La diversitat de perfils comunicadors en la ciència. Una oportunitat, o una amenaça?

Abstract

La comunicació d'institucions científiques necessita superar el doble repte de, en primer lloc, fer arribar als públics objectiu, molt diversos, un missatge amb diferents capes de complexitat i, en segon lloc, fer-ho a partir d'equips mixtes on conviuen tan científics amb formació en comunicació com comunicadors formats en les bases de la ciència. Per bé que existeixen cursos de formació específics pensats per a reduir l'impacte de perfils tan especialitzats, és raonable preguntar-se si existeix un biaix comunicatiu en funció de la composició dels departaments encarregats d'aquesta tasca. D'existir, hom podria cercar la composició i repartiment de tasques òptima entre professionals per tal d'aprofitar al màxim els punts forts de cada perfil. En aquest treball s'ha desenvolupat i implementat un mètode de mesura capaç de detectar els biaixos existents en la tasca comunicadora dels cinc millors centres CERCA i determinar si es deu a la composició dels seus departaments de comunicació o, per contra, respon a altres criteris. L'estudi cobreix tres grans àrees comunicatives: 1) l'activitat a Twitter; 2) la presència en mitjans de comunicació i, 3) la disseminació de resultats científics. Els centres estudiats són: el Centre de Regulació Genòmica (CRG), l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), l'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) i l'Institut de Nanociències i Nanotecnologia de Catalunya (ICN2).

Corporate science communication needs to overcome a double challenge. Firstly, to deliver a message containing multiple layers of complexity to a highly diverse target audience and, secondly, do it from teams composed by a mixture of professional communicators, some with a background in communication and others in science. Notwithstanding the various formal training aimed at reducing the impact of so specialised profiles, it is reasonable to ask whether a communication bias exists according to the specific composition of the departments in charge. Would such bias be real, one could try to find the best professional composition and task assignment to maximize the strengths of each profile in the benefit of the overall communication effort. The present report develops and implements a measuring method to detect bias in the communication task from the top five CERCA research centres and determine whether it is attributable to the department¿s composition or other criteria. The research covers three broad communication areas: 1) Twitter activity; 2) mass media presence and, 3) scientific results dissemination. Centres under study are: Centre de Regulació Genòmica (CRG), Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC), Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) and Institut de Nanociències i Nanotecnologia de Catalunya (ICN2).

La comunicación de instituciones científicas necesita superar el doble reto de, en primer lugar, hacer llegar a los públicos objetivo, muy diversos, un mensaje con diferentes capas de complejidad y, en segundo lugar, hacerlo a partir de equipos mixtas donde conviven tan científicos con formación en comunicación como comunicadores formados en las bases de la ciencia. Si bien existen cursos de formación específicos pensados para reducir el impacto de perfiles tan especializados, es razonable preguntarse si existe un sesgo comunicativo en función de la composición de los departamentos encargados de esta tarea. De existir, se podría buscar la composición y reparto de tareas óptima entre profesionales para aprovechar al máximo los puntos fuertes de cada perfil. En este trabajo se ha desarrollado e implementado un método de medida capaz de detectar los sesgos existentes en la tarea comunicadora de los cinco mejores centres BUSCA y determinar si se debe a la composición de sus departamentos de comunicación o, por el contrario, responde a otros criterios. El estudio cubre tres grandes áreas comunicativas: 1) la actividad en Twitter; 2) la presencia en medios de comunicación y, 3) la diseminación de resultados científicos. Los centros estudiados son: el Centro de Regulación Genómica (CRG), el Instituto de Investigación Biomédica de Barcelona (IRB), el Instituto de Bioenginyeria de Cataluña (IBEC), el Instituto de Ciencias Fotónicas (ICFO) y el Instituto de Nanociencias y Nanotecnología de Cataluña (ICN2).