Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem: http://hdl.handle.net/10609/104086
Registro completo de metadatos
Campo DC Valor Lengua/Idioma
dc.contributor.authorPérez Fernández, Gonzalo-
dc.date.accessioned2019-12-30T08:18:13Z-
dc.date.available2019-12-30T08:18:13Z-
dc.date.issued2018-01-
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/10609/104086-
dc.description.abstractLa evacuación de Phnom Penh, iniciada el 17 de abril de 1975, fue el primero de una serie de experimentos que pretendían transformar radicalmente la sociedad camboyana. En apenas unos pocos días, la ciudad pasó de albergar más de dos millones cuatrocientas mil personas a poco más de veinte mil. Phnom Penh sería vaciada de gente, ciertamente, pero no fue una ciudad abandonada. Su extraña suerte, una de las incógnitas sin descifrar del sistema, es lo que se pretende reconstruir en este trabajo. Si bien en un principio, la recuperación de la vida cotidiana en la capital durante este período era el objetivo principal de este estudio de caso, la investigación se complicó en sus etapas finales. Y no precisamente por las nuevas preguntas que surgieron tras el estudio de esa cotidianeidad, sino más bien por la variedad de respuestas (más de doce) que los Jemeres Rojos han estado ofreciendo a una sola cuestión que se vienen planteando los investigadores durante los últimos cuarenta años: ¿por qué lo hicieron? Mediante el contraste entre la vida diaria de la ciudad y las justificaciones teóricas que los Jemeres Rojos ofrecieron para fundamentar su decisión, se propone otro modo diferente de afrontar el enigma: con las explicaciones que resistieron la criba del cotejo se ha formulado una hipótesis provisional que intente resolver, aunque sea parcialmente, el problema de investigación.es
dc.description.abstractL'evacuació de Phnom Penh, iniciada el 17 d'abril de 1975, va ser la primera d'una sèrie d'experiments que pretenien transformar radicalment la societat cambodjana. En tot just uns pocs dies, la ciutat va passar d'albergar més de dos milions quatre-centes mil persones a poc més de vint mil. Phnom Penh seria buidada de gent, però no va ser una ciutat abandonada. La seva estranya sort, una de les incògnites sense desxifrar del sistema, és el que es pretén reconstruir en aquest treball. Si bé en un principi, la recuperació de la vida quotidiana a la capital durant aquest període era l'objectiu principal d'aquest estudi de cas, la investigació es va complicar en les seves etapes finals. I no precisament per les noves preguntes que van sorgir després de l'estudi d'aquesta quotidianitat, sinó més aviat per la varietat de respostes (més de dotze) que els Khmers Rojos han estat oferint a una sola qüestió que han plantejat els investigadors durant els darrers quaranta anys: per què ho van fer? Mitjançant el contrast entre la vida diària de la ciutat i les justificacions teòriques que els Khmers Rojos van oferir per fonamentar la seva decisió, es proposa una altra manera diferent d'afrontar l'enigma: amb les explicacions que van resistir el sedàs de la confrontació s'ha formulat una hipòtesi provisional que intenti resoldre, encara que sigui parcialment, el problema d'investigació.ca
dc.description.abstractThe evacuation of Phnom Penh, begun on April 17, 1975, was the first in a series of experiments that sought to radically transform Cambodian society. In just a few days, the city went from housing more than two million four hundred thousand people to just over twenty thousand. Phnom Penh would be emptied of people, certainly, but it was not an abandoned city. His strange luck, one of the unknowns of the system without deciphering, is what is intended to rebuild in this work. Although initially, the recovery of daily life in the capital during this period was the main objective of this case study, the investigation was complicated in its final stages. And not precisely because of the new questions that arose after the study of that everyday life, but rather because of the variety of answers (more than twelve) that the Khmer Rouge have been offering to a single question that researchers have been asking during the last forty years: why did they do it? Through the contrast between the daily life of the city and the theoretical justifications that the Khmer Rouge offered to substantiate their decision, a different way of dealing with the riddle is proposed: with the explanations that resisted the screening of the comparison, a provisional hypothesis has been formulated that Try to solve, even partially, the research problem.en
dc.format.mimetypeapplication/pdf-
dc.language.isospa-
dc.publisherUniversitat Oberta de Catalunya (UOC)-
dc.rightsCC BY-NC-ND-
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/-
dc.subjectevacuaciónes
dc.subjectevacuationen
dc.subjectevacuacióca
dc.subjectutopía agrariaes
dc.subjectpuritanismoes
dc.subjectnacionalismoes
dc.subjectmilitarizaciónes
dc.subjectutopia agràriaca
dc.subjectpuritanismeca
dc.subjectnacionalismeca
dc.subjectmilitaritzacióca
dc.subjectagrarian utopiaen
dc.subjectnationalismen
dc.subjectmilitarizationen
dc.subjectpuritanismen
dc.subject.lcshCambodia -- History -- TFMen
dc.titleLa vida cotidiana en Phnom Penh durante el régimen de los Jemeres Rojos-
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/masterThesis-
dc.audience.educationlevelEstudis de Màsterca
dc.audience.educationlevelEstudios de Másteres
dc.audience.educationlevelMaster's degreesen
dc.subject.lemacCambodja -- Història -- TFMca
dc.subject.lcshesCamboya -- Historia -- TFMes
dc.contributor.tutorFernández González, Miquel-
dc.rights.accessRightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess-
Aparece en las colecciones: Trabajos finales de carrera, trabajos de investigación, etc.

Ficheros en este ítem:
Fichero Descripción Tamaño Formato  
gperezferTFM0118memoria.pdfMemoria del TFM14,19 MBAdobe PDFVista previa
Visualizar/Abrir