions lingüístiques en el llenguatge del client. El chunking es basa en la mida i la direcció de la informació. Es poden mirar els detalls o bé es poden tractar unes idees genèriques, i la informació es pot moure lateralment per tal de trobar exemples alternatius d'un concepte en el mateix nivell d'informació. En un escenari de resolució de conflictes o de mediació, la utilització de conceptes molt generals pot ser una manera d'assolir un nivell d'acord inicial, un compromís entre les parts. D'altra banda, és possible fixar-se en els detalls per tal de tractar problemes específics i trobar un punt de palanca que provoqui un salt endavant. En general, les tecnologies de la PNL com el chunking poden aportar rendiment, metodologies alternatives i solucions en moments en què els enfocaments acadèmics més elevats no són suficients.; Neuro-Linguistic Programming (NLP) can bring new perspectives and new results to any endeavour involving personal (i.e. internal) and interpersonal communication. The organisation of information to achieve results is at the core of NLP and also a frequent goal for interpersonal conflict managers such as arbiters, mediators and negotiators. This article sheds light on one particular NLP tool, namely chunking. Chunking is a direct application of the NLP Meta-model, a communications model used to find and challenge linguistic distortions in the client's language. Chunking deals with information size and direction. Information can be chunked up or down in size and can be moved laterally to find alternative examples of a concept at the same level of information. In a conflict resolution or mediation setting, chunking up can be a guide to reach an initial agreement level, a compromise between the parties. Chunking down, on the other hand can be used to deal with specific problems and find a leverage point to make a breakthrough. Overall, NLP technologies such as chunking can bring performance, alternative methodologies and solutions at times where the highest academic approaches are not enough.; La programación neurolingüística (PNL) puede aportar unas perspectivas nuevas y unos resultados nuevos a cualquier esfuerzo que implique la comunicación personal (es decir, interna) e interpersonal. La organización de la información para conseguir resultados es uno de los aspectos básicos de la PNL y también uno de los objetivos frecuentes de los gestores de conflictos interpersonales, como árbitros, mediadores y negociadores. Este artículo arroja luz sobre una herramienta concreta de la PNL, concretamente el agrupamiento o chunking. El chunking es una aplicación directa del metamodelo de la PNL, un modelo de comunicaciones que se utiliza para encontrar y desafiar distorsiones lingüísticas en el lenguaje del cliente. El chunking se basa en el tamaño y la dirección de la información. Puede irse al detalle o pueden tratarse unas ideas genéricas, y la información puede moverse lateralmente para encontrar ejemplos alternativos de un concepto en el mismo nivel de información. En un escenario de resolución de conflictos o de mediación, la utilización de conceptos muy generales puede ser una manera de alcanzar un nivel de acuerdo inicial, un compromiso entre las partes. Por otra parte, puede irse al detalle para tratar problemas específicos y encontrar un punto de palanca para provocar un avance. En general, las tecnologías de la PNL como el chunking pueden aportar rendimiento, metodologías alternativas y soluciones en momentos en los que los enfoques académicos más elevados no bastan.; La Programmation Neurolinguistique (PNL) peut apporter de nouvelles perspectives et de nouveaux résultats à tout effort impliquant la communication personnelle (c'est-à-dire interne) et interpersonnelle. L'organisation de l'information pour obtenir des résultats est l'un des aspects fondamentaux de la PNL et c'est aussi un des objectifs fréquents des managers de conflits interpersonnels, comme arbitres, médiateurs et négociateurs. Cet article éclaire un outil précis de la PNL, le regroupement ou le chunking. Le chunking est une application directe du méta-modèle de la PNL, un modèle de communications qui s'utilise pour trouver et affronter des distorsions linguistiques dans le langage du client. Le chunking est basé sur la taille et la direction de l'information. On peut aller au détail ou bien on peut traiter des idées génériques, et l'information peut être déplacée latéralement pour trouver des exemples alternatifs d'un concept au même niveau d'information. Dans le cadre d'une résolution de conflits ou de médiation, l'utilisation de concepts très généraux peut être une façon d'atteindre un niveau d'accord initial, un engagement entre les parties. D'autre part, on peut aller au détail pour traiter des problèmes spécifiques et trouver un point d'équilibre pour faire un pas en avant. En général, les technologies de la PNL, comme le chunking peuvent apporter du rendement, des méthodologies alternatives et des solutions dans des moments où les approches académiques les plus élevées ne sont pas suffisantes. Description: Peer reviewed Thu, 26 May 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8740 2011-05-26T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8739 Title: Les significations du silence pendant le conflit Authors: Gendron, Renée Abstract: Aquest article se centra en els tipus i els significats del silenci que s'experimenta durant el conflicte. El silenci és una forma de comunicació que depèn de la cultura i del context. Alguns tipus de silenci són constructius, mentre que d'altres poden provocar danys greus. Aquest article explora els diferents tipus de silenci que s'experimenten durant un conflicte. En concret, aquest article examina els impactes de diferents tipus de silenci en el procés de mediació.; This article focuses on the types and meanings of silence experienced during conflict. Silence is a form of communication that is cultural and context specific. Certain types of silence are constructive whilst other forms of silence can cause severe harm. This article explores the different types of silence experienced during a conflict. More specifically, this article examines the impacts of different types of silence on the mediation process.; Este artículo se centra en los tipos y los significados del silencio que se experimenta durante el conflicto. El silencio es una forma de comunicación dependiente de la cultura y del contexto. Algunos tipos de silencio son constructivos, mientras que otros pueden provocar daños graves. Este artículo explora los diferentes tipos de silencio que se experimentan durante un conflicto. En concreto, este artículo examina los impactos de diferentes tipos de silencio en el proceso de mediación.; Cet article se concentre sur les types et les significations du silence ressenti pendant le conflit. Le silence est un mode de communication selon la culture et le contexte. Certains types de silence sont constructifs, tandis que d'autres peuvent provoquer de graves dégâts. Cet article explore les différents types de silence qui se ressentent pendant un conflit. Cet article examine plus précisément les impacts des différents types de silence dans le processus de médiation. Description: Peer reviewed Thu, 26 May 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8739 2011-05-26T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8738 Title: Investissement gandhien de la perception politique moderne Authors: Jahanbegloo, Ramin Abstract: El nucli de la teoria política de Gandhi és demostrar que el veritable subjecte polític és el ciutadà i no l'estat. És a dir, que en la ment de Gandhi el ciutadà es trobava sempre per sobre de l'estat. Així doncs, la decisió del subjecte polític sobre la sobirania es converteix, per a Gandhi, en el veritable subjecte de la sobirania política. Com a resultat, el moment gandhià de la política és un esforç per desteologitzar i dessecularitzar el concepte de la política moderna tal com el presenta el sobirà omnipotent de Thomas Hobbes. Les seves idees sobre l'ètica en la política van portar Gandhi a criticar l'autoritat política hobbesiana i a desobeir l'estat i les seves lleis tot superant el principi de la por. La pràctica política de Gandhi parteix del fet de dominar aquesta por.; The core of Gandhi's theory of politics is to show that the citizen is the true political subject and not the state. In other words, in Gandhi's mind the citizen was always above the state. As such, the political subject's decision on sovereignty becomes, for Gandhi, the true subject of political sovereignty. As a result, the Gandhian moment of politics is an effort to de-theologise and de-secularise the concept of modern politics as presented by the omnipotent sovereign of Thomas Hobbes. His ideas on ethics in politics lead Gandhi to criticise Hobbesian political authority and to disobey the state and its laws beyond the principle of fear. Gandhi's political practice is based on the taming of this fear.; El núcleo de la teoría política de Gandhi es demostrar que el verdadero sujeto político es el ciudadano y no el estado. Es decir, que en la mente de Gandhi el ciudadano estaba siempre por encima del estado. Así pues, la decisión del sujeto político sobre la soberanía se convierte, para Gandhi, en el verdadero sujeto de la soberanía política. Como resultado, el momento gandhiano de la política es un esfuerzo para desteologizar y desecularizar el concepto de la política moderna tal como lo presenta el soberano omnipotente de Thomas Hobbes. Sus ideas sobre la ética en la política llevaron a Gandhi a criticar a la autoridad política hobbesiana y a desobedecer al estado y a sus leyes superando el principio del miedo. La práctica política de Gandhi se basa en dominar este miedo.; Le noyau de la théorie politique de Gandhi est de démontrer que le véritable sujet politique est le citoyen et non pas l'état. C'est-à-dire que dans l'esprit de Gandhi le citoyen était toujours au-dessus de l'état. Ainsi donc, la décision du sujet politique sur la souveraineté se convertit, pour Gandhi, en un véritable sujet de la souveraineté politique. Comme résultat, le moment gandhien de la politique est un effort pour deséthologiser et déséculariser le concept de la politique moderne tel que la présente le souverain omniprésent de Thomas Hobbes. Ses idées sur l'éthique en politique ont inciter Gandhi à critiquer l'autorité publique hobbesienne et à désobéir à l'état et à ses lois en surmontant le principe de la peur. La pratique politique de Gandhi est basée sur la domination de cette peur. Description: Peer reviewed Thu, 26 May 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8738 2011-05-26T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8737 Title: L'Afghanistan et la paix à travers le paradigme du développement: une évaluation critique Authors: Merkel, Katharina Abstract: A plethora of academic literature claims that in the post Cold War political landscape, poverty and development deficits are key in sparking civil conflict. Out of this recognition a new paradigm has emerged which underpins the idea that, by working to overcome these deficits, the risk of conflict can be essentially reduced and/or mitigated. The 'peace through development' paradigm supports the assumptio n that development and security are essentially intertwined. In this paper I discuss the challenges and opportunities associated with the paradigm within the Afghan context, addressing the two core questions: (1) how are poverty and development deficits connected to violence and conflict? and (2) what are the prerequisites for development to play a conducive role in the peacebuilding alchemy? This paper argues that at large, sustainable peace in Afghanistan can only be achieved through sustainable development. However, it also recognises the tremendous challenges faced to fully capitalise on the peace dividend that development might be able to provide, and at the same time develops a roadmap for more conflict-sensitive development programming.; Una gran quantitat de literatura acadèmica indica que, en el paisatge polític posterior a la Guerra Freda, la pobresa i els dèficits en el desenvolupament són aspectes clau en l'aparició del conflicte civil. A partir d'aquesta constatació ha sorgit un nou paradigma que manté la idea que, si es treballa per tal de superar aquests dèficits, el risc de conflicte es pot reduir o mitigar d'una manera important. El paradigma de la pau a través del desenvolupament dóna suport a l'assumpció que el desenvolupament i la seguretat estan estretament interrelacionats. En aquest article discuteixo els reptes i les oportunitats associats a aquest paradigma dins el context afganès i tracto dues qüestions clau: (1) De quina manera estan connectats la pobresa i els dèficits de desenvolupament amb la violència i el conflicte?, i (2) Quins són els requisits previs per tal que el desenvolupament tingui aquest paper determinant dins el procés de construcció de la pau? Aquest article manté que, parlant d'una manera general, la pau sostenible a l'Afganistan només es pot aconseguir a través d'un desenvolupament sostenible. Tot i així, també s'hi reconeixen els enormes reptes que cal afrontar per tal d'aprofitar plenament els dividends de la pau que poden arribar gràcies al desenvolupament, i, així doncs, ofereix un full de ruta per a una programació del desenvolupament més sensible als conflictes.; Una plétora de literatura académica indica que, dentro del paisaje político posterior a la Guerra Fría, la pobreza y los déficits en el desarrollo son aspectos clave en la aparición del conflicto civil. A partir de esta constatación ha emergido un nuevo paradigma que sustenta la idea de que, si se trabaja para superar estos déficits, el riesgo de conflicto puede reducirse o mitigarse de una manera importante. El paradigma de la 'paz a través del desarrollo' apoya la asunción de que el desarrollo y la seguridad están estrechamente interrelacionados. En este artículo discuto los retos y las oportunidades asociados a este paradigma dentro del contexto afgano y abordo dos cuestiones clave: (1) ¿De qué manera están conectados la pobreza y los déficits de desarrollo con la violencia y el conflicto?, y (2) ¿Cuáles son los requisitos previos para que el desarrollo juegue este papel determinante dentro del proceso de construcción de la paz? Este artículo sostiene que, hablando en general, la paz sostenible en Afganistán sólo puede conseguirse a través de un desarrollo sostenible. No obstante, en él también se reconocen los enormes retos que deben afrontarse para aprovechar plenamente los dividendos de la paz que pueden llegar gracias al desarrollo, y con ello ofrece una hoja de ruta para una programación del desarrollo más sensible a los conflictos.; Une pléthore de littérature académique indique que, dans le paysage politique postérieur à la Guerre Froide, la pauvreté et les déficits dans le développement sont les aspects clé dans l'apparition du conflit civil. À partir de cette constatation, un nouveau paradigme a émergé soutenant l'idée qui, si l'on travaille pour surmonter ces déficits, le risque de conflit peut se réduire ou s'estomper considérablement. Le paradigme de la «paix à travers le développement» maintient l'hypothèse que le développement et la sécurité sont étroitement liés. Dans cet article je me penche sur les défis et les opportunités associés à ce paradigme au sein du contexte afghan et j'aborde deux questions clé : (1) De quelle manière la pauvreté et les déficits de développement sont-ils associés à la violence et au conflit ?, et (2) Quelles sont les conditions préalables pour que le développement joue ce rôle déterminant dans le processus de construction de la paix ? Cet article soutient que, d'une façon générale, la paix durable en Afghanistan peut seulement s'obtenir à travers un développement durable. Cependant, cet article reconnaît également les énormes défis à affronter pour utiliser à bon escient les dividendes de la paix pouvant arriver grâce au développement, et offrir ainsi une feuille de route pour programmer le développement le plus sensible aux conflits. Description: Peer reviewed Thu, 26 May 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8737 2011-05-26T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8736 Title: La société civile dans les pays en voie de développement - considérations conceptuelles Authors: Zinecker, Heidrun Abstract: En aquest article, la societat civil es defineix com un àmbit no normatiu, sinó analiticològic, que constitueix una esfera de societat diferenciada dels àmbits circumdants de la família, l'economia i l'estat. La societat civil, segons el concepte que es presenta aquí, és realitat (no utopia); és política, però no democràtica per naturalesa; no està lligada a la democràcia i no és civilitzada per naturalesa. En la situació ideal, cosa rara als països en vies de desenvolupament, els àmbits circumdants (estat, família, economia) i també la societat civil són potents. En aquestes circumstàncies no existeix cap joc de suma zero entre la societat civil i els àmbits circumdants, sinó equilibri i fins i tot suport mutu. Als països en vies de desenvolupament la situació no sol ser aquesta. En aquests països, els dèficits particulars dels àmbits circumdants influeixen en la societat civil no autònoma des de l'exterior. Als països en vies de desenvolupament, a més a més, la societat civil es fractura a través de canals "no emancipadors" (no democràtics, no econòmics, no civilitzats), que defineixen els processos sociopolítics que, partint d'uns àmbits circumdants deficients, recorren la societat civil i són "més potents" que el canal oposat "no emancipador" corresponent. La combinació respectiva d'aquests canals i els canals oposats serveix com a base per a una tipologia de les societats civils, sobre la qual es pot construir una política de desenvolupament.; In this article, civil society is defined as a non-normative, analytical-logic realm which constitutes a societal sphere distinct from the surrounding realms of family, economy and the state. Civil society, according to the concept presented here, is reality (not utopia), political, not democratic per se, not bound to democracy and not civilised per se. In the ideal situation, rare in developing countries, the surrounding realms (state, family, economy) as well as civil society are strong. In such circumstances, a zero-sum game is not played out between civil society and surrounding realms, but there is a balance, even mutual support. In developing countries, this is mostly not the case. Instead, in these countries, the particular deficits of the outside, surrounding realms influence the non-autonomous civil society. Moreover, in developing countries, civil society is fractured by ¿non-emancipating' (non-democratic, non-economic, non-civilised) channels, defining socio-political processes which, starting from deficient surrounding realms, run through civil society and are ¿stronger' than the corresponding ¿non-emancipating' opposing channel. The respective combination of these and opposing channels serves as a basis for a typology of civil societies on which development policy can be built.; En este artículo, la sociedad civil se define como un ámbito no normativo, sino analíticológico, que constituye una esfera societal diferenciada de los ámbitos circundantes de la familia, la economía y el estado. La sociedad civil, según el concepto que se presenta aquí, es realidad (no utopía), es política, no democrática de por sí, no está ligada a la democracia y no es civilizada de por sí. En la situación ideal, algo raro en los países en vías de desarrollo, los ámbitos circundantes (estado, familia, economía) y también la sociedad civil son potentes. En estas circunstancias no existe ningún juego de suma cero entre la sociedad civil y los ámbitos circundantes, sino equilibrio e incluso apoyo mutuo. En los países en vías de desarrollo la situación no acostumbra a ser esta. En estos países, los déficits particulares de los ámbitos circundantes influyen en la sociedad civil no autónoma desde el exterior. En los países en vías de desarrollo, además, la sociedad civil se fractura a través de canales "no emancipadores" (no democráticos, no económicos, no civilizados), que definen los procesos sociopolíticos que, partiendo de unos ámbitos circundantes deficientes, recorren la sociedad civil y son "más potentes" que el canal opuesto "no emancipador" correspondiente. La combinación respectiva de estos canales y canales opuestos sirve como base para una tipología de las sociedades civiles, sobre la que puede construirse una política de desarrollo.; Dans cet article, la société civile est définie comme un domaine non normatif, mais analytico-logique qui représente une sphère sociétale différentiée des milieux environnants de la famille, l'économie et l'état. La société civile, selon le concept présenté ici, est une réalité (non pas une utopie), elle est politique, non pas naturellement démocratique, elle n'est pas liée à la démocratie et elle n'est pas naturellement civilisée. Dans la situation idéale, assez rare dans les pays en voie de développement, les milieux environnants (état, famille, économie) et aussi la société civile, sont puissants. Dans ces circonstances il n'existe aucun jeu à somme nulle entre la société civile et les milieux environnants, mais plutôt équilibre et même soutien mutuel. Dans les pays en voie de développement, la situation est rarement ainsi. Dans ces pays, les déficits particuliers des milieux environnants ont une influence sur la société civile non autonome depuis l'extérieur. Dans les pays en voie de développement, la société civile se fracture en outre à travers des canaux «non émancipateurs» (non démocratiques, non économiques, non civilisés), qui définissent les processus sociopolitiques qui, à partir de milieux environnants déficients, parcourent la société civile et sont «plus puissants» que le canal opposé «non émancipateur» correspondant. La combinaison respective de ces canaux et les canaux opposés sert de base pour une typologie des sociétés civiles, sur laquelle on peut construire une politique de développement. Description: Peer reviewed Thu, 26 May 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8736 2011-05-26T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8735 Title: Regarder au-delà du conflit : l'implication de la diaspora Tiv dans la construction de la paix au Nigeria Authors: Ambe-Uva, Terhemba Abstract: L'examen del paper dels grups d'emigrants transnacionals en els processos de pau és una àrea concreta d'investigació de camp dins l'esfera més àmplia dels estudis sobre l'emigració. Aquest article examina la contribució de la diàspora del grup ètnic Tiv als Estats Units a la construcció de la pau a Nigèria i manté que, en contra de certes afirmacions recents en la literatura que diuen que la diàspora africana va tenir un impacte negatiu sobre els processos de pau, la diàspora Tiv va implicar activament totes les parts en conflicte en un intent de garantir una pau sostinguda i una democratització més àmplia del poder. Aquesta diàspora es va mobilitzar després de la massacre militar de dos-cents civils Tiv desarmats al seu país natal. Els vincles inicialment dèbils de la diàspora Tiv amb el seu país natal s'han reforçat i actualment existeix la propensió a participar-hi activament. Tot i el seu historial en els processos de pau, una posició social, econòmica i política dèbil, així com les restriccions de capacitat, poden frustrar els seus esforços cap a una pau duradora i sostenible.; Examining the role of transnational migrant groups in peace processes is a particular area of field research within the broad area of studies on migration. This article examines the contribution of diaspora of the Tiv ethnic group in the USA to peacebuilding in Nigeria and argues that, contrary to recent findings in the literature that African diaspora had a negative impact on peace processes, the Tiv diaspora actively engaged all the conflicting parties in an attempt to ensure sustained peace and wider democratisation of power. They were mobilised as a result of the military massacre of two hundred unarmed Tiv civilians in their homeland. The initially weak ties of the Tiv diaspora with their home country have been strengthened, with the propensity to actively participate there. Despite their track record in peace processes, a weak social, economic and political position, as well as capacity constraints, may frustrate their efforts towards an enduring and sustainable peace.; El examen del papel de los grupos de emigrantes transnacionales dentro de los procesos de paz es un área concreta de investigación de campo dentro de la esfera más amplia de los estudios sobre la emigración. Este artículo examina la contribución de la diáspora del grupo étnico Tiv en los Estados Unidos a la construcción de la paz en Nigeria y sostiene que, a diferencia de afirmaciones recientes en la literatura que apuntan a que la diáspora africana tuvo un impacto negativo sobre los procesos de paz, la diáspora Tiv implicó activamente a todas las partes en conflicto en un intento de garantizar una paz sostenida y una democratización más amplia del poder. Esta diáspora se movilizó como resultado de la masacre militar de doscientos civiles Tiv desarmados en su tierra natal. Los vínculos inicialmente débiles de la diáspora Tiv con su país natal se han reforzado y actualmente existe la propensión a participar activamente en él. A pesar de su historial en los procesos de paz, una posición social, económica y política débil, así como las restricciones de capacidad, pueden frustrar sus esfuerzos hacia una paz duradera y sostenible.; L'examen du rôle des groupes d'émigrants transnationaux dans les processus de paix est une section précise de recherche sur le terrain dans le cadre du plus ample domaine des études sur l'émigration. Cet article examine la contribution de la diaspora du groupe ethnique Tiv aux États-Unis à la construction de la paix au Nigeria et soutient que, contrairement aux affirmations récentes dans la presse qui affirment que la diaspora africaine a eu un impact négatif sur les processus de paix, la diaspora Tiv a impliqué de façon active toutes les parties en conflit pour essayer de garantir une paix durable et une démocratisation plus ample du pouvoir. Cette diaspora s'est mobilisée suite au massacre militaire de deux cents civils Tiv désarmés sur leur terre natale. Les liens, faibles au départ, de la diaspora Tiv avec son pays natal, se sont renforcés et il existe aujourd'hui une tendance à y participer activement.  Malgré sa trajectoire dans les processus de paix, une position sociale, économique et politique faible, et ainsi que les restrictions de capacité, ses efforts pour obtenir une paix durable pourraient être frustrés. Description: Peer reviewed Thu, 26 May 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8735 2011-05-26T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8734 Title: Changement politique au Moyen-Orient : premières réflexions consolidées et défis pour l'avenir Authors: Albasoos, Hani Abstract: Anys després que acabés el règim de l'apartheid a Sud-àfrica i la reforma democràtica d'Indonèsia, l'Orient Mitjà i el nord d'Àfrica estan començant a canviar políticament. Les revoltes populars que s'estan propagant per la regió van començar a Tunis el desembre de 2010 i a Egipte el 25 de gener de 2011. Aquestes sublevacions no són el resultat d'intervencions estrangeres ni un efecte secundari de plans no nacionals, sinó que sorgeixen més aviat a partir dels joves que volen poder decidir el seu futur. La generació més jove vol recuperar la seva llibertat, els drets humans i la dignitat, i vol estar políticament representada en el govern dels seus països. En exigir i provocar canvis i reformes, han aportat una vitalitat i una determinació renovades a la democràcia en molts estats de la regió. També han donat unes lliçons molt valuoses que cal aprendre, tant pels aspectes positius com pels negatius. Cal subratllar aquestes lliçons, i també cal que els nous actors emergents de l'escena política de la regió tinguin accés a aquest coneixement.; Years after the end of the apartheid regime in South Africa and the democratic reform in Indonesia, the Middle East and North Africa are beginning to change politically. The current popular uprisings sweeping across the region began in Tunisia in December 2010 and in Egypt on 25 January 2011. These uprisings are not the product of foreign interventions or a side-effect of non-domestic agendas. Rather, they are concerned with young men and women who are determined to take their future into their own hands. The younger generation wants their freedom, human rights, and dignity back, and they want to be politically represented in the governance of their countries. As they call for and usher in change and reform, they have brought a renewed vitality and insistence on democracy in many states across the region. They have also raised valuable lessons to be learned, both positively and negatively. These lessons need to be underlined and access to that knowledge should be available for the new emerging actors on the political stage in the region.; Años después del final del régimen del apartheid en Sudáfrica y de la reforma democrática de Indonesia, Oriente Medio y el norte de África están empezando a cambiar políticamente. Las revueltas populares que se están propagando por la región empezaron en Túnez en diciembre del 2010 y en Egipto el 25 de enero del 2011. Estas sublevaciones no son resultado de intervenciones extranjeras ni un efecto secundario de planes no nacionales, sino que más bien surgen a partir de los jóvenes que quieren tener poder de decisión sobre su futuro. La generación más joven quiere recuperar su libertad, los derechos humanos y la dignidad, y desea sentirse políticamente representada en el gobierno de sus países. Al exigir y provocar cambios y reformas, han aportado una vitalidad y una obstinación renovadas a la democracia en muchos estados de la región. También han planteado unas lecciones muy valiosas que hay que aprender, tanto por lo positivo como por lo negativo. Es necesario subrayar estas lecciones, y los nuevos actores emergentes de la escena política de la región deben tener acceso a este conocimiento.; Quelques années après la fin du régime de l'apartheid en Afrique du Sud et de la réforme démocratique en Indonésie, le Moyen-Orient et l'Afrique du Nord commencent à changer de politique. Les révoltes populaires qui se propagent dans la région ont commencé en Tunisie au mois de décembre 2010 et en Egypte le 25 janvier 2011. Ces soulèvements ne sont pas le résultat d'interventions étrangères ni un effet secondaire de plans non nationaux, ils surgissent des jeunes qui veulent obtenir un pouvoir de décision sur leur avenir. La plus jeune génération veut récupérer sa liberté, les droits de l'homme et la dignité, et veut se sentir politiquement représentée dans le gouvernement de son pays. En exigeant et en provoquant des changements et des réformes, ils ont apporté une vitalité et une obstination rénovées à la démocratie dans de nombreux états de la région. Ils ont également donné de très utiles leçons qu'il faut apprendre, autant sur le plan positif que négatif. Il est nécessaire de souligner ces leçons, et les nouveaux acteurs émergeants de la scène politique doivent avoir accès à cette connaissance. Description: Peer reviewed Thu, 26 May 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8734 2011-05-26T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8733 Title: Le référendum de Soudan du Sud: Un avenir de paix ou de conflit ? Entretien avec l'ambassadeur Daniel Rachuonyo Mboya Authors: Shaka, Jack Abstract: Al llarg dels anys, el Sudan, i sobretot el sud del país, ha captat l'atenció del món amb imatges de guerra que incloïen nens desnodrits, nens soldat, víctimes de violacions, amputats i imatges d'esclavitud. La situació de Darfur no és millor ara que abans. És descoratjadora. L'erupció de violència a la regió d'Abyei durant el referèndum del sud deixa moltes preguntes obertes sobre el futur de la regió. Centenars de milers de sudanesos es troben a l'estranger com a refugiats a causa dels conflictes que han assolat la regió durant dècades. Ara, una majoria abassegadora -gairebé el 99%- ha votat a favor d'un Sudan del Sud independent. Les companyies pressionen per aconseguir-hi contractes, els governs hi envien emissaris i el món observa. Ha arribat finalment la pau al Sudan? És això el que el Dr. John Garang va imaginar per al sud? El veterà diplomàtic Daniel Rachuonyo Mboya va ser el primer ambaixador de Kenya al Sudan i també va ser el primer enviat especial al Secretariat de l'Autoritat Intergovernamental sobre el Desenvolupament (IGAD) per a la Iniciativa de Pau al Sudan. En aquesta entrevista expressa l'opinió sobre el referèndum del Sudan del Sud i sobre el futur d'aquesta volàtil regió.; Over the years, Sudan, especially the south, caught the eye of the world with images of war, including children suffering from malnutrition, child soldiers, rape victims, amputees and images of slavery. The situation in Darfur is no better now than it was before. It is grim. The eruption of violence in the Abyei region during the referendum in the south leaves a lot of question marks over the future of the region. Hundreds of thousands of Sudanese are abroad as refugees thanks to the conflicts that have dogged the region for decades. Now, an overwhelming majority -almost 99%- have voted for an independent South Sudan. Companies are lobbying for contracts, governments are sending emissaries and the world is watching. Is peace finally being realised in Sudan? Is this what Dr John Garang envisioned for the south? Veteran diplomat, Daniel Rachuonyo Mboya was Kenya's first Ambassador to Sudan and also the first Special Envoy to the Intergovernmental Authority on Development (IGAD) Secretariat for the Peace Initiative in Sudan. In this interview he expresses his opinion about the referendum in South Sudan and the future of the volatile region.; A lo largo de los años, Sudán, y especialmente el sur del país, ha captado la atención del mundo con imágenes de guerra, que incluían a niños malnutridos, niños soldado, víctimas de violaciones, amputados e imágenes de esclavitud. La situación de Darfur no es mejor ahora que antes. Es desalentadora. La erupción de violencia en la región de Abyei durante el referéndum del sur deja muchas preguntas abiertas sobre el futuro de la región. Centenares de miles de sudaneses se encuentran en el extranjero como refugiados debido a los conflictos que han asolado la región durante décadas. Ahora, una mayoría abrumadora -casi el 99%- ha votado a favor de un Sudán del Sur independiente. Las compañías ejercen presiones para conseguir contratos, los gobiernos envían a emisarios y el mundo observa. ¿Ha llegado finalmente la paz a Sudán? ¿Es eso lo que el Dr. John Garang imaginó para el sur? El veterano diplomático Daniel Rachuonyo Mboya fue el primer embajador de Kenia en Sudán y fue también el primer enviado especial al Secretariado de la Autoridad Intergubernamental sobre el Desarrollo (IGAD) para la Iniciativa de Paz en Sudán. En esta entrevista expresa su opinión sobre el referéndum de Sudán del Sur y sobre el futuro de esta volátil región.; Au cours des années, le Soudan, et en particulier le sud du pays, a attiré l'attention du monde avec des images de guerre, incluant des enfants souffrant de malnutritions, enfants soldats, victimes de violations, amputés ainsi que des images d'esclavage. La situation de Darfur n'est pas meilleure maintenant qu'avant. Elle est désolante. L'éruption de violence dans la région d'Abyei durant le référendum du sud laisse beaucoup de questions ouvertes sur l'avenir de la région. Des centaines de milliers de soudanais sont à l'étranger en tant que réfugiés en raison des conflits qui ont dévasté la région pendant des dizaines d'années. Aujourd'hui, une majorité écrasante -presque 99%- ont voté pour un Soudan du Sud indépendant. Les compagnies exercent des pressions pour obtenir des contrats, les gouvernements envoient des émissaires et le monde observe. La paix est-elle enfin arrivée au Soudan ? Est-ce ce que le Dr. John Garang avait imaginé pour le sud ? Le diplomate vétéran fut le premier ambassadeur du Kenya au Soudan et ce fut aussi le premier envoyé spécial au Secrétariat de l'Autorité Intergouvernementale pour le Développement (IGAD) pour l'initiative de Paix au Soudan. Dans cet entretien, il exprime son opinion sur le référendum du Soudan du Sud et sur l'avenir de cette région volatile. Description: Peer reviewed Thu, 26 May 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8733 2011-05-26T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8732 Title: Agenda Authors: Jenne, Nicole Abstract: Find here this issue's agenda of conferences, publications, academic and research programmes as well as other relevant events and recommendations in the field. Thu, 26 May 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8732 2011-05-26T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8731 Title: Recension: Qui bénéficie de la violence globale et de la guerre ? : laisser à découvert un système destructif, par Mark Pilisuk avec Jennifer Archord Rountree Authors: Solà i Martín, Andreu Abstract: Aquest llibre deixa al descobert les causes primordials de la violència en el món modern. Es va acabar d'escriure durant el cinquè any de la intervenció militar dels Estats Units a l'Iraq. Pilisuk descriu les connexions entre el món corporatiu i l'elit política als Estats Units, que és la que dóna forma a la política exterior i planifica les intervencions militars.; This book uncovers the root causes of violence in the modern world. It was completed in the fifth year of the United States military intervention in Iraq. Pilisuk describes the connections between the corporate world and the political elite in the United States, who shape foreign policy and plan military interventions.; Este libro pone de manifiesto las causas primordiales de la violencia en el mundo moderno. Se terminó de escribir en el quinto año de la intervención militar de los Estados Unidos en Iraq. Pilisuk describe las conexiones entre el mundo corporativo y la élite política en los Estados Unidos, que es la que da forma a la política exterior y planifica las intervenciones militares.; Ce livre met en évidence les causes primordiales de la violence dans le monde moderne. Il a été achevé à la cinquième année de l'intervention militaire des États-Unis en Iraq. Pilisuk décrit les connexions entre le monde corporatif et l'élite politique aux États-Unis, qui détermine la politique extérieure et planifie les interventions militaires. Description: Peer reviewed Thu, 26 May 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8731 2011-05-26T22:00:00Z http://hdl.handle.net/10609/8730 Title: Olympafrica International Foundation Authors: Diack, Alassane Abstract: Olympafrica és un programa de desenvolupament social a través de l'esport que s'aplica mitjançant la construcció de centres la finalitat dels quals és difondre l'esperit olímpic i l'educació massiva. Aquest programa se centra principalment en l'esport practicat en instal·lacions esportives locals i econòmiques.</p>; As soon as he was elected as Head of IOC, President Juan Antonio Samaranch wondered whether the Olympic Movement should get involved in the assistance to developing countries through their youth policies. He then conceived Olympafrica Programme, devised and implemented by the Senegalese architect Ibrahima Mbaye.; Olympafrica es un programa de desarrollo social a través del deporte que se desarrolla mediante la construcción de centros cuya finalidad es difundir el espíritu olímpico y la educación masiva. Este programa está principalmente centrado en el deporte practicado en instalaciones deportivas locales y económicas.; Olympafrica est un programme de développement social à travers le sport, qui est réalisé au moyen de la construction de centres dont le but est de diffuser l'esprit olympique et l'éducation massive. Ce programme est principalement centré sur le sport pratiqué dans des installations sportives locales et économiques. Description: Peer reviewed Thu, 26 May 2011 22:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10609/8730 2011-05-26T22:00:00Z