Les polítiques de permisos parentals com a element clau per trencar el sostre de vidre i la bretxa salarial

Abstract

El present document neix amb l'objectiu de relacionar les polítiques de permisos parentals amb el biaix de gènere del mercat laboral i en el treball no remunerat de la cura de la llar i la família. L'estudi s'emmarca en l'actual context espanyol, amb el rerefons del recentment aprovat Reial Decret-Llei 6/2019 d'1 de març, i el relaciona amb la realitat de les polítiques de permisos parentals d'Europa per tal de treure conclusions sobre la idoneïtat de la seva aplicació. Per tal d'assolir la fita, s'ha dividit la recerca en tres parts. En la primera part s'ha caracteritzat la bretxa de gènere en el context espanyol. S'han tingut en compte els biaixos de gènere en el mercat laboral i en el repartiment de les tasques de la llar i la cura dels fills. La recerca ens ha permès situar el país, en termes d'estructura familiar, dins la tipologia socioeconòmica del "guanya-pa i mig" amb una marcada descàrrega del treball domèstic no remunerat sobre la dona que li imposa la doble presència o bé l'expulsa de la població activa. En la segona part, a partir d'una recerca bibliogràfica i dels diferents ordenaments jurídics, s'han analitzat les polítiques de permisos parentals a Europa, les seves característiques i el seu rol transformador o perpetuador respecte la divisió sexual del treball. Aquesta recerca ens ha permès identificar els elements clau i els països representatius de les diferents tipologies de polítiques, quelcom que ha servit de base per a l'estudi de la darrera part del treball. En la tercera part, mitjançant estadístiques oficials publicades i a partir de la classificació de Brighouse i Wright -modificada per una millor adaptació a la realitat dels diferents països-, s'ha estudiat empíricament la relació entre la configuració dels permisos parentals a Europa i les desigualtats de gènere en el mercat laboral i en l'àmbit domèstic. En concret, d'una banda respecte a la bretxa salarial i el sostre de vidre i de l'altra respecte al grau de desequilibri en l'assumpció del treball no remunerat de cura de la llar i la família. La principal conclusió, tant per a una esfera com per a l'altra, és que en el context europeu aquells països que presenten polítiques de permisos parentals que impedeixen la igualtat efectiva obtenen biaixos de gènere més evidents. Pel que fa a les polítiques que estableixen el context per la igualtat i a les que es pot considerar que la promouen, no s'ha pogut establir si unes o altres tenen major o menor incidència en el biaix de gènere, el que fa pensar que, en realitat, totes elles es troben en un estadi més primitiu que el considerat inicialment per a les més avançades. És a dir, que fins que no s'estableixin permisos parentals intransferibles i remunerats a alt nivell de cobertura, no es podrà obtenir el canvi disruptiu necessari per acabar amb la divisió sexual del treball. Finalment, dins del mateix estudi empíric, s'ha construït un rànquing global basat en les bretxes de gènere en referència als usos del temps, a la relació jornada parcial/tinença de fills i als ingressos. Els resultats d'aquesta visió més general sí condueixen a identificar una pauta de connexió entre les tipologies de polítiques de permisos parentals i la igualtat (o desigualtat) de gènere en les diferents societats. Això, ens ha permès reconèixer que, si bé la nova llei espanyola pot fer avançar en el camí de la corresponsabilitat en l'àmbit domèstic, serà difícil el canvi en l'esfera laboral mentre el permís de cura dels fills que complementa els permisos de maternitat i paternitat tingui la configuració actual de dret no remunerat.

This thesis was conceived with the objective of relating parental leave policies to the gender bias in the labour market and in unpaid work, consisting of home and family care. The study is framed in the current Spanish context, against the background of the recently approved Royal Decree-Law 6/2019 of March 1st, and relates it to the reality of parental leave policies in Europe in order to draw conclusions on the suitability of its implementation. To achieve this objective, the thesis has been divided into three parts. In the first part, the gender gap in the Spanish context has been characterized. Gender biases have been taken into account in the labour market and in the distribution of household tasks and the care of children. From the information gathered in the research phase, it was possible to situate the country in terms of family structure, within the socioeconomic typology of "one-and-a-half breadwinner" with a significant burden of unpaid domestic work on women. This burden either imposes on them the double presence or expels them from the labour force population. In the second part, based on a review of literature and the different legal systems, the policies of parental leave in Europe have been analyzed as well as their characteristics and their transformative capacity of the sexual division of labour. This research has enabled the identification of key elements and representative countries of the different policy typologies. That has served as a basis for the study of the last part of the thesis. In the third part, by means of published official statistics and Brighouse & Wright's classification -modified to adapt to the reality of the different countries-, the relationship between the configuration of parental leave in Europe and the gender inequalities in the labour market and in the domestic sphere has been empirically studied. In particular, the analysis has been performed about the wage gap and the glass ceiling on one the hand, and on the other hand about the degree of imbalance in the assumption of unpaid work, consisting of home and family care. The main conclusion, both in one sphere and in the other, is that in the European context those countries that present parental leave policies that impede effective equality obtain more evident gender biases. Regarding the policies that establish the context for equality and those that can be considered to promote it, it has not been possible to establish whether one or the other has a greater or lesser impact on gender bias. This suggests that, in reality, all of them are at a more primitive stage than initially considered, and means that until non-transferable parental leave is established and paid at a high level of coverage, the disruptive change needed to end the segregation of roles in productive/reproductive work will not be obtained. Finally, within the same study, a global ranking has been constructed based on gender gaps regarding the uses of time, the relation part-time/having children and income. The results of this more global view lead to the identification of a pattern of connection between typologies of parental leave policies and gender equality (or inequality) in different societies. This enables the recognition that while the new Spanish law may advance along the path of co-responsibility in the domestic sphere, it will be difficult to change the labour sphere as long as the childcare leave that complements maternity and paternity leave has the current configuration of unpaid entitlement.

El presente documento nace con el objetivo de relacionar las políticas de permisos parentales con el sesgo de género del mercado laboral y en el trabajo no remunerado de cuidado del hogar y la familia. El estudio se enmarca en el actual contexto español, con el trasfondo del recientemente aprobado Real Decreto-Ley 6/2019 de 1 de marzo, y lo relaciona con la realidad de las políticas de permisos parentales de Europa a fin de sacar conclusiones sobre la idoneidad de su aplicación. Con el fin de alcanzar la meta, se ha dividido la investigación en tres partes. En la primera parte se ha caracterizado la brecha de género en el contexto español. Se han tenido en cuenta los sesgos de género en el mercado laboral y en el reparto de las tareas del hogar y el cuidado de los hijos. La investigación nos ha permitido situar el país, en términos de estructura familiar, dentro de la tipología socioeconómica del "gana-pan y medio" con una marcada descarga del trabajo doméstico no remunerado sobre la mujer que le impone la doble presencia o bien la expulsa de la población activa. En la segunda parte, a partir de una investigación bibliográfica y de los diferentes ordenamientos jurídicos, se han analizado las políticas de permisos parentales en Europa, sus características y su rol transformador o perpetuador respecto la división sexual del trabajo. Esta investigación nos ha permitido identificar los elementos clave y los países representativos de las diferentes tipologías de políticas, algo que ha servido de base para el estudio de la última parte del trabajo. En la tercera parte, mediante estadísticas oficiales publicadas ya partir de la clasificación de Brighouse y Wright -modificada por una mejor adaptación a la realidad de los diferentes países-, se ha estudiado empíricamente la relación entre la configuración de los permisos parentales en Europa y las desigualdades de género en el mercado laboral y en el ámbito doméstico. En concreto, por un lado respecto a la brecha salarial y el techo de cristal y de la otra respecto al grado de desequilibrio en la asunción del trabajo no remunerado de cuidado del hogar y la familia. La principal conclusión, tanto para una esfera como para la otra, es que en el contexto europeo aquellos países que presentan políticas de permisos parentales que impiden la igualdad efectiva obtienen sesgos de género más evidentes. En cuanto a las políticas que establecen el contexto para la igualdad y en las que se puede considerar que la promueven, no se ha podido establecer si unas u otras tienen mayor o menor incidencia en el sesgo de género, lo que hace pensar que, en realidad, todas ellas se encuentran en un estadio más primitivo que el considerado inicialmente para las más avanzadas. Es decir, que hasta que no se establezcan permisos parentales intransferibles y remunerados a alto nivel de cobertura, no se podrá obtener el cambio disruptivo necesario para acabar con la división sexual del trabajo. Finalmente, dentro del mismo estudio empírico, se ha construido un ranking global basado en las brechas de género en referencia a los usos del tiempo, a la relación jornada parcial / tenencia de hijos y los ingresos. Los resultados de esta visión más general sí conducen a identificar una pauta de conexión entre las tipologías de políticas de permisos parentales y la igualdad (o desigualdad) de género en las diferentes sociedades. Esto, nos ha permitido reconocer que, si bien la nueva ley española puede hacer avanzar en el camino de la corresponsabilidad en el ámbito doméstico, será difícil el cambio en la esfera laboral mientras el permiso de cuidado de los hijos que complementa los permisos de maternidad y paternidad tenga la configuración actual de derecho no remunerado.