Back to the Future. O la perpètua nostàlgia de futur

Abstract

Segurament és simptomàtica l'aparició de relats sobre l'avenir i els futurs especulatius en moments de crisi... I també ho és, segurament, la mirada cap al passat en forma de nostàlgia, l'apologia de la ruïna o l'arqueologia de la utopia. A través de la idea de futur àmplia i de l'interès per la futurologia actual, podem discernir la potencialitat del «possible» o dels passats imaginaris com a lloc per a la reflexió crítica. Un exercici interessant, llavors, és plantejar els vincles que s'estableixen entre el passat i el futur com a fenomen que apareix amb força a partir de la Modernitat. Avui aquests túnels del temps tornen a travessar molts fenòmens, tant en l'acadèmia com en l'aspecte social, en les pràctiques artístiques i mediàtiques.

The emergence of stories about the world to come and about hypothetical futures must surely be symptomatic of times of crisis... In the same way, so is, perhaps, the tendency to look to the past with rose-tinted glasses on, eulogising the utopia's ruins or archaeology. Through the broad idea of the future and the current interest in futurology, we can discern the potential of what is <possible> or of imagined pasts as a focus for critical reflection. An interesting exercise, then, is to discuss the links that are being established between the past and the future as a phenomenon in, and of, itself that emerged strongly at the outset of the modern age. Today, these time tunnels once again cut through many phenomena, both in academia and society, as seen in artistic and media practices. In this edition of Artnodes, we will see how these futurologies are supported in certain artistic and social manifestations. We frequently come across products that, in their speculation about possible worlds, point to dystopic futures where the excesses of technoscience offer us a social order that is almost always subjected to new forms of authoritarianism and surrounded by the chaos of environmental disaster. Other times, the myth of triumphing over death and genetic manipulation emerges so as to pave the way for questions on ethical character.

Seguramente sea sintomática la emergencia de relatos sobre el porvenir y los futuros especulativos en momentos de crisis... Del mismo modo lo es quizá la mirada hacia el pasado en forma de nostalgia, apología de la ruina o la arqueología de la utopía. A través de la idea amplia de futuro y del interés por la futurología actual podemos discernir la potencialidad de lo «posible» o de los pasados imaginarios como lugar para la reflexión crítica. Un ejercicio interesante, pues, es plantear los vínculos que se establecen entre el pasado y el futuro como un fenómeno en sí mismo que aparece con fuerza a partir de la modernidad. Hoy estos túneles del tiempo vuelven a atravesar muchos fenómenos, tanto en la academia como en lo social, en las prácticas artísticas y mediales. En este número de Artnodes, vamos a encontrar cómo se sostienen esas futurologías en algunas manifestaciones artísticas y sociales.