La transformación hoplítica del ejército griego y su trascendencia social

Abstract

Estudio sobre la aparición de la infantería hoplita en la Antigua Grecia en el período arcaico, hasta la consolidación del modelo militar en época clásica, con todas las connotaciones sociales y políticas que ello implica. El cual se partirá de la situación precedente, la conocida como época oscura, que hunde sus raíces en el período tardo micénico. Consecuencia de ello es que, tanto la panoplia como la forma de combatir y las tácticas irán evolucionando entre los S.VIII-V a.C., y las transformaciones sociales y políticas paralelas a éstas cambiarán por completo el mundo griego. Pero es importante destacar que dicho proceso acontece de manera completamente gradual, encontrando en cada período vestigios del anterior, ya sea en el armamento o en la táctica, no siendo por tanto causa de una revolución o reforma repentina. Para el estudio del fenómeno, resultan fundamentales las fuentes primarias, especialmente a partir del S.V a.C., así como los restos materiales en forma de cerámicas áticas y corintias que proporcionan una imagen aproximada del guerrero hoplita de la época, además de los numerosos estudios modernos existentes sobre la materia en cuestión. Las conclusiones presentadas son fruto del análisis y estudio por mi parte de las distintas fuentes primarias y secundarias existentes, y de mi aproximación hacia la línea de aquellos autores cuya tendencia (mayoritaria desde mediados del S.XX de nuestra era), es la de entender el proceso de configuración de la infantería hoplítica de forma gradual en el período indicado.

Estudi sobre l'aparició de la infanteria hoplita en l'Antiga Grècia en el període arcaic, fins a la consolidació del model militar en època clàssica, amb totes les connotacions socials i polítiques que això implica. El qual partirà de la situació precedent, la coneguda com a època fosca, que enfonsa les seves arrels en el període tardomicènic. Conseqüència d'això és que, tant la panòplia com la forma de combatre i les tàctiques aniran evolucionant entre els s.VIII-V a.C., i les transformacions socials i polítiques paral·leles a aquestes canviaran per complet el món grec. Però és important destacar que aquest procés esdevé de manera completament gradual, trobant en cada període vestigis de l'anterior, ja sigui en l'armament o en la tàctica, no sent per tant causa d'una revolució o reforma sobtada. Per a l'estudi del fenomen, resulten fonamentals les fonts primàries, especialment a partir del s.V aC, així com les restes materials en forma de ceràmiques àtiques i corínties que proporcionen una imatge aproximada del guerrer hoplita de l'època, a més dels nombrosos estudis moderns existents sobre la matèria en qüestió. Les conclusions presentades són fruit de l'anàlisi i estudi per la meva part de les diferents fonts primàries i secundàries existents, i de la meva aproximació cap a la línia d'aquells autors (majoritària des de mitjans del s.XX de la nostra era), en la que la tendència és la d'entendre el procés de configuració de la infanteria de manera gradual en el període indicat.

Study on the emergence of the Hoplite infantry in Ancient Greece in the archaic period, until the consolidation of the military model in classical times, with all the social and political connotations that this implies. Which will be based on the preceding situation, known as the dark period, which has its roots in the late Mycenaean period. The consequence of this is that, both the panoply and the way of fighting and the tactics will evolve between S.VIII-V a.C., and the social and political transformations parallel to these will completely change the Greek world. But it is important to point out that this process takes place completely gradually, finding in each period vestiges of the previous one, either in armament or tactics, therefore not being the cause of a sudden revolution or reform. For the study of the phenomenon, the primary sources are fundamental, especially from the S.V a.C., as well as the material remains in the form of Attic and Corinthian ceramics that provide an approximate image of the Hoplite warrior of the time, in addition to the numerous existing modern studies on the subject matter. The conclusions presented are the result of the analysis and study by me of the different existing primary and secondary sources, and of my approach towards the line of those authors whose tendency (mostly since the middle of the 20th century of our era), is to understand the process of configuring the hoplite infantry gradually in the indicated period.