Please use this identifier to cite or link to this item:

http://hdl.handle.net/10609/102326
Full metadata record
DC FieldValueLanguage
dc.contributor.authorBorge Bravo, Rosa-
dc.contributor.authorBalcells Padullés, Joan-
dc.contributor.authorPadró-Solanet Grau, Albert-
dc.contributor.otherUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)-
dc.date.accessioned2019-10-25T19:07:02Z-
dc.date.available2019-10-25T19:07:02Z-
dc.date.issued2019-05-07-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10609/102326-
dc.description.abstractLes TIC i, concretament, les plataformes participatives de codi obert, s'han convertit en una font d'innovació dels processos participatius dissenyats per les administracions públiques. S'espera que la tecnologia ajudi a arribar a nous públics i a incrementar el volum de la participació. Amb tot, sovint no s'ha fet prou èmfasi en la qualitat deliberativa d'aquests espais digitals, és a dir, no s'han desenvolupat els aspectes més discursius, de diàleg i debat informat que hi ha d'haver darrere de cada procés participatiu. El present estudi, se centra en l'anàlisi empírica sobre l'ús de la plataforma Decidim en diversos municipis catalans, amb especial èmfasi en els seus espais de diàleg online. Metodològicament, la recerca s'ha basat en una combinació de mètodes quantitatius i qualitatius, que han inclòs l'anàlisi de continguts web, l'anàlisi de xarxes, així com entrevistes en profunditat dirigides a tècnics municipals responsables de l'ús de la plataforma. El treball s'estructura al voltant de quatre grans objectius: (1) analitzar comparativament el desplegament i l'ús de la plataforma Decidim entre els municipis catalans, (2) avaluar la capacitat deliberativa de la plataforma a través de l'aplicació d'un sistema de criteris i indicadors sobre qualitat deliberativa, (3) analitzar el traspàs de les propostes del Decidim a Twitter i avaluar la qualitat deliberativa d'aquestes converses relacionades a Twitter, (4) i, finalment, traduir les conclusions de l'anàlisi empírica en un seguit d'orientacions i recomanacions per ajudar les administracions públiques en el procés d'implementació de les plataformes participatives. La recerca posa de manifest que la plataforma digital s'ha convertit en un instrument útil per potenciar la participació ciutadana de manera complementària a la participació presencial, però que els espais deliberatius no són gaire utilitzats, els ajuntaments tampoc els impulsen i les propostes de la plataforma no es traslladen a Twitter. No obstant això, les converses online analitzades tant a Twitter com a la plataforma assoleixen diferents criteris deliberatius que demostren la seva contribució a una esfera pública més autònoma.ca
dc.description.abstractICT, and more specifically open-source participatory platforms, are a source of innovation for public administrations when designing participatory processes. Technology is expected to increase citizen participation by targeting new publics. However, less emphasis has been usually placed on the deliberative quality of digital spaces; actually, the more discursive elements of dialogue and informed debate implied in participatory processes have been rather neglected. This study is focused on an empirical analysis on the use of the platform Decidim in several Catalan municipalities, with a particular attention on the spaces for online debate. Methodologically the research relies on a combination of qualitative and quantitative methods, including web content analysis, network analysis, as well as in-depth interviews with municipal officers in charge of the platform. The project is structured around four aims: (1) to analyse comparatively the diffusion and use of the platform Decidim among Catalan municipalities; (2) to assess the platform's deliberative capacity by using a system of criteria and indicators on deliberative quality; (3) to analyse the connection between the proposals in Decidim and Twitter, and assess the deliberative quality of these conversations on Twitter; (4) and to transform the conclusions of the empirical analysis into a guideline for helping public administrations in the process of implementing participatory platforms. The research reveals that the platform has become a useful tool for encouraging citizen participation as a complement to offline participation; but, deliberative spaces are scarcely used, local governments do not foster them, and platform's proposals are not present on Twitter. However, the online conversations that have been analysed from both the platform and Twitter achieve several deliberative criteria, contributing to the generation of a more autonomous public sphere.en
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isocat-
dc.rightsCC BY-NC-ND-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/-
dc.subjectDecidimca
dc.subjectparticipación políticaes
dc.subjectpolitical participationen
dc.subjectparticipació políticaca
dc.subjectonline deliberationen
dc.subjectdeliberació en líniaca
dc.subjectdeliberación en líneaes
dc.subjectmunicipis catalansca
dc.subjectCatalan municipalitiesen
dc.subjectmunicipios catalaneses
dc.subjectTwitteres
dc.subjectTwitteren
dc.subjectTwitterca
dc.subjectDecidimes
dc.subjectDecidimen
dc.subject.lcshPolitical participation -- Technological innovationsen
dc.titleLa deliberació ciutadana online: avaluació de la deliberació en les noves plataformes participatives dels ajuntaments catalans i en les xarxes socials relacionades-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/report-
dc.subject.lemacParticipació política -- Innovacions tecnològiquesca
dc.subject.lcshesParticipación política -- Innovaciones tecnológicases
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Appears in Collections:Research papers

Files in This Item:
File Description SizeFormat 
La deliberació ciutadana online_Memòria justificativa de recerca.pdfLa deliberació ciutadana online_Memòria justificativa de recerca1.45 MBAdobe PDFView/Open

This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons