The artist in the laboratory: co-operating (T)reasonably

Abstract

The title uses collaborator in its less popular sense: "To cooperate treasonably, as with an enemy occupation force in one's country". The notion of the collaborator is immediately problematized and I will briefly introduce ways in which art-science collaborations can be seen as treasonable co-operations, by arbiters of taste from both the arts and the sciences. In brief, I will suggest that before rapprochement can take place, we need a more nuanced understanding of the gaps between art made with new media, mainstream contemporary art and sciart. My paper, drawing on my own experiences as an artist who has exhibited in all three circuits (with greater and lesser success) will seek to map this no man's land, this gap. My intention is to explore the nature of the gap between the discourses of mainstream contemporary art, new media, and sciart in order that we might better traverse it.

El título de este artículo utiliza la noción de colaborador en el sentido de colaboracionista, es decir, de «cooperar a traición, como por ejemplo con la fuerza de ocupación enemiga en el propio país». La idea del colaborador entra en conflicto de inmediato, e introduciré brevemente modos en los que las colaboraciones entre arte y ciencia pueden considerarse cooperaciones a traición, tanto para los árbitros del gusto de las artes como para los de las de las ciencias. En resumen, sugeriré que antes de que se pueda producir un acercamiento, necesitamos una comprensión más matizada de las brechas que se establecen entre el arte de los nuevos medios, el arte contemporáneo mayoritario y el arte científico o "sciart". El artículo, basado en mis propias experiencias como artista que ha expuesto (con mayor o menor éxito) en los tres circuitos, procurará delimitar esta tierra de nadie, esta brecha. Mi intención es explorar la naturaleza de esta brecha entre los discursos del arte contemporáneo mayoritario, el arte de los nuevos medios y el arte científico para poder atravesarla mejor.

El títol d'aquest article utilitza la noció de col·laborador en el sentit de col·laboracionista, és a dir, de «cooperar a traïció, com ara amb la força d'ocupació enemiga al propi país». La idea del col·laborador entra immediatament en conflicte; introduiré breument maneres en les quals les col·laboracions entre art i ciència es poden considerar cooperacions a traïció, tant per als àrbitres del gust de les arts com per als de les de les ciències. En resum, suggeriré que abans no hi pugui haver un acostament, necessitem una comprensió més matisada de les divisòries que s'estableixen entre l'art dels nous mitjans, l'art contemporani majoritari i l'art científic o sciart. L'article, basat en les meves pròpies experiències com a artista que ha exposat (amb més o menys èxit) en els tres circuits, procurarà delimitar aquesta terra de ningú, aquesta divisòria. La meva intenció és explorar la naturalesa d'aquesta divisòria entre els discursos de l'art contemporani majoritari, l'art dels nous mitjans i l'art científic per a poder-la travessar més bé.