Estrategia electoral en Twitter de los principales líderes políticos durante las Elecciones Generales en España 2019

Abstract

El objetivo de este trabajo es explorar el uso que hicieron de la red social Twitter los cuatro principales líderes políticos durante la campaña electoral desarrollada entre el 12 y el 26 de abril del 2019, período que se corresponden con la campaña oficial de las elecciones generales españolas a Congreso y Senado. Para ello se hizo un seguimiento de los perfiles de dichos candidatos a través de su timeline, llevando a cabo un análisis cuantitativo de su participación y un análisis cualitativo en el que se han categorizado aspectos como el tono, la orientación o la temática abordada en torno a su público objetivo. El corpus de este estudio está compuesto por un total de 435 tuits y 293 retuits cuyos resultados evidencian: 1) La existencia de una estrategia de comunicación política en Twitter tal y como se desprende del movimiento existente en las cuentas. 2) El uso de las posibilidades de interacción y dinamización de diálogo con diferentes estrategias e intensidad. 3) La utilización de la función de autopromoción a través del propio texto, material audiovisual y enlaces compartidos con el ánimo de potenciar, principalmente, actividades propias de campaña. 4) Un alto porcentaje de mensajes que no se corresponden con las preocupaciones de su público objetivo, aunque con diferencias existentes entre los candidatos. Queda demostrado la existencia de un uso estratégico de comunicación en Twitter en el que aún existe un amplio margen para explotar el potencial interactivo y cuyo contexto electoral ha girado en torno a un monólogo promocional más próximo a sus agendas temáticas que a los temas de interés de su electorado.

L'objectiu d'aquest treball és explorar l'ús que van fer de la xarxa social Twitter els quatre principals líders polítics durant la campanya electoral desenvolupada entre el 12 i el 26 d'abril del 2019, període que es corresponen amb la campanya oficial de les eleccions generals espanyoles a Congrés i Senat. Per a això es va fer un seguiment dels perfils d'aquests candidats a través del seu timeline, duent a terme una anàlisi quantitativa de la seva participació i una anàlisi qualitativa en el qual s'han categoritzat aspectes com el to, l'orientació o la temàtica abordada entorn del seu públic objectiu. El corpus d'aquest estudi està compost per un total de 435 tuits i 293 retuits els resultats dels quals evidencien: 1) L'existència d'una estratègia de comunicació política en Twitter tal com es desprèn del moviment existent en els comptes. 2) L'ús de les possibilitats d'interacció i dinamització de diàleg amb diferents estratègies i intensitat. 3) La utilització de la funció de autopromoción a través del propi text, material audiovisual i enllaços compartits amb l'ànim de potenciar, principalment, activitats pròpies de campanya. 4) Un alt percentatge de missatges que no es corresponen amb les preocupacions del seu públic objectiu, encara que amb diferències existents entre els candidats. Queda demostrat l'existència d'un ús estratègic de comunicació en Twitter en el qual encara existeix un ampli marge per a explotar el potencial interactiu i el context electoral del qual ha girat entorn d'un monòleg promocional més pròxim a les seves agendes temàtiques que als temes d'interès del seu electorat.

It is clear that we are facing a new change in the paradigm of communication in which Twitter maintains a prominent place in the political landscape, acquiring a significant relevance during the election campaigns for its possibilities of interactivity, ability to reach and rapid dissemination of messages. The objective of this paper is to explore the use made of the social network Twitter by the four main political leaders during the electoral campaign carried out between April 12 and April 26, 2019, a period that corresponds to the official campaign of the Spanish general elections to Congress and Senate. To this end, the profiles of these candidates were tracked through their timeline, a quantitative analysis of their participation and a qualitative analysis in which they were categorized as the tone, orientation and theme addressed around their target audiences. The corpus of this study is composed of a total of 435 tweets and 293 retweets whose results show: 1) The existence of a political communication strategy on Twitter. 2) The use of the possibilities of interaction and dynamization of dialogue with different strategies and intensity. 3) Use of the self-promotion function through the text itself, audiovisual material and shared links with the aim of enhancing, mainly, activities specific to the campaign. 4) A high percentage of messages that do not correspond to the concerns of their target audience, although with the differences between the candidates. It is assured that there is a strategic use of communication on Twitter and there is still a wide margin to exploit the interactive potential and whose electoral context has revolved around a promotional monologue closer to its thematic agendas than to the topics of interest of your electorate.